ÀVIA AMB SUQUET Ferran Monegal
El Periódico – 08/09/05
Un vehicle normalet,
de classe mitjana, que és un Golf ja una mica atrotinadet. Una masia
empordanesa fantàstica, magnífica. Una indumentària a base de fil blanc, espardenyes,
camises de lli, també algun conjunt blue jean i una armilla potser
comprada a Índigo. Tres persones de servei a la masia (encarregada, cuinera i
jardiner), com si fossin col.laboradors (¡ah!, la paraula empleats
¡mai!). I l'arribada de 12 néts per passar tots junts el mes de juliol. Aquest
és el clima, el paisatge de la protagonista d'Abuela de verano (TVE-1)
que interpreta Rosa Maria Sardà. Aquest bonic perfil d'alta burgesia
catalana progre i farcideta de diners, però que cuida els signes externs
amb una exquisida contenció, com aquell exclusiu suquet que anys enrere, cada
estiu, organitzava a la seva mansió del Baix Empordà un polític d'esquerres de
tota la vida. La Sardà, que coneix bé tot
aquest rerefons tan característic, broda una de les seves interpretacions més
mesurades, a to amb el selecte personatge a qui dóna vida. A una de les seves
nétes fins i tot li cita de memòria una frase de Coetzee ("El desig és
embadaliment, mai un intercanvi"). Demostra amb aquesta cita el meravellós
eclecticisme de la seva cultura. La dinàmica de néts, àvia i servei, submergits
en una masia empordanesa tan fabulosa, pot resultar intel.lectualment molt
atractiva. D'entrada, ja hem assistit a un cop molt bo quan la Sardà es pregunta,
sorpresa, per què els seus néts consumeixen tant paper higiènic. Li respon Abdel, el jardiner
nord-africà: "Senyora, gasten tant paper de cul perquè són rics". Exacte: com més
nivell econòmic, més volum d'excrements i escombraries.
Vam poder veure que a Abuela de verano, la
nova estrena, els personatges tenen moltes coses a dir i és presumible que els
capítols fins ara programats siguin insuficients. Perquè, en ficció, qui mana
són els personatges, i més si són una multitud. ¿Quan es donarà un premi
Princep d'Astúries a un personatge de ficció?
ÀVIES Eva Font
El Punt
– 08/09/05
Ja tenim àvia a la televisió. No
la de La botica, que ens recupera els remeis tradicionals oblidats, sinó
una àvia moderna, que tant parla d'homes com manega el mòbil, més en sintonia
amb el nou talante de TVE. La vam conèixer dimarts a la nit, a TVE-1, en
el que va ser el primer capítol d'Abuela de verano. Una ficció adreçada
a la família i inspirada en el llibre autobiogràfic Diari d'una àvia d'estiu,
de Rosa Regàs, una altra àvia de l'era moderna i icona del que han pogut
aconseguir algunes dones, com dirigir en el seu cas la Biblioteca Nacional.
Dimarts vèiem el personatge de Sardà convivint a la seva masia uns dies d'estiu
amb els seus 12 néts -en roda de premsa va confessar que en la realitat no ho
faria «ni jarta de vino»-, impartint normes i consells en una sèrie
plantejada com una ficció seriosa i que vol adoctrinar els més petits. Llàstima
que els consells semblaven massa posats amb calçador i en veu d'una àvia Sardà
poc convincent. Tot i això, va liderar les audiències, potser perquè els petits
manen en el comandament, perquè la sèrie et trasllada a un estiu que no volem
que acabi o perquè les àvies no sobren mai.
ANTIOBREGÓN Víctor-M. Amela
La Vanguardia - 08/09/2005
No era
nada fácil convertir Diario de una abuela de verano,de Rosa Regàs, en
una serie de televisión con una docena de niños y algunos animales. Pero TVE se
ha atrevido, y la serie respira bien: es una serie con niños, pero con sensibilidad
adulta. Ayuda mucho el rictus displicente de Rosa Maria Sardà como abuela
antiabuelita: nada de almibaramientos, edulcoraciones ni ñoñerías. Las
situaciones no son inverosímiles, hay reflexión y emoción verdaderas. En
resumen, es la antítesis de Ana y los siete.Pienso ahora que Abuela
de verano es una serie que estará gustándole a nuestro recordado compañero
Josep Maria Baget Herms, que hoy hace un año nos dejó aquí abajo para seguir
viendo la tele desde ahí arriba. Va por ti, amigo.
UNA SERIE EDUCATIVA Peter Casting
20 minutos – 08/09/05
Los niños tienen demasiadas cosas y, además, suelen ser cosas inútiles».Sobre esta frase se construye la serie Abuela de verano, protagonizada por Rosa M.ª Sardá. Basada en el libro homónimo de Rosa Regás, esta agradable acuarela estival debería haberse emitido en su época natural, pero por razones que se me escapan la han incrustado cuando están a punto de caer los primeros chuzos de punta. Arcanos de la programación, darling. El caso es que la historia de una abuela que se encierra durante un mes en una masía con sus incontables nietos permite un repaso pedagógico que es tan indicado para padres como para niños, aunque éstos lo disfrutarán más. Que nadie espere, en cualquier caso, unos datos de audiencia espectaculares, pues aunque la serie sea correcta y los mensajes positivos y hasta educativos, hay que admitir que no es esto lo que busca el gran público. Qué le vamos a hacer.
ABUELA SARDÁ Miguel Anxo
Fernández
La Voz de Galicia – 08/09/05
MENOS MAL. Ni es la pesadilla de Verano
azul ni la tontorrona Ana y los 7 , dos exitazos en la
historia de TVE. Abuela de verano , que La Primera dará la noche
de los martes durante las próximas 12 semanas, es algo más gracias a Rosa María
Sardá, que a estas alturas ya está entre las grandes de la escena española. Su
trasunto de la escritora Rosa Regás en su libro Diario de una abuela de
verano , es convincente y además pega bien. El equipo de guionistas
coordinados por Joaquín Oristrell, se cuidaron lo suficiente de evitar que los
críos ni sean frikis odiosos ni repipis a los que apetezca apretar el cuello¿
Recibieron como premio el espacio más visto.
Con ella, TVE pretende conquistar
al target familiar sin la coartada mema de la Obregón. Obvio que el experimento
tiene sus riesgos, como cualquier producto coral empeñado en satisfacer a
todos, algo imposible. Pero al meter en los personajes algo más que tópicos y
abriendo huecos a los buenos valores (sin moralismos oportunistas ni
coyunturales), Abuela de verano supera por momentos a la
monotonía ya habitual en la ficción española de teleseries (y además ¡No
gritan!). Al recurrir a exteriores naturales sin aspecto de cartón-piedra, gana
credibilidad. La abuela Eva, doce nietos y un mes en una masía de ensueño, no
será la octava maravilla, pero ni provoca acidez estomacal ni náuseas.
ESPAÑA ME PONE Sergi Pàmies
El País – 10/11/05
El médico que interpreta Albert
Espinosa en Abuela de verano (TVE), en cambio, sigue inspirado. El
martes se declaró a la mujer de su vida. Fue una de esas escenas que si la
hicieran Tom Hanks y Meg Ryan pasarían a la historia de la ficción tierna y
sentimental.