Badalona, situada a l'extrem nord del Barcelonès, a 10km de la Ciutat Comtal amb una extensió de 21,0km2, és la tercera ciutat més gran en nombre d'habitants de Catalunya. Actualment, la població és de 217.093 habitants (cens del 2008). La ciutat, la podríem diferenciar en dos àmbits: mar i muntanya, o el que seria el mateix, espai urbà i espai natural. Ens centrarem, sobretot, en l'entorn natural. Destaquem, primerament, les nombroses serres, turons, torrents, rieres i barrancs que se situen a la ciutat. La serra de l'Amigó és una petita serra que travessa Badalona de nord-est a sud-oest, delimitant amb Tiana, Sant Fost de Campsentelles i Montcada i Reixac. Aquesta és la serra més llarga i més alta de la ciutat. N'hi ha d'altres però de menor importància, com la serra de Mosques d'ase, la serra Mediterrània, la serra d'en Mena, la serra de les Maleses i la de les Ermites. Independentment, hi ha turons en mig de la zona urbana. El terme municipal de Badalona és limítrof amb Mongat, Tiana i Sant Fost de Campsentelles, pel que fa a l'extrem nord; i amb Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià de Besòs, per la banda sud; a la part oest, amb Montcada i Reixac, i per l'est, amb el mar Mediterrani. |
|
|
 |
Pel que fa a les rieres, la més llarga i coneguda de Badalona és la riera de Canyet (o d'en Folch). Neix uns metres més amunt de la font de l'amigó a la vall de ponent del centre hospitalari Germans Trias i Pujol, amb el nom de Torrent de l'Amigó. A l'altra cantó d'aquest edifici apareix la riera de Pomar (o de Can Ruti), i ja tocant a la banda de Tiana, la riera de Montalegre que, on s'ajunten abdues, donanen nom a la riera Canyadó. Un petit torrent baixa entre les Guixeres i la serra Mediterrània, el torrent d'en Vallmajor. Per la zona més cèntrica apareixen la riera Matamoros, la riera de Canyet (esmentada anteriorment), la riera de Sant Jeroni (o d'en Jornet) i el torrent d'en Valls. Ja, per la part més propera a Sant Adrià de Besòs, tenim un dels pocs torrents que no desenvoquen directament al mar, sinó que al Besòs, les Fonts de Sistrells, que passa entre la serra d'en Mena i la de Mosques d'Ase. Un altre d'aquests és el torrent de la Vallensana, que s'obre camí pel vessant nord, on antigament hi havia la pedrera de la Vallensana que ara s'està recuperant com a aàrea forestal. És la única zona de la ciutat que cau al vessant nord, i per tant, és un lloc on el clima és diferenciat. La major part de les rieres estan soterrades, i pràcticament totes, canalitzades per tal de minimitzar els efectes de les rierades. En cap cas això no vol dir que de tant en tant les rieres tornin a sortir i a baixar per on sempre ho han fet. Recordem el 14 de setembre del 1999, quan contenidors i alguns cotxes fores arrossegats per la Riera d'en Folch, deixant-los enclastats a la sortida de l'aigua sota la via del tren, i fent pujar el nivell d'aigua fins a quasi 1 metre, o el 31 de juliol del 2002, quan van caure 220mm en una nit i les rieres van baixar amb força a tot el municipi causant inundacions. Com sempre passa, l'aigua continuarà passant per on ho ha fet sempre. |
 |
Per desgràcia, als anys seixanta i setanta, la serra, i també els turons on ara hi ha cases van patir una important desforestació, i també alguns incendis forestals, com per exemple els de l'any 1994, que van arrassar la serra de punta a punta. Per això la vegetació és escassa, tot i que encara es conserven alguns pinars i alzinars. Ara, cada any se celebren vàries festes per tal de replantar arbres, ja que el conjunt del turons formen part del Parc Natural de la Serralada de Marina. A més, l'Ajuntament va emètre un decret el qual prohibia la urbanització per sobre l'autopista B-20. Esperem que s'aprofitin els solars abandonats del centre de la ciutat per construir i no la zona de muntanya.
(c) Mapes: MeteoBDN i Google Earth. |
