FUENTE OVEJUNA

de Lope de Vega

 

al TNC del 21 d'abril de 2005 al 12 de juny de 2005

al Teatro Pavón (Madrid) del 15 de setembre al 9 d'octubre de 2005

. 2

PRESENTACIÓ
FOTOGRAFIES.. 2
CRITIQUES
COMENTARIS I ENTREVISTES
TRIVIA

.. 3

PRESENTACIÓ

Versió: Juan Mayorga

Direcció: Ramon Simó

Escenografia:Bibiana Puigdefàbregas

Vestuari: Maria Araujo

Il·luminació: Quico Gutiérrez (aai)

Caracterització: Toni Santos

Realització escenografia: Castells i Planas, Tallers Pascualin, Mario Herrero

Composició i Direcció Musical: Mercedes Delclòs

Dicció: Raquel Carballo

Ajudanta de direcció: Soles Velázquez

Realització vestuari: Atuendo

Realització perruca: Carles Montosa

Producció: Teatre Nacional de Catalunya
Amb: Pepo Blasco, Jordi Bosch (Comendador), Quim Dalmau, Ramon Enrich, Marco Aurelio González, Pep Jové, Ferran Lahoz, Xavi Lite, David Martínez, Jordi Martínez, Pep Miràs, Maria Molins, Andrea Montero, Cristina Plazas, Carme Poll, Jordi Puig "Kai", Roberto Quintana, Òscar Rabadán, Santi Ricart i la "formació musical Musdeveus"

 

FOTOGRAFIES    

assaigs al TNC
[web TNC]
[Teatre BCN – abril 2005]

   

escenes de "FO"
[web TNC]
[programa TNC]
[llibre TNC 1996-2006]
[El Punt – 16/04/05]
[El Punt  - 25/04/05]
[Terra]
[Què fem? - 22/04/05] –agraïments a la Isabel-
[promo-web TNC]
[Avui – 16/04/05]
[Avui – 23/04/05]
[web Canal Cultura BCN]
[20 minutos - 10/06/05]
[La Razón – 25/09/05]
[Què fem?]
[El Cultural – 29/09/05]
"Escenaris" [Mira'm TV – 16/05/05]

 

CRÍTIQUES

 EL PODER I LA REVOLUCIÓ POPULAR: "Bé, però declamatori, està Roberto Quintana (l'alcalde) i estranyat i rígit Jordi Bosch, que sempre imposa la seva magnífica veu". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 23/04/05]

AMBICIOSA Y BIENINTENCIONADA: "La dicción del texto es irregular. La de Jordi Bosch me pareció muy firme y segura pero, su Comendador afirma constantemente una petulancia asesina -que se vea que es malo, malo de verdad []- rematada con un taconeo chulapón que da risa". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 23/04/05]

¿QUIÉN MATÓ AL COMENDADOR?: "Convencen Jordi Bosch en el Comendador, Òscar Rabadán en Frondoso, Jordi Martínez, María Molins, Carme Poll y Pep Jové en sus respectivos personajes". [María José Ragué Arias: El Mundo, 23/04/05]

FUENTEOVEJUNA ES CRISTINA PLAZAS: "Tampoco me parece a mí que un actorazo como Jordi Bosch, un rey de la comedia, sea la elección idónea para el rol del Comendador, un canalla más plano que un lenguado y, como decían los cómicos antiguos, "con poquísimos efectos": cualquier secundario de colmillo retorcido estaría encantado de lucir esa casaca calatraveña que a Bosch parece oprimirle los bemoles del alma como unos calzoncillos de fibra de vidrio. Lástima grande que en el Pavón, o en cualquier punto de las Españas, no le vean bordando el Walter Burns de Primera plana o el Pepino Priore de Sábado, domingo y lunes". [Marcos Ordóñez: El País, 07/05/05]

UNA FUENTEOVEJUNA A MEDIDA: "Así, el comendador –estupendo y canalla Jordi Bosch– o el sólido y apenado Esteban de Roberto Quintana –quien ya fue, por cierto, Pedro Crespo a las órdenes de Sergi Belbel– emparentan con las mejores obras en las que el Siglo de Oro antepuso la importancia de la honra a la de la propia vida." [Miguel Ayanz: La Razón, 25/09/05]

 

COMENTARIS I ENTREVISTES

1- "'Un text que permet recuperar el castellà, la nostra segona i fantàstica llengua", afirma Jordi Bosch que dóna vida al comanador". [El Periódico - 16/04/05]

2- LES CARES DEL DRAMA [Què fem? – 22/04/05]

Un comanador que cal témer

Oi que, a més d'un actor fantàstic, Jordi Bosch us ha semblat sempre d'allò més simpàtic? Doncs aquesta imatge es trencarà quan el vegeu fent barrabassades sota la pell del detestat Fernán  Gómez de Guzmán: les seves accions no tenen perdó de Déu. Això sí, Simó i Mayorga, que prefereixen treure una mica de ferro al tema, ens recorden que, al capdavall, les pretensions sexuals del senyor Comanador respecte a les seves governades devien ser a l'època la cosa més normaleta del món. A què ve que la Laurencia, que el porta pel camí de l'amargura del desig boig insatisfet, se li resisteixi tant? Que no sap el que ha de fer, la noia?

Posem-nos seriosos

En tot cas, la febre eròtica i les ambicions de poder que acaben sent la perdició del personatge ens presenten un Bosch ben diferent de l'angelical (en sentit literal) de Greus qüestions. El domini magistral de la comèdia del nostre Cary Grant que ha demostrat en tantes ocasions, des de muntatges del Lliure fins a les recents Dissabte, diumenge i dilluns o Primera plana (per no parlar de la televisiva Majoria absoluta) deixa aquí lloc als seus registres més dramàtics i foscos.

3- Podeu descarregar-vos diverses entrevistes a la pàgina d'entrevistes.

4- Llegiu aquí un article de la Rosa Regàs i la crítica d'El País en motiu de l'estrena a Madrid --> FO a Madrid

 

TRIVIA

 

Promoció

Font: web TNC - 2005

teatre | menú principal

© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch