|
Es goigs de Santa Esperança |
|
|
|
GOIGS
QUE Á LA SUA PATRONA MARIA
SANTÍSSIMA DE ESPERANSA, CANTA
LA VILA DE CADAQUÉS
Cantem junts de Companyía, A
María tota hermosa: Siau
Mare Piadosa De
Cadaqués, que en Vos fia.
Quan
lo divino Amor Desde
la eternitat Vol
bátrer de Goliat Lo
Exercit malfactor, De
David, de Vos millor, Destina
la velentia: etc.
Del
temps en la proporció En
lo Mon amanesquereu, Com
Aurora ja tinguereu Gracia
en la Creació: ¡Que
bella disposició, Per
esperar un nou dia!, etc,
Molt
més abundant virtut Vos
comunicá lo Altissim, En
vostre ventre purissim Quan
Jesús fou concebut: Per
portarnos la salut Medecina’n
sou Maria: etc.
De
Vos Jesu-Christ nasqué, Quedant
en tota enteresa Vostra
Virginal Puresa, Que
may tara conegué: ¡Quina
flor del camp tingué Tan
complerta gallardia! etc.
De
Jesus obsequiada, Ab
los seus tendres abrassos Corríau
ab lleugers passos A
santedat extremada: Més
qu’els Angels elevada, Vostre
cor se derretía: etc. Que
Judith més valerosa Vereu
del fill la mort dura Sens
disfrutar mes dulçura, Que
la de ser Mare honrosa De
l’ánima, venturosa Que
segura en Vos confia: etc.
Luego
de resucitat Jesús
á Vos aconsola; Y
antes que al cel no vola, Anima
al apostolat, Dantli
per santa heretat Vostre
amparo y dolça guía: etc.
Ab
nous incendis de amor Lo
diví Espós os regala Lo
vostre cor que exhala Sempre
dols, suau ardor, Y
en força de tant fervor Moriu
en tanta alegria: etc.
Sobre’ls
Angels exaltada Tot
lo cel á Vos venera, La
terra també se esmera Per
mereixeus Advocada: Sabem,
sér la més privada De
Deu vostra Senyoría: etc.
Aquest
Temple acredita Vostra
gran beneficencia, Quab
burla l’irrevencia De
la Bomba, que vomita: Portento
que a tots excita A
cantar ab harmonia: etc.
Altras
probas fan segura En
Vos la nostra esperança: De
mar y terra bonança Trobam
en tota apretura: En
qualsevol desventura Nos
val sempre vostra guia: etc. TORNADA
En
la última agonia No’ns
deixeu, Reyna graciosa: Siau
Mare piadosa De
Cadaqués, que en Vos fía. V:
Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix R:
Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUSConcede miséricors Deus, fragilitati nostrœ prœsidium, ut qui sanctœ Dei Genitricis memoriam ágimus, intercessionis ejus auxilio a nostris iniquitátibus resurgamus. Per eumdem Dóminum nostrum, etc. Amen.
|
|
|
|
Es goigs són composicions poètiques de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o as sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... Ers goigs tenen com a finalitat donar gràcies pes béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. A Cadaqués hi ha tres goigs, es de Sant Sebastià, es de la Verge de l’Esperança (més coneguda com Santa Esperança) i es de Sant Baldiri. La majoria des goigs daten des segles XVI, XVII i XVIII, precisament de l’època que és coneguda com a Decadència de la literatura catalana, tot i que n’hi ha de més antics i també de més moderns, de l’època de la Renaixença (segle XIX). |