|
|
Abans de
preguntar-nos qui va ser sant Jordi, us hem de dir que quan veieu un cavaller
matant un drac, podeu dir tranquil·lament que és Sant Jordi.
Sant Jordi
era fill de la noblesa persa, possiblement va ser educat com a cristià; a
l'edat d'entrar a l'exèrcit romà, doncs, no va tenir problemes, fins i tot va
arribar a ser oficial.
Però,
l'emperador dels perses Dioclecià va disposar que els cristians fossin
perseguits a mort, aleshores van començar els problemes per al nostre màrtir.
Tossut a no
voler adorar els déus romans, i a no renunciar a la seva fe cristiana, va començar
a ser torturat, diu la llegenda que durant set anys.
Va néixer a
Capadòcia, cap a mitjan del tercer segle, i va morir un 23 d'abril de l'any
303 a Lidda.
La figura de sant Jordi és un símbol
a diferents indrets; el seu patronatge s'estén per Portugal,
Anglaterra, l'Aragó, els Països Catalans, l'Antiga Antioquia, Armènia,
Rússia, Geòrgia, Grècia, Gènova, Baviera, Lituània, Venècia, Ferrara,
Nàpols i
d'altres, repartides arreu del món.
Les ordes de cavalleria que
es van anar constituint a l'edat mitjana van arribar fins a Anglaterra,
Alemanya, Rússia, Itàlia, Catalunya.
Proliferen les rondalles, les
poesies, obres de teatre, pintures, escultures, obres d'art.
|
|
|
|
Relleu obra de l'escultor Eusebi Arnau a la Casa Amatller del Passeig de Gràcia, 41 de Barcelona |
Brollador del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, obra d'en Frederic Galcerà de l'any 1826 |
Escultors com Eusebi Arnau,
Joan Rebull, Antoni Gaudi; arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, Francesc
Folguera, situen imatges del sant a les seves obres.
|
|
A l'esquerra una talla daurada, del Palau de la Generalitat de Catalunya i a la dreta una icona russa del 1490 |
|
Poetes com mossèn Cinto Verdaguer, Joan Maragall, Josep Maria de Sagarra, Ventura Gassol, Salvador Espriu dediquen les seves composicions a lloar la figura del sant.
|
Dibuix de Joan G. Junceda publicat al periòdic "L'hereu" el 21 d'abril de 1914 |
SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha costat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a on, i amb ella té més sang a dins de les venes per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
|
Dins de la prosa podem incloure els Goigs dedicats al sant patró de la cavalleria; són nombroses les edicions d'aquests importants documents, plens de dibuixos, lletres i músiques, obra de importants escriptors, músics i il·lustradors de la nostra geografia catalana.
|
|
A l'esquerra un goig de la tipografia de Joan Batlle de Barcelona, amb lletra del mestre Artur Masriera. A la dreta un dibuix d'en Jujol per un goig de sant Jordi. |
|
Entitats civils i socials el prenen com a patró: els escoltes d'arreu del món; a Catalunya dues entitats centenàries: l’Orfeó Català i el Centre Excursionista de Catalunya; el Centre Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF), la Reial Acadèmia de Belles Arts porta el seu nom "Sant Jordi" i una relació que es faria molt llarga d'enumerar aquí.
|
|
Segell de Grècia de l'any 1960 on es pot veure un escolta a cavall sota la protecció de sant Jordi darrere del minyó en forma d'ombra. A sota un altre segell de Lituania dedicat als escoltes d'on és patró de tots els pioners de l'escoltisme. A la dreta un sobre amb Sant Jordi d'Alemanya i un segell txec amb l'església de sant jordi de Kostol |
|
Diversos països d'arreu del
món editen segells de correus amb la imatge del sant: AnglateDel 3 al 28 d'abril
de 2006
Centre de Recursos
Pedagògics de Badalonarra, Itàlia, Bulgària,
Grècia, Espanya (Sant Jordi d’Alcoi), Txecoslovàquia, Àustria, Bahrain, Bèlgica,
les Illes Bermudes, el Iemen, Panamà, Suècia, Tànger, etc.
|
|
A l'esquerra segell de Txecoslovàquia de l'any 1970, amb la imatge del sant lluitant contra el drac i deslliurant la princesa, segons una icona del s.XVII. A la dreta un icona de sant Jordi del 1130 |
|
Personatges tan importants
com Alexandre de Riquer, Josep Triadó, Josep Borrell, il·lustren ex-libris, per
a altres persones no menys importants, com Josep Fabregat, Pepita Pallè,
Francesch Matheu, etc.
|
|
A l'esquerra calcografia d'un ex-libris fet per Alexandre de RIQUER, per a Josep Fabregat l'any 1915, a la dreta una cartell de les festes de Sant Jordi a Alcoi |
|
El govern de Catalunya lidera
la devoció per la seva festa, el 23 d'abril, juntament amb la festa de la rosa
i del llibre.
|
|
El 17 d'abril de 1456 la Generalitat de Catalunya va declarar festa oficial el dia de Sant Jordi, segons aquest full que podem veure en el seu Dietari. A la dreta medallo de l'entrada al Palau de la Generalitat pel carrer del Bisbe, obra d'en Pere Joan. |
|
Bandera de Barcelona
|
|
|
Escut de Russia |
|
Escuts de les filaes de la festa de Moros i cristians que te lloc per Sant Jordi a Alcoi |
Capella de Sant Jordi de Mystra a l'Illa Grega.
|
SANT JORDI, REALITAT i SÍMBOL
Podem afirmar rotundament que sant Jordi és el patró de Catalunya. Però també ho és d’Anglaterra, d’Aragó, de Grècia, de Portugal, d’entre altres terres. Cavaller noble i valent, ens el pinta la llegenda: màrtir important dels primers segles del cristianisme, diu la tradició. Res no sabem, històricament, del cavaller Jordi: els historiadors no n’han pogut trobar altra història que les contalles que sobre ell circulen des d’abans de les croades. Els cavallers que anaren a Terra Santa en tornaren amb la història de la fama que va aconseguir alliberant la donzella de ser devorada per un drac molt ferotge. Al segle VII, la llegenda de sant Jordi havia arribat a occident des d’orient, on ell havia nascut, viscut, on va conèixer la fe cristiana i va sofrir el megalomartiri. Sant Jordi, va dir-se, que en matar el drac, no solament va alliberar la princesa, sinó també la ciutat, que el drac tenia assetjada i empestada. Ell tot sol, amb una espasa o amb una llança, tant se val, el va matar. Aquest fet el va fer encara més llegendari: i, els qui han tractat el tema, diuen que també nosaltres, cadascú ben sol, hem de matar el drac de l’egoisme, la incomprensió, la injustícia i la baixesa. Aquesta noblesa va agrada molt als nostres cavallers medievals, els quals el van nomenar patró de la cavalleria i quan es llançaven a la batalla cridaven. «Sant Jordi, Sant Jordi». Amb el pas del temps, els cavallers es van reunir en confraries sota la advocació de sant Jordi. Pobles, indrets de tot el món prenien aquest nom com a propi de la seva vila, i el sant esdevenia cada vegada més i mes popular. El dia 23 d’abril és la diada nacional de Catalunya, i aquesta diada la dediquem a l’esperit: oferim roses i llibres com un crit a la llibertat; la pau, fent realitat i simbolitzant allò que és un poble com Catalunya. Agustí Esteve i Orozco de Nájar
La taula de Sant Jordi, de Renau (El Tarragonès) Museu Diocesà de Tarragona
Si vols veure el document sencer prem
aquest botó
|
|
Recuperem la bandera de Sant Jordi
En més d’una ocasió s’ha dit -i amb molta raó- que calia recuperar la nostra història, tan falsejada pel centralisme i, no cal dir, pel franquisme. El desconeixement quasi absolut que es té de la bandera de Sant Jordi, de com és i de quina és la seva significació per a nosaltres, n’és una bona mostra. Parlar avui, doncs, de la conveniència de la recuperació de la bandera del patró de Catalunya, de voler veure-la novament al costat de les quatre barres als edificis institucionals i, també, als balcons de les nostres cases en les festes i commemoracions, demana una explicació prèvia. La història de les banderes, i més les anomenades «nacionals o dels estats», és una invenció molt recent. Moltes han estat creades per decret. Catalunya, que té com a poble una història mil·lenària, té unes banderes que vénen de molt lluny i l’han anat acompanyant sempre. La més antigament històriada és precisament la creu vermella sobre fons blanc, la bandera de Sant Jordi. Així apareix enarborada per les tropes catalanes en la pintura mural existent al saló del Tinell (s.XIII). Barcelona va fer de la creu del gloriós màrtir el distintiu dels seus «honrats ciutadans». D’això, en tenim constància en les Ordinacions de la Host veïnal: «Que per los Consellers, de present sia fet un penó larch ab senyal de Sant Jordi, ço és, la creu vermella e lo camp blanch, qui és senyal de la ciutat» (1395). La de les quatre barres, que era l’escut d’armes dels comtes de Barcelona, i la de la creu de Sant Jordi, que era l’estendart de les milícies catalanes, són dues banderes que aniran juntes al llarg de la història de Catalunya i que un dia Barcelona, com a cap i casal de Catalunya, les agermanarà en el seu escut. Ramon Muntaner ens diu en la seva crònica de l’expedició catalana a Orient que fou la bandera de Sant Jordi la que adoptaren els almogàvers com a distintiu propi, i la mateixa Generalitat, anomenada en aquell temps Diputació del General de Catalunya, se la va fer seva, possiblement, segons Joan Ainaud, ja a finals del 1300. La bandera de Sant Jordi serà ultrajada el 1714 juntament amb d’altres estendarts històrics catalans. Amb la caiguda de Barcelona, la bandera ens va ser arrabassada i portada a Madrid, i mai més no ha estat tornada. Amb la voluntad de treballar per a la recuperació de tot allò que expressi la identitat de Catalunya, fem una crida a les entitats catalanes i a tots els ciutadans perquè el dia 23 d’abril posin la bandera de Sant Jordi als balcons, juntament amb la de les quatres barres.
Si voleu informació d'on podeu adquirir la bandera de Sant Jordi demaneu-la a santjordi@wanadoo.eso al Telèfon 933 133 735 (demaneu per Jordi)
|
|
Darrera actualització d'aquest pàgina WEB: setembre 2007 Disseny de la pàgina: Agustí Esteve i Orozco de Nájar Assessorament informàtic: Raül Esteve i Pedrocchi |
Bandera d'Anglaterra
Escut
d'Aragó
