ARNAU
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE Fotografies
Comentaris sobre en Jordi Links
ARNAU
Dates d’emissió: del 17 de gener de 1994 al 14 de febrer de 1994 a TVC (reposició l’agost de 2001)
5 capítols de 50 min. (Intervenció en el capítol quart)
Director: Lluís M. Güell
Guió: Xesc Barceló i Doc Comparato
Intèrprets: Pere Arquillué (Arnau), Jaume Valls (Odalrich), Carme Elías (Sanchia), Sílvia Munt (Garsa), Ariadna Gil (Elna), Pepa López (Agra), Joan Borrás (abad Ató), Enric Arrendondo, Pep Cruz, Santi Ricart (Bernat), Rosa Novell (abadessa Udalgarda), Imanol Arias (Yazid), Fernando Rey, Josep Maria Pou (comte de Barcelona), Francesc Orella, Pep Ferrer, Carles Sabater (Ermengol), Jordi Bosch (Guillem), Abel Folk (Mamburg), ....
Premis: -Nominada al Festival de Televisió de Montecarlo
-Finalista al Festival de New York de 1994
-Premi de Videografia i Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al Millor Realitzador
-Premi de l'Institut de les Lletres Catalanes al Millor Guió
Ens narra la llegendària història del comte Arnau. Arnau és un noble cristià del segle XI, l’arquetip del català fort, contradictori, valent, lliure, complex i fidel a les seves idees. Al llarg dels cinc capítols, se situarà en el centre de lluites sagnants pel poder i passions amoroses.
El comte Arnau, preferit del comte de Barcelona, després de ser capturats per uns moriscs, coneix la filla d'una bruixa de la qual s'enamora. Al seu castell, el seu cunyat i la seva germana, només fan que urdir plans per enfonsar-lo. Injuriat, Arnau fuig amb la seva estimada. Els acompanya un jove escuder. Mentrestant, la seva pacient dona, convenç un músic perquè netegi el bon nom de l'Arnau. Hi ha una lluita final i Arnau mor.
Una de les poques i primeres superproduccions fetes per TVC i s’ha de reconèixer que aquesta vegada la van encertar. Amb la colla d’herois que tenim a les nostres contrades i sempre empassant-nos les històries d’aquells de més enllà de l’Atlàntic. L’Arnau, tot i ser una llegenda, és un heroi català com la copa del Pi de les tres branques. La sèrie aconsegueix transmetre l’atmosfera medieval, fosca i turbulenta, plena d’ambicions, poders, traïcions, amors i, fins i tot, bruixeria (el meu personatge preferit és el de l’Agra). L’Arnau no és tan bo com sembla i l’Odalrich tampoc és tan dolent. Les dones, sempre ocultes en aquesta època de la història, tenen aquí un paper primordial. Coneixem també altres aspectes com la vida monàstica (amb aires que recorden “El nombre de la rosa”) o la presència dels àrabs al voltant de les nostres terres. El final d’un heroi català no podia ser sinó amarg però la sèrie, en canvi, ens deixa un molt bon gust de boca.
S’ha de felicitar especialment als directors de càsting i fotografia.
Continuem amb falses expectatives. Quan apareix el Guillem (amb aquells cabells difícils d’oblidar) pensem que serà un personatge cabdal i clau que ajudarà l’Arnau. Sí que l’ajuda, en teoria, però això només ho coneixem per boca del rei i el Guillem i els seus simpàtics sequaços (del grup dels “Comediants”) no tornen a aparèixer. No arribem a saber qui és realment aquest Guillem i quina relació té amb l’Armengol, però sí sabem que sap lluitar amb espasa, que és cobdiciós i que li agrada el vi i les dones (mira! com al Julio Iglesias!). És una llàstima que el personatge no torni a sortir més doncs és força simpàtic i molt vitalista; un home positiu en mig de tanta foscor. A més a més, físicament (malgrat la perruca)al Jordi li escau d’allò més.
“M’imagino que no van trobar una perruca més horrible.... (menteixo, la dels “Cargols” és encara pitjor)”. (meva)
Quan, fent ús del llibertinatge de l’època, decideix besar la noia que li acaba de servir el vi (amb gran alegria per part d’aquesta).
· Naturalment amb la gran quantitat d’actors que hi apareixen és gairebé impossible citar totes les obres en les que han coincidit amb el Jordi; per tant, ja que aquí només comparteix escena amb el desaparegut Carles Sabater, val a dir que van tornar a coincidir a “La febre d’or”. El mateix Carles Sabater és qui cantava la cançó dels crèdits: "Arnau".
· La sèrie va mobilitzar 29 actors, 600 extres i un equip tècnic de 55 persones, amb un pressupost de 725 milions.
· Aquesta és una de les poques sèries fetes a TVC que té un “Making off”, és a dir, un reportatge on es mostra com es va filmar la sèrie, que va resultar ser molt interessant.
www.iua.upf.es/¬laura/WEB_TVC/serie94.htm à web dedicada a totes les sèries que es van emetre a TV3 des de l'any 84 fins al 95. Conté tota la trama de la sèrie fil per randa
http://www.ovideo.com/cat/base.htm à web de la productora. Dins la secció ‘Televisió / Sèries’ hi trobem una fitxa d’Arnau.
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espatarrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| ** |
L’aparença d’en Jordi |
| **** |
L’actuació d’en Jordi |
| ***** |
La sèrie en general |
| ***** |
Rànquing dins les sèries d’en Jordi |
| *** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch