GREUS QÜESTIONS

d'Eduardo Mendoza

a la Sala Muntaner del 16 de desembre de 2004 al 30 de gener de 2005

 

PRESENTACIÓ

---

                    
“Un interrogatori breu però transcendental. D’una banda, un home que potser no hi toca i a qui no semblen interessar-li les respostes, i d’altra banda, un home que creia tenir-les gairebé totes i descobreix de sobte que li han canviat les preguntes.

Qui pensava haver portat una existència normal i fins un cert punt irreprotxable, s’enfronta a un judici en el qual “essencial” i “accessori” no són termes antitètics. De què som responsables, per què i qui pot emetre un veredicte? En definitiva, com diu un personatge al final de l’obra, dels cops que tu has donat no te’n recordes; en canvi els que has rebut, tots hi compten. Però aquest personatge, qui és i en nom de qui parla? I si la moral fos una cosa tan senzilla i tan arbitrària com el reglament d’un joc? I si els grans misteris de la vida i la mort fossin tan simples com els dibuixos dels vells llibres d’història sagrada? I si tot fos una broma?”. Eduardo Mendoza

“Dirigir aquesta obra és per mi un doble repte, d’una banda, perquè a diferència d’altres experiències amb obres conegudes, com Maria Rosa o Les dones sàvies entre d’altres, ara es tracta d’un text d’un autor viu, en ple procés de creació; i d’altra banda, perquè Greus qüestions, també a diferència de les obres esmentades, instal·lades en un món femení, fa referència a un món d’homes, hermètic i misteriós, ple de conflictes morals i d’humor, terriblement atractiu per mi.” Rosa Novell

 

FOTOGRAFIES

---

presentació
[programa Temporada Alta 2004] –agraïments a la Miriam-	[web Sala Muntaner]		[Què fem – 03/12/04]	[El Periódico – 05/12/04]
[web Sala Muntaner]		[La Vanguardia – 15/12/04]	[El Periódico – 15/12/04]	[ABC - 15/12/07]
[web Ajuntament BCN] –agraïments a la Mariona-	[El Periódico – 30/01/05]	[Avui Diumenge – 12/12/04]

 

l'obra
[La Vanguardia – 04/12/04]	[Avui – 04/12/04]	[Vilaweb – 04/12/04]	[La Vanguardia – 09/12/04]	[web Bitò produccions]
[web Sala Muntaner]
[web Bitò produccions]		[Canal 33 – 14/01/05]
[Canal 33 – 14/01/05]

 

CRITIQUES

---

UNA COMEDIA LIGERA: “Los tres intérpretes están estupendos (....) Por su parte, Jordi Bosch, el interrogador, tiene en este papel la oportunidad de mostrar su enorme vis cómica, y lo hace, aunque en ocasiones, y quizás por falta de definición, dé la sensación de pasarse de rosca". [Begoña Barrena: El País, 06/12/04]

¿Y SI TODO FUERA UNA BROMA?: “A sus órdenes, tres actores de fuste, como son Jordi Bosch, Pere Eugeni Font y Gonzalo Cunill. (...) Tan sólo una mesa, unos estantes con gavetas y un gestor, Tobías, encarnado por un Jordi Bosch que recuerda poderosamente a Cary Grant; (diría completamente, en lugar de poderosamente, si no fuera porque, en atención a su pasado de anacoreta, combina el traje y la pajarita con unas sandalias)".  [Llàtzer Moix: La Vanguardia, 09/12/04]

"Greus qüestions són cinc minuts hilarants i cinc quarts d'hora soporífers, malgrat els bons oficis d'actors com Jordi Bosch en el paper de porter del cel, Pere Eugeni Font com a mort recent que es presenta al més enllà i Gonzalo Cunill que fa cua per entrar a l'eternitat". [Francesc Massip: Avui, 18/12/04]

LOS BOXEADORES VAN AL CIELO: "Y para hacer más radical el quietismo de la apuesta, Tobías, la voz cantante del divertimento, está sentado. Hora y cuarto pegado a su silla giratoria. El personaje sólo se levanta en dos breves ocasiones, pero hay que ver lo que Jordi Bosch consigue -con la otra mitad no me meto- de medio cuerpo para arriba. Un torbellino dialéctico. Una expresividad rutilante como corresponde a un funcionario celestial. Inmejorable. Gracia y mala uva. (...) Persuasivo, jovial, con una lógica demoledora Jordi Bosch, el pal de paller de la comedia". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 18/12/04]

"En un espai que podria ser l'altra vida o l'altre món se situen l'interrogador (un esplèndid i divertit Jordi Bosch) i l'interrogat (un segur i efectiu Pere Eugeni Font), que aborden temes que descol·loquen el segon, un home que sembla afrontar un judici sobre la seva vida". [Gónzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 19/12/04]

EL CIELO DE MENDOZA: "Para mi gusto, ahí acaba Greus qüestions, espléndidamente dirigida por Rosa Novell, con un impecable Pere Eugeni Font (Daniel) y un superlativo y graciosísimo Jordi Bosch, que realiza una gran creación –con auténtico ángel- en el rol de Tobías ". [Marcos Ordoñez: El País, 24/12/04]

"La pel·lícula de Capra continua sent una meravella, però tampoc estaria malament que us familiaritzéssiu també amb una altra mena d'àngels, com ara el que interpreta aquí en Jordi Bosch com si res, com si fer una creació espléndida de comicitat irresistible no susposés cap esforç (...) Cantant a l'àngel Bosch un fragment de sarsuela o un intens corrido mexicà, ja us l'heu ficat a la butxaca". [Qué Fem? (La Vanguardia), 31/12/04]

"I la directora, Rosa Novell, compta amb un actor com Jordi Bosch, que perfila el personatge principal de l'obra, amb el seu singular estil actoral, capaç de ser esperpèntic sense caure en l'esperpèntic ridícul. Un estil prou demostrat en obres més complexes, l'última de les quals, Dissabte, diumenge, dilluns d'Eduardo de Filippo. La seva intervenció, assegut en una rònega taula de despatx, davant d'una prestatgeria mal endreçada, amb un arxiu més capritxós que no pas eficaç, amb petits tresors musicals que l'han temptat en el seu lloc de recepció, Tobies marca la pauta de tota l'obra fins al punt que la seva intervenció, una hora i quart després, es fa curta i l'espectador n'espera, amb esperança, que n'hi hagi molt més. (...)Diu Eduardo Mendoza que, quan va saber quins eren els intèrprets de Greus qüestions, es va posar a revisar parts del text en funció dels qui l'havien de fer seu. Ara que ja sap de què és capaç l'actor Jordi Bosch, el dramaturg deu al teatre una obra més extensa que uneixi la seva capacitat irònico-literària com a autor amb la capacitat actoral de l'intèrpret. I potser no caldria que esperéssim catorze anys més. El temps, en teatre, com a Greus qüestions, corre que vola". [Andreu Sotorra: Clip de Teatre , 15/01/05]

"El cielo de Mendoza es un cielo de alta comedia, presidido por un ángel (Jordi Bosch) que domina como pocos el género, y al que no le hacen falta alas para volar muy alto como actor ". [Ramón Oliver: La Metro, 2004]

"Greus qüestions es una divertida provocación de ingeniosos diálogos servidos por Gonzalo Cunill y Pere Eugeni Font y, ¿cómo no?, con la destreza a que nos tiene acostumbrados el grandísimo Jordi Bosch. No soy amigo de adulaciones, así que podrán comprender que si así me expreso es porque el hacer de Bosch me resulta fascinante. A mi juicio, pocos como él poseen una capacidad creativa tan afinada". [Carles Sans - El Mundo]

 

 

TRÍVIA

---

Altres localitats on es va representar l'obra:

Salt [estrena]	Sant Cugat	Granollers	Vic	Reus
04/12/2004	04/02/2005	12/02/2005	13/02/2005	19/02/2005
Torelló	Sabadell	Vilassar de Mar	Blanes	Vilanova i la Geltrú
04/03/2005	05/03/2005	13/03/2005	19/03/2005	02/04/2005

 

 

COMENTARIS I ENTREVISTES

---

Comentaris a la revista AVUI DIUMENGE [12/12/2004] i al programa ALEXANDRIA [14/01/2005]  

El Xavier Grasset parla amb en Jordi sobre les GREUS QÜESTIONS --> TOT GIRA [15/01/2005]

Dos breus comentaris per a Ràdio Sant Cugat --> llegiu-los aquí + sentiu-los aquí [02/02/2005]

'Greus qüestions' comença la seva gira al Teatre Auditori amb gran èxit de públic [cugat.cat - 07/02/2005]: "Som dos i clar, hi ha poca alternativa, vull dir, amb moments molt picats amb ritmes molt trepidants, vull dir, sí, sí, ha sigut... però ha tingut la seva miga, vaja".

Breu entrevista a Reus --> reus directe [febrer de 2005]

Entrevistes: MINORIA ABSOLUTA [RAC1 - 26/04/05 (13h)] // IL·LUSIONS ACÚSTIQUES [COM Ràdio - 01/05/05] // PRIMERS AUXILIS [RAC1 - 05/05/05 (16h)]

---

teatre | menú principal

© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch