Dades tÈcniques                                                 Escenes / fraseS favorites

Argument                                                                                                     Trivia

Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE                                   Fotografies

Comentaris sobre en Jordi                                                                      Links

CrÍtiques                                                                                         Puntuacions

 

 

Dades tècniques

LA FEBRE D’OR

1992 (165 min) // TV: 1994 (3 x 100 min)

Director: Gonzalo Herralde

Guió: Guillem-Jordi Graells i Gonzalo Herralde basant-se en la novel·la de Narcís Oller

Fotografia: Gerardo Gormezano

Música: Joan Albert Amargos

Decorats: Marcelo Grande

Muntatge: Ernest Blasi

Productor: Gonzalo Herralde

Productor executiu: Lluís Simón

So: Joan Vidal

Maquillatge: Chass Llach

Intèrprets: Fernando Guillén (Gil Foix), Rosa Mª Sardà (Caterina), Àlex Casanovas (Eladi Balenyà), Gemma Brió (Delfina), Sergi Mateu (Francesc), Enric Arredondo (Jordi Balenyà), Ann Gisel Glass (Blanche), Julieta Serrano, Jordi Bosch (Ramon Pi), Álvaro de Luna (Bernat), Conxita Bardem (doña Mónica), Francisco Casares, Montse Guallar (Carme), Charo López (Mimí), Jordi Dauder, Víctor Pi, Nacho Martínez, Fermí Reixach, Sílvia Tortosa, Carles Sabater (Paulito Mas), Emma Vilarasau (Rosita), Quim Lecina, Alfred Lucchetti, Mercè Pons, Carme Sansa

Productora:  Trasbals, S.A.

Premis Nacionals de Cinematografia 1993:

Millor pel·lícula

Millor actriu principal (Rosa Ma. Sardà)

Millor actor principal (Enric Arredondo)

Millor actriu secundària (Mónica López)

Millor càsting (Consol Tura)

Estrena a BCN : 16/04/93 Cinema Novedades - 24/11/93 (estrena en castellà)

Estrena a TV3: 11/09/1994 

Estrena a TVE: 18/04/1995  –versió en castellà-

 

Argument

A la Barcelona del 1880, durant la fugaç edat d’or d’una Europa en plena expansió industrial i econòmica aconseguida mitjançant l’especulació borsària, es desenvolupa una història familiar en la qual les intrigues es multipliquen i els personatges s’ enfronten en uns episodis que sovint els superen, barrejant-se l’amor i els diners, les passions sinceres i els desitjos tèrbols, les estafes i el sexe. En el centre d’aquesta família es juga el destí d’un home, Gil Foix, que, arrossegat per la febre d’or, serà portat al cim de    l’èxit per a ser després precipitat a la ruïna, la misèria i la bogeria.

La pel·lícula és una versió resumida dels tres capítols que es vam emetre per televisió, que corresponien a les tres parts del llibre: “la pujada”, “l’èxit” i “l’estimbada”. En la primera part, Gil Foix és un honrat i innocent home de negocis que contagiat per altres col·legues s’inicia en el món de la borsa i ajudat pel seu ambiciós nebot, Eladi, comença a triomfar. En la segona part, mentre en Foix és a França ampliant els negocis, la seva filla Delfina s’enamora de l’oncle bohemi de la família. En la tercera part, el projecte de dur el ferrocarril fins a Vilaniu fracassa i la borsa fa fallida; en Foix queda arruïnat.

 

Comentaris sobre la pel·lícula

Possiblement, una de les millors pel·lícules d’època que s’hagin fet a mai a Catalunya. També hi ajuda tota la trama èpica i dramàtica dels Foix i és clar, uns actorassos, que malauradament  en alguns casos han hagut de ser doblats català. Ja sigui la casa dels Foix, com els despatxos o d’altres localitzacions (com l’hotel de París) donen a la pel·lícula una sensació de luxe i lluminositat, al contrari que d’altres produccions sense pressupost. En Gil Foix apareix com un “ninot” (manipulat per l’Eladi, la Mimí i d’altres) des del principi, en canvi l’Eladi és un personatge molt intrigant, doncs si en un principi s’adivina la seva condició de trepa, més endavant sembla penedir-se (el retrobament amb la Blanche) per més tard tornar a fer de les seves. Les dones de la família (àvia, mare i néta) són, en canvi, els veritables personatges forts de la història. I els únics que tenen un final més o menys feliç són el Francesc i la Delfina, que són els que es mostren més allunyat d’aquest “febre d’or”. La música i el toc modernista de l’època rematen aquesta magnífica pel·lícula-sèrie.

 

Comentaris sobre en Jordi

Ramon Pi és, com el seu amic Eladi, un jove ambiciós, però aquest demostra ser més treballador i honrat. En la seva primera aparició parla de festes i de la seva "amistat" amb la famosa Mimí, cosa que no diu gaire al seu favor, però després ja el veiem en acció, treballant en la borsa, primer a Barcelona i després a París. És a París precisament quan veiem les millors escenes d'en Pi: expressant-se en un francès que ni l'Ives Montand... ("Apreneu francès en 10 dies amb en Ramon Pi") i coquetejant amb una noia de Barcelona, la Carme. És gràcies a l'empenta de l'Eladi (convidant la Carme i la Blanche al parc a dinar) que farà que al final del dia en Pi es decideixi atacar... malgrat tot, l'Eladi se'n porta la Blanche al seu llit i ell es conforma amb un petó al sofà; esperem que hi hagi més habitacions... Tampoc sabem quina és exactament la relació amb la Carme: a l'endemà, quan troben la Blanche, encara estan junts però ella ja no torna a sortir més en tota la història. En la part final, en Pi és dels pocs que es queda al costat d'en Foix intentant salvar el poc que li queda. L'indumentària (tan maca d'època) fa semblar tots els actors una mica encarcarats i especialment en Pi quan porta el barret de copa. També destaca la quantitat industrial de gomina que deurien gastar l'Eladi i el Pi per a pentinar-se (m'imagino que devien esgotar totes les existències de Barcelona). I com a punt final diré que el seu look millora ostensiblement quan porta les ulleretes.

 

Crítiques

“(...) és en aquest segon format (televisió) on l’adaptació que Gonzalo Herralde ha fet de la novel·la de Narcís Oller troba tot el seu sentit. L’estructura del relat, subdividit en l’ascensió, èxit i caiguda d’un modest agent de la Borsa de Barcelona que arriba a presidir una companyia de ferrocarril abans de caure en la misèria i la bogeria, s’ajusta perfectament al format d’una minisèrie de tres capítols que tenen els seu propi ritme individualitzat però també configuren un retaule plenament convincent. (...) En el marc de la televisió la planificació en primers plans subratlla el treball dels actors. Rosa Ma. Sardà –guardonada amb el premi de la Generalitat per aquest paper excepcionalment dramàtic-, Fernando Guillén i Àlex Casanovas no necessiten presentacions, però són els petits papers estel·lars de Charo López, Sergi Mateu, Fermí Reixach o Sílvia Tortosa, així com el descobriment de Gemma Brió, els que multipliquen la dignitat del film. Entre La febre d’or i Nissaga de poder o Laberint d’ombres encara hi ha diferències suggestives perquè una producció audiovisual catalana pagada amb diners públics no renunciï a uns objectius decididament més ambiciosos que els marcats per les tel·lenoveles”. (Esteve Riambau - Avui)

 

Escenes / frases favorites

Eladi – “I la Mimí?”

L’escena on es retroba amb en Gil Foix i la Mimí a l’hotel de París: ell i la Mimí gairebé no poden aguantar al riure i quan ella puja les escales li dedica un somriure còmplice.

Pi – “Victòria! Gunderman ens rebrà!”

Pi – “Monsieur le Baron, nous vous remercier infiniment votre amabilité. Monsieur Foix et Balenyà sont venu de Barcelone pur exposer quelque projette…" (i totes les frases en francès).

Totes les escenes amb la Montse Guallar  (“Carme....”) o com ser un seductor de segona comparat amb l’Eladi.

Pi – "Senyor Foix! Senyor Foix!".

Trivia

·     La pel·lícula es va estrenar “a lo grande” el 23 de març de 1993: al Gran Teatre del Liceu, els actors van arribar en carruatges. Més tard, es faria l'estrena oficial.

·     Com que seria impossible relacionar tots els actors que apareixen a la pel·lícula-sèrie que han treballat amb el Jordi només n'anomenaré tres: la fugaç aparició de l’Emma Vilarasau (tot i que no tenen cap escena junts) com a minyona espantadissa dels Foix; l'Àlex Casanovas a "Lorenzaccio, Lorenzaccio" i la Nissaga i la Montse Guallar a "El tango de Don Joan", "Història d'un soldat", "El parc", "Arsènic i puntes de coixí" i "El temps i l'habitació" .

·     Després d’emetre’s per televisió es va posar a la venda un pack que incloïa les tres cintes, la banda sonora i el llibre.

 

Fotografies

col·lecció "La febre d'or" (23 fotografies)

 

 

Links

- - -

 

 

Puntuacions

Sistema de puntuació:

 

Puntuació personal:

torna a l’inici

---

pàgina principal

© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch