| Els tornados a Catalunya (2001-2009) |
Nº |
DIA |
LOCALITAT |
COMARCA |
CATEGORIA |
1 |
19/10/2001 |
Vilanant |
Alt Empordà |
1 |
2 |
20/10/2001 |
Rupit |
Osona |
1 |
3 |
20/10/2001 |
Sant Miquel de Pineda |
Garrotxa |
0 |
4 |
20/10/2001 |
Sant Pere de Vilamajor |
Vallès Oriental |
1 |
5 |
09/10/2002 |
Sant Pere de Ribes |
Garraf |
0 |
6 |
21/10/2002 |
Lladurs |
Solsonès |
2 |
7 |
20/11/2002 |
El Masnou |
Maresme |
1 |
8 |
17/08/2003 |
Hostalets de Balenyà |
Osona |
1 |
9 |
17/08/2003 |
Manresa (les Brucades) |
Bages |
1 |
10 |
17/08/2003 |
Valls |
Alt Camp |
0 |
11 |
05/07/2004 |
Aitona |
Segrià |
1 |
12 |
17/08/2004 |
Arbeca |
Garrigues |
1 |
13 |
01/12/2004 |
Torredembarra - La Pobla de Montornès |
Tarragonès |
1 |
14 |
07/09/2005 |
Port Ginesta |
Garraf |
1 |
15 |
07/09/2005 |
Gavà-Mar / Castelldefels |
Baix Llobregat |
0 |
16 |
07/09/2005 |
Aeroport / Sant Boi |
Baix Llobregat |
2 |
17 |
07/09/2005 |
Aeroport |
Baix Llobregat |
1 |
18 |
08/09/2005 |
Mollet del Vallès |
Vallès Oriental |
1 |
19 |
13/09/2005 |
Sant Feliu de Guíxols |
Baix Empordà |
0 |
20 |
12/11/2005 |
Vallfogona de Balaguer |
La Noguera |
1 |
21 |
13/08/2006 |
Montroig del Camp |
Baix Camp |
0 |
22 |
13/09/2006 |
Sant Feliu de Llobregat |
Baix Llobregat |
1 |
23 |
13/09/2006 |
Mas Borràs |
Baix Penedès |
0 |
24 |
13/09/2006 |
Torredembarra |
Tarragonès |
1 |
25 |
18/10/2006 |
Castellcir |
Vallès Oriental |
1 |
26 |
12/08/2007 |
Malgrat de Mar / Blanes |
Maresme - Selva |
0 |
27 |
12/08/2007 |
Plana Novella |
Garraf |
1 |
28 |
21/08/2007 |
Sant Boi de Llobregat |
Baix Llobregat |
0 |
29 |
04/03/2008 |
Anglès |
La Selva |
1 |
30 |
17/04/2008 |
Santa Coloma de Gramanet |
Barcelonès |
0 |
31 |
17/06/2008 |
Sant Sadurní d’Anoia |
Alt Penedès |
0 |
32 |
02/11/2008 |
La Cabra del Camp |
Alt Camp |
2 |
33 |
25/08/2009 |
Vallmanya |
Segrià |
0 |
Catalunya és una zona més activa del que ens pensem pel que fa a tornados: cada any en tenim algun. De fet, la mitjana d’aquest període és de 3,67 tornados per any. Se’n té constància de 33 o més, ja que alguns casos, per falta d’informació o de testimonis gràfics i fiables no els hem considerat, com és el cas d’un possible tornado a Blanes l’any 2002. Observem al mapa que hi ha un focus de notable activitat tornàdica, centrat entre Barcelona i Tarragona, just a la línia costanera. En aquests 8 anys, en el conjunt de les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, el Baix Penedès i el Tarragonès se n’han arribat a comptar 11. De fet, gran part del litoral català és susceptible de presenciar fenòmens d’aquest caire, perquè la majoria de tornados es formen dins el mar i, posteriorment, arriben a la costa entrant uns quilòmetres terra endins. Deu dels trenta-tres tornados que hem recollit (el 30,3%) havien estat mànegues que arribaven a la costa i causaven desperfectes a la zona. Això no vol dir que a la resta del territori no se’n produeixin, ans al contrari. Trobem una àrea relativament activa: l’interior del quadrant nord-est, just on és freqüent la generació de cèl·lules convectives en situacions d’inestabilitat o bé en dies calorosos d’estiu i entrades d’aire fred. En especial és la comarca del Vallès Oriental on més tornados s’han vist en els últims anys. El Pla de Lleida també ha estat, alguna vegada, afectat per tornados, tot i que són molt més ocasionals. En aquella zona se n’han vist quatre repartits entre les comarques de la Noguera, el Segrià i les Garrigues. Curiosament també se n’han arribat a detectar en zones molt poc freqüents com és el cas del Solsonès i l’àrea de Collsacabra.
Veient la situació dels tornados ocorreguts a Catalunya, podem dir que sempre apareixen en zones mínimament planes. Tot i que n’hi ha hagut a la zona de la Serralada Transversal prop del Prepirineu, el indrets afectats són, sempre, amb uns desnivells mínims. Això no vol dir que tan sols apareguin en zones costaneres, sinó que els altiplans (com és el cas de l’altiplà de la Segarra) són zones favorables per la seva formació. Una mànega entrà des del mar amb direcció SE-NW (perpendicular a la Serra Litoral) per Port Ginesta, al nord de la costa del Garraf. Amb prou feines pogué avançar 500 metres a causa, entre d’altres aspectes, que hi havia una serra ben a prop del mar que debilità el tornado impedint que avancés més fins a dissipar-lo. Per tant, podem deduir que les zones on és menys probable o pràcticament impossible que aparegui un tornado són zones de muntanya com el Pirineu i Prepirineu, la zona del Montseny i els Ports de Tortosa-Beseit, així com també en d’altres zones amb una orografia complexa.
Els deltes són unes àrees vulnerables. Com que es tracta de zones molt planes, que acostumen a sobresortir del litoral proper i les muntanyes no són massa properes, les mànegues que es formen dins el mar i que es mouen en direcció a la costa arribaran abans i podran desplaçar-se més en aquestes zones. L’àmbit del Baix Llobregat (amb el riu Llobregat com a principal eix i el mateix delta situat al sud) és, sense cap mena de dubte, un clar exemple i és, a més, la comarca amb més tornados registrats. Cal fer esment que aquesta contrada, juntament amb el Garraf, se la coneix com “El corredor dels tornados de Catalunya” (tot i que no és un nom oficialitzat, els aficionats i alguns professionals de la meteorologia li’n diuen així).
La següent gràfica ens mostra la distribució dels tornados per comarques. Ja podem comprovar clarament el que havíem esmentat: que el Baix Llobregat i el Garraf són les zones més afectades amb 5 i 3 tornados registrats respectivament. Entre aquestes dues comarques se situa el Vallès Oriental on, per sorpresa, se n’han arribat a detectar fins a 3. Seguidament trobem el Maresme, Osona, l’Alt Camp, el Segrià i el Tarragonès amb 2 tornados a cada comarca. Amb aquestes dades podem observar que és a la franja litoral on més se’n veuen i que 20 de les 41 comarques que hi ha a Catalunya, és a dir, el 48,8% de les comarques han estat, en el transcurs d’aquests últims 9 anys, afectades per un o més tornados, una dada força impactant però ben real.
El 75,8% dels tornados que s’han generat a Catalunya han estat a finals d’estiu i fins a la meitat de la tardor. La gràfica ens mostra, clarament, aquest període comprès entre els mesos d’agost, setembre i octubre com el més actiu. Durant la resta de l’any també se n’han vist, però tan sols un al mes de març, un altre al juliol, dos pel mes de novembre i un més al desembre. Per tant, podem concloure que la temporada tornàdica a casa nostra s’inicia a finals d’estiu (concretament a partir de la segona quinzena del mes d’agost) i conclou a finals d’octubre que és, justament, quan les tempestes solen ser més fortes i afecten gran part del territori.
Per sort, els fiblons que veiem no són tan destructius com els dels Estats Units: allà poden assolir velocitats properes o fins i tot superiors als 500km/h, destruint absolutament tot allò que es troba al seu pas. A Catalunya, però, els més potents que s’han registrat no han excedit la categoria F2 de l’escala Fujita (amb vents de fins als 253km/h). La gran majoria (el 90,9% en el període 2001-2008) es tracta de tornados febles (de categoria F0 o F1), que causen pocs danys i no són massa importants. S’emporten teules, trenquen branques d’arbres i fins i tot n’arriben a tombar, poden arribar a desplaçar vehicles o a tombar-los i també aixequen teulades de materials poc resistents com la xapa o la uralita però no sempre són així: el 31 d’agost de 1994 apareix a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) un tornado que arrabassa arbres, aixeca teulades, destrossa algunes granges de les immediacions del nucli i arrenca els pals de la línia elèctrica; el 7 de setembre del 2005, una mànega entrà des del mar afectant l’Aeroport del Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat, fent volar contenidors de les escombraries, movent avions plens de passatgers, destrossant la terminal de càrrega, enlairant algun vehicle, emportant-se teulades i sostres dels afores de la població de Sant Boi... aquests tornados foren de categoria F2. Hem vist, doncs, que també se’n produeixen d’una certa virulència i que els desperfectes que causen són importants. És curiós observar com els tornados més freqüents són els F1 (54,5%), seguits dels F0 (36,4%) que, tot i ser més febles, no se’n veuen tants, entre d’altres motius perquè el llindar màxim de vents és relativament baix i, dins d’un fibló, no és massa difícil poder superar els 118km/h. Finalment tenim els F2 que representen tan sols el 9,1% dels que hi ha hagut durant aquests últims 8 anys.
Al llarg d’aquest període hem trobat una certa regularitat en el nombre de tornados que hi ha hagut cada any. Quatre dels 8 anys hem tingut tres tornados repartits per la geografia catalana. Enguany (any 2009) se n’ha comptabilitzat, fins a dia d’avui, un tornado. Va aparèixer al sud de Vallmanya, ja tocant al Baix Cinca (Aragó) el passat 25 d’agost, afectant una àrea de cultiu regada pel canal de Catalunya i Aragó pocs minuts abans de les 18h. Tot i això, cal remarcar el 2001 (amb 4 tornados), el 2005 (amb 7) i el 2006 (amb 5 més). S’ha de dir que aquests 3 anys que n’hi ha hagut més es deu a què hem tingut episodis tornàdics, és a dir, que se n’ha format més d’un en un sol dia.
Entre la nit del dia 19 i el matí del dia 20 d’octubre de 2001 es van formar 4. Val a dir que aquella mateixa nit hi va haver, també, diversos tornados al sud-est de França i, alguns d’ells, varen ser força virulents.
La tarda del dia 17 d’agost de 2003 va ser molt inestable amb tempestes en molts punts. Algunes d’aquestes van ser severes i es va produir un espectacular esclafit a la comarca d’Osona, amb ratxes de vent d’entre els 150 i 200km/h, però a més van aparèixer fins a tres tornados: un a Hostalets de Balenyà (Osona), un altre a Valls i un tercer als afores de Manresa.
La tarda del dimecres 7 i el matí de dijous 8 de setembre de 2005 hi va haver l’episodi tornàdic més espectacular dels últims anys. Fins a 5 tornados van afectar les rodalies de Barcelona causant greus danys i pèrdues de més de 9 milions d’euros. Una mànega entrà des del mar cap a Port Ginesta (Garraf), una altra cap a Castelldefels (Baix Llobregat), dues més a l’ Aeroport del Prat, dirigint-se cap a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), i un tornado a Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Cal dir que, malgrat que “tan sols” es comptabilitzessin 5 tornados, hi va haver més de 15 mànegues davant les costes catalanes, un fet més que insòlit a casa nostra.
L’últim episodi destacat el vam tenir durant el dimecres 13 de setembre de 2006, quan tres tornados van afectar sectors del litoral tarragoní i barceloní: un a Torredembarra (Tarragonès), un altre als afores de El Vendrell (Baix Penedès) i un altre a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).
