En
juliol de 1947 es funda el club de futbol a
Atzeneta. Aleshores es dia CF Adzaneta. El seu
camp era, en aquells temps, de terra i pedres,
i estava situat al costat de l'actual cementeri
municipal. Es dia «Camp de Sant Gregori».
El primer partit, l'inaugural, va ser un CF
Adzaneta - CF Albocàsser. En la temporada
1997-98, i en motiu del 50è aniversari
de l'efemèride, i com a partit de pretemporada
es va celebrar —com a un altre acte festiu
de les festes patronals d'Atzeneta— un
partit entre els actuals equips, UD Atzeneta
i CF Albocàsser. Als que encara viuen
se'ls va fer lliurament de medalles conmemoratives,
per ambdues parts. El partit va acabar amb un
berenar en el que els més vells, explicaven
les estones que van passar aleshores.
Els partits es jugaven quan els equips convenien
el dia, l'hora i el camp en el que jugar, ja
que aleshores els equips no estaven federats.
Durant la dècada dels anys 1960, es va
passar a jugar a l'actual terreny de joc —actualment
de terra. Està situat en el casc urbà,
on es troba, avui dia, l'actual zona esportiva
d'Atzeneta. El terreny de joc és de terreny
municipal, rep el nom de «El Porrejat»,
i compta amb dos accessos, l'antic és
per un carrer que comunica amb la carretera
que va a Les Useres, i el nou és pel
carrer de Mossèn Ricardo —obert
el 1996 per a donar accés directe a la
piscina municipal, pel que s'hi pot accedir
també en cotxe.
Durante la década de los años
60 se pasa a jugar en el actual terreno de juego,
que es actualmente de tierra. Esta situado dentro
del casco urbano, donde se encuentra hoy en
día la actual zona deportiva de ATZENETA.
El terreno de juego recibe el nombre de “EL
PORREJAT”, teniendo accesos por dos sitios,
el antiguo es un calle que viene desde la carretera
que va a LES USERES, y el nuevo que es por la
C/ MOSEN RICARDO abierta en año 96 para
dar acceso directo a la piscina municipal, pudiendo
entrar tanto a pie como en vehículo,
siendo el campo de terreno municipal.
Durant els anys 1970 es va inscriure el club
en la Federació Valenciana, pel que va
començar a jugar la lliga. Aleshores
va passar a dir-se Atlético Adzaneta,
i va militar sempre en la 3a Regional, fins
que en la temporada 1982/83 va pujar a 2a, però
va tornar a baixar la temporada següent.
La temporada 1984-85 és la darrera en
la que hi ha futbol a Atzeneta. Es torna a reprendre
el 1993, després de vuit anys sense futbol.
En 1993, un grup d'amics funden l'actual UD
Atzeneta de Castelló, perdent, d'esta
manera, la denominació d'«Atlético».
Com que havia desaparegut la 3a regional, l'equip
comença a 2a regional. En la temporada
1998-99 i després d'anar gairebé
durant tota la temporada en primera posició
(a excepció de les quatre últimes
jornades) l'equip es classifica en segona posició
i aconsegueix, finalment, pujar de categoria.
I per primera vegada milita en 1a Regional.
La temporada següent va ser d'aprenentatge
per als jugadors, que van experimentar la diferència
de categoria, i al final va tornar a baixar
a 2a regional. Va faltar un sol punt per a evitar
el descens.
Temporada
00-01
L'equip gairebé sempre va lider, amb
el Peníscola i el Rossell. Esperava poder
pujar de nou a 1a Regional gràcies a
l'experiència adquirida l'any anterior,
i poder mantenir-se durant uns anys en la nova
categoria. En la penúltima jornada, l'equip
es desplaça al camp del Peníscola,
on sols valia puntuar, i si s'empatava i es
guanyava a casa en l'última jornada es
conseguia l'ascens, guanyant al Peníscola
es pujava matemàticament a falta de l'última
jornada. El resultat final va ser de Peníscola
4 - Atzeneta 4, amb el que solament un punt
era suficient per a pujar a 1a regional com
a primers o segons, en funció del resultat
del Rossell, al final es va guanyar l'últim
partit a casa per un 9 a 1, es va classificar
en segona posició i es va pujar de categoria.
Temporada
01-02
Per segona vegada, l'Atzeneta
juga a 1a regional. La consigna és aconseguir
mantenir la categoria i, de passada, fer bon
futbol. La temporada acaba amb millors resultats
dels esperats, ja que després d'una primera
volta regular en la zona intermitja de la taula,
en la segona l'equip perd solament cinc partits
i es classifica, finalment, en sisè lloc.
L'equip participa i guanya el cuadrangular «1er
Torneig de la Vila de Vilafamés»
per 2 a 1 contra el Moró. Amb l'Atzeneta
van jugar els equips de Vilafamés, Moró
i la Pobla Tornesa
Temporada
02-03
Comença amb la contractació d'un
entrenador titolat i nascut a Atzeneta, amb
l'objectiu de millorar els resultats de la temporada
anterior. Desapareix l'equip Juvenil (per manca
de joves de les edats requerides) i es crea
un altre equip amateur a la 2a regional, amb
els joves resants i altres jugadors que no poden
a l'equip de la 1a regional, per les seves qualitats
o per un excés de gent en l'equip de
la categoria superior. Destaca el fet que tots
els jugadors d'aquest equip juguen per a defensar
els colors de l'Atzeneta, tots es coneixen,
són amics entre ells i no tenen ànim
lucratiu, sense tancar les portes a ningú
—alguns d'ells han jugat en altres clubs
i categories.
AQUELLS QUE
MÉS HAN DESTACAT EN ALTRES CLUBS
ALEJANDRO
Badenes Orti
Ha militat durant dos anys a la 1a regional
en Els Ibarsos (temporades 1997-98, 98-99),
actualmetn juga amb la UD Atzeneta.
ARTURO Monfort escrig
Ha estat durant dos anys en l'Albocàsser
(temporades 1998-99, 99-00) a 1a Regional i
durant 2 anys en Els Ibarsos (temporades 1996-97,
97-98). Actualment està a la UD Atzeneta
i porta l'equip de la 2a regional.
Francisco Escrig
Belles, (SISCO)
Ha militat en el Vilafamés, en preferent
durant 2 anys (temporades 2000-01, 01-02). Va
estar al Vilareal juvenil durant un any, però
no s'hi va quedar per motius familiars.
PEDRO Esteban
Gil Belles
Ha militat durant un anys en Els Ibarsos, en
la 1a regional, durant la temporada 2000-01.
RUBEN Monfort
Gil
Ha estado durant un año en el Juvenil
del Castelló, en la divisió d'honor
(temporada 1998-99). Dos anys i mig en el Sant
Mateu (temporada 1999-2000, en 2a regional,
accedint de categoria. La Temporada 2000-01
va jugar a la 1a Regional i va tornar a accedir
de categoria. La 2001-02 va jugar a Preferent,
però solament hi va estar mitja temporada
per la mala situació. Va tornar el 20002
a la UD Atzeneta i va acabar sisè de
la 1a regional.
MARCOS
Ventura Marin
També va militar durant la temporada
1998-99 en el Juvenil del Castelló, en
la divisió d'Honor. Va començar
la temporada 1999-2000 amb el Vilafamés
de Preferent, però en no fer-se-li la
fitxa en tres mesos, va tornar a la UD Atzeneta.
BERNAD
És el jugador que més lluny
ha jugat (que recorde), va estar al Vilafamés
en Preferent i en el Burriana en la 3a divisió.
CRISTOBAL
És un altre dels que fa anys va
estar al CF Alcora.
LES PLANTILLES POR TEMPORADES
| Temporada 98-99 |
2a regional |
| PORTERS |
Sisco, Ramos |
| DEFENSES |
Juanma, Garbi, Ximo, Mano, Juan, Pastor,
M. A. Carrillo |
| CENTRECAMPISTES |
Victor, P. Esteban, Miravet, Miguel,
Diego, Isidro |
| DAVANTERS |
Enrique, Jorge, X. Gil, Moises |
| ENTRENADORS |
José Luis Nebot |
Els que més han destacat són:
DIEGO, és el cervell i el pulmó.
P. ESTEBAN, és qui més targes
ha vist, dotze de grogues i una de roja.
SISCO, és el millor portar actual, amb
23 gols en contra.
ENRIQUE, davanter golejador amb 15 gols, 8 a
casa i 7 fora.
XIMO, lliure que dóna seguretat a l'equip.
MANO i JUANMA, bons defensors i marcadors.
GARBI i ISIDRO, MOISES, el primer és
un defensa contundent, juntametn amb XIMO, el
segon és un centrecampista esquerre amb
una bona visió de joc i el tercer és
un bon davanter però potser una mica
massa agressiu, a jutjar per les tres expulsions
que ha patit.
| Temporada 00-01 |
2a regional |
| PORTERS |
Marc |
| DEFENSES |
Juanma, Garbi, Ximo, Mano, Manuel, Arturo |
| CENTRECAMPISTES |
Victor, Marcos, José, Diego,
Vicent, Iván, Esteban, Isidro,
Melchor |
| DAVANTERS |
Sergio, Alejandro, Raúl, Enrique |
| ENTRENADORS |
Demetrio Agut, Toni Fabra |
Els més destactats són:
DIEGO, és el cervell i el pulmó.
MARCOS, és una altre cervell
SERGIO, és el màxim golejador
actual, amb 21 gols.
ALEJANDRO, davanter amb experiència i
segon golejador, amb 20 gols (1 de penal).
XIMO, lliure que dóna seguretat a l'equip.
MANO, bon defensa marcador.
JUANMA, un altre bon defensa marcador.
MARC, porter segur que està agafant bastant
experiència, és el menys golejat
de la categoria amb 21 gols.portero seguro que
va cogiendo bastante experiencia, es el menos
goleado de la categoría con 21 goles.
És l'equip més golejador amb 103
gols, després del Rossell, amb 105.
| Temporada 01-02 |
2a regional |
| PORTERS |
Marc |
| DEFENSES |
Juanma, Mano, Garbi, Ximo, Manuel, Arturo,
Rubén (a la meitat de la temporada) |
| CENTRECAMPISTES |
Aarón, Marcos, Vicent, Esteban,
Victor, Diego, César, José
(solament mitja temporada ), J. L. Medall |
| DAVANTERS |
Alejandro, Sergio, Iván, Enrique |
| ENTRENADORS |
Toni Fabra |
Els més destacats són:
MARCOS i DIEGO, els cervells i pulmons de l'equip,
MARCOS ha marcat 9 gols, 4 de penal.
RUBEN, va arribar a meitat de temporada i la
defensa ho va notar. Es van encaixar menys gols.
ALEJANDRO i IVAN, el primer va marcar 16 gols
i Ivan, 9, i això que jugava solament
mitges parts.
XIMO, lliure que dóna seguretat a l'equip.
VICENT, és el complement ideal per a
Marcos, en ser alt talla molt el joc aeri.
MANO iJUANMA, bons defensors i marcadors.
MARC i SALES, porters per igual, jugaven el
mateix nombre de partits (15), el primer va
encaixar 25 gols i el segon, 31.
| Temporada 02-03 |
1a regional |
| PORTERS |
Marc, Sisco |
| DEFENSES |
Juanma, Mano, Rubén, Ximo, Amadeo |
| CENTRECAMPISTES |
Aarón, Marcos, Vicent, Esteban,
Manuel, Josep |
| DAVANTERS |
Alejandro, Diego, Sergio |
| ENTRENADORS |
Paco chaparra |
LA BASE
DE LA U. D. ATZENETA
La U. D. ATZENETA ha
tingut un equip de Juvenils militant a la 3a
regional durant sis temporades.
Es va crear en la temporada 1996-97 i va desaparèixer
en la 2001-02 (la darrera, per manca de jugadors
juvenils, es va jugar amb cinc juvenils d'altres
pobles, quatre de Culla i un de la Torre Emesora).
Les actuacions més imporants van ser:
Dues lligues com a campiones del seu grup i
dos subcampionats.
La temporada 96-97, es va classificar a mitja
taula.
La temporada 97-98, es va classificar en 2a
posició i van renunciar a pujar de categoria.
La temporada 98-99, es va classificar en 1a
posició i, de nou, es va renunciar a
pujar de categoria.
La temporada 99-00, es va classificar en 2a
posició i, una vegada més, es
va renunciar a pujar de categoria.
La temporada 2000-01, es va classificar en 1a
posició i, com els anys anteriors, es
va renunciar a pujar de categoria.
La temporada 2001-02, es va classificar en la
9a posició. Aquesta va ser la darrera
temporada dels juvenils.
Tota l'estructura d'aquest juvenil prové,
en gran part, del futbol escolar que l'any 1996
es va proclamar Campió Autonòmic,
sent coneguts com a "El Milan del Maestrat".
Cada any han pujat jugadors a l'equip amateur,
tant per la seua qualitat com pel fet de tenir
l'edat permesa.
Els planters per temporades
| Temporada 98-99 |
Campions amb 66 punts |
| PORTERS |
Marc |
| DEFENSES |
Aarón, Rubén, Manolo,
Manuel, J. L. Agut, César |
| CENTRECAMPISTES |
Marcos, Amadeo, Esteban, Vicent, J.
L. Medall, Melchor, Javier |
| DAVANTERS |
Sergio, J. A. Barreda, David |
| ENTRENADORS |
J. L. Medall, Demetrio Agut |
| Temporada 99-00 |
Subcampions amb 65 punts |
| PORTERS |
Marc, Ximo |
| DEFENSES |
Aarón, Joan, Manolo, J. L. Agut,
J. Monferrer, Manuel, José Mª |
| CENTRECAMPISTES |
César, Amadeo, Javier, Josep,
Melchor, J. L. Medall |
| DAVANTERS |
Elies, Sergio, Borras |
| ENTRENADORS |
J. L. Medall, Demetrio Agut |
| Temporada 00-01 |
Novens |
| PORTERS |
Vicente, Miguel |
| DEFENSES |
Aarón, Vicente, Joan, Manolo,
J. L. Medall. J. Monferrer |
| CENTRECAMPISTES |
César, Amadeo, V. Sales, Javier,
Josep, Joan |
| DAVANTERS |
Elies, Cristian, J. Beltran, Borras |
| ENTRENADOR |
J. L. Medall |
| Temporada 01-02 |
Campions amb 55 punts |
| PORTERS |
Ximo, Miguel |
| DEFENSES |
J. L. Agut, Joan, Manolo, Amadeo, Alejandro |
| CENTRECAMPISTES |
Javier, Cristian, J. Bertrán,
J. Fabra, Roberto |
| DAVANTERS |
Borras, Arturo, Badenes, V. Fabregat,
P. Alcón |
| ENTRENADORS |
José Luis Medall |
Actualment, la resta de la base està
a les escoles, pel que en desaparèixer
el Juvenil es treballa amb l'equip cadet i infantil
de lfutbol escolar.
EL HISTORIAL
Es evidente de que antes de la formalización
de la UNION DEPORTIVA ATZENETA de Castellón,
esta actualizase la figura de entidad deportiva
y se inscribiera como era perceptivo, su inscripción
en el Registros de Clubes Deportivos, atendiendo
a la obligatoriedad que determina el decreto
119711984 del 12 - 11 de 1985, para la practica
del fútbol en ATZENETA, que ya había
sido notoria y con un buen historial y raigambre.
A nadie le extrañara de que fue el fútbol,
sobre todos en las comarcas del Alcalaten y
Maestrat un deporte que había calado
hondo en su juventud, con unas vivencias muy
notorias, por cuanto todos los pueblos sentían
su necesidad, no solo como vehículo transmisor
de formación física y vinculo
de relación con los pueblos y comarcas,
de las cuales ATZENETA no ha sido una excepción.
Someramente, y sin caer en el tópico
de la cronología exacta, intentaremos
detallar su caminar, hasta llegar a los momentos
actuales.
Era por los años de 1947 a 1951, cuando
se formó lo que inicialmente se llamó
como ADZANETA C. F., denominación que
continuó hasta los momentos actuales.
Su ámbito no fue federativo inicialmente
y sus encuentros siempre eran celebrados con
carácter “amistosos“, entre
los pueblos limítrofes, llámense
Albocacer, La Pobla Tornesa, Llucena, Borriol,
Figueroles, y equipos de Castellón etc..,
encuadrados dentro del ámbito del llamado
frente de Juventudes. Sus desplazamientos se
hacían en camión convencional
y eran como la savia y la necesidad de expansión
en un régimen totalmente totalitario
y sin otro fin.
El primer Presidente circunstancial fue D. JUAN
JOSE MATEU, a iniciación de un cura,
llamado Mosén GUILLERMO, conjuntamente
con el Sr. DOMÉNECH, que además
tenia la función de árbitro, puesto
que cada pueblo tenia la obligación de
presentarlo.
El primer campo de fútbol, de ínfimas
dimensiones, pero en definitiva valido estaba
situado en el Mitja “ SAN GREGORI ”,
hasta que fue sustituido por el actual terreno
de juego llamado “ EL PORREJAT ”,
ya con unas condiciones mas notorias no sin
necesidad de un mas continuado mantenimiento.
Existen testimonios de los primeros “
ya en serio ”componentes de las plantillas,
llámennoslas iniciales y hemos podido
seleccionar con el riesgo de olvido alineaciones
llamadas de “carácter”, como
podrían ser.
Porteros: Juaico Bertrán ( suplentes
Canuto y goterris).
PRIMERA LINEAS: moliner, Badenes, Foyes, Etc.
Etc.
MEDIO del CAMPO: Eliseo belles, Damián,
Juanito Andres.
DELANTEROS: Paco Colomer, Salvador Garcia, Antonio
Medall, Arturo Monfort, Etc. Etc.
El primer ENTRENADOR fue D. JOAQUIN MONFORT.
Como es natural la técnica era muy escasa,
nacidos todos por generación espontanea,
pero con un entusiasmo encomiable. Podríamos
destacar a Toni Medall, cuya saga ha tenido
continuación con sus progenitores, jugadores
e incluso como preparadores.
Sin embargo un día apareció la
figura del Sr. BARNES, persona casada con una
chica del pueblo e.p.d. El señor Barnès
jugador del equipo catalán de la España
industrial, se incluyo dentro de la plantilla
del equipo. Barnès, fue sin duda el que
más aportó técnicamente
al fútbol local, dentro del ámbito
del fútbol moderno. Fue aceptado como
tal por todos sus compañeros, y además
tratado con respecto por todos los equipos contrincantes
como una figura en toda su dimensión,
dándole un impulso al fútbol tanto
en clase como en su más pura esencia.
Este fue el punto de partida para las nuevas
generaciones, hasta llegar a los momentos actuales,
con los altibajos que puede dar una cantera
“atípica” habida cuenta de
la fluctuación demográfica de
Atzeneta, que fue dando situaciones de “
categorías “ en su ya necesaria
obligaciones con la federación de fútbol.
Atzeneta, incluso ha producido cantera, por
lo cual algunos componentes, han militado en
categorías nacionales, destacando entre
ellos a Vicente Barberá, en la plantilla
del C. D. Castellón, y otros equipos
prueba evidente de que algo se generaba en calidad
y cantidad.
Hoy en día siguen habiendo jóvenes
que se van a otros equipos más poderosos
a probar fortuna, algunos llegan lejos otros
no. Lo bueno de todo ello es que el fútbol
en el pueblo sigue y es la única distracción
de las tardes de los domingos que la gente tiene
para pasarla y encima con la calidad de muchos
de los jóvenes disfrutan del buen juego
de la primera plantilla.
Crónica de : Jaime Casanova. |
