(Menjadors universitaris)
 
"Vaja, home! Quina cua! Ja hi tornem a ser. Per què ha de venir tothom a dinar a la mateixa hora? Sembla que es posin d'acord per a tocar la moral! D'on ha sortit tanta gent? I encara he estat de sort: guaita aquells desgraciats que arriben ara! Avui no mengen fins a quarts de quinze.

"Bé, com a mínim va de pressa. Dos més i ja em toca,... si és que aquest ximple que tinc al davant es decideix d'una vegada, és clar. Vinga, tros d'ase, que és per avui! ... Per fi!

"Què és això? Mira com està la safata! I la de sota igual! Si estan totes xopes! Quin fàstic! Sí, sí, ja sé que només és aigua, però fa una sensació com si no les haguessin rentades bé. Ara hi poso l'estovalla de paper a sobre i... taraaaaan! "xaf", tot ple d'aigua! Fantàstic! Doncs mira, hi poso dos papers i així s'eixuga.

Menú del dia
Pollastrebes en vinagre
Xinxolicòrnies esdrufades a la palassola
Salialallí picant amb bambes
Cocolijoves al gust
Perpellons amb almívar

"Mhmmm... em calen unes ulleres noves. Millor agafo el que em quedi més a l'abast i prou... Els del darrera em miren malament. Serà qüestió de moure's, deuen tenir gana...

"Peix! Peix! Això sembla peix! Genial! Em torna boig el peix! Més, més! Llimona o maionesa? Maionesa, sens dubte. Una bona cullerada de maionesa! Sí, així, ben plena. Però no... Ep! Compte! Que qualsevol dia agafes una salmonelosi i t'hi quedes. Poca conya, val més no arriscar-se. Quina llàstima! Tant com m'agrada. No... un altre dia serà. Encara que... si només me'n poso una miqueta... només una miqueta! Seria molta mala sort, no? A més, aquí són gent molt neta i van amb compte amb aquestes coses. Au vinga, que la vida és curta! Sí, però... ja saps què li va passar al David el juny passat: Tres setmanes a l'hospital per culpa d'una amanida. I encara és hora que li dónin explicacions! És clar que allò va passar en un bar de carretera. Aquests són uns altres. A més, ja no és època de salmonelosi.

"Au va! Dues cullerades ben plenes i a viure perillosament. Però espera't... que això engreixa... Bah! És igual, ja està fet. Ara, a passar per caixa.

-'nomésmenú'?
 
-Només Menú-. "Que veus res més al plat, tanoca?".
 
-'uncafè'?
 
-No. No vull cafè-. "Vaca! Que potser te l'he demanat?".
 
-'sonicentes'.
 
-Set-centes?!!-"Ja comenceu a apujar els preus, mecasuml'olla?!!".
 
-'sis-centes'!
 
-Sis-centes? Ah, d'acord, ho havia sentit malament – "Quin ensurt que m'has donat, foca, que si us deixo em reventeu el pressupost!" .

"Bé,... i ara a la recerca i captura d'una taula. Eps! Per allí veig alguna cosa... Oh, oh!, millor que no. Hi ha el bordegàs de l'Eugeni i si em veu em demanarà els seus apunts. Tres setmanes, ja fa?,... i encara no els he passat! Canvio el rumb cap al racó... Allà en veig una. Visca!, és buida. O no? Hi ha una bossa..., però només està guardant un lloc. Vull una cadira, 'kesta per mi! I el de la bossa?...Ke's foti!.

"A dinar! A dinar!

"Segon plat i aquí no ve ningú. De qui deu ser la bossa? Què confiat! Si la deixes sola te la birlaran, babau. Què hi deu haver dins? Apunts d'Anàlisi? Una HP? 'The Eye of the beholder III?... Una bomba?

"Ha! Quina ximpleria! Una bomba! Qui deixaria aquí una bomba? Hi ha algun examen avui? No... i doncs? Bum! Dos-cents estudiants destrossats. I qui hi guanya? Ningú, oi? O sigui, com jo ho deia: una ximpleria...

"Però si és una bomba, a quina hora explotarà?... A dos quarts, és clar! I quina hora és? A veure... Justa! Catorze hores, vint-i-nou minuts, trenta-cinc segons... Ha! Bingo! I ara què faig? És una ximpleria però, i si no ho fos...? Quaranta segons... Me'n queden vint per a sortir corrents. Bufa! I aquests?, els aviso...? No. És una ximpleria, no passarà res i se'n riuran de mi. Però, i si no?... Dos-cents estudiants escampats a trossets per les parets. És la fi de les aglomeracions!

"Auxili! Què faig? Queden quinze segons... Calma! Sang freda! Tothom m'ho diu: Exagero amb les meves neures, estic obsessionat, tinc massa imaginació i m'agrada castigar-me l'olla, i prou. TOT ÉS PURA FANTASIA!!.

"...Així va millor. Les coses al seu lloc. No hi ha cap motiu d'alarma. Tot va bé.

"...Deu segons. Encara tinc temps per sortir corrents i salvar la pell. NO, NO NO NO I NO! JA N'HI HA PROU!. Això és absurd. D'aquí no em moc...

"Cinc segons... Massa tard, moriré !! ...quatre, ...tres, ...dos, ...un.

"...¿!?.

"Ho veus? Era una bestiesa. Que sí, que sí, que em passo amb les meves històries. Uf! Menys mal!, però de vegades l'encerto... i podria haver estat veritat. Que jo tinc un sisè sentit.

-Home Jaume! A tu et buscava jo!

"Horror! El pelma de l'Eugeni! Què carai vol aquest, ara? Els apunts, és clar, com si ho veiés. Per què agafa una cadira? Que no segui, que no segui! No, no, no! ...S'ha assegut!

-Hola 'Geni'. Com va tot? – "És el dia mundial de l'avortament i us han deixat sortir al carrer, oi?".
 
-Necessito els meus apunts.
 
"No em diguis! I jo també necessito els "teus" apunts, imbècil!".. –Me'ls havia deixat a la taquilla i per això no els trobava. Dimarts te'ls porto, paraula! – "No picarà, no picarà".
 
-D'acord, però sens falta.
 
"Increible! Ha picat! A veure què passa si...?" –És clar. Però no els tinc tots, em falten els d'ahir i els de divendres. Me'ls dones ara i t'ho torno tot junt.
 
- D'acord, pero dimarts sens falta, eh!
 
- "Oh! Ha picat, ha picat! Aaaaah, quin orgasme!" – Sí, sí, és clar, sens falta.
 
- Bé, doncs me'n vaig, que he quedat!
 
- Bé, doncs ves-te'n i no et quedis! –"No m'ho crec! Aquest paio és imbècil! Stà tontu perdut! No els tornaràs a veure a la vida! Hauria d'haver-li demanat mil duros! Aaaaah!"..  
 

"... Ja sacabat la maionesa? Pff! Doncs el peix sol se'l prendrà sa tia. I a més, fred. Això em passa per perdre el temps amb cretins! Vinga doncs! El postre i cap a classe, que se'm fa tard. I la safata? Es queda a la taula! Que la recullin les paies aquelles, que és la seva feina.

"Què toca avui? Ah sí! Matemàtica discreta. Conyàs d'assignatura! Però em sembla que encara em queda una estona, oi? Quina hora és? A veure... sí, justet, justet: Són les catorze hores, cincuanta-nou minuts, cinquanta set segons.

"Cinquanta-vuit, cinquanta-nou, seix...

¡¡¡¡¡¡KRAKABOOOOAAAAAAAAAMMMMMMMMMM!!!!!!