ARSÈNIC I PUNTES DE COIXÍ

de Joseph Kesselring

 

al Teatre Lliure, del 29 de març al 16 de juliol de 1995

 

CRÍTIQUES
 

DADES


Direcció: Anna Lizaran Il·luminació: Xavier Clot

Versió: Guillem-Jordi Graells

Banda sonora: Pepe Bel
Escenografia i vestuari : Montse Amenós, Isidre Prunés Coproducció amb: TVE Catalunya
Intèrprets: Conxita Bardem, Miquel Bonet, Jordi Bosch (Mortimer Brewster), Manel Dueso, Montse Guallar, Joan Matamalas, Carme Molina, Enric Serra, Carlota Soldevila, Lluís Soler, Jordi Torras, Artur Trias
 

CRÍTIQUES


"Jordi Bosch confirma –no le era necesario- que es un gran actor, con una gran amplitud de registros. Capaz de ir de la comedia al drama, de la tragedia al histrionismo. Aquí es un divertidísimo Cary Grant a la catalana". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 31/03/95]

"(...) Mortimer, personatge que Jordi Bosch modela en tots els seus matisos. Primer fa córrer els dits en els alegrois del festeig amb la noia i en les peripècies de crític rebentaire disposat a clavar els seus ullals al teatre que detesta. El seu pas va acompanyat d'un terrabastall de cassoles, expressió de l'estrident insolència del crític. Després es va component patèticament davant la compromesa situació en què els posen les compassives i impàvides tietes.  Les atzagaiades contra el crític culminen quan Mortimer, exultant, es proclama bord en assabentar-se que, feliçment, no pertany a la família monstre dels Brewster". [Francesc Massip: Avui, 02/04/95]

"Els amos del repartiment: per començar Jordi Bosch. Mortimer és la dinamo de l'obra (de fet, i és un problema, Arsènic... no s'enlaira fins que ell no entra en escena) i Bosch –no podia ser d'una altra manera- es mostra tan entregat com segur dels seus recursos, però apallassa una mica massa el seu personatge, sobretot a la primera part, i no crec que això sigui necessari: estic convençut que refredant una mica la seva bogeria, només una mica, resultaria doblement efectiu. En canvi, està implacable a l'última part, quan la reaparició del seu germà Jonathan el(s) torna de nou a la infància, i es comporten tots dos com els nens que no paraven de fer-se malifetes". [Marcos Ordóñez: Avui (Quadern de teatre), 03/04/95]

"(...) y dos encantadoras ancianitas –feliz interpretación de Conxita Bardem y Carme Molina- que son descubiertas por su sobrino Mortimer –para mayor jolgorio crítico teatral-, encarnado a lo grande por el todoterreno Jordi Bosch". [Gonzalo Pérez de Olaguer: La guía del ocio, març de 1995]

 

FOTOGRAFIES


 

[TV3 - 1995] -->
[Teatre Lliure 1976-2006]
[Avui – 01/04/95]
-agraïments a la Xedden-
 
 

ENTREVISTES


«La manera de fer un personatge depèn del que has viscut» [Avui Diumenge - març de 1995]

 


teatre | menú principal

© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch