AGÈNCIA DE VIATGES
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE Fotografies
Comentaris sobre en Jordi Links
L’AGÈNCIA DE VIATGES
Dates d’emissió: del 17 d’abril de 1993 al 17 de juliol de 1993 a TVC
14 episodis de 30 min.
Director: Jordi Roure
Guió : Ramon Solsona i Enric Gomà
Intèrprets: Pep Antón Muñoz (Ventura), Jordi Bosch (Octavi), Maria Lucchetti (Anna), Teresa Lozano (Ofèlia), Ovidi Montllor (Procopi), Carles Canut (el Quadre)
L’argument de “L’agència de viatges” es basa en les relacions de les persones que treballen en l’agència de viatges “Cucurella Tours”, la qual va ser fundada a principis dels anys seixanta. Amb la mort del seu fundador, el vell Cucurella, el negoci passa a mans del fill gran, Ventura, però el seu germà Octavi pretén fer-se amb el control del negoci a qualsevol preu. Alguns dels conflictes que sorgeixen entre els personatges van evolucionant al llarg de la sèrie, especialment el triangle Octavi-Anna-Ventura. A les tensions per la lluita pel poder, la penúria econòmica i les que genera l’atractiu de l’Anna, s’hi afegeixen el embolics ocasionats per alguns clients, entre els quals hi ha artistes convidats.
El caràcter apàtic i evasiu del Ventura porta a l’agència a la penúria econòmica. La falta de sentit comercial i el poc interès per dinamitzar el negoci familiar fan disminuir vertiginosament el número de clients i això repercuteix en unes ruïnoses finances. Des del seu despatx de “Cucurella Tours”, Octavi organitza alguns viatges pel seu compte, que li serveixen per a fer petits negocis de contraban. Però el gran objectiu de l’Octavi és tenir el poder de l’agència, així que no dubta a posar impediments i trampes en contra del seu germà. Els altres dos personatges que vetllen perquè els conflictes no siguin majors són l’Anna i l’Ofèlia. La primera és una noia jove que al llarg dels capítols despertarà el desig dels dos germans. Ofèlia és una antiga treballadora amb un caràcter molt especial. El comptable de tota la vida del vell Cucurella va sovint a l’agència i fa algunes feines per l’Octavi. Es diu Procopi i és cec.
CAPÍTOLS :
1- La revolució: Després de la mort del vell 'Cucurella', en Ventura, com a hereu, es fa càrrec de l'agència. L'Octavi, cansat de la ineficàcia del germà, emprèn una modernització radical, una autèntica revolució. Vol fer un concurs que els doni notorietat i pretén que els nomenin la millor agència de l'any. En Ventura, enemic de les reformes, reacciona i s'empesca una estratagema per fer fracassar les pretensions de l'Octavi.
2- El gat: L'Ofèlia ha de portar el gat al psiquiatre d'animals perquè està passant una depressió. Quan és a al consulta, esclata un conflicte amb el psiquiatre. El conflicte afecta de retop a l'Octavi que havia fet un viatge sospitós a Suïssa. L'Ofèlia està molt preocupada pel gat i no pararà fins que aconsegueixi curar-lo.
3- Bona estrella: No totes les persones que entren a Cucurella Tours són clients de l'agència. Un pobre s'està a la porta menjant marrons glacé, i aviat descobreix que no és un pobre qualsevol. L'Octavi i en Ventura creuen que poden utilitzar-lo en benefici propi, però l'Octavi està també molt ocupat a seduir una noia que li explica la trista història de al seva vida.
4- El coronel: En plena crisi econòmica de l'agència, entra un militar que encarrega uns bitllets. L'Ofèlia el reconeix, és un antic nòvio que ara parla amb l'Anna amb aires de seductor. A l'hora de portar els bitllets al militar, tothom té motius per anar-hi i per no anar-hi. Finalment en Ventura passa per una situació molt compromesa i descobreix a què es dedica realment el coronel.
5- Foc creuat: L'Octavi està convençut que l'única solució és calar foc a l'agència i començar de nou amb els diners de l'assegurança, però en Ventura no ho consenteix de cap manera. Arriba una reneboda de l'Ofèlia i l'Octavi aprofita la circumstància per posar en pràctica els seus propòsits. Però les coses no surten sempre tal i com han estat planejades...
6- L'últim viatge: Mentre l'Octavi és de viatge i envia flors cada dia a l'Anna, la senyora Favència, una amiga de l'Ofèlia, ha escollit Cucurella Tours per posar en pràctica una idea que va barrinant des des fa molt de temps. Quan l'Octavi torna de l'estranger es troba un Ventura gelós i la senyora Favència en una situació tragicòmica. Una feliç coincidència retornarà la felicitat a l'amiga de l'Ofèlia.
7- El rei de Noruega: Mentre el Rei de Noruega visita oficialment la ciutat, el Cap de Protocol de la Casa Reial prepara un recorregut que el monarca farà a peu i d'incògnit. Entra a diverses botigues, i entre elles a 'Cucurella Tours', i els dóna instruccions perquè estiguin preparats. L'Octavi hi veu una bona ocasió per posar en pràctica una operació comercial de les seves.
8- Un salt mortal: L'Ofèlia vol donar una sorpresa als seus pares. En Ventura es tanca al despatx per jugar amb els seus vaixells i l'Anna s'enfada amb ell i acaba dient-li que li fa pena. Però, indirectament, l'Ofèlia dóna l'ocasió al Ventura de mostrar-se audaç i decidit. L'Octavi, que sempre ha volgut fer un gran salt, aquesta vegada té enveja del seu germà i s'ha de conformar a vendre llibres d'ocasió.
9- El fugitiu: L'agència està amenaçada per una ordre d'embargament. El motiu és que ha vençut la hipoteca que en Ventura Cucurella havia subscrit. Quan l'executiu de la sentència judicial sembla inevitable, arriba un client sospitós. És un evadit de la justícia que vol comprar un bitllet per escapar-se. Però el Procopi el reconeix.
10- El llac dels cignes: El Procopi està desesperat perquè fa dies que no dorm. L'Octavi està desesperat perquè s'ha encarregat d'una gira del Covent Garden, però a l'hora de fer una representació troben a faltar una caixa amb les sabatilles de ballet. L'Anna tindrà ocasió d'invitar els dos germans a presenciar El llac dels cignes i cadascú reacciona d'una manera diferent. Tot se soluciona gràcies a una monja.
11- Heil rock’n roll: "Cucurella Tours" promou viatges per a un concert de cant gregorià. L’Octavi, pel seu compte llança una campanya per anar al concert "Heil, heil, Rock and Roll" als Estats Units. Una juguesca entre els dos germans farà que qui aconsegueixi més clients es farà càrrec de la direcció de l'agència. L'arribada d'uns clients peculiars pot decidir la balança a favor de l'un o de l'altre.
12- Un cop molt dur: En Ventura i l'Octavi estan sols davant del perill. Les galeries comercials es converteixen en una amenaça per a la supervivència de Cucurella Tours. En Ventura es veu obligat a fer d'animador de vendes amb una clienta més aviat excèntrica. L'Octavi es riu de les desgràcies del germà fins que s'adona que ell també està en perill. La intervenció de Procopi és decisiva.
13- Tancats: L'Octavi ha fet servir una noia lituana a la que pretén fer passar per guia. Té interès que tothom se'n vagi, perquè ha preparat una festa íntima a l'agència amb l'esperança de seduir la noia i aprofitar el pont de tres dies per emportar-se-la a Cadaqués. Ha preparat una música íntima, caviar i cava i quan ja no queda ningú a la botiga, surt un imprevist i es troba amb "la situació que havia desitjat tota la vida". El Ventura decideix declarar-se a l’Anna.
14- El casament: Es casaran Anna i Ventura? Farà Octavi alguna cosa per impedir-ho? Tindrà prou paciència el jutge per esperar uns nuvis que no arriben? Com anirà a parar la filla d'Octavi a mans de la policia? Per què la mare d'Anna li canviarà el vestit de núvia? Quins versos recitarà el padrí quan doni el ram? Per què el ram serà precisament de nards?
El protagonista de la sèrie és en Ventura (és ell qui parla amb el “quadre” i qui es queda amb la noia) i la sèrie té, pel meu gust, un humor massa blanc i innocent. Afortunadament els actors reciten els acudits (dolents) amb elegància i la presència del Procopi dóna un toc d’ironia al conjunt. L’Anna és el personatge assenyat, en canvi, l’Ofèlia, se’n va del surrealisme al esperpentisme i no encaixa enlloc. Finalment tenim els dos germans: el seny i la rauxa. Potser s’exagera en el caràcter tímid i passat de moda del Ventura i això fa, sense cap mena dubte, que el personatge més simpàtic sigui l’Octavi. A cada capítol hi apareixen actors convidats com per exemple el Francesc Orella, l’Anna Güell, la Montserrat Carulla o la Núria Hosta.
"L'interès creixent de TV3 pel gènere de la comèdia va portar els seus responsables a crear un concurs de projectes de sèries obert als nous escriptors i guionistes. El premi consistia en la producció de la sèrie guardonada amb el primer premi i se'l va endur Ramon Solsona i Enric Gomà per L'agència de viatges, una sèrie basada en les relacions personals dels empleats d'aquesta agència i també els problemes amb els clients, força singulars a vegades. La lluita pel control de l'empresa entre dos germans hi afegia una nova línia argumental. La sèrie, dirigida per Jordi Roura, es va estrenar el dissabte 17 d'abril de 1993 a les deu de la nit, o sigui, en competència amb els partits de la lliga de futbol aleshores emesos al Canal 33. Pep Anton Muñoz i Jordi Bosch va interpretar els dos germans enfrontats (però sense mai la sang no arribés al riu) i del seu elenc cal subratllar la intervenció d'Ovidi Montllor en el paper de Procopi, el comptable ja jubilat de l'agència, i ara cec, que malgrat tot encara feia encàrrecs. Va ser una de les seves darreres interpretacions. Un altre motiu de discòrdia dels dos germans el va aportar la jove Anna, una atractiva empleada que els fa anar de corcoll interpretada per Maria Lucchetti." (J.M. Baget i Herms: "La nostra". Vint anys de TV3, 2003)
L’Octavi és, com ja he dit abans, el personatge més simpàtic junt amb el Procopi. Els negocis que organitzen tots dos acostumen a ser un desastre però no tant com el negoci de l’agència en sí. L’ambició final de l’Octavi és fer-se amb l’agència, però només perquè ell considera que està més capacitat per dur els negocis millor que el seu germà (i possiblement és veritat) i això fa que renunci a la conquesta de l’Anna (tot i que sembla que no li manquin admiradores com la guia russa). L’Octavi té una filla petita –Gràcia- però mai no es diu d’on surt la nena i no s’anomena cap ex dona. Acostuma a vestir amb colors llampants i el darrer capítol ens sorprèn amb una mena de permanent, tot i que el que més l’amoïna són els seus primers cabells blancs. Ah! i li encanta dur ulleres de sol! Durant la sèrie el veiem amb smoking, amb camisa hawaiana, disfressat de rata o de nen disfressat d’indi (només per aquesta escena ja val la pena tota la sèrie). En definitiva, l’Octavi és una mica enredaire però sense mala fe...
_ _
"Jo no tinc nòvies, tinc... admiradores".
Procopi: “Des que es falsificava les notes de col·legi, l’Octavi no ha tornat a fer res legal”
El pare al Ventura: "Et porta molts sofàs d'avantantge, l'Octavi..."
L’Octavi i el Ventura expliquen cadascú a l’Anna un trist record de llur infància per tal de fer-la entendrir i de demostrar el seu amor per la música. Les dues històries tenen lloc un dia de reis quan els dos germans eren petits i obrien els regals il·lusionats. Veiem l’Octavi vestit d’indi (amb un plomall al cap i un arc i una fletxa) i el Ventura vestit del 7è de cavalleria. Tots dos porten pantalonets curts i el look de l’habitació i dels pares és molt de l’època (principis dels anys 60). En una de les històries l’Octavi aixafa el piano de joguina del Ventura i en l’altra, el Ventura destrossa la guitarra de joguina de l’Octavi. El que queda clar és que tots dos germans són uns mentiders i que s’odien des de la més tendra infància. Les cares dels dos actors representant uns 5 anys són impagables.
· El Pep Anton Muñoz, la Teresa Lozano i en Jordi van tornar a coincidir al Lliure amb “Cantonada Brossa”. Per separat, amb el Pep Anton, a “Antoni i Cleòpatra”, “Mort accidental d’un anarquista”, “Advertència per a embarcacions petites”, “30 d’abril”, “Titànic-92” i “Nissaga de poder” i amb la Teresa, a “Un dels últims vespres de Carnaval” i a “L’hort dels cirerers”.
Una altra coincidència: amb el Jordi Dauder -al 2n capítol- tres anys abans de la mítica "Nissaga de poder". I un llarg etcètera per a la resta d'actors convidats.
· Aquest va ser un dels darrers papers que va interpretar l’Ovidi Montllor.
· El personatge del “Quadre” era la fotografia de l’actor Carles Canut, molt de moda en aquella època pel seu paper de Rafèques en el programa “Vostè jutja”.
· La sèrie, que s’emetia els dissabtes a les 22 hores, va néixer del guió guardonat en el “I concurs per a projectes de sèries per a televisió”, dins de l’apartat de comèdies de situació, que va convocar TVC.
pàgina de fotografies dedicada a la sèrie è feu clic aquí
http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=209956316 pàgina del Canal 300
www.tvc.es/cataleg/scom_9.htm pàgina de TVC, en anglès, dedicada a promocionar els seus productes (ignoro si “L’agència” va tenir èxit).
www.iua.upf.es/¬laura/WEB_TVC/serie93.htm#anchor5080399 pàgina feta per una alumne de la UPF que és una mena de recull de totes les sèries que es van fer a TVC des dels inicis fins a finals dels 90.
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espaterrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| **** |
L’aparença d’en Jordi |
| **** |
L’actuació d’en Jordi |
| ** |
La sèrie en general |
| ** |
Rànquing dins les sèries d’en Jordi |
| ** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch