LA REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA PEDRANEU
gener 2000, núm.1

Continguts:

Aprofita la neu !!!
Curs d'esquí
Montserrat
Alta Muntanya
Com fer un iglú
La Biblioteca
Consells
Opinió
Ruta de les Fonts
Activitats Primer Trimestre del 2000

APROFITA LA NEU !!!

Ara tenim el Pirineu nevat i hem d’aprofitar la neu. Per això l’Associació Excursionista Pedraneu ha preparat per aquest hivern una gran quantitat d’activitats: sortides d’esquí de fons, un curs d’esquí alpí i una sortida amb raquetes de neu. A més, hi haurà activitats no tan fredes: la matinal d’aquest trimestre la farem a Collserola, escalada, i com a activitat tranquila del trimestre ens queda la Calçotada popular. Per cert, què us semblaria disfressar-nos per Carnestoltes?

CURS D'ESQUÍ

L’Associació Excursionista Pedraneu organitza un curs d’esquí alpí.
Dates: 6, 13, 27 febrer i 5 març
Lloc: La Molina
Preu: 18.800 ptes.
El preu inclou 4 hores diàries de classe i forfait. A més classes de snowboard gratuïtes per la tarda (material inclòs).
Lloguer de material (opcional): 1 dia: 1.500 ptes. / 4 dies: 5.200 ptes.

MONTSERRAT

El passat 3 d’octubre Pedraneu va organitzar una sortida a Montserrat. L’itinerari passava per la zona d’Agulles, a la part occidental del massís. El recorregut sortia de Can Maçana. Ben aviat vam parar a esmorzar al Coll de Guirló, des d’on ja es veuen algunes agulles. Seguint pel camí, passem pel Refugi Vicenç Barbé, freqüentat pels escaladors. Voltant les agulles, seguint el camí del Pas del Príncep es passa pel costat de l’Esllavissada, una bauma humida on hi ha un petit dipòsit que recull gota a gota el tresor més preuat de Montserrat: l’aigua. Una mica més amunt arribem al punt més alt de la caminada, el coll de Porc, on ens trobem amb unes de les agulles més conegudes: els Frares. Més endavant i caminant de baixada anem a parar al GR-172. Ens trobem amb la Cadireta, una curiosa formació rocosa que fa les delícies dels més agosarats escaladors. Xino, xano tornem a ser al Coll de Guirló, on aprofitem per dinar. Només ens queda una passejadeta fins a Can Maçana, on s’acaba l’excursió. En aquesta caminada vam participar unes 30 persones.

ALTA MUNTANYA

Sobre algunas cosas que acontecieron en la Pica d´Estats (3143m)
(10, 11 y 12 de octubre).

No sé, hay veces que te das cuenta de que los sitios que visitas pueden ser diferentes según la época en que los visites y siempre conservando la belleza del primer momento que lo visitaste.

Subiendo por la carretera C-147 que va paralela al Noguera Pallaresa por Tremp, Pobla de Segur, Sort hasta Llavorsí y tomando a la derecha la carretera de Ribera de Cardós llegas a la Vall Ferrera, el nombre proviene de las numerosas herrerías que existieron en la zona desde el siglo XI hasta el XIX, que aprovechaban el mineral de hierro que allí se extraía. Era el puente del 12 de octubre de 1999 y aquella era la cuarta vez que estaba en ese valle, el motivo alcanzar la Pica d´Estats (3143m), el punto más alto de Cataluña y al cual los montañeros catalanes le tenemos una predilección especial, por ello la bandera de las cuatro barras, la Virgen de Montserrat y otras demostraciones patrióticas no faltan jamás en la cumbre. El poeta Jacint Vedaguer la escaló en 1883 y... bueno, eso es otra historia y será mejor ir a lo que toca: el puente del 12 de octubre. Para esa fecha, día del Pilar, la sección de alta montaña organizaba la última salida del año poniendo fin a las cuatro actividades anuales que le correspondían como sección Pedraneu.

Salíamos el 10 de octubre de la Plaça de la Vila dos coches con cinco personas, todas ellas con el deseo de hacer la cima, marchábamos para tres días y el parte meteorológico nos auguraba un tiempo inmejorable.

Después de tres horas en coche y después de escuchar el pobre, pero siempre lleno de calidad, repertorio musical de mi coche llegábamos a Àreu desde donde debíamos seguir una pista única de 11 Km para aparcar a la vista del refugio de la Vall Ferrera (1860m). El refugio sería el inicio de nuestra marcha a pie hasta llegar a la falda de la Pica. El itinerario de la Pica d´Estats se encontraba muy bien marcado, al inicio del camino encontramos carteles que nos indicaban el camino y otros que nos pedían no dejar basura en la montaña. Al salir del refugio comenzamos a ascender por el Valle de Areste pero 150 metros más arriba el camino torcía a la izquierda para contornear un espolón rocoso y así cambiar de valle. La mochila comenzaba a hacerse pesada, sobretodo teniendo en cuenta que llevábamos las tiendas de campaña, comida para tres días y un cartón de vino para mezclarlo con dos latas de fruta en almíbar variada, hay que poner especial atención en el hecho de que sólo había un cartón de vino para cinco personas... pero eso es otra historia. El buen tiempo y la ligera brisa primaveral, extraña para esa época del año, nos hacían avanzar a un paso ligero y seguro por el camino que de pronto se llenó de pinos y anémonas. El camino bajaba ligeramente entrando en el Valle de Sotllo llegando a un torrente que cruzamos gracias a un estrecho puente formado por dos troncos, fue aquí donde decidimos parar para comer. Después de un merecido reposo continuamos atravesando el Valle de Sotllo para llegar al primero de los dos lagos que se encuentran a los pies de la Pica d´Estats: el Estany de Sotllo (2350m). Fue en este lugar donde ya atardeciendo comenzamos a montar las dos tiendas de campaña que traíamos para pasar la noche. Ya montadas nos tomamos un pequeño respiro antes de preparar la cena disfrutando del panorama que nos ofrecía aquel lugar: frente a nosotros la increíble mole de la Pica, en el otro sentido y ya en el horizonte la forma piramidal de aquel Monteixo que jamás subimos en agosto de 1998. Cenamos bajo el manto estelar de una noche completamente despejada y nos fuimos a dormir mientras la W de Casiopea vigilaba nuestros sueños.

Al día siguiente, temprano, desmontamos las tiendas y con las mochilas de ataque iniciamos aquel 11 de octubre el ataque final a la cima. El sol salía poco a poco por detrás de las cimas con fuerza. Detrás de l´Estany de Sotllo venía el d´Estats (2471m), ahí empezaba lo difícil, la famosa tartera que aquel día estaba vacía de nieve. Llegamos al Port de Sotllo (2894 m). A partir de este punto comenzaba una de esas grimpadas que si te la tomas con calma es seguro que la disfrutas. El camino es claro y a las 13:00 horas de aquel día alcanzábamos el Pic Verdaguer, cinco minutos más y llegábamos al techo de Cataluña. Para aquellos que nunca han estado en la Pica hay que decir que es difícil encontrarla vacía de gente en fechas señaladas, aquel día y a 3143 m estabamos completamente solos, la suerte nos sonreía permitiéndonos ver desde la cima toda Cataluña: al fondo Montserrat y el Montseny, en la otra vertiente Francia y en el horizonte más cercano Andorra.

Iniciamos el descenso por la vertiente francesa dirigiéndonos hacia el Coll de Riufred, giramos hacia la izquierda bajando hacia el pequeño lago de la Cometa d´Estats y antes de llegar a él atravesamos un ventisquero comenzando a subir hasta llegar al Port de Sotllo desde donde ya contemplamos la tartera y los lagos al fondo. Iniciamos el descenso final para llegar al lugar de acampada donde nos esperaba la comida y el bien merecido reposo, eran las 16 horas del 11 de octubre.

Pronto llegó la noche y el manto de estrellas del día anterior nos cubrió como una especie de sudario recordándonos lo pequeños que éramos en comparación con el inmenso firmamento.

La noche pasó y pronto el sol nos despertó, todavía debíamos recoger el campamento y regresar a los coches para volver a casa. Recogimos de tal forma que no quedaran restos de nuestra presencia. Detrás dejábamos lo que era el primer 3000 de algunos y frente a nosotros se nos presentaban nuestras casas y el anhelo de llegar a otras cumbres.

R.A.J.

COM FER UN IGLÚ

La construcció d’un iglú tradicional amb forma de cúpula, fet amb blocs de neu alineats en espirals concèntriques cada cop més petites a mida que augmenta l’alçada, requereix una neu amb la consistència adequada i un expert constructor.
Si la neu no està al seu punt i els blocs es trenquen al moure’ls, oblida’t de construir l’iglú. La neu humida proporciona blocs que s’uneixen bé els uns amb els altres però són pesats i difícils de manegar. La neu compactada pel vent és la que millor es treballa. Si està tova, trepitja-la i deixa que es consolidi durant uns minuts abans de tallar els blocs amb una serra de neu o una pala. Cada bloc ha de mesurar aproximadament 75 per 45 per 15 centímetres. Utilitza blocs més petits si la neu és dolenta o pesada, però tingues en compte que la construcció de l’iglú serà més lenta. Per construir l’iglú comença amb una base compacta. Col·loca els tres primers blocs al seu lloc. A continuació talla en angle aquests tres blocs per formar una base inclinada que serveixi de començament de l’espiral i forci les següents capes a descriure cercles successius cap amunt. Doneu forma a la cara inferior i a les cares laterals de cada bloc de l’iglú de manera que la paret s’inclini cap a dintre amb un angle cada cop més gran a mida que progressa l’espiral. Has d’iniciar l’arrodoniment de la paret des de la primera volta per evitar que l’iglú pugi tant que no arribis a tancar-lo. Col·loca cada bloc fermament i subjecta’l fins que tinguis col·locat el següent bloc de l’espiral i totes les esquerdes i juntures s’hagin omplert amb neu.
Una persona ha de treballar a l’interior donant forma als blocs, ajustant-los i omplint les juntures. Les altres treballen fora, tallant, transportant blocs i omplint les juntures per fora. Després de tancar per dalt l’iglú, amplia l’interior excavant en el terra. Una de les persones de l’exterior excavarà per sota del mur cap a dintre, a fi de construir una entrada amb forma d’arc. El terra de l’iglú ha d’estar a més alçada que la part superior de l’obertura de l’entrada. Això es fa perquè l’aire fred pesa més que el calent i així dormirem «calents». L’iglú necessita algun orifici de ventilació.
El sostre de l’iglú normalment no queda llis i per les petites estalactites que es formen cauen gotes d’aigua que ens molestaran. La forma d’evitar-ho és allisant el sostre. Una manera de fer-ho és fregar el sostre amb la part exterior d’un got metàl.lic o amb una carmanyola.
A dintre de l’iglú la temperatura està entre 1ºC i 0ºC. La ventatja de dormir en un iglú que en una tenda és que si a l’exterior estem per sota dels 0º estarem més calents en un iglú que en la tenda. A més a l’iglú estem més resguardats del vent.
Al voltant de l’entrada es pot fer un mur per evitar que entri el vent a l’iglú.
Per estar més calents, a part de tenir el terra de l’iglú més alt que la porta d’entrada, podem fer un solc d’uns 5 cm al voltant del cercle interior de l’iglú. Aquest solc també atraurà aire fred i serà el diposit de l’aigua que s’anirà desfent del sostre.
Si ja esteu de tot això i us voleu quedar un temps a l’iglú, podeu afegir al seu interior un banc, una taula per fer el dinar a la qual podeu fer-hi prestatges per desar estris de cuina, ...
Amb això tindreu prou feina, ara només falta trobar el dia i la neu adequada per provar-ho.

Imatge del llibre "Montañismo" de l'editorial Desnivel.

LA BIBLIOTECA

Montañismo: la libertad de las cimas.

Un manual que puede servir tanto para principiantes como para expertos en el alpinismo y las actividades de montaña: escalada, senderismo, ascensiones. Aquí lo encontrarás todo, desde qué llevar a una salida hasta qué tienes que hacer con los residuos fecales. Climatología, geología, técnicas de escalada, qué hacer con un piolet y unos crampones, como llevar la mochila, como orientarte... todo esto y mucho más. El manual lejos de hacerse pesado, se hace ameno en cualquier tema que se consulte ofreciendo una visión muy completa sobre el mundo de la montaña. La gran cantidad de dibujos, esquemas y gráficos facilitan el entendimiento de las explicaciones. En definitiva, un manual de 602 páginas escritas por más de 52 autores y en el que encontrarás de todo.

Autores principales: Don Graydon y Kurt Hanson.
Título: Montañismo, la libertad de las cimas.
Editorial Desnivel.
Tamaño: 16.5cm x 22 cm / 608 pág.
PVP aproximado: 4200 ptas, 25.25 euros.

Pots trobar aquest llibre i molts altres a la biblioteca de Pedraneu.

CONSELLS

Aquí teniu uns quants consells que us poden ser útils a l’hora d’anar d’excursió:

- Porteu només el necessari. Eviteu el pes i l’embalum.
- No oblideu emportar-vos roba d’abric lleugera i roba per protegir-vos de la pluja. Els canvis de temps són freqüents i acusats a l’alta muntanya.
- És important no oblidar la documentació personal (DNI, carnet de conduir, etc.), la referent a l’assegurança en cas d’accident i l’esportiva (carnet de l’entitat a què es pertany, Federació de Muntanya o qualsevol que us acrediti com a muntanyenc).
- Per raons de seguretat, és desaconsellable anar sol. Si més no, si es va en grup, no caldrà duplicar certs elements d’ús general com poden ser la cartografia, la brúixola, la farmaciola, ...
- No sortiu pas en dejú, sinó havent fet una bona esmorzada. Durant el camí mengeu aproximadament cada tres hores, sense excessos. Eviteu les begudes massa fredes, però beveu força, la hidratació és molt important.
- El temps, a muntanya, canvia molt de pressa i, per tant, cal equipar-se adequadament: tapeu-vos abans de tenir fred i destapeu-vos abans de suar.

OPINIÓ

Què passa amb els «Camins de Montmeló»?

RUTA DE LES FONTS

El passat 14 de novembre i com ja va sent habitual, Pedraneu va organitzar la caminada Ruta de les Fonts que, comptant aquesta, ja porta tres edicions.
La caminada va aplegar un total de 284 persones, xifra que gairebé suposa el doble de participants que l’any anterior. Aquesta última edició de la Ruta de les Fonts va comptar amb la novetat de poder escollir entre dos recorreguts, un més llarg d’uns 17 kms i un altre més curt d’uns 10. Al llarg del recorregut es podien trobar diferents punts d’avituallament. El més important d’aquests estava situat a la Font de la Mercè, allà els caminants podien esmorzar un bon entrepà per continuar el camí amb més forces. A més d’aquesta font, qui va triar l’itinerari llarg va poder passar per les fonts del Llorer i de Can Gurri.
Tots els que penseu en participar a la propera edició ja us podeu guardar aquesta data a l’agenda: diumenge, 12 de novembre del 2000.

ACTIVITATS PRIMER TRIMESTRE DEL 2000

GENER
Divendres, 21 - AUDIOVISUAL (Shisha Pangma) - Can Rajoler (Parets)
Dissabte, 22 - ESQUÍ DE FONS - Lles (La Cerdanya)
Diumenge, 30 - ESQUÍ ALPÍ - La Molina *

FEBRER
Diumenge, 6 - ESQUÍ DE FONS - Lles (La Cerdanya)
Dissabte, 19 - ESQUÍ DE FONS - Lles (La Cerdanya)
Diumenge, 20 - ESQUÍ ALPÍ - Vallter 2000 *
Diumenge, 27 - MATINAL - Collserola

MARÇ
Dissabte, 4 - CARNESTOLTES
Diumenge, 5 - ESQUÍ DE FONS - Lles (La Cerdanya)
Diumenge, 12 - CALÇOTADA
Dissabte, 18 i Diumenge, 19 - ESQUÍ ALPÍ - Pal i Arinsal *
Diumenge, 19 - ESQUÍ DE FONS - Lles (La Cerdanya)

ABRIL
Dissabte, 1 i Diumenge, 2 - RAQUETES DE NEU - Estanys de la Pera (La Cerdanya)¨

CURS D’ESQUÍ
Diumenges, 6, 13, 27 de febrer i 5 de març
Més informació a la pàgina 1 de la revista.

* Aquestes activitats estan organitzades per l’Ajuntament de Montmeló.
¨Per concretar.
Les sortides d’ESCALADA estan per determinar. Més informació a partir de febrer a la Torreta (Toni).