 |
Carme
Badenes |
| |
 |
| L'Ullal |
| |
 |
Rambla d'Atzeneta
i Riu Montlleó |
| |
 |
| Rambla d'Atzeneta |
|
Al
número
57 (Gener/Febrer 1998) del Periòdic Local
Coves de Vinromà, de l'Associació Cultural
Tossal
Gross, apareix una col·laboració a
cura de Carme Badenes, de l'Associació d'Amics
del Riu Montlleó, d'Atzeneta.
Feu clic aquí
per a llegir el text següent en la seua ubicació
original.
De vegades, un bar pot ser un lloc tan adient com un
altre per donar forma a les idees, per encetar experiències
que, probablement no s´haurien fet realitat si
la situació s´hagués plantejat en
un marc massa formal. D´alguna manera, l´ambient
del bar, allà on la gent aguanta estoicament
la duresa d´unes cadires que mai no han estat
concebudes per a un ús superior als cinc minuts,
lluny de la comoditat del sofà de casa on un
s´estira i és un rei, on els fumadors i
els no fumadors participen de la mateixa manca d´oxigen,
on no sempre troben la conversa desitjada,... allà,
al bar, a qualsevol bar, ho he d´admetre, pot
sorgir el punt de partida d´una història.
Allà va!.
No tinc gaire clar com va començar tot
plegat; potser la gent ja s´havia fartat de fer-se
rondes de cervesa, potser no feien cap partit de futbol
que valgués la pena veure, potser ja s´havien
esgotat les partides de «botifarra» d´aquella
jornada, potser més d´un havia sospesat
la idea de retirar cap a casa, potser... no sé!...,
potser aquell grup de persones va tenir un d´aquests
moments de «convergència mental»
que encenen la metxa i posen totes les rodes en moviment.
Podia ser. Jo recorde a algú dient que, de vegades,
per ignorància o per peresa, deixem passar bones
oportunitats per fer coses interessants, – es
parlava d´ una campanya d´ajuts econòmics
que oferia el govern autonòmic amb la finalitat
d´incentivar i potenciar activitats relacionades
amb el coneixement i la conservació del medi
ambient– . I cadascú deia la seua: que
si hi ha moltes espècies de la vegetació
i la fauna autòctones que desconeixem, que si
un altre apuntava que, a voltes, sabem el nom en castellà
però no en valencià, que si algú
va dir que sabia d´un lloc on es podien veure
àguiles, que si abans la gent es preocupava més
de mantenir les tradicions, que si això s´anava
perdent, que si era una veritable llàstima, que
si podríem fer alguna cosa al respecte, que si...
bé!, com us estava dient, la taula de «railite»
va començar a quedar-se menuda de tantes idees
com anaven eixint. Aprofitant aquella mena de pluja
d´idees –això que els anglesos, cabuts
com ells a soles i embolicadors com no hi ha altres,
diuen «brainstorming»– algú
va atrevir-se a preguntar si podríem dur endavant
un projecte com aquell, i, com per un d´aquells
atzars del destí, s´havien ajuntat un nodrit
grapat de gent emprenedora, ningú no va trobar
inconvenients. I, ja sabeu què passa en aquests
moments, cada persona de les que allí es trobaven,
va oferir-se per fer una part del treball: uns pensarien
en un nom emblemàtic, uns altres donarien les
idees-base, a partir de les quals els altres redactarien
els estatuts, els altres els durien al registre per
a quedar constituïts com a associació, i
quan tot això estiguera fet, es faria una reunió
per donar-la a conèixer a la resta del poble.
Tot açò s´havia quallat en mitja
hora o tres quarts d´una nit de l´estiu
passat, asseguts en una tauleta d´un bar, a Atzeneta,
però la resta de la gent del poble no ho sabria
fins al novembre.
Arribat aquest mes, una nit de dissabte, i després
del conegut «bando» –amb jotes de
«Los Hermanos Anoz»– per assabentar
el poble sencer, es va fer una reunió informativa
a la sala de plens del nostre ajuntament. En seríem
una trentena. Els que van donar la cara eren uns d´aquells
que havien estat en la gestació del projecte,
però van deixar ben clar que, en primer lloc,
els interessats s´haurien de fer socis i després
aquests haurien de votar els càrrecs de president,
secretari i vocals. Es va explicar que la finalitat
de l´associació seria la conservació
del medi ambient i l´estudi de les tradicions
del poble, i que, encara que el que interessava particularment
era el nostre terme, es volia estendre l´àmbit
d´acció a tots els termes de la conca del
riu Montlleó. Per a començar es va fixar
data per a les votades i per a fer una marxa que eixiria
del poble i pel Mas de Timó s´arribaria
fins l´ullal de la Rambla d´Atzeneta–
per cert, en aquesta primera marxa van participar tres
«aguerrits» covarxins: Rocher, Manuel i
Paco, també es va acordar que el senyor alcalde
d´Atzeneta, allí present, sol.licitaria,
a través de l´ajuntament unes ajudes que
oferia la Conselleria per a marcar rutes, acord que,
per part de l´autoritat, s´ha de dir que
no es va dur a terme –no en sabem els motius–
, i vist que no hi havia voluntat des del nostre ajuntament,
es va decidir de comentar-li-ho a l´alcalde de
Benafigos que va acceptar amb la condició, lògica,
que les rutes isqueren del seu poble.
Fent un xicotet parèntesi, en el que podeu aprofitar
per fer el que us semble convenient, val a dir que es
van sentir veus contràries a la nostra associació
per part d´un sector de gent del poble que consideraven
que els nostres interessos podien xocar frontalment
contra els seus, possiblement perquè va coincidir
la nostra «moguda» amb el temps de la cacera,
però, sincerament, no crec que vagen per ací
els «tirs» !
Vam fer una segona marxa –millor dit, vaja ritme!
allò era una marató! –coincidint
amb el vostre dissabte del Mas d´En Rieres, per
Sant Antoni. Va ser realment bonica, amb eixida «en
vertical» del Coll del Vidre –anant cap
a Vistabella– , deixant-nos caure –jo, a
estones, involuntàriament, però literalment–
per un tallafocs, enfilant per una pista tancada entre
muntanyes on les cabres munteses fugien dels crits que
se sentien per la «quebrantada» del porc
senglar, per a després entrar pel Barranc de
Benafigos fins al Riu Montlleó i pujar cap a
Benafigos pel Barranc de l´Ortisella. Us estalviaré
els detalls, però als que us agrada tot açò
us ben assegure que hauríeu «xalat»
, – jo vaig «xalar» fins al dimarts
quan, per fi, els músculs de les cames van decidir
d´oblidar la proesa– .
Si després del que us he dit i si heu arribat
sans i estalvis fins aquí, –la qual cosa
gairebé mereix un premi– , esteu psicològicament
preparats per ajuntar-vos amb la nostra colla... Eh,
és broma! Bé, ara sí, si hi ha
algú que estiga interessat en l´associació,
en fer-vos socis i en participar en les activitats que,
a poc a poc, anirem duent a terme, esteu convidats.
En l´actualitat, som uns 30 socis però
la matrícula continua oberta. |
