Bandera de Santa Eulàlia de Barcelona, copatrona de la ciutat de Barcelona.

Escut de l'orde dels Mercedaris, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè, copatrona de la ciutat comtal de Barcelona.

Mapa dels PP.CC.

Escut de l'orde de Sant Agustí

Escut de la nissaga dels Esteve

Cimera

Escut de l'orde  de Sant Jeroni

Bandera de la nació catalana

Corona comtal, es la  correcte que ha de portar l'escut de la ciutat de Barcelona, és a dir una corona d'or, amb divuit perles, que en primer pla solament es veuen nou.

Escut de catalunya, quatre pals de gules en camp d'or.

Escut de la ciutat comtal de Barcelona, quarterat, primer i quart, la creu de Sant Jordi de gules en camp de plata o blanc. Segon i tercer quatre pals de gules en camp d'or.

Escut de Sant Jordi, patró de Catalunya,  una creu de gules en camp blanc.

L’escut de Catalunya és l’escut dels comtes de Barcelona, és a dir en camp d’or, 4 pals de gules. És un dels més antics d’Europa i, fins ara, el més antic de la Península ibèrica. La primera mostra de l'existència de l'escut català és en un segell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, corresponent a un document provençal de l'any 1150. Això vol dir  que el primitiu del segell havia d’haver estat fet uns anys abans, potser cap l'any 1137. Tanmateix, les franges verticals vermelles i les d’or, com a senyal protoheràldic de la família comtal de Barcelona, van ésser descobertes a la catedral de Girona, pintades als sepulcres del comte Ramon Berenguer II (el Cap d'Estopes mort el 1082) i de la seva besàvia, Ermessenda de Carcassona, quan van ésser oberts el 1982.

El sepulcre d'Ermessenda de Carcassona, que es conserva a la catedral de Girona, és un dels llocs més antics on es veuen els pals vermells sobre fons daurat de l'escut comtal de Barcelona. Es pot admirar en una capella de la catedral, a la dreta de la nau. Al sepulcre hi ha també una estàtua d'Ermessenda jaient, esculpida per Guillem de Morell al segle XIV.

Què signifiquen aquests pals és una cosa que no sabrem mai perquè no ens ho van deixar explicar enlloc. Cal dir, però, que els esmalts or i gules són els més prestigiosos en heràldica i potser tinguin una relació amb l’oriflama dels reis francs.

La llegenda atribueix al comte Guifré el Pelós (segle IX) el seu origen.

En una de les seves gestes, havia decidit amb els seus fidels una victòria dels francs sobre els normands. El premi que n'havia rebut del rei Carles el Calb (823-877)havia estat un escut amb fons d'or. Explica la llegenda que el mateix rei va pintar, amb els dits tacats de sang de les ferides del comte, les quatre barres vermelles.
 

Aquest escut, originàriament familiar, es va territorialitzar a finals del segle XIV, en el Principat de Catalunya i, des d’aleshores ha esdevingut l’escut de Catalunya. Per primera vegada tenim constància d’aquesta territorialització el 1396, quan la reina Maria de Luna, una aragonesa, en referir-se a l’escut dels Quatre Pals, esmenta el senyal del comptat de Barchelona, ço és, barres grogues e vermelles, i, pel que fa a la bandera, quan Martí I l’Humà, el 1406, parla de la bandera nostra antiga del principat de Cathalunya.

Diu la llegenda d'Otger Cataló que els nou barons de la terra o de la fama van lluitar amb ell per a recuperar la terra catalana als invasors sarrains, aquest nou barons van ser:

El cavaller Otger Cataló i els quatre pals de l'escut d'armes dels comtes catalans.

Alemany, Anglasola, Cervelló, Cervera, Erill, Mataplama, Montcada, Pinós, i Ribelles

Escut de la nissaga dels Alemany

Escut de la nissaga dels Anglasola

Escut de la nissaga dels Cervelló

Escut de la nissaga dels Cevera

Escut de la nissaga dels Erill

Escut de la nissaga dels Mataplana

Escut de la nissaga dels Montcada

Escut de la nissaga dels Pinos

Escut de la nissaga dels Ribelles

Darrera actualització d'aquest pàgina WEB:  març 2005

Disseny de la pàgina: Agustí Esteve i Orozco de Nájar

Assessorament informàtic: Raül Esteve i Pedrocchi