La Ruta de les Fonts és una caminada popular que organitza anualment l'Associació Excursionista Pedraneu de Montmeló. Aquesta caminada es fa un diumenge del mes de novembre perquè creiem que és l'època en que el bosc és més bell.

La Caminada travessa camins de muntanya, pistes forestals i corriols de la Serra de Sant Mateu.
Amb sortida i arribada a Montmeló, el recorregut clàssic de la Ruta de les Fonts passa per: el Telègraf, Can Girona, font de la Mercè, coll de Castellruf, font del Llorer, font del Gurri, coll Mercader i torna a Montmeló passant un altre cop pel Telègraf. La longitud d'aquest recorregut és d'uns 17 kms.

La Caminada Ruta de les Fonts va sortir de la voluntat de fer una marxa per muntanya des de Montmeló. Trobar des de Montmeló un camí de muntanya evitant asfalt i urbanitzacions és impossible. De totes maneres vam mirar de trobar un camí que ho evités al màxim. Està clar que l'única zona de muntanya a prop de Montmeló on es pugui fer una marxa mínimament llarga és la Serra de Sant Mateu.
Després de moltes sortides creiem que el camí que més compleix aquests requisits és el que utilitzem per fer la Caminada Ruta de les Fonts.

RECORREGUT

La sortida es fa a la Plaça de la Vila. Des d'aquí ens dirigim cap al pont de la Roca. Aquest és el punt més perillós de la caminada i heu d'anar molt amb compte: Quan hem travessat el pont, girem a l'esquerra i caminem uns 50 m. al costat de la carretera. Creuem la carretera per pujar cap a l'urbanització de Can Buscarons. Un cop aquí seguirem la pista de l'esquerra fins que arribem a les runes de Can Buscarons.
Aquí hi ha un caminet que s'enfila entre alzines i ginesta fins a arribar al Telègraf. A l'època, el camí està carregat de cireres d'arboç. Després d'arribar al Telègraf (on tenim molt bona vista del poble) baixem per enfilar una última, però molt dreta pujada que ens deixa a dalt de la carena de Can Buscarons.
Un cop aquí ens prenem un respir i anem carenejant per la pista forestal fins a arribar al creuament de camins on ens hem de decidir entre seguir recte cap al coll Mercader, vorejant la muntanya per la vessant de Montornès, o agafar el camí de la dreta que ens portarà a Sta. Maria de Martorelles. Aquest últim és el camí que agafem.
Després d'un camí entre bosc, anem baixant fins a unes vinyes que travessa el camí. Si seguim arribem a la carretera asfaltada. Aquí hem d'anar a l'esquerra, carretera amunt uns 300 metres per veure el cartell de Can Girona. Passarem al costat de Can Girona i continuarem per la mateixa pista forestal fins a arribar a la Font de la Mercè. Aquest és el lloc on solem fer l'esmorzar.
Si ja heu agafat forces esteu preparats per pujar al coll de Castellruf. Heu de seguir la pista agafant tots els trencalls a la dreta. Un cop us trobeu al coll de Castellruf podeu deixar el camí un moment per anar a veure el poblat ibèric que hi ha a dalt del Turó del Castellruf. Només heu de seguir el caminet que puja a la vostra dreta.
Per seguir el camí heu de seguir el camí a l'esquerra segons la direcció en que hem arribat al coll. Uns 50 metres més endavant trobem al costat del camí (15 metres dins del bosc a la dreta) un dolmen megalític. Seguint el camí ara trobareu molts trencalls, tots solen anar al mateix lloc i amb una mica d'orientació no ens hauríem de perdre, però per si de cas els tres propers trencalls que haurem d'agafar seran: esquerra, dreta, esquerra. De totes maneres sempre és visible el Castell de Sant Miquel, penseu que haureu de caminar deixant-lo a l'esquerra de la vostra vista.
Seguirem per la pista forestal fins a que el camí es divideix en dos: un que va cap amunt a la dreta (va cap a la costa, al mar) i un altre que va cap avall a l'esquerra. Agafem aquest últim, tot baixant veurem un cartell que ens indica que a l'esquerra hi ha un caminet que ens porta en uns 30 m a la Font del Llorer.
Tornant al camí seguim avall fins a arribar a una torre elèctrica, hem de anar cap a l'esquerra uns 10 m i endinsar-nos a la dreta a dins del bosc. De sobte, el caminet que ens porta sota les branques es converteix en un solc que ha format l'aigua de la pluja durant anys. Ens trobem en una de les zones més belles de la caminada. Quan acabem aquesta increïble zona, arribem a la Font del Gurri. Podem observar les tres alzines gegants que presideixen aquest indret.
Continuem el caminet tot seguit fins a arribar gairebé al coll que hi ha sota el Turó de Sant Miquel. Veiem a la nostra esquerra un camí ample que travessa les vinyes, l'agafem i el seguim tot recte, travessant per sota del Turó de Sant Miquel. Arriba un moment en que es converteix en un corriol que arriba fins al coll Mercader.
En aquest coll ens trobem quatre camins. Un baixa cap a Can Girona, un baixa cap a Montornès, un va cap al turó de Sant Miquel i l'altre puja vorejant la muntanya deixant el poble de Montornès a la dreta. Aquest últim és el camí que seguirem. Des d'aquesta pista forestal, a part veure's molt bé el poble de Montornès es pot veure el massís del Montseny amb molta claredat (si hi ha boira no).
Arribem al desviament on abans havíem anat en direcció Sta. Maria de Martorelles. Anem pel camí per on havíem vingut de Montmeló. D'aquí fins al final, s'ha de desfer el camí d'anada.
Quan arribem a la Plaça de la Vila podem veure una altra font al principi del carrer Major. Podem fer un glop.

Així es senyalitza la Ruta de les Fonts

VALORACIONS DE LA CAMINADA

Molta gent es queixa de la duresa de la prova, però també molta gent ens felicita per organitzar una caminada per muntanya amb un recorregut exigent. També hi ha gent que diu que se li fa curt, i es que depenent de la preparació de cadascú la caminada es veu de diferent manera.

Degut a la demanda d'un recorregut no tant dur o llarg, des de la 3a edició es va senyalitzar un recorregut alternatiu per a qui no volgués fer el recorregut normal. Aquest recorregut és més curt (11 kms). Malgrat ser més curt, no deixa de ser un camí de muntanya, amb gairebé les mateixes pujades i baixades que el recorregut normal.

La caminada ha anat guanyant participació amb el pas dels anys: l'any 1997 (39 persones), l'any 1998 (159 persones), l'any 1999 (284 persones), l'any 2000 (483 persones), l'any 2001 (269 persones, passada per aigua), l'any 2002 (421 persones) i l'any 2004 (450 persones).

Des de l'Associació Excursionista Pedraneu intentem fer la caminada cada any millor i amb aquest propòsit ja estem preparant la propera edició.