A Barcelona (un mapa) sis personatges es troben en un vell pis de l'Eixample barceloní:

un matrimoni ancià, el germà d'ella i tres sotsllogaters - una dona que fa classes de francès, un jove vigilant de seguretat i una jove sud-americana embarassada. L'incest, l'homosexualitat, l'adulteri i la mort s'entrecreuen en les seves vides a mesura que passa el temps a la ciutat.

Sis personatges solitaris, un pis a l'Eixample de Barcelona, la Bohème de Puccini, una pistola sense carregar, la foto d'un noi ballant damunt el cadàver de la seva mare, a qui ha matat ell mateix, els quaderns d'un diari que guarden els secrets de tota una vida, un tremolor de terra, un paper cremant per combustió espontània, una guia de la ciutat a la qual falten unes quantes pàgines... tot això és a Barcelona, mapa d'ombres [web Sala Becket]

Direcció: Ventura Pons

Guió: Ventura Pons (basat en l'obra teatral de Lluïsa Cunillé "Barcelona, mapa d'ombres")

Música: Carles Cases

Muntatge: Pere Abadal

Fotografia: Mario Montero

Edició: Pere Abadal

So: Natxo Ortúzar

Disseny de producció: Bello Torras

Producció: Films de la Rambla i Filmax

Direcció de producció: Maite Fontanet

Producció executiva: Ventura Pons

Intèrprets: Josep Ma Pou, Núria Espert, Rosa Ma Sardà, Jordi Bosch (Santi), María Botto, Pablo Derqui

inici

Ventura Pons comença el rodatge de 'Barcelona (un mapa)', basada en l'obra teatral de Lluïsa Cunillé [Vilaweb - 23/03/07]

Artistes veterans trenquen motllos i mantenen el vigor en escena [El Periódico - 15/04/07]: "(...) AVIS DE PEL.LÍCULA Núria Espert, Josep Maria Pou i Rosa Maria Sardà, trio d'asos de llarga trajectòria, protagonitzen la pel.lícula que acaba de rodar Ventura Pons, Barcelona (un mapa), basat en l'obra teatral de Lluïsa Cunillé. La sinopsi arrenca així: un matrimoni gran reuneix els llogaters del seu edifici per demanar-los que se'n vagin. Un d'ells es mor i volen estar sols...
Els avis són Espert i Pou. Però no es queixen. "Ha, ha, jo sóc jove, però Ventura m'ha envellit posant-me una perruca blanca i accentuant-me les arrugues", explica la gran dama de l'escena (l'Hospitalet de Llobregat, 1935). "L'avantatge dels actors --afegeix Espert-- és que podem seguir actuant fins que ens falli la memòria o el públic. Jo, per sort, tinc una memòria de circ, i seguiré fins que tingui força". El motor de la seva energia, revela, és la seva "extraordinària vocació. A més, no bec, no fumo, m'agrada la vida tranquil.la i m'estimo a mi mateixa, no em fa por el mirall".
Amb l'edat, diu, molts perden la curiositat, però no és el seu cas ni el de Pou, amb qui coincideix per primera vegada a la pantalla. A ell, el director d'Actrius i Animals ferits li ha posat a sobre 10 anys. "Ja no em sorprèn, també vaig ser l'octogenari rei Lear. En tinc 62, però em moc pel món com un noi de 18, amb molt interès, curiositat i passió", declara l'actor de La cabra, amb la qual encara va per Madrid rebent aplaudiments. "Sí, es necessita tenir un físic increïble per aguantar una funció cada dia. Jo estic massa en forma: fa quatre mesos que no paro", anuncia Pou. Ho repeteix sempre Sardà: 'Per pujar a l'escenari s'ha de ser jove i atleta perquè és molt dur' (...)".

Ventura Pons concluye rodaje 'Barcelona (Un mapa)', con Espert, Sarda y Pou [Terra - 18/04/07]

Ventura Pons: "'Barcelona (Un Mapa)' és una pel·lícula de forquilla i ganivet" [web Ajuntament de BCN]

El perquè de la nova pel·lícula de Ventura Pons (entrevista) [web cinema català]

Núria Espert: "Tinc una vida pública que em fa desitjar la solitud" [Avui - 19/04/07]

Ventura Pons cartografia la solitud [El Punt - 19/04/07]

Interiors de l'Eixample [El Periódico - 19/04/07]

Ventura Pons: "Barcelona es símbolo de bienestar, tolerancia y cultura" [La Vanguardia - 21/04/07]

Ventura Pons i la Barcelona del 1939 [Sàpiens - maig 2007]: "El director de cinema Ventura Pons ha finalitzat aquest mes d'abril el rodatge del que és el seu pròxim film: Barcelona (un mapa), basat en l'aclamada peça teatral escrita per Lluïsa Cunillé: Barcelona, mapa d'ombres. Núria Espert, Rosa M. Sardà i Josep M. Pou, entre d'altres, interpreten sis personatges -arquetips contemporanis de la solitud urbana- que entrecreuen les seves vides en un pis vell de l'Eixample barceloní. A través de les seves vivències i records, la pel·lícula permet contemplar el pas del temps de la capital catalana, amb flashbacks que ens transporten a la Barcelona de la postguerra i per als quals Pons ha emprat imatges d'arxiu que aportessin rigor històric a l'obra".

Ventura Pons: "El teatre va força passes davant del cinema" [Avui - 22/08/07]

Ventura Pons basa su nueva película en una obra de teatro [Terra - 16/10/07]

Ventura Pons recupera el vessant més teatral amb el film «Barcelona (un mapa)» [El Punt - 17/10/07]

Un microcosmos de secretos y mentiras [El País - 19/10/07]

Núria Espert y Josep Maria Pou comparten piso en el Eixample [ABC - 19/10/07]

Les estrelles de Ventura Pons [El Periódico - 22/10/07]

Tutte le ombre di Ventura Pons (en italià) [Cineuropa - 23/10/07]

Cònsol a Roma [Avui - 24/10/07]

[L'Unità - 24/10/07]: "Sei personaggi in un interno: tutto in una notte, gli anziani coniugi Rosa (Núria Espert) e Ramon (Josep Maria Pou) fanno visita ai loro inquilini per avvertirli che devono lasciare la casa quanto prima. Ramon vuole morire in tranquillità. L´atmosfera è malinconica e spesso surreale ma anche l´occasione per ciascuno di raccontarsi: la giovane guardia giurata che non riesce a dormire da solo, la ragazza incinta che per vivere fa la cameriera, la professoressa di francesce che ospitava nella casa i suoi studenti per le lezioni. E il fratello di Rosa, che va a caccia di ragazzi. I due anziani affittuari, incrociando ricordi con i loro interlocutori, costruiscono una mappa sentimentale di Barcellona, che riemerge in flashback in bianco e nero e veri filmati d´epoca. Film orgogliosamente catalano, Barcelona, un mapa del prolifico Ventura Pons è costellato di stranezze e trovate naife, alcune anche divertenti".

Barcelona, un mapa, il film in concorso di Ventura Pons (en italià) [Abitare a Roma - 26/20/07]

Ventura Pons afianza su proyección en EE.UU. con su presencia en varios festivales [Terra - 05/04/08]

inici

Basada en un reconegudíssim text teatral potser li caldria haver diferenciat una mica entre teatre i cinema. Allò que funcionava tan bé a l'escenari potser es fa estrany pels que no hi estan acostumats. Com a bona teatrera jo sí que he tingut l'immens plaer de veure la representació 'ampliada' amb unes interpretacions que és el bé més preuat de la pel·lícula. Tots els personatges es fan estimar perquè són reals, tristos, tangibles. Tens ganes de saber què els passarà però la pel·lícula acaba d'una manera una mica abrupte (és el punt fluix que hi trobat). Tothom es preguntava, ja està? També s'han criticat els flash-backs però jo trobo que, excepte d'alguns repetitius, ajuden a donar-li aquella atmosfera cinematogràfica que tothom busca. Totalment impactants són les imatges del No-Do parlant de la meva ciutat i el canvi, o no, que ha sofert en tots aquests anys. Els protagonistes, però, viuen en un altre món, els dels vençuts, el dels marginats, el dels solitaris. Per això m'hauria agradat veure'ls interactuar entre ells, que es fessin companyia, però el text de la Lluïsa Cunillé no té 'happy end', ni tan sols té 'end' (com ja he dit abans).

És una de les poques pel·lícules en català de l'any i a més, es pot gaudir d'una de les interpretacions corals més magnífiques que he vist mai; com no puc deixar de recomanar-la (malgrat no entengui la mania que li tenen a la pobre Sagrada Família)?

inici

En Santi és el germà cirurgià de la Rosa. Penso que potser és el menys marginat, perquè avui en dia l'homosexualitat ja no està perseguida, però sembla que no pot trobar ningú amb qui compartir la vida (sobretot si el busca en segons quins llocs...). Es queixa que no té diners però té un bon cotxe i un pis ben maco, sembla que és una persona pessimista per naturalesa. Es veu que s'estima molt la seva germana perquè sap que va ser ella qui el va criar quan era petit. I ara la vol rescatar, se la vol endur, però la Rosa sap que el poc que de vida que li queda l'ha de passar tenint cura del Ramon, que encara la necessita més. El moment on decideixen cremar tots els símbols de la Barcelona moderna és el més distés de la pel·lícula (ui, com us senti el Belbel que voleu cremar el TNC...). Com la resta de personatges no sabem què farà, si signarà el document o si trobarà finalment algú.

La primera aparició és impactant, però com ja sortia al tràiler, no es rep amb tanta emoció. Després de l'escena suprimida entrant a la casa, on es creua amb la Lola (vista en el reportatge del "Cinematògraf") ja el veiem a punt per a la xerrada amb la Rosa. Una conversa a estones dura i a estones molt tendra. I un cop la Rosa parla amb el Ramon t'agradaria tornar a veure el Santi, perquè segur que el miraries d'una altra manera. [De fet m'agradaria veure molt més el Santi, però això ja seria un altre guió].

inici

El text i l'actor [Quim Casas, El Periódico - 19/10/07]

Almas pequeñas [Jordi Costa, El País - 19/10/07]

Con Pou, todo adquiere peso [E.R. Marchante, ABC - 19/10/07]

Barcelona (un mapa) [Jesús Palacios, El Cultural - 19/10/07]

El pozo humano y un Pou magistral [Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia - 21/10/07]

La por al teatre filmat [Àngel Quintana, El Punt - 21/10/07]

Sobrecogedor microcosmos crepuscular de una Barcelona de fantasmas y, acaso, una de las perlas de la filmografía de Ventura Pons hasta el día de hoy [Roberto Piorno, Guía del Ocio]

Cinema i teatre [Carlos Losilla, Avui - 23/10/07]

Barcelona (un mapa) (en italià) [Matteo Signa, Mymovies - octubre 2007]

"Barcelona (Un Mapa)", di Ventura Pons (en italià) [Leonardo Lardieri, Sentieriselvaggi - 23/10/07]

Recensione "Barcelona, una mapa", di Ventura Pons (en italià) [Davide Murri, Livecity - 25/10/07]

Barcelona, un mapa (en italià) [Antonio Spera, Close-up - 25/10/07]

Actrices (y actores) [El Mundo - 26/10/07]

Barcelona: a map (en anglès) [Jonathan Holland, Variety - 30/10/07]

Millor film (del Festival de Roma): Barcelona, un mapa. "Metàfora surreal d'homes i dones a la recerca de zones d'ombres on refugiar-se, per a protegir-se de la insatisfacció i de l'enyorança". [Matteo Botrugno, Close-up - 31/10/07]

Sombras inconexas [Nuria Dufuour, Kane3]

Réquiem por Barcelona [Carlos Losilla, Culturas: La Vanguardia - 07/11/07]

La soledad en la gran ciudad [Anton Merikaetxebarria: El Correo Digital, 30/01/08]

inici

· El text teatral original -en versió catalana i castellana- ha estat guardonat i nominat a aquests premis:

Premi Ciutat de Barcelona (2004) : Lluïsa Cunillé

Premis Butaca (2004) Premi al millor text teatral: Lluïsa Cunillé.
Premi a la millor il·luminació: Maria Domènech.
Nominació al millor espectacle de petit format.
Nominació al millor director: Lurdes Barba.
Nominació al millor actor: Alfred Lucchetti.
Nominació a la millor actriu: Mont Plans.
Nominació a la millor escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià.
Nominació al millor vestuari: Marian Coromina

Premis de la Unión de Actores (2007) Nominació a la millor actriu protagonista: Montserrat Carulla (v.cast.)

Premis Max (2007) Premi al millor autor teatral en castellà: Lluïsa Cunillé (v.cast.)

· Cartell de l'obra a Madrid:

· Coincidències: amb Ventura Pons a "El perquè de tot plegat" (cinema); amb Núria Espert a "Play Strindberg" i "Hay que purgar a Totó" (teatre); amb Josep Ma Pou a "La nit just abans dels boscos" (teatre); amb Rosa Ma Sardà a "La febre d'or" i "Deseo" (cinema), a "Cantonada Brossa" (teatre), a "Majoria absoluta" i a "Abuela de verano" (televisió); i amb María Botto a "Silencio roto" (cinema).

· Festivals als quals es presenta la pel·lícula: TORONTO (Canadà), ROMA (Itàlia), La Habana (Cuba), Lincoln Center de NOVA YORK, SAN FRANCISCO, MIAMI i CHICAGO (EUA), TORINO (Itàlia), ISTAMBUL (Turquia) i BELGRAD (Sèrbia).

· [Què fem? - 26/10/07]: La frase de 'Barcelona (un mapa)': "L'endogàmia és una enfermetat inclurable". La reflexió de Jordi Bosch que transcrivim aquesta setmana és la millor definició del nou film de Ventura Pons. Les paraules del personatge de Bosch fusionen dos termes d'importància clau en la pel·lícula: "enfermetat" i "endogàmia". La primera paraula ens remet a les disfuncions d'una societat com l'actual, que arrossega la seva pròpia malaltia des de fa dècades; la segona paraula posa nom a l'atmosfera malaltissa, claustrofòbica, gairebé irrespirable d'aquest retorn de Pons a la foscor de les relacions humanes.

· La sauna que visita en Santi està ubicada fictíciament al costat de la Sala Beckett, lloc on es va estrenar l'obra de teatre. Tota una pica d'ullet...

inici

http://www.venturapons.com --> web del director

Fitxa de la pel·lícula al web del director

Crítica a El País de l'espectacle teatral

Dossier del Centro Dramático Nacional en motiu de l'estrena a Madrid

Fitxa de la pel·lícula proporcionada per la Sala Becket

Fitxa de la pel·lícula al web del Toronto International Film Festival (en anglès)

Latido Films --> pàgina de la distribuïdora internacional del film on hi podem veure el primer tràiler

Fitxa de la distribuïdora Filmax (hi manca alguna fotografia més)

Informativos.net --> hi podeu trobar 15 fotografies, cap d'interessant

Ventura Pons presenta su último film, 'Barcelona (un mapa)' [vídeo de La Vanguardia - 17/10/07]

inici

Per al programa "El Cinematògraf":

[La història] "És una miqueta, forma part de l'animal humà. La soledat... vivim sols, estem sols, sempre estarem sols. El que passa és que sí que és veritat que les grans ciutats sembla que ho exagerin més del compte, eh? I és clar, la gran contradicció: agrupem-nos que estarem més juntets i ens farem companyia, i al mateix temps dius: com... que ens hàgim de fer tanta companyia i és mentida. Encara estem més sols. Això és una mica el que vol dir. Estem sols però la contradicció és, una gran ciutat, encara fa més angúnia, encara et sents més sol. Perquè si te'n vas a un poblet, al mig de la natura, ja saps que estàs sol. Potser et sents més ben acompanyat que no pas en una macro ciutat com Barcelona".

[Treballar amb el Ventura Pons] "Molt bé perquè amb ell ja ens coneíxiem ja del Perquè de tot plegat, ja feia dotze anys. Un parell de possibilitats que vam tenir de seguir per allò, problemes d'ai, no puc que tinc nyi, no va poder ser i tal, però jo sempre amb ell.. és... hi ha també un carinyo, eh? Un carinyo, hi ha... admiro aquesta gent que realment s'han fet el seu lloc, però se l'han fet sense forçar la màquina".

[Defineix la pel·lícula en una paraula] "No ho sé (riu). Sóc fatal, jo, per definir".

Per al programa "Versió Rac1" [Rac1 - 17/10/07]:

- La llàstima és no que sigui més habitual, això? (la preestrena al Liceu)

- Exactament, podria ser més habitual. La propera és que serà la del Woody Allen, eh? (riu)

- Veig que hi ha una sana rivalitat, en quant a pressupostos i coses d'aquestes.

- Sí (riu). Això, una sana rivalitat. Molt bona.

(...)

- Com vendries tu, la pel·lícula?

- A veure. Aquesta? És que no, no sé. No m'he imaginat un tipus d'eslògan: 'vine a veure el...' saps?

- Prepara-te'l perquè això t'ho demanaran...

- No, no. Sempre hi han motius. El motiu és... Sortir de casa, tranquilament, anar al cinema i veure una bona pel·lícula, una pel·lícula amb el seu ritme, evidentment. No és una bona pel·lícula americana, en el bon sentit, vull dir, eh? És una pel·lícula especial, amb una certa sensibilitat i jo penso que això, que és interessant. Si més no que la vegin, que llavòrens puguin dir, 'doncs mira, m'ha agradat o no m'ha agradat'. Però anar-hi, el fet d'anar-hi pot ser interessant.

Per al programa "Cinema 3" [Canal - 20/10/07]:

Simplement és com plantejar possibilitats, allò, maneres de fer, de com una gran ciutat, que tanta gent penses: mira què en som, de junts, mira què n'hi ha gent, que podríem estar ben acompanyats... sentint-nos, això, acompanyats i precisament ens sentim a les grans ciutats, de vegades la gent se sent molt sola".

inici

inici