 |
|
|
|
|
|
| |
Superficie:
211,7 Km2
Distància a Lleida: 0
Habitants: 113000 |
| |
Alcalde: Àngel Ros i Domingo
(PSC) |
| |
Adreça: Plaça de la Paeria,
1
CP: 25007
Província:
Lleida |
| |
Telèfon: 973700300 |
| |
Fax: 973244262 |
| |
Email: paeria@paeria.es |
| |
Web:
http://www.paeria.net |
|
| |
| Descripció |
Cap de comarca
i de la demarcació territorial de Lleida. Lleida està
situada a la part central de la comarca. El terme municipal
és el més gran de les Terres de Ponent. Les seves terres
són regades pel canal d'Urgell i el canal d'Aragó i
Catalunya, i produeixen magnífiques varietats de fruita
dolça.
Els nuclis de població de l'Astor, la Bordeta, Butsènit,
Granyana, Raimat, Rufea, Sant Ruf, Sucs i les Torres
de Sanui, formen municipi amb Lleida.
La seva activitat comercial constitueix un imant d'atracció
per a tots els habitants de la comarca, molts de la
província i d'altres indrets. ets.
|
| Història |
Una amalgama de pobles
i civilitzacions ha llegat a Lleida una cultura rica i inquieta
que es reflecteix en la moderna ciutat que és avui.
Els ilergets, d'origen iber, formen un poble constituït a mitjans del segle VI aC.
El seu hàbitat se situa en llocs elevats, per tant, és fàcil imaginar Iltirda al cim de la Roca Sobirana.
Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos
i dels romans. Un cop vençuts, pels volts de l'any 205 de la nostra era, la ciutat passa a anomenar-se Ilerda.
Les cròniques romanes parlen d'una ciutat fortificada amb un pont de pedra que constituïa un municipi creat en
temps de l'emperador August. El municipi posseïa hortes fèrtils que, a les acaballes del segle III, foren destruïdes
per bandes de bàrbars germànics.
Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns. Quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat.
A l'octubre de 1149, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell. S'atorga la Carta de Població
a la ciutat l'any 1150. L'any 1300, Jaume II establí el famós Estudi General, que serà l'únic centre d'ensenyament superior de
la Corona d'Aragó fins a finals del segle XV. Des del 1382, el govern de la ciutat s'instal·la a l'antic Palau dels Sanaüja,
obra significativa del romànic civil. A partir d'aquell moment, l'edifici passa a anomenar-se Palau de la Paeria. El nom de
Paeria correspon al privilegi de Jaume I (1264), que substitueix l'antic consolat, d'origen romà, per Paeria com a forma de
govern municipal.
El segle XV suposa un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com
ara l'Hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des de la seva creació l'any 1942.
Els dos segles següents van estar marcats per la recessió, agreujats per guerres i malalties que culminaren amb la Guerra
dels Segadors (1640-1652). La ciutat va quedar malmesa i Felip V es trobà una Lleida en ruïnes. Finalment, amb el decret
de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada
al culte des de 1797, es converteix en una caserna militar.
Al segle XVIII, la ciutat recupera la seva imatge i dimensió. Sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova.
Els nous plantejaments il·lustrats van aportar figures, com Blondel i el Baró de Maials, que donaren a la ciutat una fisonomia
urbanística, d'acord amb el seu paper de capital de la província, i l'aplicació als cultius dels nous estudis d'agronomia.
Al començament del segle XIX, Lleida pateix una nova invasió, la napoleònica. Una vegada més, la ciutat es veu obligada a
refer-se de les destrosses de les guerres i s'inicia una nova etapa a partir de la segona meitat del segle XIX.
El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860. El 1864 s'inauguren els jardins dels Camps Elisis i el 1865 l'arquitecte
Josep Fontseré elabora el primer pla urbanístic modern de la ciutat.
El començament del segle XX suposa la reafirmació de l'Estat català amb la Mancomunitat de Catalunya. La Guerra Civil (1936-1939)
destrueix de nou la ciutat que, amb 40.000 habitants l'any 1940, necessita l'esforç de tothom per aconseguir un creixement urbanístic,
comercial i demogràfic.
Actualment, la ciutat de Lleida, amb uns 115.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris
que s'han unit al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), el Pont de la Universitat (1993), del Pont de Pardinyes (1995),
la passarel·la de Blondel (1997) i la recentment inaugurada passarel·la de l'avinguda del Segre (2003).
El 1999, l'antic escorxador es converteix en el Teatre Municipal de l'Escorxador i el 2000 s'acaba la restauració de la Porta dels
Fillols de la Seu Vella.
L'expansió urbanística i la creació de nous equipaments han marcat l'inici del segle XXI. Així doncs, destaquen la inauguració del
Museu de l'Automoció Roda Roda, el nou Mercat Central de Fruites i Verdures, la línia de l'AVE i el Centre d'Art La Panera.
Al 2006 s'obriran les portes del castell templer de Gardeny i s'inauguraran el Museu de Lleida i el Centre BTT al campament de La
Canadiense. Important serà també aquest any per al desenvolupament del projecte de La Llotja "Teatre-Palau de Congressos" de Lleida
i la construcció del futur Parador a l'antic convent del Roser.
Infinitat de projectes perquè la seva estada a Lleida sigui el més agradable possible. |
| Espais d'Interés |
|
Seu Vella
Obra de planta basilical de tres naus i transsepte amb
profunds presbiteris.
Al creuer de la planta s'hi aixeca una cúpula octogonal
sobre trompes. L'edifici té trets rellevants d'arquitectura
gòtica i romànica.
Església de Sant Lloreç
Aquest edifici custodia un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya. A
l´edifici s´hi barregen dos estils: romànic i gòtic. Consta d´una església de tres
naus i d´una torre campanar de planta octogonal. De les capelles interiors, són
importants els retaules de la Mare de Déu dels Fillols i la Verge de Saidí.
Església de Sant Martí
És d´estil romànic, pertanyent a l´escola lleidatana. És una construcció d´una sola
nau, amb petites capelles a l´interior.
Seu Nova
Data del segle XVIII, és d´estil d´aproximació al neoclàssic en el temps del
postbarroc. Consta d´una façana principal amb escalinates d´accés al cancell
d´entrada, amb tres grans portes de ferro de mig punt i dues torretes laterals
simètriques. Cal destacar l´escut monumental dels Borbons a l´accés principal.
Universitat de Lleida (antic seminari diocesà)
D´estil neogòtic, és un edifici compacte de gran suplerfície amb quatre patis i dos
claustres, en semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis.
Antic hospital de Santa Maria
Mostra de l´arquitectura gòtica civil catalana dels segles XV i XVI. Edifici de planta
quadrada que es desenvolupa a l´entorn d´un pati central. Grans finestrals il·luminen
els dos pisos superiors de l´edifici.Actualment acull la seu de l´Institut d´Estudis
Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, amb sala d´arqueologia.
Palau de la Paeria
Edifici construït entre els segles XIII i XX. Ha patit diverses restauracions, i, per
tant, conté elements de diferents estils arquitectònics: gòtic, neogòtic, neoclàssic
i monumental. És una de les escasses mostres de gòtic civil a Lleida, amb restes
monumentals singulars.
La Suda
Edifici dels segles IX, XII i XIV. La façana està articulada per tres torres, amb
espitlleres i obertures fora de context. La importància d´aquest element resideix en la
seva ubicació, ja que fou on es produí el primer assentament humà conegut a Lleida.
Edifici del Roser, antic convent dominicà.
Museu diocesà
Museu d´art Jaume Morera
Museu Capitular de la Seu Nova
|
| Gastronomia |
Es pot gaudir
de la tradicional cuina catalana. Són típics els plats
d'escalivada, carn a la brassa, conill amb all-i-oli,
la catxipanda i els cargols a la brutesca. La gastronomia
lleidatana és molt rica en menges. La fruita n'és, sens
dubte, un dels elements més importants.
La variada horta de Lleida permet elaborar plats molt
diferents amb vistositat de colors i fa que sigui una
cuina molt rica i diversa.
Els cargols a la llauna, a la brutesca, a la gormanda;
els embotits casolans; les carns d'aviram i d'altres,
tot combinant les fruites tant amb els plats com amb
les postres, en són una bona mostra.
|
| Més Informació |
MERCATS
SETMANALS
- Mercat del Camp d'Esports, el dijous al matí
- Mercat de Pardinyes, el dissabte al matí
- Mercat d'antiguitats a la rambla de Ferran, el diumenge
al matí
FESTES LOCALS
- Sant Anastasi i Sant Miquel
- Fires: Antiguitats, Expolleida, Sant Miquel, Eurofruit,
Saló Hispanofrancès
Agrícola dels Pirineus, Minusval, Cucalocum.
TELÈFONS D'INTERÈS
- Auditori Municipal de Música Enric Granados: 973 22 33 20
- Autobusos de Lleida: 973 27 29 99
- Consell Comarcal del Segrià: 973 23 06 86
- Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida: 973
23 61 61/ 973 23 73 49 Fax: 973 24 74 67
|
| Galeria d'imatges |
|
| |
|
|
