Dades tÈcniques                                                 Escenes / fraseS favorites

Argument                                                                                                     Trivia

Comentaris sobre la pel·lícula / SÈRIE                                   Fotografies

Comentaris sobre en Jordi                                                                      Links

CrÍtiques                                                                                         Puntuacions

 

 

Dades tècniques

NISSAGA: L'HERÈNCIA

Dates d’emissió:  del 12 de gener de 1999 al 19 de gener de 2000 a TVC

26 capítols de 50 min.

Director: Sílvia Quer i Javier Arazola

Guió: Josep M. Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluís Arcarazo

Intèrprets: Eduard Farelo (Eduard), Jordi Bosch (Raimon Montsolís), Enric Majó (Maurici), Jordi Banacolocha (Tomàs), Mercè Comas (Agustina), Julio Manrique (Roger), Àngels Sánchez (Eulàlia), Marta Pelegrina (Mercè), Marc Rodríguez (Mateu), Ivan Morales (Alexandre), Santi Ricart (Toni), Victòria Pagès (Mireia), Esther Formosa (Pietat), Boris Ruiz (Màrius), Marta Marco (Neus jr.), Pep Pla (Jordi), Ferran Carvajal (Jesús)

 

Argument

"La nostàlgia de Nissaga de poder, justament, va portar els seus autors a repetir l'experiència de Poble Nou i presentar una seqüela que es va titular Nissaga: l'herència, estrenada el 12 de maig de 1999 en horari de màxima audiència i capítols setmanals d'una hora. La trama argumental girava al voltant dels hereus de la família Montsolís i es desenvolupava setze anys després de la tràgica mort de l'Eulàlia i el Mateu. Això no volia dir que l'acció es traslladés a l'any 2015 sinó que es mantenia a l'època contemporània. Una llicència argumental força singular. De fet la història es repetia fatalment i de nou hi havia relacions incestuoses i homosexuals, passions esbojarrades, tensions generacionals i tot un grapat de situacions un pèl truculentes. Aquesta nova criatura de Benet i Jornet i els seus col·laboradors habituals, amb la incorporació del dramaturg Sergi Belbel entre altres, va gaudir d'una bona acceptació, però va romandre força lluny dels nivells de Nissaga de poder: els deu primers capítols abans de l'estiu van aplegar 551.000 espectadors de mitjana i el 22,5% de quota. Xifres remarcables en les hores de màxima lluita per audiència. Al setembre la sèrie va tornar amb els setze darrers episodis i noves trames i personatges, però va 'punxar' gairebé totalment amb 388.000 espectadors i el 14,8% de quota de pantalla. No hi va haver per tant epílegs com en el cas de Rosa." (J.M. Baget i Herms, "La nostra. Vint anys de TV3")

 

Comentaris sobre la sèrie

És L'herència una gran broma? Personalment crec que l'argument de la sèrie només consistia a eliminar personatges que havien sobreviscut a la Nissaga original (seguint el tòpic ja famós que a Nissaga mataven a tothom) amb l'excusa que, en el darrer capítol, l'Eduard sabria la veritat sobre els seus pares. Per arribar a aquesta anhelada escena, amb un petit pròleg n'haurien tingut prou. Per què, doncs, tot aquest dispendi de nous decorats, nous personatges i noves (i irrisibles) trames? Misteris de TV3. Per no parlar de les falses esperances de tots els fans de l'Eulàlia que creien que L'Herència significaria la resurrecció de llur tieta preferida. Més crítiques: és creïble un psicokiller de 17 anys? Certament, i abans de conèixer qui seria una de les seves víctimes, ja vaig pensar que el "Llimac fastigós jr." no tenia prou entitat per dur tot el pes d'una sèrie, la qual, a més a més, venia precedida d'una fita televisiva. Un cop vist el darrer capítol abans de l'estiu (del qual, per fortuna, ja estava prevenida) i el posterior, i veient que tampoc hi havia cap resurrecció prevista, vaig optar per deixar de veure la sèrie. Tot i que m'hi vaig reenganxar en el darrer capítol, clar, per veure com l'Agustina explicava a l'Eduard el gran "secret", malgrat tots haguéssim desitjat que la revelació hagués arribat abans i d'una manera més espectacular.

Com a part positiva, només puc destacar el descobriment de joves actors com la Marta Marco, el Julio Manrique o el Ferran Carvajal.

 

Comentaris sobre en Jordi

Si a l'antiga Nissaga en Raimon era una peça força important, a L'herència queda relegat a un segon pla, convertint-se en un pare rondinaire (no era d'estranyar, amb la bleda de filla que tenia) i que té noves afeccions, impensables en el "vell" Raimon, com ara la caça. El "nou" Raimon viatja força però continua preocupant-se pels afers familiars, sense assabentar-se de què és el que realment està passant (com era habitual en ell). Quan finalment decideix indagar una mica pel seu compte (en Raimon remenant l'habitació d'algú? Mai de la vida!), les conseqüències són nefastes per a ell i per a tots els qui l'envolten. Tot i que procuro intentar ignorar l'escena de l'assassinat (el meu psiquiatra m'ho aconsella J), vull esmentar-la, per a dir que sí hauria acceptat una mort del Raimon (snif) si hagués estat digne, dramàtica, especial. De l'estil de morir als braços de l'Eduard tot confessant-li la mitja veritat que sabia per boca de l'Eulàlia. Però no! Havia de morir sol i a sobre, per a rematar-lo, socarrimat!: "Oh, Benet i Jornet. Per què el vas abandonar?". He de confessar, però, que amb tot el capítol següent, i en especial amb l'escena on l'Eduard es reconeix perdut sense el Raimon, vaig gastar tots el kleenex de casa.

Físicament, en Raimon, per sort, no acusa gaire els 16 anys que li venen de cop. Simplement fa ús d'unes estiloses ulleres i llueix els seus cabells blancs naturals. Continua portant vestits i corbates, malgrat ara el veiem més vestit d'esport (camises a quadres). Lacoste, naturalment.

 

Crítiques

"Calia?" (meva)

"CUANDO LA HISTORIA SE REPITE DEMASIADO... Nissaga, l'herència se despidió hasta mediados de septiembre. Se toman vacaciones Mateu, el joven asesino en serie digno de una película de Tarantino, y Eulàlia y Roger después de consumar el incesto. El último capítulo de la temporada respondió en buena medida a las previsiones y vino a demostrar que Josep M. Benet i Jornet ha apostado por la vía irónica del complaciente autoplagio. La historia se repite, y cómo, en el incesto expresado, eso sí, en imágenes más bien elípticas en horario de 'prime time'. Por si fuera poco, Benet hizo honor a su condición de incorregible pirómano en una de las últimas escenas: después de disparar y matar a Raimon, en efecto, Mateu lo mete en el coche y le prende fuego, lo que provoca uno de esos incendios sin los cuales no hay folletón de TV3 que valga.

No parece haber suscitado esta segunda etapa de Nissaga el mismo entusiasmo que la premisa y es lógico, ya que a estas alturas resulta difícil sorprender al personal con incestos, asesinatos múltiples o escenas ambientadas en bares gays, y ya no digamos con las idas y venidas dels sainetero notario, quien por desgracia parece dispuesto a abandonar a su familia y también a la audiencia. Han desaparecido asimismo las pinceladas costumbristas del bar y todo cuanto ocurre en el serial es tremendo, por no decir absolutamente tremendista.

A esas alturas nadie duda de la profesionalidad y la eficacia de los equipos de producción de TV3 y de un buen núcleo de actores. Sin embargo, no deja de ser una lástima que ese esfuerzo se vea limitado a la puesta en escena de seriales, un género inevitablemente menor donde los personajes son meros arquetipos en manos de los guionistas y el teléfono (móvil, portátil o de cualquier clase) sirve sistemáticamente para resolver por la vía rápida las situaciones dramáticas. De una u otra forma Nissaga, l'herència no se ha desprendido todavía, y no sabemos si lo conseguirá, de su aire de segunda parte apresurada para explotar un éxito que ya empieza a ser historia." (J.M. Baget Herms: La Vanguardia, 30/07/99)

 

Escenes / frases favorites

Escenes:

La breu conversa amb la Mireia i veure com en Raimon, de no saber fer anar gaire un PC, al cap de 16 anys, se'n surt amb certa naturalitat amb un portàtil.

 

 

Trivia

·                     La Neus jr. (Marta Marco) és en realitat la filla del doctor Vidal-Garriga (Lluís Marco). Quin embolic!

·                     El Toni (Santi Ricart) va ser el Querubí a les mítiques "Noces de Fígaro" del Teatre Lliure.

·                     Sergi Belbel, un dels guionistes, és el director de les obres de teatre: "Morir" (també n'és l'autor), "Dissabte, diumenge i dilluns" i "Primera plana".

 

Fotografies

pàgina amb 50 fotografies de la sèrie è feu clic aquí

 

 

Links

- - -

 

 

Puntuacions

Sistema de puntuació:

 

Puntuació personal:

torna a l’inici

---

pàgina principal

© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch