Doncs no, encara no és Sant Jordi, i els que us heu aturat davant la vitrina de la biblioteca que hi ha al vestíbul, si hi heu donat un cop d' ull segur que encara no n' heu tret l' entrellat.

I és clar que sí, és una mena de jeroglífic.

És evident que està dedicada al rei Jaume I, el passat dia 2 de febrer va fer vuit-cents anys que va néixer, i no, no és famós per haver escrit cap llibre.

Em va semblar que un institut que porta el nom de Rafael Casanova, no podia deixar passar
l' esdeveniment... mal que fos amb aquest senzill homenatge.

Hi ha un significat concret, però ningú no diu que no poden haver d' altres interpretacions possibles.

Però caldrà- i això m'ho heu sentit dir sovint i és present gairebé en tot el que escric- no agafar el rave per les fulles.

Una pista perquè no digueu que em vull fer l' interessant:

Més important que els títols dels llibres seleccionats és el que representa cada un d' ells.

AQUESTA VEGADA NO M' HE DOCUMENTAT, ho deixo per a vosaltres...

El naixement d'una nació: Història i llegenda de les quatre barres

No es coneix amb exactitud quin és l'origen de l'escut de Catalunya. Els comtes de Barcelona utilitzen com a ensenya, des de la fi del segle XI, els pals de gules damunt un camper d'or.
D'ençà del regnat de Jaume I, el nombre de pals es concreta en quatre. L'escut d'armes dels comtes de Barcelona esdevé comú als vassalls de tots els seus regnes: Catalunya, Aragó, València i Mallorca.

Durant el segle XVI es publica, per primer cop, una llegenda que atribuïa a Guifré el Pelós l'origen de l'escut de Catalunya, segons la qual Lluís el Pietós, xopant els dits en la sang de les ferides de Guifré, va passar quatre ditades damunt l'escut daurat del comte de Barcelona.

La llegenda continua sent el més conegut dels mites fundacionals de Catalunya.