Ja feia temps que ens volíem escapar, que ho volíem provar. Anar a fer “muntanya de veres”. Als Pirineus.

I en Marc va tenir la culpa. Amb la seva il·lusió, predisposició i eficàcia ens va contagiar als sis restants, Demetrio, Eva, Eladi, Toni, Sisco i Roberto.

“Albarduscos a la pica “

En la comarca del Pallars Sobirà (Lleida), trobem infinitat de racons on sentir les forces vives de la natura, endinsant-nos en aquest cas a la Vallferrera per anar a cercar el cim de la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya. El massís de la Pica d’Estats està compost per tres puntes ben diferenciades; el pic Verdaguer (3131 m), Pica d’Estats (3143 m) i Punta Gabarró (3115 m). Al NE l’acompanya el pic de Montcalm (3077 m) i a l’O el pic de Sotllo (3072 m), fites frontereres amb l’Ariège francès.

Els indrets emblemàtics dels estanys de Sotllo i d’Estats, així com el port de Sotllo, fan d’aquesta excursió una fita obligatòria de tots els excursionistes. Itinerari llarg (unes 10 hores), a cops dur, apte per a bons caminadors entrenats en forts desnivells (el d’aquesta es d’uns 1.400 m aprox.) Nosaltres la vam fer en una sola jornada i per la ruta clàssica. També es pot fer en dos dies fent bivac a l’estany de Sotllo

Per arribar al refugi de la Vallferrera cal situar-se a la població de Sort i seguir la C-147 fins a Llavorsí; allí caldrà girar a la dreta per tal de continuar per la carretera que s’endinsa per la Vall de la Noguera de Cardós fins a la nova cruïlla, una petita rotonda que separa la carretera de la Vall de Cardós (a l’esquerra) de la de Vallferrera (a la dreta). S’ha de seguir aquesta darrera fins al poble d’Àreu (13 km des de Llavorsí), indret on s’acaba la carretera i comença una pista, sense asfaltar i en estat una mica precari, que en 11,3 km arriba al pont de la Molinassa, indret on cal deixar el cotxe ja que una cadena barra el pas als vehicles no autoritzats. Si no es porta vehicle i es comença a caminar al poble d’Àreu, no cal seguir la pista, ja que es pot seguir l’antic camí, que travessa uns indrets de gran bellesa entre bedolls i grans avets.

0,00.- La Molinassa. A partir d’aquí cal començar a caminar i en 15 minuts, i per un camí molt ben senyalitzat, s’arriba al refugi de la Vallferrera.

Eva, Toni, Eladi, Roberto, Demetrio, Sisco i Marc a La Molinassa

0,45.- Collat, 2.140 m, 0,80 km. És un indret molt característic, ja que s’acaba la forta pujada inicial i es continua en direcció oest, gairebé sempre planejant sobre les Pales d’Areste, tot i els alts i baixos del camí. Poc abans de creuar el torrent de Sotllo es troba un pas rocós on cal posar la màxima atenció.

1,30.- Pla de Canalbona o de Sotllo, 2.190 m. La vall s’eixampla molt i és plena d’aiguamolls. Al fons d’aquest pla es veu un bon salt d’aigua, que baixa dels estanys de Sotllo i d’Estats. Prop del riu hi ha un rocam sota el qual hi ha bones clapes d’herba, idònies per acampar. El barranc de l’estany Fons baixa per l’altre costat. L’itinerari continua remuntant la vall. Cal posar una mica d’atenció, ja que hi ha dues opcions a partir d’aquest punt. El camí més fressat inicialment segueix relativament baix, per enfilar-se després vers l’entrada d’aigües de l’estany de Sotllo. Però en realitat el camí més lògic puja més enlairat per la base dels pics de Llats i Lari fins a assolir un petit collat i entrar a la zona de l’estany de Sotllo, gairebé ja a mig estany.

2,15.- Estany d’Estats, 2.471 m. Hi ha bons indrets per acampar a la vorera dreta de la sortida d’aigües. Des d’aquest indret, amb la llum del migdia, es pot obtenir una magnífica fotografia de la pica reflectida en les aigües de l’estany.

El camí passa enlairat i voreja l'estany fins arribar a uns replans superiors. Es troben nous indrets per acampar. Damunt d’una roca hi ha instal·lat un repetidor de ràdio per a situacions d’emergència. Immediatament després comença la fatigosa pujada per la llarga tartera que mena al port de Sotllo.

3,05.- Port de Sotllo, 2.894 m. És un pas fronterer situat a l’est del pic de Sotllo i a l’oest de la pica d’Estats. Des del coll cal baixar cap al nord per la Cometa d’Estats de la banda occitana, on rodegem una gelera permanent. Al fons es veu el petit estany de la cometa d’Estats o de Barz (2.750 m). Per no perdre gaire alçada, molts excursionistes comencen massa aviat a flanquejar i això els porta a travessar congestes molt inclinades. És millor baixar fins a arribar a uns 50 metres de l’estanyol de Barz. Allí cal girar cap a la dreta, primer en direcció est i després cap al sud-est, pujant dret entre neu i tartera i agafant el vessant de la pica d’Estats pel costat occità. A l’esquerra es veu el pic de Montcalm. S'ha d'anar pujant a cercar el coll entre aquest cim i la pica d’Estats.

Cometa d’Estats

Coll de Sotllo i cresta del Verdaguer

Tartera al coll de Riufred i Pica

Montcalm (3077 m) i Coll de Riufred

Punta Gabarró (3115 m)

Estanys d’ Estat i Sotllo

4,30.- Pica d’Estats, 3.143 m, 8,50 km. Cim amb una gran panoràmica sobre les muntanyes catalanes, occitanes i andorranes.

“Albarduscos a la Pica”