LA BUENA VIDA
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE Fotografies
LA BUENA VIDA
1996 (107 min)
Director: David Trueba
Productor: Ana Huete i Cristina Huete
Cap de producció: Angélica Huete
Guió: David Trueba
Fotografia: William Lubtchansky
Música: Antoine Duhamel
Direcció artística: Cristina Mampaso
Muntatge: Angel Hernández Zoido
So: Georges Prat
Maquillatge: Paca Almenara
Efectes especials: CAD i FX Raúl Romanillos
Efectes digitals: La luna de Madrid
Intèrprets: Fernando Ramallo (Tristán), Lucía Jiménez (Lucía), Luis Cuenca (avi), Isabel Otero (Isabel), Joel Joan (Claudio), Vicky Peña (mare), Jordi Bosch (pare), Robert Jeantal (Don Pascual), Alma Rosa Castellanos (Arena), Muntsa Alcañiz (tía Carmen), Orestes Gas (Antón), Eloi Yebra, Jesús Bonilla, Ramón Barea, Alicia Hermida
Empresa Productora: Fernando Trueba P.C., S.A.; Kaplan, S.A. Olmo Films, S.L.; L Films, S.R.L. (França); Academy Pictures (Itàlia)
Estrena a BCN: 13 de desembre de 1996
Premis:
|
"LA BUENA VIDA" és una comèdia i és un drama. És una història d'amor i una història de soledat. Tristán Romeo és un noi a punt de fer 15 anys. Mentre somia a ser escriptor, gaudeix de la bona vida que els seus pares han construït per a ell. Però un malaurat accident provoca que tota la protecció del seu voltant es desfaci. A partir d'aquí, aprendrà el que és el sabor de la soledat, la tristesa, i que sobreviure té, sovint, més importància que viure. El seu avi, la minyona, una cosina i el seu xicot, i la seva mestre faran descobrir a Tristán una nova vida.
Amb un to afrancesat, gens dissimulat (el col·legi francès, el viatge a París), David Trueba s'inspira en la novelle vague (i més concretament, en els Quatre cents cops d'en Truffaut) per a fer el seu debut.
La pel·lícula, que al seu inici pot tenir un to irònic no és mai una comèdia. Com més t'endinses a la pel·lícula veus que allò és un drama com un cabàs. Tot i que el director ens estalviï les escenes escabroses i els drames, trobo que deixa l'espectador força enfonsat. Tristán no sembla acceptar la tragèdia i intentar fer una vida de pillastre, enganyant l'escola i la família. L'aparició de la seva cosina i el seu xicot dóna un nou impuls a la vida de Tristán, però la mort de l'avi el deixa definitivament sol. Tot i que el final, amb aquell somni impossible, ens intenta deixar un regust una mica positivista no cal oblidar, que al cap i a la fi, tot és un somni. I que la vida d'en Tristán ha deixat de ser "bona" per passar a ser simplement "vida".
Els pares del Tristán són d'allò més corrent: ell, un fanàtic del futbol (encara no he paït que llueixi una bandera de l'Atlètic de Madrid, però pitjor hauria estat que fos merengue) i ella, una rondinaire. En Tristán neix a causa d'una celebració massa apassionada de la mort del caudillo i val a dir, que el pare (que no té nom) millora molt amb els anys. Quina perruca més horrorosa que li posen al prinicipi!.
En l'actualitat, el pare és comerciant d'ordinadors i cada cop que rep una comissió ho vol celebrar amb la família, a desgrat de la seva dona. Més endavant, coneixem el perquè del mal humor habitual de la mare i el seu odi envers la seva germana i la filla d'aquesta. Resulta que al banquet de noces, ell va fugir durant unes setmanes amb la seva cunyada, i la mare es va quedar sense el viatge de noces a París. És per això quan un dia, ell li regala un viatge a París, la seva cara canvia. Per estalviar, hi van en cotxe (qualsevol diria que és català!) i malauradament, no arribaran mai a la ciutat de la llum.
Tristán, que refusa creure la tragèdia, quan finalment l'accepta es remira una desena de vegades unes escenes que ell va filmar el dia que ells marxaven (on surt el pare dient "¡París nos está esperando!").
No és fins al final de la pel·lícula que tornem a veure els pares. En Tristán té un somni, tot just quan acaba de fer l'amor per primer cop, i en ell se li asseuen els pares al llit, i comencen tots quatre a volar. El que sobrevolen és París, finalment, els seus pares visiten París.
"La crisi vital d'un noi de 15 anys, marcat per una terrible desgràcia familiar i pel primer amor, donen peu a una tragicomèdia iniciàtica notablement trista, d'una amargor fins aleshores inèdita en els guions del seu autor. Trueba controla amb una maduresa sorprenent els canvis de to de l'humor agredolç al drama passant per pinzellades surrealistes, i atorga al conjunt un aire de dolorosa melancolia que pot fer pensar en el seu admirat François Truffaut (homenatjat a través de la participació dels francesos William Lubtchansky i Antoine Duhamel, director de fotografia i autor de la banda sonora respectivament.
També cal subratllar la perícia del realitzador en la direcció d'actors. La buena vida va descobrir els prometedors Fernando Ramallo i Lucía Jiménez, flanquejats per una notable representació catalana integrada per Vicky Peña, Jordi Bosch i Joel Joan. Però, sobretot, destaca l'antològic avi que encarna el venerable Luis Cuenca, vell conegut dels assidus a les revistes del Paral·lel, que arran d'aquesta interpretació –llorejada amb un Goya- va conèixer una revitalizació cinematogràfica que ha tingut continuïtat en títols com Airbag i La hora de los valientes". [Xavier Roca – Avui]
"La buena vida es una película sobre el doloroso paso de la infancia a la adolescencia y el deseo irrefenable de descubrir el sexo, algo que sólo alcanzará al final Tristán gracias a su prima, la misma que se negó a que la viera desnuda cuando era un niño. Pero La buena vida también es una amarga crónica de la soledad, la tristeza y el escepticismo a través de la mirada de Tristán, una lúcida visión de alguien que quiere ser mayor. O que simplemente aspira a que le dejen en paz en compañía de su abuelo enfermo. Tristán lleva con estoica fortaleza la pérdida de sus padres y sólo un pequeño rictus aparece dibujado en su cara cuando reconoce que los necesita. Su independencia le hace optar por un centro de acogida antes de vivir con su tía, que tuvo una aventura con su padre el mismo día que se casó con su madre.
Aunque tiene una parte final que baja considerablemente, precisamente desde que muere el abuelo, La buena vida es un film reposado, inteligente y estupendamente contado. Tiene personajes creíbles y entrañables, como la maestra coja, cómplice de Tristán. Es sencilla pero ambiciosa, hiriente y penetrante. Una hermosa primera película". [Filmoguia]
****************************************
Tristán – Lo primero que pensé al ver a mi padre fue: la he cagado, éste no es Voltaire.****************************************
El pare (a la mare) - ¿No oye la música? ¿Me permite este baile? (mentre ballen, la besa)
Abuelo - Quietos coño, ya sólo me falta que me hagaís otro nieto encima de la mesa.
El pare - ¿Cuando hacían que no te besaban así?
La mare - Tu sabrás.
El pare - Nos vamos de luna de miel. Te lo debía.
La mare - A buenas horas. Si llevamos 20 años casados.
El pare - Da igual. Ya he reservado hotel. En París...
La mare - ¡París!
El pare - Mañana mismo salimos. ¿No era lo que siempre habías soñado? Y esta vez no se suspende el viaje ni aunque se acabe el mundo.
****************************************
La mare - Para ahorrarte cuatro perras eres capaz de poner una tienda de campaña debajo de la Torre Eiffiel.
****************************************
· Tot i ser rodada a Madrid, la majoria dels actors són catalans. CaI recordar que la Muntsa Alcañiz i el Jordi, en aquella època, es trobaven en plena "Nissaga". Amb la Lucía Jiménez tornarà a coincidir (tot i que a "La buena vida" no ho feien) a "Silencio roto".
· L'amic de Tristán, és en realitat, el fill de la Vicky Peña (mare a la ficció del Tristán) i del Mario Gas.
· L'escena del vol sobre París es va rodar, a uns 10 metres d'alçada, al Parque del Retiro de Madrid.
· La cançó que escolta la mare repetidament és "Dimanche prochain" de Charles Trenet i està inclosa a la BSO de la pel·lícula (de la qual, només he trobat una edició francesa).
· Al reportatge del Fotogramas (desembre de 1996) deia el David Trueba: "Con Jordi Bosch todo es fácil. Es un actor generoso y un ser entrañable (?). Para Lucía, para Fernando y para mí fue siempre el mejor aliado".
col·lecció de 25 imatges --> feu clic aquí
www.10lineas.com/davidtrueba/películas.htm
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espatarrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| ***** |
L’aparença d’en Jordi |
| **** |
L’actuació d’en Jordi |
| **** |
La pel·lícula en general |
| **** |
Rànquing dins les pel·lícules d’en Jordi |
| *** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch