Es goigs de Sant Sebastià

GOIGS DEL GLORIÓS MÁRTIR SANT SEBASTIÁ

DE LA MONTAÑA DE PENÍ DE CADAQUÉS

De un Sant de gran hazanya

s’es feta invocació:

en Pení aspra montanya.

¡oh! que consolació.

De un noble caballer,

Sebastiá intitulat,

qui serví ab cor cencer,

al Senyor que l’ha criat;

essent de Deu confortat,

feu gran operacio, etc.

Per la sua virtut gran

y noblesa de llinatge,

fonch amat del gran Tirá,

y de la Iglesia idolatra;

a dit Sant Deu adoraba

ab molta perfecció, etc.

Als cristians ell ajudava

en treballs y tempestats,

y los que tormens patían

per ell eren confortats;

a la Fé aconhortats

posan lo coll al piló, etc.

Después feu altra gran obra

per virtut del Rey Etern,

ua muda salut cobra

preguntantlo devotament:

supliquem la bona gent

nos alcansia salvació, etc.

Poch obrán sos artifisis

lo gentil fonch molt airat,

y maná als fels judicis

en un pal fosseu lligat;

y cruelment sagetat

sens altre remisió, etc.

Pensant ara ja finat,

de nit una santa dona

trameté lo Cos sagrat

per donar-li sepultura;

obehint ab pensa pura

alegras la visió, etc.

Arribar al mártir Sant

prenentlo ab alegria

y ven li portau devant

pensant ja finat sería;

procurat per medicina

pera la curació, etc.

Essent plenament curat,

presentat altra vegada

devant de aquell malvat,

que la mort li desitjaba;

sens temor lo acusaba

de tal execusió, etc.

Admirat de sa presencia

pensant que ja era mort

irat maná ab prestesa,

ab vergas lo assoten fort;

fins que l’ánima del tot

feu a Deu migració, etc.

Acabada ja la vida

de aquell gloriós Cos,

llánseulo a la clavaguera

en un lloch ple de pudors;

als catacumbos del cos

está ab gran devoció, etc.

Pescadors i mariners

guardaulos de tot trevall,

que navegant per lo mar,

de moros no pregan dany;

portáulos á port segur

cuan vinga la ocasio, etc.

De la pesta advocad sou

guardaunos de tal treball,

suplicau al Salvador

nos guarde de aqueix mal;

al poble de Cadaqués

que us té gran devoció, etc.

Oh Sant de gran reverencia,

de tot cor vos suplicám,

greguéu a la Gran Potencia

Paradía posseigam

y així exems síam

de tota contagió, etc.

Als devots que en Vos confian

u us reclaman de bon cor,

los curáu de malaltías

y dau consolació:

De un Sant de gran hazanya

s’es feta invocació:

en Pení aspra montanya.

¡oh! que consolació.

V: Ora pro nobis Sancte Sebastiane

R: Ut á morbo, peste, æpidemia liberemur.

OREMUS

Prœsta quœumus, Omnipotens Deus, ut que Beati Sebastiani Martyris tui natalitia colimus: intercessione ejus in tui nominis amore roboremur. Per Christum Dominum nostrum, etc. Amen.

Es goigs són composicions poètiques de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o as sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... Ers goigs tenen com a finalitat  donar gràcies pes béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.

A Cadaqués hi ha tres goigs, es de Sant Sebastià, es de la Verge de l’Esperança (més coneguda com Santa Esperança) i es de Sant Baldiri.

La majoria des goigs daten des segles XVI, XVII i XVIII, precisament de l’època que és coneguda com a Decadència de la literatura catalana, tot i que n’hi ha de més antics i també de més moderns, de l’època de la Renaixença (segle XIX).