altres rutes

VERGE DE L’ORTISELLA-CULLA (Per Penyacalva)

La ruta de l’Ortisella a Culla és, per als membres del Club de Muntanya At-zenet, una de les més atractives que podem gaudir per esta zona, tant pel que fa als paisatges com pel que fa a la flora i la fauna que podem observar i, tot sovint, trobar-nos (cabres monteses i voltors en estat salvatge), ja que transcorre per paratges espectaculars com ara són el barranc del riu Monlleó i la muntanya de Penyacalva.

Les vistes que anirem trobant a mesura que anem recorrent la ruta són, senzillament, meravelloses, ja que mostren la part més agresta i natural de la nostra comarca. Us recomanem que feu les parades que considereu oportunes per a fer gaudir els vostres sentits, a banda de donar descans a les vostres cames i els vostres pulmons.

Descans necessari, ja que considerem que esta ruta és de dificultat mitja/alta, tant per la durada (2h45 d’anada i 2h20 de tornada) com pel desnivell que cal superar en poc temps. Si us decidiu a fer a questa ruta, us recomanem que “poseu greix” a la màquina uns quants caps de setmana abans. Ara bé, vosaltres sou qui millor coneixeu el vostre cos i les vostres possibilitats.

Una altra recomanació, sobre tot a l’hivern, és que sigueu cautes i porteu roba adequada, ja que el camí transcorre gairebé en la seua totalitat per l’ombra i això, aquí, es nota. També us recomanem que calceu unes botes en comptes de sabatilles, ja que el camí és costerut i amb molta roca lliure, pel que el risc principal és la sempre dolorosa i incòmoda torcedura.

I com sempre, RESPECTE. Respecteu la flora i, sobre tot, la fauna que probablement us trobareu. No espanteu els animals ja que, recordeu, nosaltres som els intrusos, i del nostre comportament depèn que altres persones puguen gaudir, en un futur, del que vosaltres veureu.

Anem a per la ruta!

	00:00.- Comencem la ruta des de l’ermitori de la Verge de l’Ortisella, a tocar d’un hom mil·lenari, baixant fins a la font (l’aigua és boníssima) i des d’allà agarrarem una pista ben delimitada, a la dreta. 00:15.- Deixem, a mà esquerra, un grup de masos i un gran dipòsit d’aigua.
	00:25.- Seguint per la mateixa pista, iniciarem el descens cap el barranc del riu Monlleó. Com a detall, dues corbes estan empedrades. 00:30.- Deixem la pista i agarrem un petit camí a l’esquerra, el qual ens portarà, de seguida, a un “aljib” forestal. A l’esquerra surt el sender que hem de seguir. 00:50.- El sender acaba en una pista forestal que desemboca en un camp d’oliveres. Creuem el camp fins arribar al riu Monlleó.
	01:00.- Creuem el riu Monlleó i veurem la paleta de senyalització del sender (PRV-225), marcada amb línies de color blanc i groc. 01:10.- El sender es fa molt més visible i comença a pujar de manera continuada.
	01:45.- Passem per un sargallar, amb molta pedra lliure, enfilant-se de manera pronunciada durant uns metres. En aquesta zona hem de tenir cura, pel perill de relliscar i pel desnivell que presenta. 01:55.- Ens trobem sota una paret vertical alta, que serveix de dormitori a una gran colònia de voltors. Segurament alçaran el vol en notar la vostra presència. 02:15.- Després del darrer tram de sender empinat, arribarem a una pista, que seguirem a la nostra esquerra.
	02:25.- Deixem un mas a la nostra esquerra i trobem un camí asfaltat. El seguim per la dreta. Ja es veu Culla i, al fons, Ares del Maestre i la seua Mola. En un dia clar, vorem la mar Mediterrània i les illes Columbretes. 02:35.- Seguint per la pista asfaltada, arribem a una cruïlla. Seguim recte, deixant un mas a la nostra dreta. 02:45.- Després de deixar el camp de futbol a la nostra esquerra i sense deixar la pista asfaltada, arribem a la població de Culla, on podrem gaudir un esmorzar més que merescut.

Aquesta ruta presenta la possibilitat de ser solament d’anada, amb el que la podeu planificar sense plantejar-vos matinar, i acabar amb un bon dinar. O bé, que és el que us recomanem, tornar pel mateix camí, ja que podreu gaudir, una vegada més, del paisatge, des d’una nova perspectiva (sobre tot de llums). Els animals també són més fàcils d’observar que pel matí, quan són més desconfiats i fugissers.