Cine de Cadaqués

Los pianos mecánicos

Si ses anteriors pel·lícules eren modestes produccions espanyoles, a l'estiu del 1964 es coïa a Cadaqués una producció internacional i que comptava amb mitjans importants. Encara teníem el record de "Los felices 60", es seus mitjans tan precaris i aquella càmera tan petita. Aquesta vegada tot era gros. Allà on filmaven s'hi erigien grans torres metàl·liques que aguantaven uns focus imponents. De la mida de la càmera ja no en parlem... El comentari general era: "Això sí que serà una pel·lícula..." I tot semblava indicar que seria així:

En aquesta ocasió es tractava de dur a la pantalla sa novel·la “Les pianos mecaniques”, d’Henri François Rey, escriptor francès resident a Cadaqués, que havia estat traduïda al castellà com “Los organillos”.

L'elenc era important. Sota la direcció de J. A. Bardem hi treballava en James Mason (que en aquell temps es pronunciava igual, i no Geims Meison com ara). Havia intervingut en pel·lícules tan importants com Julio César, Lolita, Con la muerte en los talones... La Melina Mercouri, actriu grega, havia fet Nunca en Domingo (millor actriu a Cannes), Juicio final, amb Vittorio de Sica, i es mateix any que Los pianos mecánicos també va fer Fedra i Topkapi. Va lluitar contra la dictadura militar grega i, al restablir-se de democràcia, va ser diverses vegades ministra de cultura des seu país. L'atre paper important l'interpretava Hardy Kruger (Barry Lyndon, Blind Date, El secreto de Santa Vittoria...).

Vicente (Hardy Kruger), convalescent d’una depressió nerviosa, arriba a Caldeya (Cadaqués) per passar-hi unes vacances. A l’arribar, Regnier (James Mason), un escriptor alcoholitzat, li presenta ses habituals del bar ’La Estrella’ i sa seua propietària Jenny (Melina Mercoury), una dona atractiva per la qual Vicente se sent atret de seguida. Por atra banda, es fill d’en Regnier es relacionarà amb Serge y Nadine, dos adolescents enamorats, la història des quals acabarà de forma tràgica.

Los pianos mecánicos va tenir un notable èxit de taquilla a tot Europa i fins i tot va ser present en el festival de Cannes del 1965. 

La participació cadaquesenca no es produeix fins cap el final de sa pel·lícula, en una escena que representa que la gent corre a apagar foc. Hi ha una intervenció considerable a càrrec d'en Jaumet Faixó, que té diversos diàlegs amb in guàrdia civil i amb es nen protagonista de sa pel·lícula ("no ploris, maco" -li diu en català). També hi surten en Pere Giró l l'Enric Auger "Parlet".