El Pla de Santa Maria  (Alt Camp)

August Bernat i Constantí

Des de la carretera que mena del Pla de Santa Maria a Vila-rodona, cal prendre el Camí dels Muntanyesos en direcció sud. Després d’alguns tombs, ens caldrà deixar el vehicle en algun ermassot i prendrem un camí a l’esquerra tot endinsant-nos per un laberint de camps de conreu, marges i bosquets, tot passant per diverses barraques. 

Finalment arribarem a una gran parada sense conrear, que conserva una solitària filera d’oliveres arran de marge precisament en el sector per on nosaltres arribarem. Quan les oliveres ens permetin mirar més enllà, podrem veure, destacant en aquella  parada lliure de cultius, la muralla pètria de les seves parets així com també la seva estructura absidal. És la barraca del Xantus.

La muralla pètria de la barraca del Xantus

En atansar-nos-hi, les seves parets esdevenen més altes i més sòlides, però serà en situar-nos a la frontal de la barraca, quan podrem copsar la importància real de la barraca, és un exemplar únic.                                                                                                  

Ens dóna la benvinguda un gran arc dovellat i penjat a 2’50 m. d’alçada, amb una amplada de 2’57’—m. que dóna accés a un vestíbul capaç d’aixoplugar un carro amb vela inclosa. L’entrada és rectangular de 2’70 x 3’67 m. coberta amb una falsa cúpula que tanca amb una curiosa i ben travada filera de pedres posades de cantell a 3’22 m. d’alçada.

Aquesta estança, deixant a part la capacitat de contenir un carro amb vela, presenta com a únic element funcional, el que sembla haver estat un petit cossiol (espai cobert i habilitat per a la recollida d’aigua) ara tapat de pedres. Un altre portal dovellat, aquest notablement més petit, tot i així amb una amplada de 1’30 m. ens permet l’accés a l’estança interior, de planta circular i pel que sembla totalment habilitada com a estable, amb una llarga menjadora situada frontalment al llarg de la paret del fons. Aquesta menjadora està obrada amb diverses lloses a una alçada de 0’70 m. o sigui apropiada per a ases .També aquesta cambra està coberta amb una falsa cúpula que tanca amb un complicat nus de pedres col·locades de cantell, a una alçada de 2’58 m.

    La gran arcada i tancament de la cúpula, amb un nus ben travat.                                 Accés a la segona estança.

Exteriorment, la barraca, a part de ser exempta, te una estructura naviforme de gran envergadura i extremadament oberta en la seva cara frontal.

A la dreta del gran portal, i a una alçada d’uns dos metres, s’hi pot apreciar una breu i ben feta escaleta, que no sembla haver tingut cap més utilitat que la de facilitar la remuntada de pedra o terra cap a la coberta.  No és però, normal, començar una escala a aquesta alçada, i per tant, no descarto la possibilitat que aquesta s’iniciés en una pila de pedra, sobrera  acumulada a la frontal de la barraca i posteriorment retirada, una ampla zona de pedra més clara podria avalar la sospita.

Perspectiva esbiaixada de la barraca del Xantus.

Un altre tipus de graonat, el podrem veure en el lateral dret de la barraca, on s’hi poden apreciar fins a tres nivells diferents que contrasten amb el lateral esquerra que puja dret fins a la seva cornisa.

A la part posterior de la barraca hi ha una esllavissada que no permet apreciar amb certesa el seu acabament, però fa la impressió com si una altra escaleta, o potser una rampa, hagués enllaçat amb el darrer graonat del lateral dret.

No cal repetir-ho, encara que no me’n sé estar, que la barraca del Xantus és una construcció excepcional, d’aquelles que cal fer el que sigui per a preservar-la, no solament de la desídia habitual que ja li ha provocat una esllavissada a la part posterior, sinó també dels depredadors del nostre patrimoni de pedra en sec que actuen amb tota impunitat a la nostra comarca de l’Alt Camp. En aquest sentit, caldrà tenir molt present que aquesta barraca abans propietat d’un senyor d’Alió conegut com el Xantus, està ara en mans d’un perniciós advocat de El Vendrell, el senyor Grogués, que la revista PEDRA SECA ja va denunciar en el seu número 3, per l’aterrament d’una barraca a Vila-rodona.

Cal que l’ajuntament del Pla de Santa Maria, que sembla tenir una certa sensibilitat pel seu patrimoni de pedra en sec, actuï amb diligència per protegir i restaurar aquesta joia, i així ho comuniqui al senyor Grogués abans no se li despertin les seves habituals temptacions destructives.

Cròquis de planta de la barraca del Xantus.