 |
 |
|
|
|
|
|
|
| |
 |
| |
Situació:
Borges Blanques és la capital de Les Garrigues.
Limita al N amb el Pla d'Urgell ( on hi ha el Canal
d´Urgell), al NE amb l'Urgell, a l'E amb
la Conca de Barberà, al S amb el Priorat (serra
de la LLena, de Corregó i del Tallat), al SW
amb la Ribera d'Ébre i a ponent amb el Segrià.
És formada per un planell que constitueix l'extrem
S de la Depressió Central Catalana i, al N, per
un sector de la plana d'Urgell. Forma part del vessant
esquerre de la conca del Segre, des de les serres que
formen la divisòria d'aigües del Francolí.
Només en dos indrets de la comarca ultrapassa
aquesta línea divisòria: a la vallde Bovera
i al sector de Vinaixa i de Tarrés. El curs d'aigua
més important és el riu de Set, afluent
del Segre per l'esquerra.
|
| |
Canal d'Urgell: Va ser inagurat
el 1861, però les obres no es van acabar fins el
1865. El Canal principal té un recorregut de 144
km. Surt del Segre, al Tossal, passa per Artesa de Segre
i travessa la Serra d'Almenara amb direcció a Tàrrega;
passa per les Borges Blanques i Juneda, i desguassa al
Segre, entre Albatàrrec i Montoliu de LLeida. |
|
|
|
|
Climatologia: El clima és de
transició entre el mediterrani i el de la regió
continental, amb una especial caracterització derivada
de l'altitud i de la sequedat de l'ambient, notable en
aquesta comarca. La comarca de les Garrigues poseeix un
clima força àrid i continental, el qual
només permet l'existència d'una vegetació
xerofítica mediterrània. Avui dia, erms
ressecs i matollars clars, però rics en espècies
d'una gran significació biogeogràfica, són
els tipus de vegetació més estesos. |
|
L'economia: Depèn bàsicament
de l'agricultura (35% de la població activa). La
major part de la comarca es troba situada en terres de
secà. Tanmateix als municipis septentrionals predomina
el regadiu, que aprofita les aigües del Canal d'Urgell.
Al secà els conreus bàsics són l'olivera
(i especialment l'oliva arbequina) i l'ametller.
La venda d´oli es fa mitjançant un sistema
cooperatiu. Al regadiu predominen els fruiters de fruita
dolça i les hortalisses. Pelque fa a la ramaderia,
s´ha desenvolupat als municipis de regadiu, on els
darrers anys la cría de bestiar porcí d'aviram
ha augmentat notablement la producció i, als municipis
de secà de bestiar boví. Les activitats
industrials només tenen incidència al N
de la comarca i representen el 21% de la població
activa. Destaquen especialment els subsectors del metall
(fabricació de maquinària) i l' alimentari.
L'activitat comercia sobretot se centra al voltant de
Borges Blanques, a les baies Garrigues, i al voltant de
la Granadella, a les Garigues Altes. eL 33% de la població
ocupada treballa en el sector de serveis i el 10%, a la
construcció. |
|
Història: El vestigi més
destacat del poblament prehistòric de la comarca
de les Garrigues són les pintures rupestres de
la roca dels Moros del Cogul. Durant l'época ibèrica
la comarca pertangué als ilergets. La romanització
es manifesta pel poblament es vil.les, cases de pagès,
documentades sobretot a la banda N de la comarca. La comarca
de les Garrigues fou repoblada lentament a partir de Ramon
Berenguer IV, acció consolidada per Alfons I. En
época musulmana estigué dividida entre Lleida
i Siurana, i durant la conquesta resta dividida entre
les diòcesis de Tarragona i de Lleida. les senyories
jurisdiccionals foren de diversos nobles i ordres monàstics,
de les quals resten interressants castells . El territori
fou inclòs majoritàriament en la vegueria
de LLeida (després del 1716). El 1833 la comarca
resta inclosa dins el partit judicial de Lleida, a la
província del mateix nom, però el 1908 fou
creat el partit judicial de les Borges Blanques, el qual
serví de base per a la nova comarca creada el 1936
per la Generalitat de Catalunya. La antiga comarca la
formaven Aspa, Alfes, Alcanó, Sarroca, Torrebeses,
Sunyer, Llardecans, Maials, Almatret, a més dels
24 pobles que la formen actualment. |
|
Comunicacions:
A-II Barcelona-Lleida, N-240 Tarragona-Lleida, C-233 Flix-Bellpuig,
C-242 Reus-Fraga. Ferrocarils Lleida-Tarragona. |
|
Els pobles Garriguencs: Es caracteritzen
pel seu aspecte compacte, molt sovint sobre un cim, o
en el llom d'una serralada o al voltant d'un castell com
Puiggròs, o en la punta d'una estreta serra que
controla la confluencia de dues valls, com es el cas de
Juncosa i de L' Espluga Calva, o en la part alta d´una
vertent, com Albagés. També hi han poblacions
al fons de les valls o sobre una petita terraza, com Vinaixa
, Els Omellons, La Floresta. Tota la comarca té
interès i cada raconada és única,
perquè malgrat el paisatge eixut, l' armonia es
manifesta en aquesta terra dura, però humanitzada
fins als límits impensables, pel treball de la
seva gent que des de temps inmemorials, ha aixecat bancals
admirables en els afloraments rocallossos per donar cabuda
als arbres. Un bon exemple el trobem en una vall prop
de Granyena on es poden contar en un desnivell de 80 metres,
uns 47 bancals. Les cases estan sempre juntes i amuntegades.
Els pobles són generalment petits i la gent es
alegre, estalviadora i pacient. Les cases de les Garrigues
hi destaquen les cases de pedra de carreuria per la seva
bona conservació. |
| Patrimoni monumental
i atractius turístics: |
|
|
L'Albi:
restes del castell-palau renaixentista, església
barroca, carrers antics, santuari dels Sants Metges. Plaça
porticada. |
|
Arbeca:
escasses restes de l'important castell-palau dels Cardona
(després Medinaceli), que fou un dels més
importants de Catalunya. |
|
Les Borges Blanques: capital comarcal,
plaça major porticada, edificis senyorials, parc
del Terrall amb una antiga premsa oliera. La casa de la
vila antic palau del Marqués d'Olivart. |
|
Castelldans:
museu del Pagés. |
|
El Cogul:
església barroca, cases antigues. Conegut per les
famoses pintures rupestres de la balma, popularment coneguda
com la cova dels moros. |
|
L'Espluga
Calba: castell-palau dels hospitalers, església
barroca. |
|
La Floresta:
castell-palau d'època gòtica i taller artesà
picapedrer. |
|
Fulleda:
església romànica modificada. |
|
La Granadella:
església barroca coneguda com la catedral de les
Garrigues. |
|
Juncosa:
recòndita ermita i el mig del món. |
|
Juneda:
església barroca, carrers porticats, portal gòtic,
casals senyorials. Antic pou de gel. |
|
Els Omellons:
cases senyorials, la casa de Llorac. |
|
La Pobla
de Cervols: Ecomuseu. |
|
Els Torms:
església barroca, escoles de la Mancomunitat. |
|
Vinaixa:
església barroca, escoles de la Mancomunitat. |
|
El Vilosell:
població típica, casals, església
barroca amb un portal romànic. Santuari de Sant
Miquel de la Tosca. |
|
|
 |
| PROPIETATS
DE L'OLI DE LES GARRIGUES |
| INFORMACIÓ NUTRICIONAL:
Contingut mitjà per 100gr. |
| ENERGIA:
900
kcal. |
| PROTEINES:
0
gr. |
| HIDRATS DE CARBONI:
0 gr. |
| GREIXOS 100 gr.,
DELS QUALS: |
| SATURATS:
15
gr. |
| MONOINSATURATS:
75
gr. |
| POLIINSATURATS:
10
gr. |
| COL·LESTEROL:
0 gr. |
| VITAMINA A (Retinol):
130 ug (16% quantitat
diària recomanada). |
| VITAMINA E (Tocoferol):
20 mg (200% quantitat
diària recomanada). |
|
 |
| ANTIOXIDANTS
NATURA ALS DE L'OLI VERGE EXTRA AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN
LES GARRIGUES Contingut mitjà per 100grams. |
| POLIFENOLS
15 mg |
| ORTODIFENOLS 0.8
mg |
| Els compostos polifenòlics
són antioxidants naturals de l'oli que es destrueixen
durant els processos de refinat. Aquests compostos solament
són presents en l'oli d'oliva verge i són
els responsables de la seva estabilitat davant l'oxidació. |
| CARACTERÍSTIQUES
DE L'OLI VERGE EXTRA AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN PROTEGIDA
LES GARRIGUES |
L'oli emparat és
VERGE i de qualitat EXTRA, procedent de l'oliva ARBEQUINA.
L'oliva es recull de principalment a mà, directament
de l'arbre, pel sistema de "pentinat" de les rames, i es
mol en fred, per mitjans mecànics o fisics. En tot
el procés, des de la recollida de l'oliva fins a
l'elaboració de l'oli, es trebal la amb molta cura
per no alterar les propietats naturals que conté
l'oliva, tant les biològiques com les organolèptiques.
L'oli que s'obté és un suc de fruita natural,
amb tot el contingut que li confereix la varietat
arbequina. |
| És un oli fruitat,
d'oliva fresca, verd quan prové d'una collita més
primerenca, de color verd-groguenc, dens, amb "cos", amb
aroma net de fulla i herba, i sabor ametllat lleugerament
amarg i picant al final. A mesura que l'oliva madura, l'oli
esdevé més groguenc, amb el sabor quelcom
més suau i més dolç. |
| Els paràmetres
reglamentaris de qualitat que ha de complir l'oli verge
extra amb Denominació d'origen Les Garrigues són: |
ÍNDEXS
MÀXIMS AUTORITZATS PER L'OLI D'OLIVA VERGE
EXTRA |
| PARÀMETRE |
DENOMINACIÓ
D'ORIGEN PROTEGIDA
LES GARRIGUES |
REGLAMENTACIÓ
GENERAL |
| ACIDESA |
Inferior
a 0'5 |
Fins
a 1 |
| PERÒXIDS |
Màxim
15 |
Màxim
20 |
| K270 |
Màxim
0'15 |
Màxim
0'20 |
| IMPURESES |
Inferior
a 0'1 |
Inferior
a 0'1 |
| HUMITAT |
Inferior
a 0'1 |
Inferior
a 0'1 |
|
| Tot i
que el reglament exigeix una acidesa inferior a 0'5:, l'acidesa
mitjana de l'oli produït amb Denominació d'Origen
és inferior a 0'2: (dues dècimes). Aquesta
baixa acidesa és la garantia d'un fruit sà,
elaborat en òptimes condicions en tot el procés
d'elaboració, ja que la qualitat d'un oli d'oliva
neix al camp, amb la combinació de factors ambientals
(clima i sòl), genètics (varietat d'oliva)
i agronòmics (tècniques de conreu), i continua
amb les operacions següents de recol·lecció
de l'oliva, elaboració i envasat. |
| Respecte
a l'acidesa és important saber que l'índex
d'acidesa no es refereix al que la paraula "àcid"
significa normalment i no guarda cap relació amb
la intensitat del sabor de l'oli . És un paràmetre
que es refereix a la proporció d'àcids greixosos
lliures que conté l'oli d'oliva, expressada en graus. |
|
L'OLI
I LA SALUT
|
 |
| Està
suficientment demostrat que l'oli d'oliva, redueix
el colesterol dolent (LDL) que es diposita
a les parets internes de les artèries,
reduint d'aquesta forma el perill d'arteriosclerosis. És l'únic
admès per la saludable dieta mediterrània.A més si
és verge extra estem prenen un aliment natural sense
cap tipus d'additiu ni conservant. |
|
| Pel seu contingut
en vitamina E i l'efecte antioxidant d'aquesta
sobre la membrana cel·lular, l'oli d'oliva
està especialment recomanat pels infants i la
tercera edat. Preveu les afeccions cardíaques, facilita
la digestió i ajuda al creixement dels ossos durant
la infantesa. |
| Resumint,
els efectes beneficiosos de l'oli d'oliva sobre l'organisme
són: |
| Aparell
circulatori: ajuda a prevenir l'arteriosclerosi
i els seus riscos. |
| Aparell
digestiu: millora el funcionament de l'estómac
i pàncreas, el nivell hepatobiliar i el nivell intestinal. |
| Pell:
efecte protector i tònic de l'epidermis. |
| Efecte
sobre els ossos: estimula el seu creixement i afavoreix
l'absorció del calci i la mineralització. |
| L'oli
d'oliva presenta un equilibri entre els principals àcids
grassos poliinsaturats, linoleic i linolènic, similar
al de la llet materna. |
| A les
persones d'edat cal recomanar-los l'ús de l'oli d'oliva,
per la seva digestibilitat, alhora que és molt més
apetitos, afavorint l'assimilació dels minerals i
les vitamines. |
| Totes
les propietats naturals mai es trobaran en els olis refinats
( ja siguin els refinats d’oliva, els refinats de
llavors o els de sansa, anomenat "aceite refinado
de orujo de oliva"), ja que en el seu estat natural no eren
aptes pel consum i, perquè es puguin consumir, han
hagut de passar pel procès de refinat (rectificat)
obligat, mitjançant processos químics, per
eliminar els components no desitjats, el mal olor, gust
completament defectuós i paràmetres que han
superat els límits permesos per la Reglamentació
vigent, quedant un oli neutre, al que si li afegeix un petit
percentatge d'oli verge, aromàtic i fruitat, donant-li
l'acidesa que es vulgui en funció de percentatge
d'oli verge que se li afegeix. |
|
Dr.August Corominas
i Vilardell
Catedràtic de Fisiologia Humana de la UAB |
| L'oli d'oliva verge
extra amb Denominació d'Origen Les Garrigues
és completament natural, perque és el suc
d'un fruit, la qual cosa té evidentment una importància
extraordinària des del punt de vista organolèptic
i des de l'aspecte de les seves propietats nutritives, antioxidants,
antitrombogèniques, reguladores del metabolisme del
colesterol, preventives de l'infart de miocardi i anticancerígenes.
Des del prisma nutricional, aquest oli és un autèntic
regal de la natura i un privilegi incommensurable per als
seus consumidors. |
| Els paràmetres
de qualitat per a un oli verge extra amb Denominació
d'Origen Les Garrigues són més
exigents que per a un oli verge extra normal, la qual cosa
li proporciona una elevada qualitat com a producte natural,
ja que exposa l'excel·lent i acurada elaboracis des
de la recol·lecció fins a l'elaboració
i l'envasament, amb totes les propietats naturals de l'oliva. |
| L'oli d'oliva forma
un dels pilars fonamentals de la Dieta Mediterrània,
el valor biològic, científic i protector de
la qual fou posat de manifest per Ancel Keys en l'estudi
"Set països", on es demostrà l'elevat valor
preventiu de la malaltia cardiovascular (infart de miocardi)
en els habitants riberencs del Mare Nostrum. Estudis posteriors
han demostrat l'autenticitat d'aquestes investigacions.
A Roma, l’11 d’abril del 1997, es reuniren importants
especialistes en nutrició, cardiologia, lipidologia
i salut pública d'Europa, on van emetre un Document
de consens sobre el valor biològic de l'oli d'oliva
verge extra i de la dieta mediterrània. |
| L'oli d'oliva té
unes innegables accions biològiques beneficioses
pel seu contingut en àcids grassos monoinstaurats
(àcid oleic), per la presència de provitamina
A, vitamina E i altres antioxidants, així com altres
bioelements com són el manganès, ferro i calci. |
| Aquestes composicions
assenyalades permeten la seva acció positiva en la
regulació del metabolisme del colesterol, actuant
sobre el colesterol total i augmentant el colesterol "bo",
la qual cosa millora els factors de risc cardiovasculars.
Els components antioxidants de l'oli d'oliva verge extra
actuen amb una funció antiradical lliure, la qual
té potencialment unes importants implicacions que
eviten el desenvolupament de l'arteriosclerosi i del càncer.
L'oli d'oliva verge millora el perfil trombòtic,
millora la pressió arterial i, segons el Lyon Diet
Study, redueix notablement la probabilitat de patir una
nova crisi de lesió coronària. |
| Finalment, els estudis
epidemiològics demostren que les dones que consumeixen
oli d'oliva pateixen estadísticament un risc menor
de càncer de mama.. Així mateix, s'estàn
fent estudis amb resultats inicialment prometedors que semblen
demostrar que el consum d'oli d'oliva és un protector
contra el càncer de còlon i de
pròstata. |
| L'OLI
I LA CUINA
|
 |
| L'oli verge
extra de LES GARRIGUES "creix" quan es posa a la paella,
és a dir, amb l'escalfor es fa més fluït,
amb la qual cosa se'n necessita menys. |
|
| És molt resistent
a la temperatura elevada a que se'l sotmet en el fregit
per l'estabilitat que li transmeteixen el àcids grassos
monoinsaturats i els antioxidants que contè. Aquest
sistema és molt utilitzat en els Països Mediterrànis
i els aliments conserven al màxim les seves
qualitats (encara que l'oli s'utilitzi diverses vegades),
conferint-los un sabor extraordinari. El seu color fruitat
i el seu sabor fan que sigui reconegut com el més
adient, el més lleuger i el més saborós
per utitzar-lo en la nostra dieta. En el fregit potencia
el sabor dels aliments, alhora que evita que quedin impregnats
d'oli. Quan s'utilitza en cru és quan notem més
el seu fruitat, aroma, gust i "cos" inconfusibles. |
|
|
|
|
Cova
del Cogul. La balma, popularment coneguda com la
cova o la roca dels moros presenta 45 figures pintades en
negre o vermell sobre l'ocre de la roca o bé gravades
directament sobre la preda. L'escena de la imatge, la més
coneguda del conjunt, presenta un grup de dones ballant
al voltant d'un home nu amb un gran fal·lus. |
|
Construccions de pedra seca, és a
dir, pedra sense cap mena d'argamassa, de planta rectangular coberta
de volta, ja sigui de canó, apuntada o plana, també
s'en troben de planta circular amb coberta de falsa cúpula.
Foren pensades per donar aixopluc al pagès i al seu mul. |
| El procediment que seguien per
la seva construcció era el següent: en primer
lloc, s'aixecaven les parets laterals fins al començament
de la volta, sobre un metre d'alçada, i s'omplia
l'espai interior de terra fent el motlle de la cabana. Es
començava la volta afegint una filera de pedres alternativament
a cada paret fins arribar a la filera central del sostre,
que es feia a mida, a continuació es construïen
uns estreps a banda i banda de la cabana per tal de contrarestar
l'empenta lateral de la volta. L'alçada de l'estrep
disminuïa conforme s'allunyava de la cabana millorant
l'estètica de la construcció, seguidament
buidaven de terra l'interior de la cabana col·locant-la
al sostre on ben premuda impermeabilitzava l'edifici. Desprès,
es construïa la paret posterior i la davantera i es
feia la menjadora de pedra, per l'animal de càrrega.
Per últim, es coronava l'edifici amb un ràfec
de lloses que a més de protegir la façana
de la pluja, donava atractiu al conjunt. Les cabanes acostumen
a estar encarades en direcció sud-est. Algunes tenen
dormidor, una mena de nínxol excavat al lateral de
la cabana d'uns 4 metres quadrats i 1,5 metres d'alçada.
La majoria tenen armaris a les parets. |
|
Als voltants s'hi pot trobar l'aljub, un
forat excavat a terra amb parets impermeables que emmagatzemen l'aigua
de la pluja. |
| A Juncosa en trobem més
de seixanta. Cal destacar EL REBOLL. Són dues cabanes
adossades, amb coberta de volta de canó que es comunicaven
per una porta. Té uns 70 metres quadrats. També
en troben als Omellons, a la partida del Molí d'en
Feliu, edifici de gran harmonia. Al Vilosell trobem una
cabana de planta quadrada i coberta de falsa cúpula,
a l'interior un trespol que la divideix en dues. Finalment
a la Floresta està una construcció magistral
on s'hi contemplen estils diferents de coberta. |
|
|
