"EL MENTIDER"

"Aprovechando todo ello, la dirección dinámica, desenfrenada, de Alfred Lucchetti –autor asimismo de la versión-, y de Lurdes Barba, y el trabajo, tan sólido a partir de sus muchas representaciones, de Francesc Lucchetti, Joaquim Cardona, Boris Ruiz, Just Martínez, Jordi Bosch, Marta Molins, Montserrat Calçapeu, Lurdes Barba, Alfred Lucchetti, Joseph Madern i Josep Ferrer”. [J. L. Corbet: La Vanguardia, 20/08/80]

"ANTONI I CLEOPATRA"

"Aunque estas dos citaciones no deben ir en absoluto en demérito de los cuatro restantes integrantes del reparto, Pep Muñoz, Jordi Bosch, Andreu Benito y Walter Cots". [J. L. Corbet: La Vanguardia, 23/08/1980]

"L'HÉROE"

“Joaquim Cardona i Jordi Bosch, el senyor Tomàs i el secretari, respectivament, dos dels personatges més exagerats i burlescos, adobaven amb sal de sainet el contrapunt del melodrama”. [“Teatre Lliure 1976-1987”, maig de 1983]

"FULGOR I MORT DE JOAQUÍN MURIETA"

“Jordi Bosch dóna al seu personatge una eficacia molt directe i contundent”. [Joaquim Vilà i Folch: Avui, 26/01/86]

"EL TANGO DE DON JOAN"

“La interpretació –monolítica, caricaturesca i sense problemes- té en Jordi Bosch, Imma Colomer, Montse Guallar, Jaume Mallafré, Mingo Ràfols, Mireia Ros i Oriol Tramvia els seus puntals més significatius”. [Joaquim Vilà i Folch: Avui, 04/11/86]

EL MUNTAPLATS"

“Tragedia y farsa se funden en esta absurda historia que propone Pinter, muy bien recreada por el montaje de Carme Portaceli y también por los dos actores, Andreu Benito y Jordi Bosch”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 29/05/87] “Excelente interpretación, también, de Andreu Benito y Jordi Bosch en sus respectivos personajes de dos asesinos a sueldo”. [Joan de Sagarra: La Guía del Ocio, juny de 1987]

"LORENZACCIO, LORENZACCIO"

“Els sobra potser un punt de solemnitat a Carlota Soldevila, un punt de blanesa a Jordi Bosch, però això són minúcies. Un notable espectacle que cal veure”. [Marcos Ordóñez: ABC, novembre de 1987]

"TITÀNIC'92"

“(...) Planella ha dispuesto de unos actores entregados y que ofrecen, sobre todo, un buen trabajo de equipo. Están bien Jordi Bosch, Muntsa Alcañiz, Francesc Lucchetti, Pep Ferrer”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 21/10/88]

"EL VIATGE"

“Jordi Bosch té, ai, poca teca per menjar, i el seu treball, amb alguns moments de veritat al primer acte, deriva de l'absència a l'escassetat”. [Marcos Ordóñez: ABC, novembre de 1989]

"ELS GEGANTS DE LA MUNTANYA"

“Quant a Jordi Bosch, brillant com és en els seus papers de comèdia, sembla que tendeix a passejar una sola i  única màscara en els drames: aquí es diria que encara porta la que va fer servir a El viatge”. [Marcos Ordóñez: ABC, març de 1990] “Para terminar, digamos que ese estupendo actor que es Jordi Bosch (el conde) no acaba de encontrar su papel, se queda fuera de la obra, a lo sumo ayudante de cámara de su enfermiza mujer”. [Francesc Burguet Ardiaca: La Guía del Ocio, 02/03/90]

"RESTAURACIÓ"

“Els reis de la festa són Rosa Novell i Jordi Bosch. (....) Jordi Bosch ha estat un feliç retrobament: em va meravellar el seu portentós Almaviva, però el vaig veure perdut a El viatge i Els gegants de la muntanya. Aquí torna a demostrar que és un grandíssim actor de comèdia i compon un Cary Grant rural, llunàtic i malèvol, que és un prodigi de tècnica i gràcia, un treball tan lúcid com l'hilarant professor pirandellià que ens va regalar Jaume Valls la passada temporada: qui li munti a Bosch un Arsenic and old lace la temporada vinent, rebrà d'un servidor de vostès un petó al clatell”.* [Marcos Ordóñez: ABC, novembre de 1990] * Evidentment la profecia-desig del Marcos es va acomplir cinc anys més tard... "En tot cas, caldrà reconèixer el bon treball d'uns actors que han entès el joc a la perfecció –hi destaquen Rosa Novell, Jordi Bosch i Ramon Madaula com el triangle principal”. [Xavier Perez: Avui, 18/11/90] “Jordi Bosch hace un papelazo, de gesto y de composición del personaje”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 18/11/90] "Ramon Madaula, Pep Cruz y, sobre todo, Jordi Bosch, ofrecen, así tomados de uno en uno, que diría el poeta, unas actuaciones espléndidas. El general Llorens (Cruz) y el peregrino Bernat (Bosch) tienen arranques luminosos, adheridos al destello coloquial, a la guasa feliz que surge de vez en cuando en la escritura”. [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 18/11/90] "Los actores, Rosa Novell, Ramon Madaula, Jordi Bosch, Pep Cruz y Pere Ponce, todos bien, bien. Sin embargo, hay que destacar, porque es justo, el estupendísimo trabajo de Jordi Bosch, un cómico de la repanocha que, dicen algunos, empieza a ser conocido como el Cary Grant catalán. Pues no sé qué decir, pero en Restauració, Jordi Bosch quizá se parecía más a ese otro... ¿cómo se llamaba? Sí, Walter Mathau. En fin todo queda en casa". [Francesc Burguet Ardiaca: La Guía del Ocio, novembre de 1990]

"TIMON D'ATENES"

"Luego (Lluís Homar), afianzado, es el valor firme de la representación, bien acompañado por Jordi Bosch, que es un peleón Apemantus (...)". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 25/10/91] “Una segunda parte que permite al espectador disfrutar con esa gran escena entre Timon (Homar) y Apemantus (Jordi Bosch) y que va recreando un clima de amargura alrededor del protagonista que el espectador vive con intensidad”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 29/10/91] "Así y todo, Timón d'Atenes de García Valdés, tiene momentos espléndidos como por ejemplo las escena entre Timón (Lluís Homar) y Apemantus (Jordi Bosch) de la segunda parte, de una fuerza, belleza y poder de atracción espléndidos". [Gonzalo Pérez de Olaguer: La Guía del Ocio, 01/11/91]

"EL PARC"

“He escoltat i entès l’àgil ball entre Montse Guallar, Pep Ferrer, Jordi Bosch i Pepa López, segurs i fent moure les seves escenes”. [Marcos Ordóñez: El Observador, gener de 1992]

"EL DESENGANY"

“Un repartiment globalment equilibrat, amb punts tan forts com Imma Colomer i Jordi Bosch –un altre lligam més amb el Lliure- i actors joves tan esperançadors com Pere Arquillué”. [Joan Casas: Avui, 28/06/92] “A señalar el excelente trabajo de Jordi Bosch en un personaje agradecido que recrea con gracia”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 29/06/92] “Entre los actores, destaca especialmente Jordi Bosch, que encarna a un desbocado, feo [] y cojo Vulcano”. [C.H.: El Público, setembre-octubre de 1992]

"LA GUÀRDIA BLANCA"

“Jordi Bosch és el coronel Alexei Turbin, condemnat a ser la rectilínia encarnació de l'honestedat. (...) Bosch està impecable, però Manel Barceló (que bé que està quan el dirigeixen bé!) roba les escenes. (...) Escena del gimnàs: mor el coronel Turbin, una altra llàstima: ja no veurem més Jordi Bosch. (...) Ara ho tinc clar: estic veient un western crepuscular, un Van morir amb les botes posades a la russa. Jordi Bosch fa de Henry Fonda”. [Marcos Ordóñez: El Observador, abril de 1993] “Una interpretación que se reduce, de hecho, a un mano a mano entre Jordi Bosch (el coronel Turbin) y Lluís Soler (el capitán Mixlaievsky), dos actores espléndidos – si se tratase de un combate, que no lo es, díria que Soler, el aspirante, le ganó a Bosch por escasos puntos”. [Joan de Sagarra: El País, 17/04/94] “Però, sobretot, cal citar dues altres interpretacions de primera magnitud: Jordi Bosch, equilibrat, massís i creïble, en el personatge fonamental de la peça (Aleksei), i el sempre eficient Lluís Soler, més afinat que mai, en el personatge ple d'humanitat i energia de Víktor Mixlaievski”. [Xavier Pérez: Avui, 18/04/93] “A Jordi Bosch me pareció que le costaba asimilar algunos aspectos de su personaje”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 20/04/94]

"ELS BANDITS"

“Entre los bandidos destaca un espléndido Francesc Orella, mientras que la entregada interpretación de Jordi Bosch consigue escenas francamente buenas, aunque un exagerado amaneramiento del personaje lo perjudican”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 29/09/95]

"EL TEMPS I L'HABITACIÓ"

“Y los trabajos de Jordi Bosch, Pere Ponce –magnífica la escena en que magnifica la mentira evidente- y Anna Lizaran  están llenos del mejor y más efectivo oficio”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 13/10/96] “Els moments més intensos són protagonitzats pel tàndem Jordi Bosch-Pere Ponce, un parell d'escèptics que tenen per norma no desitjar res i que broden una escena en un vergitinós i hilarant tête-a-tête a l'entorn de la bondat d'una mentida pietosa enfront de la franquesa”. [Francesc Massip: Avui, 14/10/96] "Dentro de un nivel magnífico, en ciertos aspectos irrepochable, se sitúan  las actuaciones de Jordi Bosch, Anna Lizaran, Artur Trias, Josep Montanyès, algunos momentos de Pere Ponce...". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 14/10/96]