CARRETERA Y MANTA
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE Fotografies
CARRETERA Y MANTA
1999 (90 min)
Director: Alfonso Arandia
Productor: Javier Castro i Concha Diaz
Directors de producció: Koro Argote i Carmen Sánchez
Guió: Javier Echaniz
Fotografia: Kiko de la Rica
Música: Lucio Godoy i cançons del grup navarrès Skalariak
Direcció artística: Satur Idarreta
Muntatge: Fidel Collados
So directe: Miguel Polo
Maquillatge: Romana González
Intèrprets: Carmen Maura (Concha), Eduardo Noriega (Luis), Natalia Verbeke (Marta), Jordi Bosch (Félix), Ramón Barea (Mikel), Joseba Apaolaza (policia municipal), Samuel Icasto (nen fira), Anartz Zuazua (gasoliner), Javier Merino (veï), Lourdes Bedia (veïna)
Empresa Productora: P.C. Filmart, S.L. amb la participació de TVE, S.A., Vía Digital i ETB
Estrena: 18 de febrer 1990 als Cinemes Bosque, Cinemes Lauren Gràcia (Barcelona), Yelmo Sant Cugat i d'altres
Concha, una cuinera de mitjana edat, passional i una mica esbojarrada, recull el seu marit, Félix, que surt de la presó amb un permís de cap de setmana i l'obliga a fugir amb ella. Ell només vol complir la seva condemna i tenir una vida tranquil·la. Ella, vol obrir un restaurant a Rio de Janeiro, i pràctica i emprenedora, ho té tot preparat: s'ha tret el carnet de conduir, s'ha comprat un cotxe, s'ha venut la casa... Fins i tot té un pla: arribar fins un poble francès, on els esperen dues places en un mercant camí de Brasil... Pel camí una maniobra de principiant acaba amb el cotxe de segona mà, i decideix segrestar una jove parella composada pel Luis, un executiu hipocondríac i la seva dona, Marta, una metgessa de bona família, avorrida i insatisfeta, perquè els facin creuar la frontera. Malgrat les protestes d'aquests, que els intenten convèncer que les fronteres ja no existeixen, els forcen a portar-los en el seu cotxe de luxe.
Tot i comptar amb dos noms molt importants del cinema espanyol (Maura i Noriega) i un altre d'emergent (Verbeke, pre "El padre de la novia" o "Al otro lado de la cama") aquesta pel·lícula va ser estrenada sense pena ni glòria; va durar una setmana als cinemes de Barcelona i no es va publicar cap crítica a cap diari o revista especialitzada en el seu moment.
Feta la reivindicació, s'ha de dir que CYM és una comèdia amable, sense pretensions, amb un guió a estones previsible a estones no tant, però que resulta força distreta i a part de comptar amb alguns gags encertats (el diskette i la maionesa), el seu mèrit recau, principalment, en la interpretació dels quatre protagonistes absoluts. La Concha és una maruja que vol ser delinqüent, esbojarrada per amor al seu home; en Félix és un delinqüent que vol ser marujo, molt bon jan però molt curt de vista també; la Marta, és una noia que s'ha casat molt jove i que veu com d'avorrida se li presenta la vida; i el Luis, és un pijo hipocondríac que no vol mostrar els seus veritables sentiments. Tota aquesta barreja de personatges, ficats dins d'un cotxe, donen una disparitat de situacions, sovint impossibles, però francament divertides.
Tenint en compte que és la pel·lícula on té més paper però també on la seva aparença és més desastrosa, podríem considerar que la balança, per desgràcia, està equilibrada.
La seva composició del Félix és brutal, no només per la seva transformació física sinó per la seva manera de parlar i moure's. Si hom no l'ha vist mai en cap altre paper pot arribar a creure que aquell actor és així de curtet, pobret. I parlant del físic... aquells cabells llargs pentinats enrera, aquelles ulleres, aquells quilets de més i aquells vestits horteres (no més que els de la Concha) són de jutjat de guàrdia! El pobre, al costat del sempre pulit Noriega, sembla un membre de la família Monster.
En Félix protagonitza diverses escenes divertides com la ja mencionada de l'amenaça d'embrutar amb maionesa el diskette del Luis, la de la gasolinera i el Burmanflax, la del rescat del Luis o la del creuament de la frontera; però si per alguna escena recordarem aquesta pel·lícula és, sense cap mena de dubte, la de la fecundació in situ (tot i que ens ho haguem d'imaginar tot). Les seves cares abans i després són, a part de molt diferents, tot un poema. Les esbroncades de la Concha, molt divertides i la prompte predisposició de la Marta una mica sospitosa, possiblement ella sí l'havia vist en altres papers...
Queda, només, reclamar una segona part: com els anirà a la Concha i al Félix al Brasil? Queda finalment embarassada la Marta? S'assemblarà el nen/a al Félix?!
“Divertida comèdia dirigida per Alfonso Arandia d'embolic i carretera (i manta, com el seu títol indica), que només en algunes ocasions cau en la temptació de recórrer a un humor poc sofisticat. La bona interpretació de tots els actors i algunes situacions hilarants (que generalment són equívocs) justifiquen el preu de l'entrada. L'actriu Carmen Maura, com en gairebé totes les seves pel·lícules, és aquí incommensurable”. (El Periódico)
"Una road movie o filme de carretera, a la española, con cuatro personajes - una pareja de yuppies insatisfechos y otra de fugitivos de la ley- que esperan despertar la adhesión de los espectadores a base de embrollos, pero que resultan de una artificiosidad alarmante. Jordi Bosch ha demostrado en el teatro su valía como gran actor, por lo que merece una disculpa en este caso". (Manuel Quinto - La Vanguardia)
****************************************
- "Si el cielo no son dos tetas es que no estoy muerto"
****************************************
- "¿Con gafas o sin gafas?"
****************************************
(Concha, mirant com el Félix fuma el piti) –"¿Qué? ¿Tres?"
(Marta) –"Es que ya puestos... más valía asegurar..."
(Concha) –"Conmigo no pasa de dos..."
****************************************
(Félix) - "Estuve pensado todo el tiempo en ti"
(Concha) - "¡Pues te habrás debanado la sesera!"
****************************************
- "Luis, no he oído ni un gemedito..."
****************************************
- "No sé Concha... es que esta obsesión que tienes tú con el naranja..."
****************************************
· En la primera escena de la pel·lícula l'ex cantant dels Duncan Dhu, Mikel Eretxun, esbronca la Concha des del cotxe
· Ramon Barea, l'amic traïdor del Félix, l'acabarà traint del tot a "Silencio roto" on interpreta al maqui que deté i executa? al sargento
· El títol de la pel·lícula va ser una idea de l'Eduardo Noriega
· Una de les localitzacions de la pel·lícula és Galdakao, Vizkaia, poble del director (i de la meva amiga Iratxe, agur!)
· El dia abans de rodar una de les escenes, unes onades enormes es van endur un tram de la carretera
· Durant el rodatge de l'escena on els protagonistes creuen la frontera, l'Eduardo Noriega va batre el rècord del "número de voltes en cotxe a una garita de la frontera". El cotxe es va arribar a posar a dues rodes, amb tot l'equip aplaudint
col·lecció de 64 imatges de "Carretera y manta"
www.eduardonoriega.com/filmografia/carreteraymanta.html à la magnífica pàgina dedicada a l'actor Eduardo Noriega, amb l'argument detallat (m'encanta la definició d'"entrañable y cegato" pel Félix)
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espatarrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| * |
L’aparença d’en Jordi |
| **** |
L’actuació d’en Jordi |
| ** |
La pel·lícula en general |
| ** |
Rànquing dins les pel·lícules / sèries d’en Jordi |
| *** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch