Hola! Com va? Esperem que estigueu bé.

Nosaltres continuem aquí, bressats pel suau corrent oceànic camí d'Amèrica. Imagineu-vos quina alegria quan vam saber que ja havia nascut el vostre nen. Va ser una notícia totalment inesperada.

I dic "inesperada" perquè se suposava que no sabríem res més de vosaltres fins que arribéssim a Nova York, però... no endevinaríeu què ha passat!: Us en recordeu de la Sra. Thorndyke, la propietària del nostre pis de Bedford, quan érem estudiants? Sí, segur que sí (aquella xafardera infatigable que era tan entusiasta de la bijuteria barata) Doncs bé, resulta que passejàvem per la coberta de popa quan d'improvís ensopeguem amb ella. Està exactament igual! Va ser ella qui ens va posar al corrent d' això del bebè, després de sotmetre'ns al seu inacabable informe habitual de xafarderies, es clar. (Em demano com s'ho deu fer per assabentar-se de tot).

Per cert! Què ha estat, nen o nena? Al final no ho vam poder averiguar perquè va haver d'interrompre el seu monòleg en arribar a aquest punt. Havia passat alguna cosa al casc del vaixell i van demanar als passatgers que ens agrupéssim en diferents cobertes segons el número dels nostres camarots, i vam haver de marxar. La vam tornar a trobar una mica més tard, però semblava massa ocupada boquejant i xipollejant com per molestar-se a parar un moment i fer-nos gens de cas. (Haurem d'esperar per averiguar-ho dels vostres llavis qualsevol dia d'aquests).

De veritat que em sap greu, però us haig de comunicar una mala notícia: Segurament haureu sentit o llegit als diaris alguna cosa sobre el terrible naufragi d'un transatlàntic les darreres setmanes. Lamento informar-vos que amb tota certesa la Sra. Thorndyke no en va ser un dels supervivents. No va sobresortir mai com a nedadora, i tota la xatarra que solia portar al damunt no va ajudar-la a surar.

Això ens porta al motiu d'aquesta carta, que és a la vegada felicitar-vos pel naixement del vostre petit i demanar-vos disculpes perquè, tal com van les coses, em temo que no podrem assistir al bateig. Estic segur que sabreu entendre la nostra situació i ens n'excusareu.

Per cert, si per casualitat teniu un vaixell de rescat o alguna cosa semblant a l'abast, seríeu tan amables d'enviar-nos-el, si us plau? En seríem tant agraïts! No sabeu com pot ser d'avorrit això després de passar tres setmanes en un bot salvavides.

De totes maneres, la nostra situació no sembla crítica de moment. Tenim algunes racions de menjar d'emergència i prou litres d'aigua com per arreglar-nos-les; així que no hi ha pressa. Tanmateix, se'ns estan esgotant molt ràpidament les reserves de tè.

Bé, ara ens hem d'acomiadar. Si us plau, no us oblideu d'enviar-nos un parell de línees tan aviat com rebeu aquesta ampolla per a comfirmar-nos que us ha arribat.

Molts petons,

Ernest i Mònica