TRAVESSA '96 (31 de Juliol al 3 d'Agost) Índex
Lluís Estasen - Comabona - Prat d'Aguiló - Casa Colònies Cortariu
31 de Juliol Montmeló - Refugi Lluís Estasen
Hola, soy Sergio, son las 22,27, estoy cansado, muy cansado. Me voy a ir a dormir
en cuanto pueda. Bueno, hasta mañana si me deja escribir la Míriam. Sergio
Hola, estamos en el refugio, después de un dia con muchos fracasos. La
hemos cagado, el Pep va escocido, el Sergio ha rodado más que una pelota, sólo ha dado
con su cuerpo cinco veces en el suelo, pero ya lo tiene todo solucionado, se ha puesto las
tiritas nasales y está como nuevo. Hemos cenado de puta madre. Voy morao de sueño.
Mañana veremos como estamos para hacer de sherpa mochilero.
P.D: Quiero dormir! Que tengo más ojeras que el perro de la Heidi... Álvaro
Hem marxat a les 8'15 de Montmeló, hem anat amb autocar fins les 10 i ja ens ha deixat a punt de marxa, hem esmorzat i xino-xano. Hem donat una mica de volta, hem baixat camp a través i com no, he baixat dues vegades, una de cul i l'altra de cara, però així és la vida. Hem arribat al refugi a dos quarts de tres, hem dinat al refugi, hem descansat i després a les cinc hem fet camí cap al Pedraforca, hi hem anat 14 però a mig camí Marta i Núria han anat cap avall, nosaltres hem seguit, puc dir que ja hem escalat, hem baixat per roques i a mig camí (ens faltava molt poc per arribar) hem hagut de baixar pq ja era tard. A tres quarts i cinc de deu hem arribat, ens hem dutxat i hem pres un excel·lent sopar. Ara estem morts i ens anirem a dormir. Míriam
1 d'Agost Lluís Estasen - Comabona - Prat
d'Aguiló
Es mentira, hoy es viernes, acabamos de recoger y ayer no escribí porque estaba
hasta... El "cabrón" de los bastones amarillos nos ha hecho dar un montón de
vueltas, pero ha estado bien. Si hay algo que caracterizó la jornada de ayer fue la sed
que pasé (pasamos). Bueno a ver como va hoy. El Pep dice que son 2 horas pero no me lo
creo. Sergio
Hola, hemos dormido entre un montón de mierda en un prado parecido a los campos de la Heidi. Ayer caminamos como locos y me quedé sin hacer de sherpa mochilero tengo la espalda destrozada y los pies, mejor no hablemos, ayer vimos el refugio donde tenemos que ir hoy. Dicen que en 2 horas llegaremos, pero lo dudo. Ah! por cierto, la cena del miércoles estuvo muy bien pero me sentó fatal, no pude dormir y estuve a punto de vomitar. Álvaro
Son les quatre i quart del dia 2, estem a un bon lloc, acabem de dinar (dinar de divendres). Ahir vam caminar onze hores, vam sortir a les 10 del refugi i vam caminar molt, no vam trobar el camí per pujar i vam pujar "a saco", a camp a través, era una passada de muntanya, jo vaig arribar a dalt a dos quarts de quatre i "sorpresa" no haviem fet el cim, estavem en una muntanya que no sabiem quina era. Ferran, Jordi i l'Álvaro ja havien seguit pujant, nosaltres, vam dinar allà i després vam pujar. S'ha de dir que quan no tens més sortides ets capaç de fer el que sigui. Vam seguir el camí però vam anar a la dreta quan haviem d'anar a l'esquerra, vam caminar fins "Tanca la porta". Estavem mig morts de sed però després de recuperar el camí bo quan gairebé a ningú li quedava aigua, vam trobar una "font", era per veure-hi les vaques, al final vam trobar el camí del refugi però similarment com l'Estany Llong no hi havia lloc, ens van dir que acampessim però si venia el guarda... La diferència de l'altra vegada era que aquest cop erem molts, vam montar tendes, sopar, xerrar una mica i a dormir, hem dormit fent baixada i a mitja nit, hem anat cap avall. Míriam
2 d'Agost Prat d'Aguiló - Casa de Colònies
Cortariu
Son les 4'30 de la tarda i estem tots ajaguts al costat del refugi lliure, on per
cert hem arribat amb menys de "dues hores". Ha sigut un descens molt maco
seguint una pista fins un corriol que ha anat a petar a un riu on hem fet una parada i hem
remullat una mica les butllofes dels peus, després d'una horeta de descans hem seguit
baixant on ens hem trobat 4 extrangers que preguntaven quant quedava fins al refugi de
Prat d'Aguiló, quan al dir que quedaven unes tres hores s'ho han repensat i han tornat
cap a Nas, a on ara ens dirigim nosaltres. Si tot va bé ara deuen quedar unes dues hores.
Ara estan tenint una conversa molt interessant sobre el jazz i l'aeròbic, els components
de la conversa són la Mercè, la Thaïs, el Ferran i el Marcel. Davant meu tinc l'Álvaro
sobant millor del que ha dormit durant aquests dies. La veritat que caldria felicitar a
tothom per la patejada perquè s'han comportant a molt bon nivell. Pep
3 d'Agost Casa de Colònies Cortariu
Ahir vam sortir a les 11'15 del Prat d'Aguiló, vam caminar una estoneta i vam
trobar una passada de riu. Tothom va posar els peus en remull, una quants es van banyar
sencers. L'Ana i jo ens vam mullar el cap. L'aigua era molt freda però ens va sentar la
mar de bé. Vam dinar a mig camí i vam anar cap a la casa de colònies. Aquesta nit
només hem pogut sopar a fora, després ha començat a ploure i ens hem posat a dins de
les tendes. Hem tingut converses intertendes, cada tenda havia de cantar (per això ha
plogut tant). Ara són les 10'30 del matí i encara plou. Estem esmorzant dins la tenda i
ja veurem si para. Ha parat allà les 11'30, hem fet un altre esmorzar a la casa de
colònies, hem recollit les tendes, i amb la motxilla a buscar l'autocar. Hem estat una
bona estat una bona estona sentats cantant cançons de l'esplai i ja ha vingut l'autocar.
Venint li hem fet una cançó al Pep i a la Plaça de la Vila li hem cantat. Diu així: Míriam
(Música: El ball de la civada)
El cim del Pedraforca era molt fotut (bis)
però si el Pep és amb nosaltres
és millor, és millor
i molt més encara si hem perdut el nord
caminem, caminem, amb el mapa, amb el mapa,
caminem, caminem, que en un quart d'hora arribarem.
(Música: Los diminutos) (Pel Pep i la Mercè)
Los monitores, ya no saben dónde están
pequeños seres sin reposo,
están tirando de nosotros...
1,2,3, un pasito palante, Benach
1,2,3, un pasito patrás, Mercè
TRAVESSAIRES:
Sergio, David, Álvaro, Xavi, Ferran, Marcel, Thaïs, Elena, Arnau, Eveli, Jordi, Montse,
Nuria, Ana, Carles, Marta, Míriam, Mercè i Pep.
TRAVESSA MONTSENY'97 (24-26 Març) Índex
24 de Març Figaró - Serrat Vaquer
Bueno, ya que la cronista del grupo no está, se ha decidido por consenso que
escriba algo. Ya no estamos a 24 sinó a 25 y deben ser las 9. Hemos pasado la primera
noche y en estos momentos el frío hace temblar mi mano. Els Pedraneu comienzana recoger
las cosas y a limpiar las cacerolas. Las tiendas también comienzan a ser recogidas. Ayer
iniciamos la marcha a Parets con un par de minutos de retraso pero a buen paso conseguimos
coger el tren sin tener que pararlo en marcha. El ánimo en aquellos momentos era alto,
¡pobres criaturas!, no sabían lo que se les venía encima. Llegamos al Figaró e
iniciamos la marcha no sin antes esperar a Nuria y a Marta que se habían ido a comprar
pan. Con el mapa y la guía que había hecho Carlos empezamos a andar al Tagamanent. (Las
manos en estos momentos me empiezan a tomar tonos azulados). En la ascensión se nos
presentaban auténticas pendientes y paso a paso conseguimos llegar al Tagamanent. Había
una especie de ruinas y el paisaje que se nos presentaba era auténticamente hermoso.
Descansamos un poco y continuamos a Collformic, al Manils se le rompió el asa de la
mochila y entre Carlos, Marta y Nuria se lo cosieron. A una hora de Collformic y en medio
del Pla de la Calma paramos a comer sin llegar a nuestro destino. Ante nosotros se nos
presentaba una vista de los Pirineos y exhaustos pero con las pilas cargadas después de
comer iniciamos de nuevo la marcha a Collformic. Después de Collformic se nos presentaba
la última etapa hasta la zona de acampada. Un perro me mordió la pantorrilla, Marta y yo
casi nos rezagamos demasiado y ante las cuestas más empinadas de todo el dia llegamos a
la zona de acampada. Acampamos, pusimos las tiendas, nos lavamos los pies en el agua
helada del río y comenzamos a hacer la comida en el famoso fogoncillo de Carlos. Comimos
sopa Campbell y tallarines amenizando la velada con un té con limón y una mentapoleo.
Debían de ser cerca de las diez cuando Juan sacó su repertorio de chistes y Dani su
correspondiente historia de miedo. Era ya hora de irse a dormir, y durante toda la noche
pasamos un frío espantoso, saben el motivo de ello?, ¡alguien se había dejado la puerta
de la tienda abierta! Jordi Rojo
He vist la cua del Hale Boop, el cometa. Carlos
26 de Març Fontmartina
Menudo día el de ayer, no puedo creerme todas las púas que nos llegaron a
pasar. Experimentamos todas las formas de dolor existentes. Cruzamos todo tipo de terrenos
y el clima fue variando al gusto del consumidor (viento, niebla, sol, lluvia...) Después
de lo último que escribí ayer iniciamos la marcha a Matagalls, nos dividimos en dos y el
primer grupo le sacó al segundo unos 45 minutos. Se veía desde el Matagalls todo el
valle pero las nubes fastidiaban un poco el espectáculo, aún así la vista era hermosa.
Marchamos hacia Sant Marçal dónde comimos y dónde a Juan le clavaron 250 pts. por una
Coca-Cola. El pitorreo respecto a eso fue bastante impresionante. Desde allí y antes de
comer vimos la prueba ciclista de Cataluña, pasaron gran cantidad de ciclistas de los
equipos ONCE, Banesto y otros tantos. Juan arriesgo el tipo y se tiró literalmente a la
carretera para conseguir un botellín que tiró uno de los ciclistas. Después de comer
marchamos hacia Fontmartina, pasamos por mayoría de les Agudes y el Turó de l'Home. En
teoría hasta Fontmartina son 2 horas y media, en aquellos momentos no sabíamos lo que
nos esperaba. Rodeamos las Agudes y conseguimos orientarnos gracias al mapa consiguiendo
pasar de forma correcta las diversas bifurcaciones de caminos que se nos presentan. Sobre
nosotros se extiende el peligro de la lluvia y la noche puede caer pronto. Cuando estamos
a un tiro de piedra de la zona de acampada nos perdemos y decidimos llegar a la carretera
desde donde nos queda una hora de pateada. Comienza a llover y por esas cosas del destino
el dueño del Camping pasa por allí con su furgoneta. Sube las mochilas a ésta y
nosotros libres de peso continuamos la ascensión. Bertran, Jaime y Carlos habían
marchado corriendo porque cerraban el camping a las 20. Eran las 19:15. La carretera no se
acaba y comienza a llover intensamente. Después de varias penalidades conseguimos llegar
a Fontmartina, estamos cansados y chorreando. Con las últimas fuerzas que nos quedan
montamos las tiendas y mientras las montamos llegan dos chicos que vienen a visitarnos, me
dicen que son Álvaro y Ángels. Después de la visita se marchan. Nos duchamos con agua
caliente, comemos, hacemos "gresca" y nos vamos a dormir. En estos momentos
finalizo estas crónicas, nos quedan 15 km hasta St. Celoni. Estos km pueden ser bastante
duros, sólo deseo llegar pronto y coger el tren. ¡Nos vemos! Jordi Rojo
TRAVESSAIRES:
Kurka, Dani, David, Juan (en aquesta travessa li vam començar a dir Punko), Marcel,
Jaime, Jordi Rojo, Bertran, Manils, Domingo, Sergio, Nuria, Marta i Carlos.
TRAVESSA '97 (31 de Juliol al 4 d'Agost) Índex
Arties - Restanca - Ventosa i Calvell - Llong - Colomina - Gento
31 de Juliol Montmeló - Restanca - Estany de
Mar
Finalment som 25 persones: 13 nois i 12 noies, hem sortit de Montmeló a
les 7'15 i hem arribat a Arties a la pista forestal per començar a caminar a la 1. No
recordava que fos tant camí ni tanta pujada, realment està demostrat que aquest any no
"m'aguanto dreta". Per la tarda hem anat a Estany de Mar
i estava molt més bonic que l'any passat ja que feia molt sol i hem anat fins a un turó
on es veia tot l'estany.
P.D: Avui ja som divendres i ja estem al Ventosa i Calvell, haig de dir que ahir vam
dormir a l'habitació Tumeneja a les golfes i feia molta calor. Va venir el guarda a
renyar-nos per folloneros. Míriam
Al refugi Restanca hi feia molta calor. Jordi Bertran
1 d'Agost Restanca - Montardo - Ventosa i
Calvell
Aquest matí ens hem llevat a les 6:30h, hem esmorzat i a les 8 ja empreniem el
camí cap a Cap de Port. Han marcat un bon ritme i hem anat fent. Hem pujat al Montardo i
havia una gran, gran vista, hem vist Arties i també hem vist
el camí que vam fer l'any passat (estany de Rius...). Al baixar hem agafat les motxilles
i hem arribat fins a Travessany. Míriam
Hem arribat a un llac impressionant a mitja tarda. Alguns s'han banyat,
però jo només he ficat els peus perquè no tenia ganes de posar-me el banyador. Però
m'he quedat amb les ganes.
P.D: Estic petadíssima. Elena
Jo també estic petadíssim com la Elena. Jordi Bertran
Hola soy David (Van Damm) estoy al lado de la Gemma a la cual le duelen mucho las caderas (no sabemos de que?). He estado a punto de perderme por culpa de Sara y aunque no me he perdido, sí que me he caído. Estamos en un refugio y me acabo de tomar la primera cerveza en tres días. Por último decir que aunque hemos comenzado 25 la travessa muy probablemente no llegaremos todos enteros a casa (me refiero al grupo de la Gemma). David
Ei! Després de molta discusió ha quedat molt clar... Era "pavo" i no pollastre. Meri
2 d'Agost Ventosa i Calvell - Coll de Contraix -
Llong
Després de passar una bona nit al Ventosa i Calvell ens vam llevar a les 7'30 i
a les 9:00h vam emprendre el camí. Vam passar per la ribera d'un riu, vam descansar i va
començar la gran ascensió. Primer va venir un tros de roques, un llac per banyar-nos i
descansar una bona estona i després va venir el més fort i sorprenent. Vam pasar per on
el nostre nom indica PEDRANEU, primer vam passar per pedres i després vam pujar una bona
estona per neu. Vam parar al començar la pujada. Allà ens vam trobar uns nois que
estaven al refugi, un s'havia fotut una "nata" i anava coix. Li vam curar amb el
botiquín i ja van venir amb nosaltres per fer la gran pujada. Era el "Coll de
Contraix" tot pedres i fins i tot pedres que relliscaven. Sort d'un noi que es va
posar per creuar que si no. Tothom ho va passar una mica malament, les cames et tremolaven
i tenies por de relliscar i caure cap avall. Finalment vam arribar al coll, hi havia una
molt bona vista. Després vam haver de baixar i la baixada també va ser dureta. Vam
tornar a pasar per neu i vam dinar. Vam emprendre el camí cap Estany Llong a les 5 i vam
baixar, baixar, vam arribar a una zona que hi havia un riu, cascades, autèntiques aigües
tortes. Vam veure el refugi lliure i finalment vam haver de fer nit al Refugi Estany Llong
i no vam poguer fer bivac, malaguanyades 8.500 pts. Aquest refugi ens porta molt mal
rotllo i això que el guarda era un altre que justament començava ahir. Míriam
Ei!! La pujada va ser molt heavy i tothom tenia un HC ("huevos de
corbata"). Però la vista va valer la pena, o no? ¡Camino Guay!
P.D: Quina acampada (bivac)+guapa!!! Meri
3 d'Agost Llong - Dellui - Colomina
Hem dormit a l'Estany Llong, ens hem llevat i hem fet un bon esmorzar. Avui hem
pujat però no tant com ahir. Hem arribat a veure l'Estany Llebreta al fons i també el
camí que vam fer el primer any. Al arribar al Coll Dellui hem vist una vista molt maca,
des de dalt veiem tres llacs. Hem baixat i a on hem parat per dinar ens hem banyat,
després ens quedava ja l'última pujada. Hem arribat al Colomina, amb les seves finestres
roses i tot de fusta. Es molt acollidor. Ara mateix estem a l'entrada del refugi cantant i
fent-la petar. Míriam
No vull tornar a casa encara. M'agradaria acabar de donar la volta al Parc. Acabar els "Carros de Fuego". A la motxilla encara em queda bastant menjar però qualsevol els explica a aquests que em quedo aquí. Almenys anar als estanys on vam estar acampats aquella travessa de Colònies. Allò em va marcar molt. Què carai! M'ho va marcar tot! Probablement no seria aquí. Tinc petits paradissos escollits. Són pocs i aquest és un. Carlos
4 d'Agost Presa de Sallente
Ya está, esto se acaba. Después de cinco días hemos llegado a nuestro punto
final. Hemos visto cosas que muchos otros no verán, hemos visto arder las puertas del
lago más allá de Orión, hemos danzado a la luz de las estrellas y hemos acabado de
conocernos más y mejor. ¿Sabes una cosa? durante unos días he olvidado mis
preocupaciones, almenos la mayor parte de ellas, he disfrutado cada paso que he dado y por
un lado aunque tengo ganas de darme una ducha decente tengo pena de abandonar estas
montañas. Volveré, de eso estoy seguro. Jordi Rojo
TRAVESSAIRES:
Feliu, Álvaro, Topo, Míriam, Ana, Felipe, Vero, Marcel, Isma, Dani, David, Bertran,
Meri, Elena, Gemma, Sara, Toñi, Carlos, Domingo, Pep, Yoyo, Tere, Mercè, Nuria i Marta.
TRAVESSA '98 (1 al 5 d'Agost) Índex
Tavascan - Estany Flamicella - Pla de Boavi - Pla de Boet - Monteixo - Àreu
1 d'Agost Tavascan - Estany Flamicella
Vam marxar a les 7:00h de Montmeló. Carretera i manta fins a l'hora d'esmorzar.
A Sort ens va "abandonar" el Jordi Bertran que se n'anava amb bicicleta. A
l'arribar a Tavascan vam agafar una pista i cap amunt. Tot el camí una bona pujada.
Finalment vam trobar un estanyet on els més agosarats van posar-hi els peus. L'Alberto el
rei de tots, es va posar vestit sota la cascada i cal dir que no porta roba de màniga
llarga. Ara estem dins la tenda a l'Estany Flamicella s'ha passat tota la nit plovent i
ara encara plou. Estem esmorzant i haurem de marxar plovent fins a Boavi. Míriam
2 d'Agost Flamicella - Pla de Boavi
Diumenge a les 7 del matí, encara està plovent, tota la nit ha estat plovent,
hi ha hagut tempesta; les vuit i encara plou,..., al final entre l'esmorzar i desmuntar
les tendes hem sortit a les 11:15, amb les capalines pq. segueix plovent i comencem a
pujar, a l'Alberto li ha donat una pàjara i hem anat parant. Fins a les 12-1 no ha parat
de ploure però ha seguit plovisquejant tot el dia. Hem començat a pujar el Coll de
Certascan i com q ja eren les 3 hem dinat abans d'arribar a dalt de tot. Hem seguit fins a
dalt i després hem baixat fins al refugi de Certascan, fa molt fred, la Tª mín era de
4ºC i la màx de 8ºC. Des de l'emisora del refugi hem deixat un missatge al contestador
del Toni del Cultural pq. demà passi a buscar a l'Alberto, la Mercè, el Xavi, la Sara i
l'Àngels. Seguim baixant cap el pla de Boavi, a l'arribar a la pista baixem per un
caminet q posa en el plànol i q baixa més a saco però a mig camí aquest s'acaba i hem
de tornar cap enrera, ja són les 9 de la nit. Caminem per la pista forestal, tot fosc,
amb el frontal, estem fets pols i al final trobem un pla i acampem allà mateix (No hem
arribat ni a la presa ni al pla de Boavi). Marta
3 d'Agost Pla de Boavi - Pla de Boet
Se puede considerar que existen diversos tipos de situaciones límite, pero lo de
hoy ha entrado en la categoría de extremo. Comenzamos en Boavi a caminar, caminando i
caminando comenzó a llover, después de llover i tomando altura comenzó a nevar...
frío, lluvia, viento, agua, nieve... la situación se ponía difícil. Las caras de las
personas eran poemas trágicos de lo que estábamos sufriendo. Yo por mi parte tenía las
manos heladas, no podía articularlas, aún así procuraba no pensar, de hecho cada paso
suponía pensar en el siguiente y no tenía tiempo de pensar en nada más. A lo lejos el
collado de Sallente, la niebla lo tapaba, las botas comenzaban a hacer agua y la flora
bacteriológica de los pies debían de estar haciéndose un xeco-xeco a mi costa. Cruzamos
el collado i allí veo el refugio de Baborte, me animo y comienzo a pensar en filipinos y
mermelada de fresa, se con seguridad que habrá gente en el refugio y no tendré ánimos
para comer, pero pensar en comida es lo único que me anima. Sara está delante y para no
desanimarla y no desanimarme a mí comienzo a cantar y hago uso de mi repertorio del
"Último de la Fila". Llegamos al refugio y está lleno pero conseguimos
apilotarnos todos, comienzo a temblar y no consigo entrar en calor, hemos de movernos y
hemos de hacerlo pronto. Entre canción y canción salimos fuera y con todo nuevamente
mojado nos integramos de nuevo al viento, al frío y a la nieve. Comenzamos a bajar, el
pronóstico es de 1h30', ¡Ilusos! Penosamente conseguimos llegar abajo a la pista
después de 3h18' aprox. Allí encontramos un campamento de tiendas igual al nuestro pero
no es el nuestro, no fue mala suerte simplemente una putada. Lo que aconteció después es
historia Pedraneu, dormimos en un lavabo 14 personas, a mí me pareció un paraíso, comí
caliente por primera vez desde hace tres días, lo demás formará parte del rincón de la
memoria colectiva y en mi caso personal. Ahora en Areu estamos todos sanos y salvos, es 4
de Agosto de 1998 y pensándolo fríamente creo que el día de ayer lo disfruté y lo
viví. Topo
Som en mig de la muntanya i de cop s'ha posat a ploure i de ploure a nevar, amb una força brutal que fa que senti milers de perdigonades a les cuixes. Estic desesperat, peró amb una nota en contra, el Pep no trova cap fita, pero m'ho prenc bé i faig una mica de broma. Hem arribat a un cartell que indica on es troba el refugi de Baborte, on ens quedem per recuperar forces mentre el Curca, David, Pep i Martí marxen al pla de Boet per informar de que estem bé, i mentres el Carlos, com un company modèlic ens proporciona tot l'ajud que pot i més. Un cop recuperem les forces, i els 5 sentits seguim, per baixar a Boet, on suposadament estan les tendes, peró jo el Juan i el Felipe ens abancem fins al refugi que vem trobar en una zona cremada, on esperem als demés, i un cop estem tots junts tirem durant 1 hora o bastant més fins on eren els demés. Putada no i son i estem donant voltes i dormim a un lavabo, preocupats per el David i el Curca que es van separar, i no saviem on collons estaven. A la fi el Toni apareix per la fuscor i ens diu que tots estan bé i també els desapareguts, i aconsegueixo dormir bé. Jordi Castany
Volem donar les gràcies al grup del Cau del Clot que estaveu al refugi de Baborte aquest dia. Moltes gràcies per intentar fer-nos més fàcils aquells moments. Pel fogonet, per les cançons, pel polar, per explicar-nos el camí... Per tot. Aquells 14 morts de fred
4 d'Agost Càmping d'Àreu
Avui ha sortit el sol i aprofitem l'hora de l'esmorzar per comentar el dia
d'ahir. Ho explicaré segons ho vaig viure: Vam començar a caminar a les 12 del matí des
d'on vam acampar (pla de Boavi), en aquells moments plovia, però no gaire. Pujàvem camí
del Coll de Sallente i es va posar a ploure, pluja que després va convertir-se en neu. A
poc a poc la neu se'm va anar calant per tot arreu i em picaven les cames, tenia molt de
fred i em costava articular els braços, em costava molt caminar,... Poc a poc m'anaven
fent mal totes les parts del cos i la motxilla pesava més que jo,... i així vaig anar
quedant-me l'última, sort del Carles que es va quedar amb mi. Després de pujar per
aquell coll interminable vam veure un refugi pel qual no haviem de parar, per sort al
final sí que ho vam fer. A punt d'agafar una hipotèrmia fins i tot van haver d'ajudar-me
a treure la motxilla perquè jo, tota sola, no podia. Va ser entrar al refugi i posar-me a
tremolar i no podia parar. De cop ja no escoltava a ningú ni veia res... només era
conscient de que estava tremolant. Tremolava i no era capaç de treure'm les botes xopes
ni la samarreta ni res. Vaig recuperar-me després de prendre un cafè calent i després
vam continuar la marxa. Bueno, resumiré el dia d'ahir dient que tots vam arribar al
nostre destí sans i estalvis, inclús els "desaparecidos en combate"(M,K,D,P)
Per últim, un comentari sobre el que jo crec que és el més important d'aquestes
travesses: el companyerisme de tothom, encara que de vegades és difícil de mantenir,
però al final sempre ho aconseguim. Elena
Estic prenent el sol amb ulleres de sol al càmping Pica d'Estats, perquè avui fa sol. El sol és un astre torracollons que no és capaç de mantenir un horari seriós i coherent. Avui li ha picat per deixar-se veure i per això podem descansar i fer un "panxing" més que merescut. Estirat a una esterilla al costat d'un arbre i absolutament relaxat em sembla mentida que ahir hagués passat més fred que mai i hagués dormit a un lavabo de senyores mig arronsit. Ara, quan vingui el Joan Calvo Colín, m'en aniré a dutxaar-me amb aigua calenta i soparé alguna cosa calenta, per compensar el fred que vaig passar ahir. En Juanito ja és aquí!! Marcel
Això ja s'acava. S'ha fet curt però molt intens. Ahir es pot resumir en pluja, vent, fred, por, patiment, caigudes i lavabo. Vam passar un dels pitjors moments de totes les travesses. Pujavem el Coll de Sallente, plovia. La pluja es va transformar en petits perdigons de gel que amb el vent et picaven a les cames i semblaven agulles. Finalment l'Anna em va cridar un Refugi "Refugi Baborte". El refugi és petit. hi havia un grup del Cau del Clot. Ells ja eren nou, nosaltres catorze ja que el Pep, el Martí, el Curca i el David havien marxat. La gent tapada amb mantes tremolant, les boques es movien sense parar. Vam menjar-nos més aviat picar (Kellogs del Carlos i l'Ana) així com el seu fuet i el seu pernil. Finalment els catorze vam decidir baixar cap al Pla de Boet. A poc a poc vam anar tirant. Els ànims estaven una mica decaiguts però entre uns i altres vam tirar endavant. Caigudes, relliscades, neu i vent. Quan vam arribar a Boet ja era fosc. Portavem els frontals. Al arribar al pla vam trobar sis tendes com les nostres i una carpa. Tots molt contents i ballant el xipi-xipi. No surt ningú. Ens fixem bé i no eren les nostres tendes. Primer ensurt, donem unes voltes i decidim anar al Refugi. Allà el Martí ens diu que el David i el Curca no hi són. La gent realment preocupada. Els altres portaven deu hores esperant a la presa. Tothom preocupat. Decidim anar a dormir als lavabos. La nostra "habitació", la dels homes. Cuines i a la 1:00h bones notícies ells (C.D.) estan a Àreu en el bareto. Quina alegria i quina ràbia! tot barrejat. Finalment ens adormim però abans ens hem quedat tancats a dintre. Tothom està bé però per si de cas el "polifacético" ens vigilava. Míriam
COM FER NIT A UN LAVABO DE SENYORES?
Arribem al pla de Boet, és de nit, busquem les tendes, les trobem, ball del xipi-xipi
(que va ser la manera d'expressar el nostre triomf), sense saber que encara el dia no
s'havia acabat ja que aquell campament no era el nostre. Tot anant cap al refugi cridàvem
Pedraneu però els nostres crits eren ofegats per les muntanyes sense obtenir resposta. En
el refugi ens trobem al Martí, però el David i el Kurka encara no havien arribat, tornem
a la pista perquè al refugi no hi havia lloc per dormir, cap a uns lavabos cutres que
abans haviem vist tot intentant que no cundís el pànic. Quan arribem als lavabos ho
tirem tot per terra i ens canviem de roba com podem, triguem una hora en organitzar-nos
envoltats de tanta merda, però el Txetxi ja fa dos hores que dorm. La bona notícia ens
va arribar a la 1:00h de la matinada quan el Toni va arribar i ens va dir que Kurka i
David estan al bar. ¡Uff, menos mal! El Txetxi es desperta i per celebrar-ho es posa a
fumar porros, amb això l'ambient ja comença a carregar-se massa i no podem obrir les
finestretes que hi ha perquè fa molt de fred. A mi fa estona que m'han entrat les
paranoies perquè hi ha goteres, bichos i em sembla que fa olor a gas. El Marcel i la Sara
han de dormir amb els peus dins d'un lavabo, el Dani està enmomiat dins la funda de vivac
de l'Isma i aquest parla en somnis:
(Elena) -Isma estás despierto?
(Isma) -Todo el rato... Carlos ves tú delante
A part de tot això ens hem quedat tancats perquè s'ha trencat el pany de la porta, en
canvi, tots riem i ens ho passem bé. A les 3:00h de la matinada ens anàvem a dormir. Elena
5 d'Agost Autocar de tornada
Fa estona que em plantejo que quin podria ser el millor subtítol d'aquesta
travessa. Dins l'àmbit cinèfil, m'han vingut al cap alguns títols:
- 4 días en el Tíbet (no fa falta explicacions)
- Río Salvaje
- Temblores
- Viven
- Tras el corazón verde (tram de descoberta que vam fer el Kurka, el David i jo)
- En busca de la fita perdida
A part d'això però, a la travessa també hi han hagut frases mítiques, les quals val la
pena recordar:
- Felipe: ...A grandes rasgos...
- Isma: Todo el rato... Carlos tú ves delante!!
- Sara: Mañana por la mañana hará sol! (Estany Flamicella)
- Martí: rooooooooc zzzzzzzz
Però a part de frases cèl·lebres que m'oblido, hi han coses mítiques que cal recordar:
- L'amiga del Joan (la Griselda)
- La Pata de Mona del Felipe
- La planta-ocasión-hombre moda Pret a mountain que duia el Carles dins la motxilla
deixant roba a tothom.
- Per què les capalines dels 20 duros no van aguantar cap dia, i al Felipe tots 3 dies?
- L'equip Adidas-Quinteto-Botonero
- El Txetxi buscant la lluna
- El Topo i la papa
- La Sara: "estoy bien"
- Les xancles i la capalina del Marcel
- La saga dels Castany
- El xubasquero Meyba de la Míriam
- El claustrofòbic refugi de Baborte
- Els fideus a la Bolognesa de la Maggi
- En Joan Calvo "a su olla" cap amunt
- La Roca que no aixoplugava ningú, però que tothom s'hi posava a sota
- Les vaques que ens miraven en el coll dient "On van aquests desgraciats?"
- Les fites desaparegudes
- On era la cabana?
- Els acudits dolents de l'Àngels
- El profe de l'escola de Música que ens anàvem trobant cada 2x3 entre pèrdua i pèrdua
- En Joan i en Marcel, les 4 picades de mosquit i el "partidet" al camp de
futbol
- Els poders "petants" de la Ratafia
- Les cagades d'en Kurka
- La trepitjada del Kurka a la perdiu
- La banyada en pilotes d'en Joan i "sense pilotes" de l'Elena i la Sara
- Els xeco-xeco dels altres
Martí
Ésta es mi 2ª travesa. La primera fue dura y vivida por lo menos para mí. Esta segunda parece haber subido un peldaño más. Desde el 1er día nos llovió. Supimos lo que era andar bajo la lluvia. El frío también nos deleitó con su compañía. Y todo esto no era sólo en la caminata sino también para dormir. A parte de los días que nos levantábamos con agua hubo uno que hizo mella en nosotros. Como cada mañana el sol no se digna a saludarnos. Vimos como una simple anécdota las cumbres nevadas. Pero seguimos adelante. Nuestra intención era coronar el coll para luego comer. Íbamos ascendiendo a paso continuo para realizar nuevamente un pulso a la montaña. Aquello que creímos como una ascensión más se convirtió en una odisea. A la montaña se le unió la fuerza del viento y la nieve. El tiempo empeoraba pero como con ilógica nosotros íbamos en busca de una masa gélida que acotaba la montaña. Apenas sabíamos donde nos metíamos. Ahora estaba en juego el poder seguir pisando y avanzando. La salida era incierta y esto junto con las botas mojadas y ropa húmeda nos conducía a la desesperación. Cada uno de nosotros lo vivió de una forma distinta. En mi caso olvidé lo que era el cansancio pero agudicé mis sentidos frente al frío. En estos momentos piensas en la situación en la que te encuentras pero creo que no somos lo suficientemente conscientes de lo que puede llegar a ocurrir. Sólo hay una idea clara, y es la de seguir adelante. Al día siguiente no hacemos otra cosa que hablar de lo mismo para saber en que situación estuvimos. Felipe
TRAVESSAIRES:
Pep, Mercè, Àngels, Topo, Sara, Xavi, Jordi, Alberto, Joan, Felipe, Sara, Elena, Carlos,
Ana, Marta, Míriam, Marcel, Isma, Martí, Txetxi, David, Kurka i Dani
AJUT I RESCAT:
Laura, Toni, Mar i Núria