GENT DE FANG
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula Fotografies
Comentaris sobre en Jordi Links
GENT DE FANG
1987 (100 min)
Director: Raül Contel
Guió: Raül Contel
Fotografia: Raül Contel
Càmara: Fede Pereira
Música: J.M. Moles i Ramon Navalón
Decorats: Raül Contel
Direcció artística: Raúl Contel
Muntatge: Raül Contel
So: Raül Contel
Ajudant de direcció: Cristina Potau
Efectes especials: Raúl Contel
Empresa Productora: Raül Contel Ferreres35 mm.
Eastmancolor.
Normal.
Intèrprets: Jordi Banacolocha, Remei Barrio, Enric Bentz, Jordi Bosch (Lluís), Juan Cabo, J.M. Domènech, Manel Dueso, Conde Maximiliano, Empar Moreno, Frederic Pereira, Assumpta RojasEstrena: 1990 (versió catalana) / 1991 (versió espanyola)
Llocs de rodatge: Barcelona: El Prat de Llobregat, Barcelona.
Subvencions: Ministerio de Cultura (ICAA) Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Un jove artesà de vidre enamorat del record de Marilyn Monroe celebra l’aniversari de la seva mort, convidant amics i veïns: una noia que dissenya màscares de cartró i pateix al·lucinacions i atacs epilèptics, un restaurador d’imatges religioses que col·lecciona la roba interior de les seves veïnes, un vell lluitador de catch cansat i la seva esposa obesa que pateix càncer de mama; un jove corredor de F-1 retirat després d’un accident; i una fotògrafa que fa retrats d’homes durs.
Bé, pel que es pot llegir a l'argument, hom podria imaginar que la pel·lícula és com una mena de "Los amigos (freaks) de Peter". Però res més lluny de la realitat. Vaig trobar el guió a la biblioteca de la Filmoteca i la sorpresa va ser majúscula.
D'entrada, no és cap comèdia (tot i que podria tenia tenir alguna gota d'humor negre i escabrós), més aviat és depriment (en especial, l'Empar), anguniosa (les al·lucinacions de la Irina), fastigosa (el Sant), nerviosa (el Manel), perduda (l'Stromboli), ... continuo?
No hi ha un protagonista destacat, sinó que totes les histories dels personatges s'entrecreuen fins a trobar-se tots en la festa de la Marilyn (que contràriament al que pugui semblar per l'argument, no és pas l'eix de la història). El que podria ser un final perfecte, la festa, s'allarga per a descobrir un final, tot i que espectacular, trist i irreverent. Calia?
Continua sent l’ÚNICA pel·lícula que no he vist... però ara ja sabem que és el fan de la Marilyn. Tot i que no podem saber com era la seva actuació o el seu aspecte, val a dir que és l'únic personatge positiu de tota la pel·lícula. Té cura (a estones) del seu germà tetraplègic, és bon amic del seu company de feina i s'estima la Irina. A més a més, és generós doncs convida tothom a la festa de la Marilyn. La seva relació amb la Irina és més aviat d' "aquí te pillo, aquí te mato" i, tot i que no se sap si ell coneix les tendències sexuals d'ella, espero, pel seu bé, que se la tregui del cap ben aviat.
Tercer llargmetratge de l’autor, popularitzat pels seus enginyosos curts, que es va fer de manera especialment artesanal: a Contel li correspon el guió, la realització, la fotografia, la producció, l’escenografia, el so, el muntatge i la distribució. Amb intèrprets desconeguts, potser no professionals (?!), constitueix un dels molts films maleïts del cinema espanyol dels anys noranta. (Cineguia)
Una espectacular i multicolor radiografia de la humanitat. Una història de la societat dels 80 en una pel·lícula coral, que barreja gèneres com la comèdia (?!) i el drama, per mostrar uns personatges que, segons el director, “semblen una cosa i són una altra, no són més que fang”.
****************************************
Irina (que porta una màscara de Marilyn) – Què? Ara ja saps com és fer-ho amb la Marilyn.Lluís – Genial, de debò, genial.
Irina – Au vinga, ara et toca amb mi.
Lluís – Però què dius? Irina estàs boja. Jo t'estimo molt, però no sóc Superman, ni Clark Gable, tan sols.
Irina – Va que quan tu vols pots... A més mira, encara ha quedat una figureta per trencar.
****************************************
Lluís – Saps que ja torno a trempar?
Irina – Mmm. Era d'esperar. Per què et penses que t'he donat corda? Creus que no ho sé, que en deixar-te parlar de tu mateix, de seguida et trempes?
Lluís – Ets una mala p***.
Irina – Sí, però au, anem per feina.
****************************************
· Entre els protagonistes hi trobem en Jordi Banacolocha, el Tomàs de “Nissaga de poder”, que també coincidirirà amb el Jordi a “Morir” i a “Fuita”, i el Manel Dueso, que apareixerà a l’ “Arsènic i puntes de coixí” i a “L’hort dels cirerers”, ambdues al Lliure.
_ _ _
www.filmoguia.com/mostrar/?context=GENTEDEBARRO
www.gna.es/cinemadirectors/films/contel3.htm
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espatarrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| ? |
L’aparença d’en Jordi |
| ? |
L’actuació d’en Jordi |
| ? |
La pel·lícula en general |
| ? |
Rànquing dins les pel·lícules / sèries d’en Jordi |
| ? |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch