Capítol de Germans

Cavallers de Sant Ermengol

El Capítol de Germans Cavallers de Sant Ermengol neix l'any 1988 amb l'objectiu d'oferir a tots els afeccionats a l'edat mitjana la possibilitat d'arribar a ser un cavaller com ho van ser aquells homes de l'albada de l'Edat Mitjana.

Guardó del Capítol de Germans Cavallers de Sant Ermengol	Sant Ermengol exorcitzant un endemoniat. Pintura mural procedent de la capella del sant a la catedral de la Seu d'Urgell, segona maitat s.XIII  (Bilbao: Museo de Bellas Artes)	Fresc d'en Llucià Navarro, al cambril de la Mare de Déu de Núria, al santuari de la Verge.	El reliquiari dels Corporals d'Arcavell. Constitueix una obra mestra d'estil plateresc. Peanya de forma romboïdal molt allargada, amb una difusa decoració sobre motius d'espigues i peixos. Aquesta ornamentació s'estèn per tot el darrera del Reliquiari. Un forcat de doble braç s'eixampla per sostenir la capsa quadrangular, que conté els sagrats Corporals. Al davant, hi figuren amb un relleu ben acusat les imatges de sant Ermengol i de sant Ot, bisbes d'Urgell.
EL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL TORNA A ACOLLIR LA REPRESENTACIÓ DEL RETAULE DE SANT ERMENGOL Del 10 al 16 d'agost de 2006 A partir del pròxim dijous 10 d’agost i fins el dia 16, es representarà diàriament El Retaule de Sant Ermengol , espectacle medieval que té espectacle medieval que té lloc al claustre de la Catedral de Santa Maria d’Urgell de La Seu. Les representacions del Retaule es van recuperar l’estiu passat després d’un parèntesi de nou anys, a causa de les obres de restauració del mateix claustre. “El Retaule és un espectacle que forma part del patrimoni de la cultura popular de la nostra ciutat i per això és molt important la participació desinteressada de totes aquelles persones que fan que sigui possible la seva representació any rere any”, ha manifestat Joan Blasi, membre de la comissió gestora del Patronat del Retaule de Sant Ermengol. Per la seva part, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, Miquel Colom, ha afirmat que a més a més de formar part del patrimoni cultural i històric de la ciutat, “la representació del Retaule esdevé per a La Seu un important atractiu turístic, d’aquesta manera es fa una aposta per a la promoció del turisme i la promoció de la ciutat”. Recordem que fa dos anys es va signar un conveni entre l’Ajuntament de La Seu i l’Associació del Patronat del Retaule de Sant Ermengol on es recollia l’interès de totes dues parts d’impulsar la represa de les representacions del Retaule, com a espectacle autòcton, i consolidar-lo en la vida cultural de la ciutat, tant per recuperar una tradició com per implicar els habitants de la ciutat. El retaule també compta amb el suport de la Diputació de Lleida. El Retaule de Sant Ermengol és una obra medieval, en vers, que es va iniciar a representar a mitjans de la dècada dels 50, on s’evoca de manera plàstica uns fragments de la vida de Sant Ermengol, bisbe urgel·lità als inicis de l’onzena centúria, que s’escenifica al claustre romànic de la Catedral de La Seu, sobre un text literari d’Esteve Albert i Corp. Espectacle de música, llum i color sobre les pedres mil·lenàries del recinte catedralici, protagonistes de l’obra, es reviuen fets i personatges íntimament vinculats a la gloriosa història de la Catalunya comtal que s’anava forjant. Més d’un centenar d’urgellencs i urgellenques participen en la representació del Retaule, entre actors, tècnics, atrezzo, etc., el qual consta de nou quadres: el Mil·lenni, la Consagració, la Canònica, Cortiuda, el pagès sec, Llumeneres, seguici o enterrament, el Miracle de la Pluja i el quadre final. La música és una peça clau en aquest espectacle amb fragments de peces del Barroc i de cant gregorià, així com una interpretació cantada en directe per un dels actors, mentre que un narrador va donant pas als diferents quadres que s’escenifiquen. Les entrades per assistir-hi com a públic es poden adquirir de manera anticipada a l’Oficina de Turisme de La Seu, Turisme del Consell Comarcal i al Museu Diocesà, amb un preu de 12 €, mentre que mitja hora abans de l’inici de l’espectacle es poden adquirir a la taquilla per 15 €. La representació del Retaule s’iniciarà cada dia a dos quarts d’onze de la nit.

Ermita de Sant Ermengol Abrera  (Baix Llobregat)
		L'ermita de Sant Ermengol a Abrera (Baix Llobregat) a la part de tramuntana de la vila, vora de la riera de Magarola, està en una situació de ruina quasi total,  la primera foto ens mostra el queda d'ella, a la segona i tercera foto podem veure les cantonades que encara resten en peu. A la darrera foto podem veure la degradació d'una pared amb dos tipus de construcció, a baix pedra seca sense morter, i a dalt ja amb morter. Al segle XV sembla que hi havia un ermità, al segle XVII gaudí de gran popularitat, amb aplecs i romeries, avui es quasi arruïnada com ja s'ha dit.

La planificació d'un orde medieval requereix uns coneixements profunds del món d'aquella gran i bella època del romànic als inicis de l'onzena centúria. El Capítol presenta un nou tipus de cavaller: la del cavaller que actua ardit al servei del seu poble i la seva terra. És l'hora del cavaller Sant Ermengol!

Perquè Sant Ermengol: és el personatge de profund arrelament a l'Europa del seu temps, i la seva personalitat s'acreix a mida que es van coneixent noves dades de la seva vida.

Bisbe de l'Urgell del 1010 al 1035, va viure el terror de l'any 1000. Va fundar la Canònica, que establia la vida en comú dels monjos. Va lluitar contra els sarraïns i va obrar diferents miracles als llarg dels anys.

Aquest sarcòfag de 142  de llargària per 65 d'alçària i 55 de fons és del segle XVII, és a la Catedral de la Seu a l'església de la Pietat. És una arca de fusta, on es van guardar les relíquies del sant abans de la construcció de l'actual d'argent. Profusament decorada, amb elements arquitectònics i pictòrics. Sis arcades de mig punt a cada lateral, dos a cada front, en total setze plafons pintats, amb escenes de la vida del sant, els documents de l'Arxiu ens diuen que va ser construïda entre els anys 1616 i 1617.

Tu pots ser un cavaller d'aquest orde medieval, aquesta entitat està oberta a tothom, no és una entitat tancada, tot el contrari: tothom hi pot ser i treballar. És una entitat sense cap ànim de lucre. És per això que es posa al servei de tots els afeccionats a través del qual poden contactar amb altres persones amants d'aquest món.

Sortida del Castell de Sant Martí Sarroca després de una investidura de nous germans del Capítol.	El Comanador Major, el Gran Prohom i el Prior del Capítol entrant al Castell de Sant Martí Sarroca.	El Comanador Major parla als assistents a l'església de Sant Jordi de Vallcarca,  en un altre investidura.
Un grup d'amics després d'una investidura a la sortida de l'església de Sant Jordi de Vallcarca.	Un grup d'amics fan un recés durant una sortida cultural del Capítol.	Un grup d'amics visita l'ermita de Els Prats de Rei, avui arruinada, que tenia el sant a aquelles contrades.

Dades biografiques del bisbe

Fill del vescomtes Bernat I i Guisla del Conflent nasqué probablement a Aiguatebia, prop d’Oleta (Conflent), en una propietat dels seus pares. Era nebot del bisbe Sal·la, del qual fou primer auxiliar, sembla que des del 1006, i després succeí en el govern de la seu urgellesa. El dia 6 de novembre de 1010 subscriu, ja com a bisbe, la publicació sacramental del testament del seu antecessor. La primera obra important del nou prelat fou la reforma de la canònica agustiniana, segons el model d'Aquisgrà, de Santa Maria de la Seu, que el seu antecessor havia preparat i que ell dugué a bon terme el 18 de novembre de 1010, amb l’aprovació dels comtes de d’Urgell, Barcelona, Cerdanya i Pallars, i dels bisbes de la província eclesiàstica de Narbona, d’un i altre vessant dels Pirineus; fins i tot la va aprovar el papa Sergi IV duranta la seva estada a Roma. La nova institució, ratificada pel papa Sergi IV, fou generosament dotada amb bens propis de l’església de la seu, d’altres possessions provinents de l’herència familiar del bisbe, ell n’hi afegí encara de noves en el seu testament de l’any 1033. Als canonges que havien de viure en comú, els era concedida la facultat d’elegir llurs preposits. Era el principal valedor de la nova catedral que va ser consagrada el 1040. Va morir al Pont de bar, a l'Alt Urgell el 1035 en caure del pont en una inspecció durant la seva construcció. Fins a la segona meitat del segle XVI, gaudí de missa i rés propis. És el patró principal de la diocesí d'Urgell. La seva festa es celebra el dia 3 de novembre.

Gràcies a l'assessorament de totes les persones membres de l'entitat en l'àmbit de l'edat mitjana, les relacions amb tothom, s'ha aconseguit un immillorable contacte amb persones i entitats dins i fora de l'associació per a poder respondre a qualsevol demanda d'actuació per a qualsevol esdeveniment adequant-se a tots els indrets.

Ermita de Sant Ermengol Els Prats de Rei Anoia
		La primera foto podem veure l'ermita de lluny, la segona l'estat de l'absis, amb una finestra cegada, la tercera veiem l'estat del campanar de pared o de cadireta, i a la quarta foto observem una pedra esculpida amb una creu i un petit arc en forma de fornícula que podem veure en un racó de l'ermita. Data de l'any 1076, al segle XVI es va convertir en una capella ermitana, i el segle XIX va acabar en un abandonament total.

Evocació plàstica d'un fragment de la vida de Sant Ermengol que es fa cada any pel mes d'agost al Claustre de la Catderal pels membres del Patronat de Sant Ermengol.	Pintura del Mestre de la seu d'Urgell	Urna de plata de Sant Ermengol conservada a la Catedral, construïda l'any 1755.

L'experiència i la gran sensatesa en aquestes tasques ve avalada per la seva participació en diferents circumstàncies a nivell individual dels seus cavallers i a la vegada social en campanyes a favor del patrimoni, la societat i les persones i entitats necessitades.

Signatura del bisbe Ermengol

Butlla papal, Museu Diocesà d'Urgell (Foto G. LLop)	Detall de la Butlla papal anterior (Foto G. LLop)	Detall de la Capa de Sant Ermengol, Museu Diocesà d'Urgell (Foto G. LLop)
Camí dels Tresponts fet construir en època de sant Ermengol	Sant Ermengol de l'Aldosa al comú de la Parròquia de Canillo a Andorra	Des de que al 1966 el col·legi Sant Ermengol va obrir les portes a la societat andorrana per tal d'oferir un servei educatiu a la seva joventut d'acord amb els valors cristians i la pedagogia salesiana, no ha parat de créixer i millorar l'adaptació a les noves necessitats i reptes de la vida.

A la dreta gravat anónim del s.XVIII d'un goig antic, anònim revisat, musicat per Mn. Pere M., amb llicència aclesiàstica

Al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, a la secció de teixits i ornaments podem veure aquesta grandiosa peça de teixit de seda, -a l’esquerra-,  en forma d’un semicercle d’ampla volada (3 metres de diàmetre x 1,50 de radi). El fons és d’un ocre daurat. La decoració, actualment bastant confosa, deuria ser almenys de tres tonalitats; entre les desaparegudes, s’hi endevina el verd. El tema decoratiu és a base de cercles tangents disposats enquadrangles i contornejats amb una franja de bonics motius ornamentals. Cada cercle enclou una parella d’aus enfrontades (paons o galls). En els intersticis apareix un floró, i un altre de més petit en els punts de contacte amb els cercles.

Si voleu més informació dirigiu-vos a:

Apartat Postal, 36.112

08080 BARCELONA / El Barcelonès

Països Catalans

Telèfon/Fax:  93 352 12 75 o Mòbil 620 023 826

santermengol@wanadoo.es

Aquesta entitat ha estat inscrita al Registre d'Associacions a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la llei del 24 de desembre de 1964, a la Secció 1ª número 10.051 i és regida per les seves normatives vigents.