PIADES DIVERSES
Núria (26,27 - 10 - 96)
Índex
Hola!! Soy Sergio, estoy en la sala TV del alberg Pic de l'Àliga de Nuria.
Estamos viendo el fútbol, el Barça va ganando 2-1 pero perderá. No estoy muy cansado,
casi no hemos andado nada y estamos de "Relax". Hemos cenado como hemos podido
en las habitaciones. Nos hemos "currao" una sopa Campbell de buen rotllo y unos
choricillos parrilleros. Bueno, hasta mañana. Sergio
Hoy es el cumpleaños de mi madre y no he podido estar para celebrarlo como es debido. Pero fuera el tema, Ronaldo me parece que ha hecho pasos pero ha marcado gol. Hoy subiendo por todo el camino nos hemos reído mucho con el "Hillary Club" la subida ha sido muy tranquila y como dice Sergio nos hemos pasado el dia de relax. La cena la hemos hecho dentro procurando que no nos enganchen con las manos en la masa. Esperemos que gane el Madrid y pierda el Barça, al menos para reirnos un rato. Fins demà. Álvaro
Avui ens hem llevat d'hora ja que a les sis haviem d'estar a la Plaça de l'Ajuntament. Allà ens han plantat, hem sortiti a les 6'15, hem passat per Can Butjosa i "Sorpresa, sorpresa", estan fent obres, ens hem enfangat i hem hagut de saltar una paret, finalment hem pujat fins a la via i hem hagut de córrer per agafar el tren. El viatge ha sigut tranquil, el tren bé i el cremallera molt bé. El viatge ha sigut una mica de pujadeta però xino-xano. El paisatge està molt bé. Núria segueix com sempre (feia molt temps que no venia). Hem pujat amb telecabina una mica inestable però bé. Els plans no s'han complert gaire. Com hi havia molta boira no hem pogut pujar al Puigmal i tampoc anirem a veure sortir el sol. Potser demà farem el Noucreus però de moment tranquilitat. Míriam
Ahir entre retards, corredisses, bolsos i parades llarguíssimes vam aconseguir arribar a Núria. Telecabina fins l'alberg: insstal·lació, dutxes, sopar d'estranquis, esports: bàsquet i futbol(TV) i anar a dormir. Avui al matí ens hem llevat, hem esmorzat i hem jugat un autèntic partit de volei. L'equip que ha perdut, que no era el meu, ens acusa de tramposos, la veritat no saben perdre. Uns quants agosarats hem baixat a peu per la pista d'esquí. Ara 1h de tranquil·litat per visitar Núria. Després camí de tornada a Queralbs, dinar, cremallera, tren fins a Parets i tornada a peru fins Montmeló. Tot plegat ha anat prou bé encara que per culpa de la boira no s'ha pogut fer res del que havíem previst. Fins la propera! Mercè
Dilluns 19 d'Agost 1996 (però per poc temps) Refugi
Restanca Índex
Sopa de pollastre, jardinera i de marisc a 2007 metres d'altitud. Les cames cansades, les
espatlles també, una mica de Fastum Gel i una nit esplèndida... per a dormir-la tota
sencera, fins ben tard (les 7 o les 8, què hi farem, demà toca Montardo). En quart
creixent la lluna d'argent brilla entre un cel negre d'estels que avui no es veuen, són
les bombetes d'una ciutat perduda que s'amaga sobre les aigües blaves diem mar eternament
serè, de pedres i de miralls fonedissos que es trenquen amb els badalls del vent que
matina. I a dormir, que demà jo també matino! Montse Morillo
10 i 11 d'octubre de 1998 (Pica
d'Estats)
Índex
Aquest cap de setmana hem anat a la Pica. La sorpresa de trovar-nos tanta neu. El bon
ambient que hi ha hagut entre els quatre. El primer cop que acampàvem sobre neu.
L'inoblidable despertar del diumenge amb la llum blanca que desprenia la neu reflexant la
lluna i els estels. La Pica reflexada a l'Estany. El Monteixo allà darrera punxegut com
sempre, però aquest cop blanc. Obrir traça en un metre de neu fins al Coll. El millor
record? Els ninots de neu. Sembla una tonteria, oi? Doncs a nosaltres no ens ho va
semblar. Dos ninots, un el Pep, l'altre la Mar. Agafats de la ma. És el que se'ns va
ocórrer regalar-los pel seu casament (ahir mentre pujàvem als estanys). Ens alegrem molt
de que us caseu i esperem que sigueu molt feliços!!! Carlos.
Cómo giñar en el campo (o la montaña Suchard)
(30-5-99)
Índex
Había una vez un chico en Montserrat. Cuando, de repente, un apretón me
sorprendió. Me voy a hacer unas porras con chocolate. En posición horizontal soltaba
todo mi orgullo. Cuando plácidamente estaba acabando la faena, me sorprendió la camiseta
que cayó justo dentro de las porras con chocolate. Salpicando por todas partes, las
porras se alejaban por el camino. Camiseta, bambas y pierna estaban embadurnadas de
chocolate. Desde ese día Montserrat no es igual. Las gentes de los pueblos van por
Navidad, no a ver a ningún niño sinó a ver la montaña Suchard. Gorka.
Matinal a Collserola (27-2-00)
Índex
Hi han participat 21 persones. Hem recorregut un total de 12 km en unes 4 hores.
Pel camí hem trobat de tot: cotxes, motos, ciclistes, gent a peu, monges resant el
rosari, cavalls, ...
Míriam.
(Dítpic informatiu entregat en la sortida)