A la del mes de setembre, vaig parlar d’objectius, reptes i desafiaments però no vaig esmentar (una jugada del subconscient potser) noves il·lusions.
Us ho explico...:
Les darreres setmanes del curs passat un parell o tres de professors, la direcció i jo mateix vàrem anar de cul (deixeu-me que parli pla i ras ) per tal de presentar a la Generalitat el “projecte de biblioteca punt-edu”, i no pas perquè no estigués més que covat, la veritat es que no sé per què.
Sigui com sia es va presentar, tan bon punt s' en va fer pública la convocatòria, amb tots els “ ets i uts ” previstos i exigits pel Departament corresponent del Govern de Catalunya.
D’ altra banda, aquest llarg estiu passat he estat veien per televisió la campanya institucional ( com omplen la boca aquestes paraules ) per tal d’ estimular l’ hàbit de la lectura entre vosaltres, la qual cosa em portava inevitablement a fer cabòries.
Tot plegat: “fer volar coloms”.
La professora Mercedes Fernández, encarregada el curs passat de la biblioteca, em donava la noticia mentre jo embastava l’ editorial de setembre, i suposo que em devia notar el desencís.
Tot pensant de què podria parlar-vos aquest mes, he recordat la conversa que vaig tenir amb el professor Ardenuy ( amb qui, per si no ho sabíeu, vaig començar a treballar a la biblioteca ) el dia que m’ en vaig acomiadar el juny passat.
No sé, hores d’ara, per què m’ ho va dir. Dots de premonició?
El que sí que sé es que he decidit deixar de barallar-me amb el pern.
La professora Maite Vallejo, que ha estat encarregada de la biblioteca un parell de cursos, coneix la meva fixació gairebé patològica per “El Petit Príncep”, per això us aconsellarà que si voleu entendre bé el que vull dir, cliqueu la següent icona i en llegiu el fragment que us he transcrit.
M’ he posat a escriure aquesta editorial quan portem ja un mes d’ aquest nou curs.
Entre d’altres coses em va dir :
- "No et sembla prou? Probablement aquest és l´ únic centre de tot Sant Boi que realment té la biblioteca oberta als seus alumnes, no tot el que voldríem , però l’ hi tenim".