| |
El Venerable - Dades Bibliogràfiques
 En
ple segle XVI, en l'any 1.523, el notari de València,
Pedro Roig, va escriure: «Es van casar Jaume Bertran,
cardador de llanes, amb Catalina Ahís, filla
del honorable Joan Ahís, vidua de Bartolomeu
Adsuara, en altre temps agricultor i veí de la
mateixa vila». El fruit d'esta unió va
ser Joan Bautista Bertran Ahís, conegut com a
«El Venerable». Va néixer a Atzeneta
el 29 de novembre de 1.530. Va estudiar llatí
a Traiguera i el 1.550 va cursar estudis en la Universitat
literària d'Arts i Teologia de València,
on establix amistat amb el seu cosí San Lluís
Bertran. Rep l'ordenació sacerdotal de mans del
bisbe de Tortosa, Frai Martín de Córdoba
y Mendoza, en 1.564. Va estrenar el sacerdoci al seu
poble natal com a vicari, a petició popular.
El 1.567 passa a regentar la parròquia de Benlloch,
com a capellà regent, i torna a Atzeneta el 1.571
com a Beneficiat de la parròquia i vicari del
capellà. El 14 d'agost de 1.575 va prendre possessió
de la parròquia de l'Alcora, on va morir el 17
de desembre de 1.601.
En complir-se, doncs, els 400 anys de la seua mort,
s'ha format una comisió composada pels membres
de la Junta Parroquial i l'Ajuntament per a conmemorar
una efemèride d'aquesta magnitud. En una de les
seus reunions es va acordar reunir els veïns del
carrer que duu el seu nom, per a posar-los al corrent
dels actes que estaven previstos en un principi i per
a que els veïns aportaren idees o suggeriments
als actes inicialment previstos per la comissió
per a recordar a un dels fills més ilustres d'esta
vila.
La reunió celebrada el passa dia 26 de febrer
(2.001) va comptar amb una assistència bastant
significativa dels veïns del carrer del Venerable,
els quals van acollir amb satisfacció les iniciatives
posades en marxa per la comissió. En els propers
butlletins es referenciaran els actes per al seu coneixement
general, ja que es pretén que hi participi tota
la població. Si es va decidir fer una exposició
amb objectes religiosos de l'època, oferint a
tots els veïns que els tinguin la possibilitat
de, en cas de considerar-ho oportú, deixar-los
a la comissió per a la seua exposició.
També es va decidir que si alguna persona estés
interessada en participar en l'organització dels
actes, solament ho ha de comunicar a qualsevol membre
de la comissió, que està composta per:
Jesús Miralles (capellà), Visitación
Peris, José Vicente Bertran, Ricardo Badenes,
Sagrario Jiménez, Carmen Agost i José
Barberá.
També en l'any 1.980, quan es complien 450 anys
del seu naixement, es van celebrar uns actes molt emotius
els dies 29 i 30 de novembre, segons la crònica
publicada a la revista L'Aigua Nova per A.
Escrig el 30.11.1980, el qual ens relata els actes que
es van celebrar aquell dia i que molts encara recordaran.
En un resum breu, els actes van consistir en, un acte
literari-musical sobre la figura del Venerable en el
qual van intervenir Mossèn Joaquin Amorós,
Eliseu Bellés, Mossèn Jesús Miralles
i Pere Saborit que va parlar sobre el porces de beatificació
del Venerable. En aquells actes també van intervenir
la banda de música, la coral, la rondalla de
l'Alcora i el grup «Els Trobadors» que juntament
amb la col·laboeració de, entre altres,
Antonio «El Cerer», Joaquin «Tzaneta»
i José «Estereo», els quals ja van
cantar les mateixes albaes l'any 1.930. La darrera vegada
que es van cantar les albaes va ser durant els actes
que es van fer el 1.986, en commemoració de la
Mare de Déu Gità, o Mare de Deu d'Agost.
En eixa data, a banda de les persones majors abans esmentades,
de les que solament queda amb vida l'«Estereo»,
van intervenir la rondalla local composta per, entre
altres, José Luís Torner, la seua filla
fina, Juan Escrig «Mariques», Eduardo Lluch,
Cristobal Badenes al piano, i cantades per José
Barberà, Joaquin Moliner, Abdón Fabra...
van tornar a interpretar algunes de les estrofes de
les trenta que les componen, la tornada de la qual transcric:
«La rondallà està disposta
a seguir l'albà cantant
al fill de Jaume i Catalina
Joan Baptiste Bertran.»
Segons el testimoni d'una veïna, en l'any 1.930
es van engalanar tots els carrers del poble, i en els
àrbres es van posar pardalets de pasta, el motllo
de pasta el va fer la Guàrdia civil i la pasta
les veïnes. Els actes no van ser massa diferents
als fets el 1.980. Va oficiar els actes religiosos el
bisbe de Tortosa, Félix Bilbao. A part de les
albaes es van cantar unes curioses cançons que
va composar Mossèn Vicente Bellés, capellà
titular i encarregat de l'organització. Diuen
així:
«Joan al tirà a l'olla
la mugrà de sal
tots els satisferen
en aquell gros pardal
miu, garraniu, garaniu garranyau
També el senyor bisbe
i en els generals
els senyors canonges
en els escolans
miu, garraniu, garraniu garranyau.»
La característica comú a les dues celebracions
va ser el mal temps; el 1.930 fortes pluges, i el 1.980
fred intens i fort vent.
Enguany, com se sol dir «si Déu vol i el
temps acompanya» procurarem recordar i celebrar
els 400 anys de la seua mort.
José Barberá Centelles
Traducció del text publicat
a la pàgina 3 en la secció «Editorial»,
del BIM de l’Època IV - Nº 7 - Gener
- Febrer - Març - 2001.
Fotografia de Sergio Garbi |
|
|
|
