Reia'lBoc-2

JOC CREUAT A L’ACORDIÓ DIATÒNIC

P R E S E N T A C I Ó

(Féu CLIC per baixar-ne l'arxiu PDF)

L’acordió diatònic estàndar més utilitzat a Catalunya presenta 8 botons bi-sonors a mà esquerra destinats a l’acompanyament, on s’aparellen baixos i acords.

El fet que aquests botons d’acompanyament siguin bi-sonors vol dir que, en funció del sentit del moviment de la manxa (tancar-obrir) es produïrà un acord (tancant) o el seu cinquè grau (obrint) i el mateix passarà amb els corresponents baixos aparellats.

Aquesta condició de bi-sonoritat dels botons de l’acompanyament harmònic és una de les causes principals que de vegades algunes notes de la melodia es localitzin creuant a l’altra renglera, on coincideixen en sentit-de-la-manxa amb l’acord que es precisa en l’acompanyament.

D’altres causes per a fer o no el joc creuat poden ser la cerca de baixos de tambor, l’agilitat en l’execució d’una frase, l’expressivitat en un passatge determinat (stacatto, legato), una digitació més practicable,…

Tal com fèiem en el primer volum (Àmbits de l’acordió diatònic) cal llegir primer la melodia partint de la posició que ens indica el número de dit sobre la primera nota. Quan apareix un nou número de dit vol dir que es modifica la posició.

Quan apareguin notes creuades indicarem sempre amb números una proposta de digitació. Un cop assolida la melodia hi afegirem l’acompanyament. Si hi ha dificultats de sincronicitat entre les dues mans caldrà re-passar la melodia.


El nostre mètode es basa en la lectura correcta. Això vol dir que anem llegint les notes a poc a poc i respectant el ritme de la melodia. Tinguem en compte la possibilitat d’alentir el tempo o fins i tot d’aturar-nos per tal d’anar aconseguint una lectura global dels diversos ítems que entren en un paper de música.


Perepau Jiménez, Argelaguer, març del 2006