| Episodi de temps sever (5 a 8 de setembre del 2005) |
Van ser quatre dies en els quals les tempestes, els aiguats, les rierades, les pedregades i fins i tot les mànegues i tornados foren els protagonistes. Era un no parar d'entrar tempestes pel mar, algunes d'elles severes, amb fenòmens als quals hi estem ben poc habituats. Fins a 5 tornados i entre 15 i 20 mànegues es van arribar a veure en territori català en poc més de 24 hores, quelcom que no passava des de feia molts anys.
SITUACIÓ SINÒPTICA
El dia 5 a primeres hores, teníem un potent anticicló a l’Oceà Atlàntic, amb un centre de més de 1030hPa, i un altre cap a Europa Oriental. El primer, amb unes masses d’aire més càlid en alçada feia desviar les pertorbacions cap al nord, així com també ho feia l’altre. Entre ambdues zones d’altes pressions hi trobàvem un espai per on es va escolar un embossament d’aire fred associat a una baixa en superfície de 1012 a 1015hPa, situada en aquell moment al sud d’Irlanda.
A Catalunya ens trobàvem en terra de ningú, és a dir, que no ens afectaven directament ni els anticiclons ni les depressions, i al trobar-nos al mes de setembre, es podien formar núvols de tempesta a mig matí que descarregaven a la tarda en comarques interiors. En alçada (a 5500 metres) teníem circulació de nord-oest a sud-est, girant al llarg del dia de sud-oest a nord-est.
Val a dir que teníem temperatures altes en superfície, ja que a 850hPa (uns 1500 metres) ens afectava plenament la isoterma de +18º.
El dia 6 ja es veia que la situació anava evolucionant, i es donaven condicions favorables per a la formació de més tempestes que el dia anterior, i és que els anticiclons van perdre força (la pressió al seu centre va baixar lleugerament, uns 5hPa) i van deixar obert un passadís directe fins a la Península Ibèrica per on s’anava acostant l’embossament d’aire fred en alçada i amb una borrasca amb reflex en superfície, mentre que entre València i les Balears es gestava una petita baixa que implicava vents de llevant en superfície, aportant humitat, mentre que en alçada teníem vents del sud-oest, que originaven una cisalla marcada. D’altra banda a 500hPa començava a entrar aire fred, aproximadament teníem -13º, mentre que a 850hPa la temperatura era de +14º/+15º. Aquest contrast tèrmic ajudava que les masses d’aire més càlid de la superfície pugessin amb força i, per tant, que els cúmuls creixessin amb més empenta.
El dia 7, sinòpticament, era perfecte per a l’aparició de tempestes virulentes, aiguats i fenòmens severs. La borrasca que estava al sud d’Irlanda feia dos dies, ara s’havia situat al bell mig del triangle Barcelona-València-Mallorca, amb pressions de 1007 a 1009hPa i vents allevantats en superfície. Tot i tenir la depressió en aquest sector, el nucli fred se situava més al nord-oest, cap a l’àrea de Cantàbria i Castellà i Lleó. Es podia apreciar perfectament en l’animació del satèl·lit ja que els núvols giraven en sentit antihorari al voltant de l’embossament d’aire fred.
A més, en alçada els vents del sud i sud-sud-est eren els principals dominants, generant una cisalla molt marcada que ajudava que les tempestes poguessin tenir cert moviment rotatori que, si les condicions són favorables, poden desencadenar alguna mànega o tornado.
A 500hPa teníem entre -14º i -16º, a 850hPa entre +11º i +12º, i en superfície valors de 20º a 24º (en hores diürnes) que, juntament amb la mar càlida, donaven lloc a un contrast tèrmic molt important, detonant per la convecció i l’aparició de nuclis convectius. Estaríem parlant, en el cas extrem, d’una diferència entre els 5500 metres d’alçada i la superfície de 40º, quan el “normal” són 33º.
A tot això se li ha de sumar que totes les capes estaven quasi saturades d’humitat: rondaven el 70 a 90%, ajudant a un major desenvolupament vertical.
El dia 8 la situació continuava molt enrevessada tot i que amb el pas de les hores aniria a menys. La bossa freda es trobava a l’est de la Península, impulsant vents de xaloc en alçada i llevant en superfície, situant-se el nucli de la baixa en superfície cap a les Illes Balears. Tot i això, l’embossament d’aire fred s’anava debilitant sense desaparèixer, fent disminuir la inestabilitat. De fet, les tempestes s’anaven fent més locals tot i que eren intenses en alguns sectors.
Durant la tarda, la part freda de la pertorbació ens va creuar, i va donar lloc a xàfecs dispersos però de certa intensitat, amb un moviment ciclònic de les cèl·lules convectives, girant en el sentit contrari a les agulles del rellotge al voltant de l’àrea més freda.
Les temperatures en superfície van baixar, i a nivells mitjos i alts es mantenien i, per tant, el gradient tèrmic, tot i ser marcat, disminuïa. Un factor que va ajudar a la convecció va ser l’elevada humitat, i és que va ser superior a la del dia anterior a tots els nivells.
Tot això succeïa perquè l’anticicló atlàntic i l’europeu es van unir pel nord, generant un cinturó d’altes pressions i temperatures altes a nivells mitjos i alts, i van tallar la circulació que hi havia (més aviat de nord), impedint que qualsevol injecció d’aire fred pogués realimentar aquest embossament.
EVOLUCIÓ
Dia 5
Aquell matí Catalunya s’aixecava amb un dia força assolellat tot i alguns núvols i temperatures de l’ordre dels 10 a 13º al Pirineu, dels 12 als 18º al Prepirineu i Catalunya interior i dels 18 als 24º al Litoral i Prelitoral. Com sol passar en aquestes alçades de l’any, durant el matí i migdia creixien nuvolades en zones de l’interior, cap a les comarques del nord i oest que amb el pas de les hores van madurant i donen lloc a alguns xàfecs o tempestes. Els d’aquella tarda de dilluns van ser molt intensos a les comarques de l’Anoia i la Segarra, causant talls en algunes carreteres i autopistes per inundacions i per l’acumulació de calamarsa13 i pedra14 que, en alguns casos, va superar els 2 centímetres de diàmetre. Com a quantitat més important destaquen els 64mm d’Òdena (Anoia).
Les imatges del radar meteorològic del SMC mostren clarament la formació dels nuclis convectius. La primera imatge és de les 15UTC (17 hora local) i s’hi aprecia clarament una forta tempesta afectant el centre i oest de la Segarra i el nord-oest de l’Anoia tot i que amb menys intensitat en aquell moment. El màxim de precipitació es localitzava a la mateixa capital, Cervera, i a les poblacions del voltant, amb reflectivitats de 45 a 55dBZ. D’altra banda apareixien alguns altres xàfecs cap al Pirineu d’Osca i d’altres més febles i dispersos en punts del centre i nord de la Serralada Litoral, punts del Baix Empordà, cap al Coll d’Ares i en zones del nord-oest, així com pluges febles al Delta de l’Ebre.
Una estona més tard, concretament a les 15:24UTC les tempestes s’estenien cap a la Noguera, les Garrigues i Pirineu Occidental.
A la imatge de satèl·lit d’aquell vespre s’aprecien perfectament els cumulonimbus que afectaven en aquell moment (a les 17:45h) la Catalunya Central, l’extrem occidental del Pirineu català i àrees del sud, on les precipitacions febles corresponien a l’enclusa de la tempesta que afectava l’àrea dels Ports.
De cara a aquella nit es va formar una línia de tempestes (tren convectiu) davant de les costes del Baix Empordà, la Selva i Maresme, entrant perpendicularment a la costa Empordanesa afectant-los de ple. Les precipitacions intenses i molt abundants van afectar l’est de la comarca, donant registres de 121mm a Torroella de Montgrí, 75mm a l’Estartit i fins a 61mm a Sobrestany. El radar ens mostrava com les tempestes més actives es trobaven a l’extrem nord i est del país i també, però de manera més focalitzada i menys intensa, cap a la Franja de Ponent. L’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt i el Baix Empordà eren les afectades per aquestes precipitacions moderades a fortes i localment molt fortes amb reflectivitats de 40 a 50dBZ.
Dia 6
Durant les primeres hores de la jornada anaven apareixent tempestes molt locals però intenses al nord de les comarques lleidatanes, a les gironines i a l’àrea central i sud de la costa. Amb el pas de les hores anaven guanyant intensitat i s’estava gestant una línia de torbonada per les comarques del nord-oest a la vegada que els nuclis convectius es feien cada cop més presents i intensos al Baix Penedès, Garraf i Baix Llobregat i també cap a l’extrem est on continuava descarregant des de feia hores amb intensitats molt elevades. El radar ens mostra intensitats de l’ordre de 40 a 55dBZ.
 |
Ja ben entrada la matinada, la línia convectiva de l’oest s’anava estenent cap al sud i avançava cap a l’oest, escombrant totes les comarques de la meitat nord. Aquesta torbonada portava associats fenòmens severs com precipitacions torrencials, ventades importants (com els 89km/h de Roda de Ter), pedregades i esclafits, els quals van ser presents a la Comarca d’Osona causant alguns danys. Les intensitats de precipitació durant aquelles hores van assolir valors de 100 a 300mm/h (és a dir, si hagués estat plovent una hora amb aquella intensitat s’haurien acumulat entre 100 i 300mm). De fet es van recollir de 15 a 40mm en general i destaquen, per sobre de tot, els 41mm de Fals (Bages). Cal dir que l’activitat elèctrica va ser molt important, i la caiguda de llamps va causar algunes destrosses a vivendes. A mesura que les hores anaven passant la torbonada s’enfortia encara més i de manera molt organitzada creuava les comarques de Barcelona i Girona. A més, dins el mar anaven sorgint noves tempestes que afectaven punts del litoral i prelitoral tarragoní. Cap a les 7 del matí les precipitacions eren moderades, plovia amb ganes i amb persistència a l’est de les comarques de Barcelona i a Girona tot i que van anar desapareixent i al migdia tan sols quedaven algunes gotellades i ruixats aïllats en àrees de muntanya.
Ja a la tarda, els cúmuls es tornaven a desenvolupar generant xàfecs locals i intensos al Pirineu i a les comarques Berguedà, Bages i Anoia tot desplaçant-se cap a l’est i amb reflectivitats de més de 45dBZ.
A últimes hores de la jornada començaven a aparèixer algunes precipitacions febles o moderades cap al sud de Catalunya alhora que una potent tempesta es passejava davant la costa de Barcelona.
Destaquen els 58mm acumulats durant tot el dia a Roda de Ter (Osona), els 35mm de Barcelona i els 20mm de Berga, a més dels 17mm de Sant Andreu de Llavaneres, 16 de Badalona, 12 de Barruera, 4 de Cambrils i 1 de la Sénia.
Dia 7
Cap a les 7:30 – 8:00h ja es feia visible a través del radar una franja de precipitacions extenses que es dirigia cap a la costa: de fet eren precipitacions intenses associades a nuclis convectius seguits de precipitacions continuades. Les reflectivitats rondaven els 30 a 40dBz amb alguns pics de 50dBZ o més. Aquestes pluges tenien tendència a apropar-se cap a la costa de Tarragona, on van arribari tot i que no amb la mateixa intensitat amb què descarregaven mar endins: la reflectivitat mostrada pel radar era de 20 a 35dBZ en general. Es van recollir al voltant dels 10 a 30mm durant el matí.
Cara al migdia aquestes precipitacions es van anar reactivant i estenent, a la vegada que penetraven més a l’interior i afectaven la província de Tarragona, el sud de la de Lleida i el sud i oest de la de Barcelona amb precipitacions moderades i continuades, tot i que localment eren fortes. D’altra banda, mar enllà s’havia gestat una altra franja de precipitacions que s’anava apropant cap al litoral cap a les 13h. Quan eren prop de les 16h, les dues bandes de precipitacions es van ajuntar donant lloc a una enorme zona de pluges moderades a fortes acompanyades de vents de llevant forts i fins i tot d’algunes potents descàrregues elèctriques. De fet, al radar es veu perfectament aquesta franja molt extensa que s‘anava movent de sud-sud-est a nord-nord-oest.
Tot i que semblava molt aparatosa aquesta franja, va durar ben poc: tres quarts d’hora més tard la seva grandària havia disminuït considerablement afectant amb moderada activitat el camp de Tarragona i el litoral i prelitoral del centre i sud de Barcelona. Al Baix Llobregat i Garraf continuava plovent amb ganes i a Barcelona ciutat el vent de llevant havia arribat els 96km/h a l’Observatori Fabra i els 82km/h al centre de la capital a mitja tarda.
Cap a les sis de la tarda, creuaven el Garraf unes tempestes realment fortes, deixant precipitacions molt importants en poc temps. A Sitges van caure més de 75mm en 45 minuts, fent baixar la riera del poble per sobre el carrer on es troba canalitzada. Baixava amb tanta força que arrossegà cotxes riera avall tot provocant un tap i fent pujar més de 2 metres l’alçada de l’aigua causant danys i pèrdues molt importants a les vivendes i comerços de la zona.
 |
 Foto de José María Solà, des de Sitges. |
Pels volts de dos quarts de set de la tarda la situació anava empitjorant: davant el Garraf i la costa del Baix Llobregat anaven creixent núvols de desenvolupament vertical. Era el flanking line de la potentíssima massa nuvolosa que encara afectava la zona. Les condicions d’inestabilitat eren més que evidents, i creixien potents cúmulus congestus per arreu que posseïen moviment giratori en alguns sectors a causa de la forta cisalla i creixien amb força a causa del fort contrast de temperatures entre la superfície (on l’aigua del mar encara superava els 23º de temperatura) i l’embossament d’aire fred en alçada. De cop i volta, els nuclis convectius de dins el mar davant les comarques esmentades s’organitzaven i començaven a entrar a terra ferma, provocant alguns estralls com aiguats locals, intensos i de curta durada, acompanyats d’alguns llamps, de ratxes de vent fort i d’algun gra de calamarsa. Tot això feia presagiar el que estava a punt de succeir.
Primerament, podem veure a les imatges de radar com les precipitacions eren intenses i importants just al límit del Garraf amb el Baix Llobregat. El seu moviment era perpendicular a la costa, de SE a NW i pel flanc darrer (situat al SE) es retroalimentaven constantment amb l’energia del Mediterrani. Si ampliem la imatge de les 17:06UTC (19:06 hora local), apreciarem perfectament els màxims de la costa del Baix Llobregat corresponents als xàfecs que precedien els tornados que van afectar la zona.
El primer tornado va aparèixer quan faltaven 10 minuts per les set de la tarda, afectant, exclusivament, Port-Ginesta, al Garraf. Dins el mar es va formar una mànega que a mesura que s’anava apropant cap a la població es feia més gran i el seu diàmetre augmentava. S’anava acostant i el vent arran de platja augmentava i un cop el tornado tocà terra a uns 100-150 metres al nord-est del port, la sorra de la platja era succionada i volava pertot arreu. S’anava endinsant i el vent superava els 120 a 140km/h tot destrossant un “xiringuito” que hi havia, emportant-se les taules i les cadires, tombant les parets i arrancant el sostre. Seguidament va entrar al nucli urbà tot travessant la via del tren fent espetegar les catenàries i deixant sense tensió tot un tram cosa que impedia la circulació de trens. El fort vent tombà arbres, va fer volar teules i plaques de xapa o uralita d’algunes edificacions i, a més, va malmetre greument un restaurant que hi havia a primera línia de mar: les parets van caure, el sostre va sortir volant i les finestres es varen rebentar.
Uns metres més enllà es dissipava ja al bell mig de la població fent algunes destrosses més com el trencament de branques dels arbres, senyals de trànsit tombats o contenidors bolcats. Tot i això, es té constància que el mateix tornado tornà a tocar terra a les muntanyes del poble tombant pins i donant alguns ensurts. Aquest tornado va recórrer uns 500 metres pel poble, però no se sap amb certesa el recorregut que va fer per les muntanyes del nord del Garraf. No va ser molt violent, de es tractava d’un F1 en l’escala Fujita (vents de 118 a 181km/h), però era prou fort com per fer-se notar. Per sort no hi va haver cap víctima mortal, però sí algun ferit lleu.
 |
| Foto de Chi Wang Chiu des de la urbanització Rat-penat |
| Fotos de Manuel Moreno des del Parc Natural del Garraf |
El segon tornado també s’havia format dins el mar. Aquest, més feble que l’anterior, va ser un F0 amb vents inferiors als 118km/h, va entrar per la platja de Gavà - Mar desplaçant-se cap a Castelldefels aixecant teules, trencant algunes branques d’arbres, fent moure i capgirant contenidors i bolcant senyals de trànsit. Des de terra ferma tan sols es podia veure un núvol de pols i d’objectes volant pel cel amb unes ràfegues de vent marcades. Un observador meteorològic que havia anat cap a la zona per fer fotos dels tornados, mentre conduïa pels carrers de la població va veure com els arbres es començaven a moure i com algunes branques queien a terra. Al mateix temps, un contenidor començava a moure’s de banda a banda pel carrer i pel cel es veien teules volant. Es va enfosquir en qüestió de segons i va notar que perdia el control del cotxe. Sense saber-ho, el tornado havia passat per sobre seu.
Dins el mar es veien dues mànegues més: una de gruixuda i ben formada i l’altra més prima i estreta. Ambdues es dirigien cap al Delta del Llobregat. La primera d’aquestes va tocar terra per la platja sud de l’aeroport del Prat movent-se en direcció nord-oest entrant dins les instal•lacions de l’aeroport tot tombant balles i tanques, desplaçant alguns avions estacionats a les pistes i destruint la terminal de càrrega (va rebentar-ne les parets i arrabassà la coberta), on va arribar a aixecar una camioneta i la tombà. Un cop sortí de l’aeroport continuava el seu camí a través de camps de conreus i plantacions direcció Sant Boi de Llobregat. En aquest tram va malmetre sèriament hivernacles i cabanyes ubicades als camps de cultiu, així com fent malbé els conreus sense causar cap víctima ni ferit. Un cop arribat al municipi de Sant Boi va afectar, bàsicament, a l’àrea industrial de la població. Les conseqüències del potent tornado van ser impactants: fàbriques amb la teulada aixecada, parets destruïdes, finestres i portes rebentades, mobiliari urbà malmès i, fins i tot, es van poder veure algunes explosions provinents, segurament, del trencament de línies de mitja tensió, tot i que no ho sabem amb seguretat. Va afectar un supermercat portant el caos a les persones que hi havia en aquell moment a l’interior de l’edifici i, uns metres enllà es dissipà per complet. Tot i les destrosses ten remarcables, fora de l’aeroport (segons un estudi fet per l’antic INM –actualment AEMet), el tornado era de categoria F1, amb vents proper als 150km/h, però a
La segona mànega va entrar per la banda nord de l’aeroport. Al ser més feble els danys causats foren menys importants, però no inexistents. Dins l’aeroport va malmetre algunes senyalitzacions a més de tombar tanques. Un cop sortí de les instal•lacions va travessar una àrea de cultiu on trencà branques d’arbres i va malmetre alguns hivernacles fins a arribar a la ciutat de El Prat de Llobregat on es dissipà poc després sense causar grans estralls.
Ens van comunicar que una d’aquestes mànegues havia arribat als 237km/h mar endins, però com que tan sols hi ha aquesta dada i va ser presa per una boia, no es pot prendre com a dada oficial i fiable, sinó tan sols com a una dada orientativa i aproximada. Les dades oficials són les que van donar els anemòmetres de l’aeroport: es van assolir els 124km/h. Cal dir que cap dels dos tornados es va apropar prou a cap dels anemòmetres instal·lats per mesurar la velocitat del vent al vòrtex.
Cal comentar que des de que va aparèixer les mànegues mar endins fins que van tocar terra convertint-se en tornados fins a dissipar-se van arribar a transcórrer més de 20 minuts.
 |
| Foto de Manel M Conde des de Castelldefels |
| Foto d'AENA, de la terminal de càrrega de l'aeroport del Prat de Llobregat |
Al llarg de tot el vespre van anar apareixent mànegues dins el mar, i se’n van veure a Vilanova i la Geltrú, a Sitges, a tot el Baix Llobregat, a el Masnou i a Sant Vicenç de Montalt i Llavaneres. Se’n van comptabilitzar entre 10 i 15, no se sap del cert el nombre total.
Les tempestes s’anaven traslladant cap al nord, afectant al Barcelonès, a les comarques vallesanes i al Maresme. Alguns nuclis convectius eren realment intensos, donant lloc a aiguats de curta durada però prou importants com per fer baixar les rieres. A la ciutat de Badalona, per exemple, va caure un fort xàfec cap a les 20h que durà poc més de 15 minuts, però en aquest espai de temps deixà 18mm. Els carrers es van omplir d’aigua, i la riera de Canyet va créixer amb força provocant algun petit problema pel carrer on es troba soterrada. Cap al nord-est continuaven creixent tempestes, així com dins el mar que anaven afectant poblacions de les demarcacions de Barcelona i Girona sobretot, tot i que de manera més aïllada també n’apareixien cap a Tarragona. Es tancava, així, una jornada realment complicada a Catalunya i un dia amb precipitacions importants, on destaquen els 240mm de Sant Jaume d’Enveja, els 76mm de Sitges, els 62mm de Roda de Ter i els 61mm de Cambrils entre altres registres.
Dia 8
Aquell dia començava molt mogut, i és que durant les primeres hores de la matinada gran part de Catalunya estava afectada per precipitacions extenses i moderades a fortes desplaçant-se de SSE a NNW amb reflectivitats, segons el radar, de 35 a 50dBZ. Pels volts de les 5 o 6 la situació es va calmar tot i que encara hi havia nuclis convectius pel Camp de Tarragona, extrem nord-est i pluges estratificades (de les “d’anar fent”) cap al Pirineu i Prepirineu de Lleida i Osca.
Amb el pas de les hores anaven apareixent petites tempestes per la costa de Barcelona, irregulars, sense cap mena d’organització aparent que s’endinsaven des del mar cap al Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental, movent-se de sud a nord. Una d’aquestes petites tempestes, al travessar la serra litoral per la vall del riu Besòs, a sotavent de la Serra de Marina es va enfortir notablement.
A les 7:36UTC (9:36 hora local), dues potents tempestes d’estructura força similar, regenerant-se pel flanc darrer situat al SSE afectaven, l’una l’oest de Terrassa, i l’altre, la zona de Mollet del Vallès. Si ens fixem en aquesta última, veurem com les reflectivitats eren elevades, de l’ordre de 40 a 55dBZ, i els màxims es troben als límits sud i sud-oest de la tempesta. Just on hi ha el cercle dibuixat és on va aparèixer el tornado que afectà la població vallesana.
Pels volts de dos quarts de deu del matí, un tornado va tocar terra prop d’una pedrera de la banda del Vallès de la serralada litoral, dins el municipi de Sant Fosc de Campsentelles. El fort vent ta tombar uns xipresos que hi havia per la zona i començava a moure’s cap al nord / nord-nord-est, direcció Mollet del Vallès. Va creuar una àrea industrial fent alguns danys no massa importants i va creuar el riu Besòs i l’autopista. A partir de llavors ja es trobava dins el nucli urbà de la població. Va tombar arbres, va fer volar contenidors, senyals de trànsit tombats... El tornado continuà el seu trajecte mantenint la direcció i apropant-se a un conjunt de cases adossades. Aquell carrer fou dels més danyats: un pi va ser trencat per la força del vent i al caure va provocar la caiguda de la balla i el mur de separació de les cases (com un “efecte dominó”), causant nombrosos desperfectes als jardins de les cases. A més, la caiguda de l’arbre ocasionà una fuita de gas i, d’altra banda, algunes antenes van caure o es van torçar, a més de veles (tendals) que van ser arrabassades o danyades i teules que van sortir volant. A més va arrabassar totalment la cúpula d’un centre cívic, concretament la de Can Pantiquet, uns dels barris més afectats pel fenomen. La cúpula, feta de totxo, uralita i plaques de plàstic gruixut, va caure a un parc que es troba a escassos 30 metres de l’edifici. Aquella plaça és una zona molt concorreguda, i més encara al ser vacances escolars, però com que aquell matí hi havia tempestes, els veïns no s’hi havien acostat i, per sort, no s’hagueren de lamentar danys personals. El tornado es dissipà al creuar l’autopista sense causar gran estralls per aquella àrea.
 |
 |
| Foto de Toni Garriga des de Mollet del Vallès |
| Foto d'Albert Sadurní des de Mollet del Vallès |
Un cop ja havia passat el cinquè tornado de l’extraordinari episodi, la tempesta que l’havia generat seguia viatjant cap al nord i mar endins encara se’n formaven de noves. Al voltant de les dotze del migdia una tempesta molt local s’havia generat al centre de Barcelona així com n’hi havia de fortes a la costa del nord de Barcelona i Girona mentre una extensa massa de precipitacions agafava direcció cap al centre i nord de Catalunya. La petita tempesta del Barcelonès pujà fins al nord de Badalona, Tiana i Montgat, descarregant amb força cap a la banda de la Conreria mentre les precipitacions del mar s’anaven enfortint i apropant fins a tocar terra afectant des del Barcelonès fins a l’Alt Empordà. El nucli de l’embossament d’aire fred se situava en aquells moments al sud de Catalunya, cap als Ports de Tortosa – Beseit i s’anava desplaçant en direcció nord-est. Veient l’animació del radar s’aprecia perfectament com totes les precipitacions giraven entorn el nucli fred i com se’n generaven de noves, nous nuclis convectius a l’àrea on hi havia l’advecció càlida que alimentava les tempestes a causa del fort contrast amb l’aire fred en alçada, la part davantera de l’embossament.
A les 16 h les precipitacions més extenses afectaven les comarques de la Selva, el Pla de l’Estany, el Gironès, el Baix Empordà i l’Alt Empordà, mentre que hi havia nombrosos xàfecs repartits per la resta del territori. Continuava descarregant amb ràbia la tempesta de la frontera del Baix Maresme i Barcelonès nord, fent baixar la Riera Sant Jordi (Montgat) que arrossegà una desena de cotxes cap a la platja i causà inundacions. Fins i tot es va haver de tallar la carretera N-II. Aquella nuvolada s’havia quedat ancorada a la mateixa zona a causa de l’ orografia i els vents que bufaven: a l’entrar perpendicular a la serra litoral, els vents càlids i humits del sud / sud-est que bufaven, al xocar amb les muntanyes es veien obligats a pujar, mentre que al fer això es refredaven i es condensaven i ajudaven a reactivar i a alimentar la tempesta. Va estar-s’hi ben bé 4 hores amb reflectivitats de 40 a 55dBZ en aquella zona fins que a l’avançar el nucli fred en alçada (des de Tarragona cap a Girona, aproximadament) feia que els vents viressin a sud-oest i llavors es pogués desplaçar.
A les 17-18 h s’havien gestat unes fortes tempestes cap a la costa del Baix Llobregat amb reflectivitats de 45 a 55dBZ que, tot i que més desgastades, van anar avançant per la costa.
Aquell dia es van arribar a acumular 71mm a Badalona (Mas-Ram), 50mm a Berga, 28mm a Barcelona i 26mm a Sant Andreu de Llavaneres com a quantitats més destacables juntament amb altres registres menys importants.
Durant el vespre i la nit la inestabilitat anava de baixa fins a quedar, tan sols, alguns ruixats al terç nord poc importants i es va donar així per acabada aquesta situació de marcada inestabilitat.
DADES
Dades diàries dels 4 dies de l'estació Badalona - Centre i dades de precipitació de l'estació meteorològica de Bufalà.
| Dia | Temperatura màx. | Temperatura mín. | Precipitació | Estat del cel | Precip. Bufalà | Observacions |
5 |
27,6º |
22,8º |
0,0 mm. |
 |
0,0 mm. |
- |
6 |
27,9º |
17,3º |
16,0 mm. |
 |
15,1 mm. |
- |
7 |
24,1º |
18,9º |
22,0 mm. |
 |
25,7 mm. |
Problemes a les rieres. |
8 |
23,0º |
17,2º |
14,0 mm. |
|
30,8 mm. |
71mm al Mas-Ram. |
Les dades de Bufalà són de www.meteobadalona.com (Observador: Roberto Sáez).
