JUNTS
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE Fotografies
Comentaris sobre en Jordi Links
JUNTS
1999 (81 min)
Director: Mireia Ros
Guió: Dani Peralta
Fotografia: Andreu Rebés
Música: Gustavo G. Gabetta
Intèrprets: Elvira Quintillà (Helena), Joan Vallès (Jaume), Mercè Arànega (Sònia), Jordi Bosch (Enric), Mercè Lleixà (directora), Carolina Delgado (Carolina)
Empresa Productora: Televisió de Catalunya i Fair Play Produccions, amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, 1999
Estrena a TV3: 23 de febrer de 2000
L'Helena és una dona d'uns 70 anys que viu en una residència per a gent gran. La seva filla i, sobretot, el seu gendre, no la volen tenir a casa. Expulsada ja de sis residències, l'Helena creu que si es fuga de l'actual aconseguirà que la seva filla no tingui més remei que tornar-la a acceptar a casa. Per fugir a Benidorm, segons l'Helena a casa d'una amiga, que embolica el Jaume, un altre resident sense família que s'ha enamorat d'ella. Però el que havia de ser una fuga innocent es transforma en un malson.
Una comèdia amb tocs melodramàtics, romàntics, divertits i una mica de carrincloneria. Ja que els protagonistes són un Romeu i una Julieta de la tercera edat, s'ha de reconèixer que la pel·lícula, en alguna ocasió, tendeix cap a la nyonyeria, però per fortuna sempre tenim algun cop d'efecte (com l'incendi) que ho ànima. Tots els personatges tenen la seva gràcia, començant per les companyes de residència (la mítica Nadala Batiste), passant per la filla i el seu xicot, fins a la directora de la residència (una amarga Mercè Lleixà). La revolució de la Sònia és el moment més divertit de la pel·lícula (encara que no ho sigui per l'Enric!) i al final, sembla que per fi, l'Helena, ha trobat una residència estable (i per fortuna ens estalviem un horrible happy end on l'Enric demanés a la sogra que vagi a viure amb ells).
L'Enric és (en paraules del Jordi al diari Avui [23/02/00]) "bàsicament, un home malcarat". Impossible trobar una millor definició. L'Enric és una mena de yuppie, que ha perdut el respecte a la seva dona (no sabem si mai li ha arribat a tenir) i que acostuma a solucionar les coses a crits. Un detall que tampoc ens passa desapercebut és que és un faldiller... només cal fixar-se com es mira la recepcionista de la residència al principi i al final de la pel·lícula, tot i que no el podem culpar de res i no en tenim cap prova, no ens estranyaria gens que, a més a més, li fes el salt a la pobre Sònia. Una Sònia que diu amén a tot, fins que un dia, envalentonada per la seva filla, decideix prendre una decisió i agafar el toro per les banyes (i d'altres coses....); davant d'aquesta agressiva iniciativa, l'Enric no pot fer menys que cedir i comportar-se com un xaiet, si més no, davant la seva dona.
L'Enric i la Sònia tenen un estil de vida de classe mitjana-alta, i per tant els veiem en un cotxe de semi-luxe i lluint (ell) ulleres de sol i vestits força glamourosos. L'Enric no té gaires escenes però es fa notar, en especial quan rep la notícia de la fugida de la sogra, ofegant-se amb el cafè i vestit d'allò més escaientment.
- - -
- Ja l'hem fotuta! (frase que repeteix un parell de cops)
· La directora de la residència, la Mercè Lleixà, era la Lluïsa Solano (cunyada del Raimon) a la "Nissaga" i el xicot de la filla era un dels dos psico-killers de "Nissaga. L'herència".
· Una de les companyes de l'Helena a la residència, la gran Nadala Batiste, apareixia a "El barret de cascavells" al Lliure
col·lecció "JUNTS" [20 fotografies) feu clic aquí
- - -
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espatarrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| ***** |
L’aparença d’en Jordi |
| **** |
L’actuació d’en Jordi |
| ** |
La pel·lícula en general |
| ** |
Rànquing dins les pel·lícules / sèries d’en Jordi |
| *** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch