Dades tÈcniques                                                 Escenes / fraseS favorites

Argument                                                                                                     Trivia

Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE                                   Fotografies

Comentaris sobre en Jordi                                                                      Links

Crítiques                                                                                         Puntuacions

Dades tècniques

EL NIÑO DE LA LUNA

1989 (120 mins.)

Gènere: Drama

Director: Agustí Villaronga

Productor: Julián Mateos

Guió: Agustí Villaronga

Fotografia: Jaume Peracaula

Música: Dead Can Dance

Intèrprets: Maribel Martín, Lucía Bosé, Lisa Gerrard, Lydia Azzopardi, Xesc Barceló, Heidi Ben Amar, Jack Birkett, Marc Bono, Jordi Bosch (home 1er. al moll), Joaquim Cardona, Mary Carrillo, Walmir Chaves, Ramón Colominas, Albert Dueso, Llàtzer Escarceller, Luciano Federico, Mónica Goday, Lluís Homar, Laila Jerbi, John Jonny, Juan Eduardo López, Miguel Mateos Martín, Günter Meisner, Tristán Mur, Enrique Saldana, David Sust, Paco Villar, Lydia Zimmermann, Lucía da Sousa.

Estrena: 16 de maig de 1989 al Cinema Diagonal (Barcelona)

Premis:  

Argument

Des de temps immemorables, a l’Àfrica negra, una tribu espera l’arribada del seu déu, encarnat en un nen blanc: el fill de la lluna. David, un nen orfe que viu en una Europa embogida d’entre guerres, coneix aquesta profecia i en la seva ment infantil creu en la idea que aquest nen és ell mateix i ha d’acomplir el seu destí. Una organització de caire científic adopta en David fins que aquest descobreix que l’organització vol canalitzar l’energia lunar en un nou nat, al qual David veu com un usurpador. Dues dones seran les que l’ajudaran a acomplir el seu destí. L’amor, l’aventura, allò sobrenatural, fins i tot la mort entraran a formar part de la vida del nen.

Comentaris sobre la pel·lícula

Possiblement la pel·lícula espanyola més surrealista, onírica i original que hagi vist mai. Un argument senzill i complicat alhora, doncs els diàlegs són escassos i hom ha d’anar deduïnt la trama. La idea d’una organització científica i maligne és digne d’Spectra (v. James Bond). Els interiors de l’organització són força asèptics i molt ben aconseguits, realment sembla un balneari/hospital dels anys 30. L’actuació dels joves protagonistes és una mica limitada però les interpretacions de Maribel Martín i Lucía Bosé és convincent (amb el mèrit de no perdre’s en un guió tan eteri). Les escenes finals a Àfrica són força espectaculars i a la fi deixem de patir pel pobre David, que és una mena de “Marco” al qual li passen tota mena de desgràcies. 

Comentaris sobre en Jordi

Als crèdits figura com a  “1er. home al moll”, però l’escena del moll és la seva darrera aparició, abans té dues escenes més (que fan un conjunt de 4? minuts en tota la pel·lícula). Tampoc no sabem si estava afònic o no, però no li sentit la veu en cap moment. La primera escena: un home i una dona recullen al David de l’orfenat (el mestre és en gran Joaquim Cardona); l’home, tot i que du barret i el veiem tota l’estona d’esquena és indubtablement en Jordi. Segona escena: hi ha una reunió entre els capitosts de l’organització, l’amic del David hi irromp enfadat (el David ho espia per la porta mig oberta), i ara sí, veiem un Jordi amb un look gangsteril (cabell clenxinat enrera i bigotet, estil “30 d’abril”) que el fa fora amb cara de molt males puces. Tercera i darrera escena: el moll, el David i la seva mestra són a punt d’escapar però algú vigila el moll, és el Jordi fumant-se una cigarreta amb el capell tort, més Al Capone impossible! Però els nostres protagonistes aconsegueixen fugir dins d’unes saques, deixant al “matón” palplantat al moll i sense pronunciar una sola paraula!

Crítiques

“No podia haver sortit una mica més? No podia haver pronunciat alguna paraula?”. (meva)

Escenes / frases favorites

Fumant la cigarreta millor que en Bogart.

Trivia

·     Tot i coincidir moltes vegades al Lliure, en Lluís Homar i el Jordi no coincideixen en cap escena (però en Lluís també forma part dels “matons”, déu ser cosa dels homes del Lliure!) 

·     Quan el dependent d’uns coneguts magatzems em cobrava la pel·lícula, una parella de gais, al veure-la, la van agafar i van comentar com n’era de bona però desconeguda aquesta pel·lícula. Vaig pregar que no em preguntessin per què me la comprava.... (afortunadament, no ho van fer).

Fotografies

Links

_ _ _

Puntuacions

Sistema de puntuació:

*****	Fabulós/fantàstic/espatarrant
****	Excel·lent
***	Molt bé
**	No està mal...
*	Un mal dia

 

Puntuació personal:

****	L’aparença d’en Jordi
**	L’actuació d’en Jordi
**	La pel·lícula en general
*	Rànquing dins les pel·lícules d’en Jordi
*	Visionat i ganes de revisionat

torna a l’inici

---

pàgina principal

© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch