la CIRCumstància…
(El perquè de tot plegat)
1 nou format de Joglaria contemporània, innovadora, visceral i plena de sentiment.
La Circumstància sua tradició 'Pitarra',
s’emociona amb l’avanguarda que motivà Salvat Papasseit,
amb l’imaginació sensible de Charlie Rivel,
té l’enyorança de la te-a-tra-lit-tat surreal de Dalí,
no oblida l’humilitat en el combat d’un poeta com l’Ovidi Montllor
i sent, com joAn Brossa, amor per la Màgia i el Cabaret...
tots són dins l’escudella de La Circumstància.
En els primers anys de la dècadadels 90s un grup eclèctic de poetes, entre ells Noel Tatú amb els seus Poli-poemes, provocà el resorgiment de la poesia oral a través de recitals en cafès, universitats, galeries d’art, presons, cases okupades…
També a principis dels 90s, el folk ressorgí amb forces renovades,
generant Re-propostes musicals i noves fusions que s’expressaven en places,
carrers, sales i envelats,… destacant bandes que, com Clau de
Lluna, defugien els efectismes tecnològics dels 80s.
El 19 de novembre del 2005 s’estrena
La CIRCumstància… en
des-concert. Noel Tatú i Perepau
Jiménez canalitzen en aquest des-concert les dues sinergies,
la de la poesia oral teatralitzada i la d’un folk renovat i contemporani
amb la col·laboració d’en Dénys Sanz
i l’ Albert Dondarza ‘Don’.
Es tracta d'una proposta músical i poètica atrevida, que trenca
l'esquema clàssic del rock i on la força del directe és
essencial.
La Circumstància enceta una corrent de renovació dins el panorama
musical i teatral aportant un format capaç de conglomerar diferentes
arts.
D'aquest gresol de música, perfòrmans,
cançó i poesia, amb elements del circ, la cultura freak, el cabaret
dadà o el surrealisme català, ... n'emergeix la CIRCumstància.