A L’EST DEL BESÒS
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE Fotografies
Comentaris sobre en Jordi Links
A L’EST DEL BESÒS
Dates d’emissió: 1988 al circuit català de TVE (Sant Cugat) . Reposada el juliol de 2002.
Capítols de 25 min. (Intervenció en el capítol novè: NOCES DE VI)
Director: Àngel Alonso
Autors: Miquel Àngel Nieto
Versió catalana: Joan Casas
Producció: Agustí Causi
Intèrprets: Anna Lizaran (Marga), Joan Borràs (Damià), Ramon Teixidor, Elisenda Ribas (mare), Josep Lifante (Bromuro), Maribel Martínez, Isabel Rocatti, Jordi Bosch (Jaume), Rafa Monleón (ell mateix), Josep Ma. Domènech, Albert González
Una sitcom (molt) catalana sobre una família poc convencional. El pare és un taxista dropo, la mare, tot i estar a l’atur, fa feinetes i l’àvia és una mena de bruixa moderna. Tenen una filla, d’altres parents i un amic mig gitano. A cada capítol hi apareix un artista convidat.
És difícil de jutjar una sèrie de la qual només he vist 2 capítols, però a simple vista es tracta d’una comèdia amb clares reminiscències a aquelles obres teatrals catalanes dels anys 50, però en una versió més modernitzada. La família en sí és un caos i en conjunt pot recordar a aquella pel·lícula de Frank Capra anomenada “Vive como quieras”. En el capítol 9, la filla es casa i dissenya els vestits per a tota la família. En Jaume (un altre taxista de l’empresa “Botafurull S.A. El Besòs”) i el Rafa Monleón es miren la desfilada dels vestits asseguts al menjador, però no sé com hi arriben a parar.
És en Jaume, un taxista foteta i una mica sapastre. No sé com arriba a la casa (vaig enganxar el capítol començat) però al final és ell qui portarà tota la família a l’església (déu conduir un mini bus). Demostra que està de volta de tot quan explica que es va trobar la seva xicota al llit amb el seu millor “enemic” hores abans de casar-se i que ha decidit de no anar mai a cap casament, tot seguit es pren un carajillo ben carregat la mar de content. En Damià li fa llegir la presentació de la desfilada però no encerta a llegir correctament cap dels cultismes que hi han escrits (no sabem si és curt de vista o simplement no sap llegir gaire) i finalment cedeix aquest honor al Monleón. Al final, ell és l’únic espectador dels “modelets” de la família i els acompanya tot portant la corona de flors que en Bromuro ha confós per la toia de la núvia. De la indumentària senzilla que porta, hi destaca la gorra de la companyia de taxis i, és clar, les grenyes de l’època.
“Per què no s’ha emès el capítol 10? Quantes aparicions com aquesta deuen restar encara inèdites?”. (meva)
Quan explica a un sorprès Monleón perquè ha decidit no anar ni al seu propi casament.
· Tots els actors procedeixen dels escenaris catalans però el rècord de coincidències el té, naturalment, amb l’Anna Lizaran, companya al Lliure.
· Aquesta és, segons els meus minsos coneixements, la seva primera aparició a televisió. O no?
_ _ _
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espaterrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| *1/2 |
L’aparença d’en Jordi |
| *** |
L’actuació d’en Jordi |
| * |
La sèrie en general |
| * |
Rànquing dins les sèries d’en Jordi |
| ** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch