^{Antigament, per accedir a la Vila, és a dir a la part del poble que quedava entre muralles, hi havia quatre portals. Un d’ells era es Portal d’en Mar.}

^{Actualment es coneix com es Portal es rastell que puja cap es porxo i sa petita esplanada que hi ha a davant del Casino. També la part de la vora d’en mar que hi ha a davant se coneix com a plaja des Portal.}  

^{La riba des Baluart, que va des Portal a Portdoguer és relativament recent, de principis del segle XX. Abantes arribava només fins a so la Flora, i era coneguda com a Riba d’en Pablo.}

^{Fins no fa gaire, as rastell des Portal s’hi celebrava diàriament un mercat des productes de la vila. Es productes que sortien des ses hortes i ses horts del poble (l’Horta d’en Rahola, l’Horta Vella, l’hort de l’Angelita, l’hort d’en Pere Duran...) es podien comprar as Portal de bon dematí.}

^{Val a dir que la terra de Cadaqués sempre ha donat uns productes excel·lents. I no només de l’oli i es vi, que són es més coneguts. Es pèsols i ses faves de Cadaqués són únics, però també ho són ses atres hortalisses. La geologia de Cadaqués ofereix una terra grisa, pissarrenca, sovint difícil de conrear, però finalment generosa. Ses figueres de ses vinyes donaven unes figues de coll llarg incomparables, i no parlem de ses prunes de Sant Joan o ses peres de bon cristià. A part d’això tot una sèrie de fruits des quals fa temps que no se’n canta ni gall ni gallina: nespros, aranyons, gínjols, palosantos, magranes...}

^{Ses peixateres, que passejaven ses “cestes” de peix pel poble tot cridant “A  les dones del peix viu.....!” també s’instal·laven as Portal, i amb es canastró pesaven es peix, que es venia a tant la terça. Mentrestant, es gats rondaven pes voltants esperant rebre alguna propina.}

^{A la banda d’abaix, a tocar es carrer de sa Bretxa, hi havia fins fa ben poc una palmera centenària. Diuen que a principis des segle passat un nen hi va sembrar un pinyol de dàtil. Aquesta palmera va arribar a ser tan alta que va sobrepassar l’alçada des teulats. I si hi havia gropada començava a bellugar-se perillosament, amb risc de caure i provocar un desastre, de manera que la varen haver de tallar.}

^{Actualment es Portal porta es nom oficial de Plaça del Dr. Trémols, que, segons mos informa en Firmo Ferrer (1), es deia Frederic Trémols i Borrell, i va morir a Barcelona el 1900. “Fill de Cadaqués,  químic, botànic, que féu estudis sobre la fil·loxera i que fou president de l’Acadèmia d’Arts i Ciències de Barcelona. També fou catedràtic de la Universitat de Granada. En reconeixement als seus mèrits es descobrí la placa posada a la paret de casa seva, que porta el seu nom, el dia 13 de març de 1901.(..)”}  

^{As rastell, i mirant cap en mar, hi ha es banc conegut actualment com a Banc d’en Sinofós.}

^{De bancs d’en Sinofós no n’hi ha només a Cadaqués. En podem trobar a molt de pobles. Es bancs d’en Sinofós solen estar situats a rodolso i de cara al sol, i són ideals perquè s’hi aplegui la gent gran a fer-la petar. A principis des segle passat en Víctor Rahola va escriure un magnífic poema en el qual hi explica per què s’en diu aixís:}  

^(...)

^{Allí cada escleròstic es lamenta}

^{de la nafra del cos més prominent:}

^{-Ai, si no fos la vista tan dolenta!-}

^{-Si no fos que paeixo malament}

^{i aquest reuma que’m priva’l moviment!-}

^{-Si no fos que’m reté la trencadura-}

^{-Si no fos el genoll adolorit-}

^{-Si no fos que se’m gasta la freixura-}

^{-Si no fos l'enrunada dentadura}

^{i l'ofec que em desperta cada nit.-}

^(...)

^{És un poema magnífic, escrit a la manera modernista, que estava de moda en aquell temps. Si el voleu llegir tot només heu de fer clic aquí. Feu-ho, paga la pena.}

^{Fa poc que l’Heribert Gispert  va publicar es seu segon llibre, titulat precisament “Des des banc des Portal”. En aquest llibre exposa, recollint trestimonis orals de persones ja desaparegudes, que es veritable banc d’en Sinofós es trobava situat as Poal. I és cert que es Poal, igual que es Podritxó, és un puesto força més assolellat que es Portal.}

^{L’actual banc des Portal va ser bastit amb pedres provinents des pont antic, es que se va endur l’aigat de Santa Helena l’any 1921.}