alkionehoxe/poesía   

Nada é mesquiño                                 Joan Salvat-Papasseit    Catalunya, 1894-1924

A Josep Obiols

Nada é mesquiño,

nin ningunha hora esgrevia,
nin é escura a ventura da noite.
E a rosada é clara
o sol sae e fascínase
e ten desexo do baño
e todo o que existe reflíctese no seu espello.

Nada é mesquiño,
e todo rico como o viño e a fazula curtida.
E a onda do mar sempre ri,
Primavera de inverno-Primavera de verán.
E todo é Primavera:
e toda folla, verde eternamente.

Nada é mesquiño,
porque os días non pasan;
e non chega a morte nin habéndoa pedido.
E se a pediches disimúlavos un foxo
porque para volver nacer necesitades morrer.
E non somos xamais un choro
senón un fino sorriso
que se espálla coma un cuarteirón de laranxa.

Nada é mesquiño,
porque a canción canta en cada chisco de cousa.
Hoxe, mañá e onte
esfollarase unha rosa:
e á máis nova virxe viralle o leite ao peito.

Versión  Luis Lameiro.

Res no és mesquí                                Joan Salvat-Papasseit    Catalunya, 1894-1924

                                                                       

A Josep Obiols

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clo
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.