DISSABTE, DIUMENGE I DILLUNS (I)

d'Eduardo De Filippo

al TNC, del 14 de novembre de 2002 al 05 de gener de 2003

 

 

"Només l'amor -i no el matrimoni, o els fills- pot mantenir unides dues persones" (Eduardo De Filippo)

 

 

DADES

Direcció i traducció de l’italià Sergi Belbel

Escenografia Estel Cristià i Max Glaenzel

Vestuari Javier Artiñano

Il·luminació Albert Faura (a.a.i.)

Música original Albert Guinovart

Caracterització Toni Santos

Ajudant de direcció Oriol Broggi

Alumne de L’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques Manuela Lorente (Direcció)
INTÈRPRETS: Mònica Aybar, Jordi Banacolocha, Anna Maria Barbany, Miquel Bonet, Jordi Bosch (Peppino Priore), Frank Capdet, Quim Dalmau, Quim Gutiérrez, Santi Monreal, Carlota Olcina, Francesca Piñón, Quimet Pla, Àngels Poch, Mercè Sampietro, Jorge Serrano, Lluís Soler, Manel Veiga

Dissabte: a casa dels Priore, mentre Rosa prepara el ragú per al gran dinar familiar de l'endemà, descobrim que la relació amb el seu marit no va prou bé.

Diumenge: durant el dinar, esclata el conflicte, accentuat per l'actitud d'automarginació de l'avi i la presència d'uns veïns potser massa afectuosos.

Dilluns: la parella decideix parlar-se amb el cor a la mà per aclarir les sospites mútues i comprovar si encara s'estimen.


CRÍTIQUES

UN ESTRUENDOSO ÉXITO DE PÚBLICO “Es un espectáculo para disfrute (y lucimiento) de actores, y estuvieron espléndidos la Sampietro y Jordi Bosch (el matrimonio protagonista) y, en especial, Anna María Barbany, seguidos de Lluís Soler, Francesca Piñón y Jordi Banacolocha.” [Pablo Ley: El País, 16/11/02]

UNA BRILLANT COMÈDIA AMARGA “Belbel ha comptat amb un equip actoral que conjuga la projecció televisiva (la majoria apareixen als culebrons en voga) amb la provada excel·lència sobre els escenaris, a començar per un tàndem d'excepció, Mercè Sampietro i Jordi Bosch, que encarnen el matrimoni protagonista a punt de naufragar per una explosiva barreja de petits recels, infundades gelosies i la força de la desídia quotidiana. Són intèrprets d'una voraç expressivitat que vivifiquen les paraules d'Eduardo i les converteixen en allò que t'hauria agradat escoltar en boca dels pares o dels avis”. [Francesc Massip: Avui, 16/11/02]

UN IMPONENTE FESTÍN TEATRAL “Si algún lector toma la opción, desde luego, bien legítima, de prescindir de este espectáculo, se perderá este admirable trabajo de dirección y varias, muchas, interpretaciones del más alto nivel. (...) Y sobre todo, las magistrales actuaciones de Jordi Bosch y de Mercedes Sampietro, actriz monumental y, a mi juicio, insuperable. Ahí queda el aviso”. [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 16/11/02]

UN DELS CIMS DE BELBEL “Després de gairebé tres hores de funció, l'escena decisiva entre Sampietro i Bosch provoca un silenci absolut i una emoció palpable. (...) Confrontat a ella [M. Sampietro], i acompanyant-la, un Jordi Bosch imponent i meritori, en un personatge recargolat per dins, que explota des del dolor. El mà a mà entre tots dos actors són autèntiques lliçons del millor teatre”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 17/11/02]

IMPONENTE ESTRENO EN EL TNC “Tres generaciones de una misma familia napolitana conviven en esta historia, situada en los años 50 y centrada en la crisis de relaciones que sufre la pareja protagonista, que encarnan Mercè Sampietro y Jordi Bosch, en sendas extraordinarias actuaciones. (....) Sus mano a mano con Bosch (su marido en escena) provocan la risa y la emoción y son auténticas lecciones del mejor teatro”. [Gonzalo Pérez de Olaguer: La guía del ocio, 21/11/02]

"Magistral. Tant com la memorable parella Sampietro-Bosch, així com la inoblidable tieta d'Anna Maria Barbany o l'avi de Jordi Banacolocha". [Què fem? (La Vanguardia), 22/11/02]

CAMISES, CLAUS, PASTISSOS I BOTIGUES "També hi ha coincidència a destacar Jordi Bosch en la confecció ajustadísima del personatge de Peppino Priore; (...) I pel meu gust, els protagonistes, Mercè Sampietro i Jordi Bosch, esplèndids". [Jordi Coca: Avui, 25/11/02]

DE FILIPPO, POR LA PUERTA GRANDE "Hay que ver al enorme Jordi Bosch (Peppino) en el papel de su vida, sin abandonar la escena durante las tres horas de función, manteniendo un silencio cargado de dolor (¡qué difícil es eso, qué gran actor requiere!) hasta la escena del estallido y volviendo a ser joven, recuperando su poder de seducción (....), y la revelación de Carlota Olcina (Giulianella, la hija), aguantando y devolviendo la energía de Jordi Bosch en otra escena memorable". [Marcos Ordoñez: El País, 30/11/02]

"D'això se n'encarreguen noms de primera fila: Jordi Bosch (que ningú no es cregui que és del Maresme, no, és un perfecte napolità que ens ha portat enganyats tots aquests anys); (...) Per això, un cop el resultat de l'espectacle està garantit pel seu conjunt, valdria la pena que el temps d'arrencada polís petitíssims detalls que l'acabarien d'arrodonir. (...) Per això, finalment, Jordi Bosch, abatut pel que li passa al seu personatge, anirà també enfortint el seu paper i, a la seva perfecta caracterització napolitana, hi afegirà un pèl més de geni per encaramelar els espectadors des del primer acte, abans que arribin els moments claus de la seva actuació, la del segon acte a taula, i la del tercer acte, al sofà amb Rosa, la seva dona". [Andreu Sotorra: Clip de teatre]

TRES BONS MUNTATGES I UN PROBLEMA "A Dissabte, diumenge i dilluns estan perfectes Jordi Bosch, Mercè Sampietro (...), Anna M. Barbany, Francesca Pinón i Àngels Poch". [Jordi Coca: Avui, 09/12/02]

"(...) allà la direcció d'actors estava feta amb tiralínies (inesborrable de la memòria un Jordi Bosch esplendorós)". [Jordi Sala: Diari de Girona, 12/05/08]

 

CRÍTIQUES GENERALS

«Dissabte, diumenge i dilluns. Tres dies d’una efervescent vida familiar napolitana. Tres brevíssimes hores d’excel·lent teatre. I, a la fi, el públic a peu dret ovacionant els intèrprets i els equips tècnic i artístic. Un èxit sense pal·liatius.» Joan-Anton Benach

«A Dissabte, diumenge i dilluns coincideixen un text de notable intenció i força teatral, una interpretació tan sòlida com brillant i una direcció sàvia, sensible, que conjumina en un tot elements costumistes, sentiments humans i caràcters forts.» Gonzalo Pérez de Olaguer

«Aquest ha estat un dels grans èxits que ha viscut, en la seva ja no tan curta història, el Teatre Nacional de Catalunya. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo, dirigida per Sergi Belbel, acabà amb tot el públic de la sala gran posat dempeus, en un aplaudiment tancat als actors (esplèndids), al director i a un text [...] d’una intel·ligència sorprenent.» Pablo Ley

«Sergi Belbel n’ha fet un muntatge feliç, vertiginós, galvanitzant, que ve a corroborar que De Filippo forma part de la millor dramatúrgia italiana del segle xx, al costat de Pirandello i Fo.» Francesc Massip

«Cal qualificar d’autèntic esdeveniment la presentació al Teatre Nacional de Catalunya de Dissabte, diumenge i dilluns. [...] L’espectacle és el millor de Sergi Belbel, el cim de la seva carrera. I és una bellesa l’escenografia, realista i a la vegada màgica d’Estel Cristià i Max Glaenzel.» Marcos Ordóñez

 

PREMIS

Millor muntatge teatral de la temporada / Millor direcció: Sergi Belbel / Millor actriu: Mercè Sampietro / Millor actor: Jordi Bosch / Millor actor de repartiment: Lluís Soler / Millor escenografia: Estel Cristià i Max Glaenzel / Millor vestuari: Javier Artiñano / Millor il·luminació: Albert Faura (aai)

 

FOTOGRAFIES

provini nel TNC
[web TNC]

 

escenes
–agraïments a la Míriam-
[quadern TNC – gener 2004]
[El Periódico – 15/11/02]
–agraïments a la Míriam i a la Mar-
[Avui – 09/11/02]
[web TNC]
[La Vanguardia – 09/11/02]
[web Escena]
[Què fem? – 22/11/02]
[El Periódico – 17/11/02]
[El Periódico – 14/12/02]
[web TNC]

 

variacions sobre l'escena del sofà
[El Periódico – 14/11/02]
[El País - 09/11/02]
[Què fem? – 16/11/02]
[C50 – 2003]
[El País – 16/11/02]
[Avui – 25/11/02]
[C50 – 2003]
[web TNC]
[Avui – 16/11/02]
[web Escena]
[llibre TNC 1996-2006]
[foto trampa!]

 

COMENTARIS I ENTREVISTES

El Xavier Grasset parla amb en Jordi i en Lluís Soler sobre DDD; destaquen la  breu conversa amb el Pepe Rubianes i els comentaris del Grasset sobre la cassola o el petó --> EL MÓN S'ACABA [26 de novembre de 2002]

http://www.tvcatalunya.com/escena/obres/obr109296509.htm --> comentari sobre l'obra al (desaparegut) programa "Escena" del C33

 

TRIVIA

 

teatre | menú principal

© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch