CAPITÀ ESCALABORNS
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE Fotografies
Comentaris sobre en Jordi Links
CAPITÀ ESCALABORNS
1989 (120 min)
Director: Carles Benpar
Guió: Carlos Benpar, Luis Aller i Maria Antonia Oliver
Fotografia: José G. Galisteo
Música: Josep Mas "Kitflus"
Decorats: Xavier Millán
Muntatge: Emilio Ortiz
Productor: J. Gimeno Mayor
So: Joan Vidal i Hermes Serrano
Maquillatge: Joaquín Navarro
Intèrprets: José Conde, Ariadna Gil, José Maria Blanco, Jordi Bosch (Vergés), Juan Luis Galiardo, Joan Crossas, Carme Elías, Gunnel Lindblom, Manuel de Blas, Iván Fernández, Gerard Acero, Gabriel Agustí, Ginés Barquero, Dan Forrest, Víctor Rubio
Productora: S.E.C. Swann Europea de Cinema
Estrena a BCN: 9 d’abril de 1991 als Cinemes Lauren 2 (Barcelona)
| Premis: |
||||||||||||
|
És el difícil període posterior a la guerra que va enfrontar Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears en contra de les tropes de Felip V (1715). Després de la mort dels pares, el petit Joan abandona la ciutat de Cardona per dirigir-se a la costa i acomplir els desitjos que la mare li ha expressat poc abans de morir: ha d’anar a Begur, trobar un personatge anomenat capità Escalaborns i entregar-li el mapa d’un tresor que han de buscar junts. El viatge serà accidentat, sobre tot quan coneix al contrabandista Borni, el qual, al assabentar-se de l’existència del tresor, no dubta a emborratxar al menut per a prendre-li el mapa. Escalaborns s’enfronta als soldats després d’una traïció del Borni, però se n’en surt bé de l’emboscada. Quan coneix en Joan, té una forta impressió al veure davant seu al fill de Catalina, el seu amor de joventut. Joan descobreix el món de l’aventura en el Xaloc, el vaixell de l’Escalaborns, i arremeten contra la nau del Borni. Al veure el mapa del tresor reconeix el tros de pell amb el qual Catalina i ell jugaven de menuts. Després d’una sèrie d’aventures i peripècies, decideixen buscar el tresor que resultarà ser allò més valuós i preuat de tot el que es puguin imaginar.
Tot i que em va decepcionar la tan breu aparició d’en Vergés, s’han de reconèixer els mèrits del director per a fer un film català d’aventures marítimes a l’estil Errol Flynn. El film és distret, rodat en paratges naturals i la música és alegre i encomanadissa. Sovint oblides que es tracti d’un film, no només rodat avui en dia (encara recordem aquell fiasco de Hollywood anomenat “La isla de las cabezas cortadas”), sinó fet a la nostra costa de Begur. Tot i que el guió sigui la part més fluixa (és molt previsible) els actors es creuen els seus papers i així, tant l’Escalaborns com el Borni, donen d’allò més el pego.
Vergés és un peix gros polític que lluita contra els Borbons i ha estat destituït del govern. A l’inici de la pel·lícula veiem com l’Escalaborns el porta en el “Xaloc” (on li dóna algunes breus lliçons de nàutica, és evident que el Vergés és un home de terra ferma). Després de descobrir que estan a punt de caure en una emboscada, l’acompanya a unes coves ocultes, cau dels pirates “bons”. Allí, li embena els ulls i el porta fins a un refugi on un home de confiança el portarà a lloc segur. Tot i esperar que el Vergés tornés a intervenir més endavant, els temes polítics s’esvaeixen de la pel·lícula i el personatge d’en Vergés no torna a aparèixer. Malaguanyats el vestit i la perruqueta de l’època, al més pur estil Gregory Peck a “El capitán Hornblower”.
“Un plantejament estètic i industrial adorable (realitzar una pel·lícula d’aventures pirates a l’estil nordamericà dels anys cinquanta, que no incideix tant en l’acció com en els elements melodramàtics, dins el cinema espanyol de finals dels vuitanta!!), que malauradament no hi arriba per culpa de deficiències rítmiques i estructurals, i particularment a causa del seu diàleg excessiu. Tot i això, no li manquen encerts visuals i argumentals (arran d’una història que combina “La isla del tesoro”, “Los contrabandistas de Moonfleet”, “El mundo en sus manos”...), i la seva mera existència ja provoca una adhesió unànime”. (Cineguia)
Vergès – “I ara, on anem?”Escalaborns – “Al meu cau”
Vergès – “Aaaah”
· Segons el David Trueba, aquesta és la pel·lícula preferida de l’àvia de l’Ariadna Gil entre totes les que ha fet. A més a més és una de les primeres pel·lícules de l’Ariadna.
· Per donar autenticitat a la història, Benpar va construir dues de les anomenades “barques de mitjana” (embarcacions del segle XVIII) que, després del rodatge, s’estan podrint a les platges de Cadaqués.
· Si no tenim en compte l’introbable “Gent de fang”, aquesta és la primera vegada que sentim la veu del Jordi al cinema.
www.filmoguia.com/mostrar/?context=CAPITANESCALABORNS
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espatarrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| ** |
L’aparença d’en Jordi |
| *** |
L’actuació d’en Jordi |
| *** |
La pel·lícula en general |
| ** |
Rànquing dins les pel·lícules d’en Jordi |
| ** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch