LA LLOLL
Dades tÈcniques Escenes / fraseS favorites
Comentaris sobre la Pel·lícula / SÈRIE Fotografies
Comentaris sobre en Jordi Links
LA LLOLL
TVC, 16/09/1993 – 07/03/1996
Intervenció en diferents gags
Intèrprets:
· Gag del caixer automàtic
· Gag de la favada: Pep Cruz (Josep), Lloll Bertran (Dolors), Jordi Bosch (Jordi) i Maria Lanau.
· Gag del contracte temporal: Lloll Bertran i Jordi Bosch.
· Gag de la fi del món: Pep Torrents (Umbert), Lloll Bertran (Imma), Jordi Bosch (Carles Dorta, corresponsal a Washington), Silvia Sabaté (corresponsal a Madrid), Dolors Rossinyol (corresponsal al Vaticà), Genís Hernández (corresponsal a la plaça Sant Jaume) i Marta Millà (dona del temps).
La Lloll Bertran ha protagonitzat diverses sèries de gags. Aquests que descric aquí corresponen a la temporada 95/96.
Gag del caixer automàtic: És un gag recurrent on un caixer automàtic reacciona de manera diferent a l'habitual, com per exemple, dialogar amb l'usuari.
Gag de la favada: El Pep Cruz i la Lloll són dos pagesos normals i moderns que aprofitant la candidesa dels pixapins de Barcelona fan un bon calaix. És una recreació d'un famós anunci de l'època (favada Litoral) on apareixia un iaia camperola que venia la favada enllaunada com si fos feta a casa.
Gag del contracte temporal: El Jordi és un empresari que contracta la Lloll per 5 minuts en una clara paròdia al contractes temporals. Tot i ser una dona molt preparada només la volen per redactar una carta. Al final, tot just signat el contracte, molt astutament ella es posa malalta i demana la baixa.
Gag de la fi del món: La redacció del telenotícies anuncia la fi del món per l'endemà. Contacten amb diferents corresponsals per conèixer les diferents reaccions al món. A Washington, el Jordi informa que en Clinton es dedica a tocar el saxo, a Madrid, els ministres estan de festa i al Vaticà, ballen tots la conga. A la plaça Sant Jaume el president Pujol ha fent algunes confessions (li agraden els Chunguitos i és de l'Espanyol) i la dona del temps aprofita per despotricar i separar-se del seu marit per tv. Una nova connexió amb Washington ens mostra el corresponsal abraçat per una noia seductora i aquest talla la connexió. Finalment els redactors reben la notícia que el món no s'acaba i la cara de circumstàncies, després de llurs confessions, és tot un poema.
Els gags de la Lloll acostumen a ser familiars i simpàtics però en ocasions, com en el cas del contracte temporal, poden ser força més irònics. Els actors convidats són grans comediants de l'escena catalana doncs és difícil fer riure en 2 minuts de gag. Vistos ara encara no han perdut vigència però el de la favada no s'entén si no s'ha vist o no es recorda aquell anunci. Sens dubte, amb aquesta sèrie, la Lloll Bertran es va ben guanyar el nom de la "Carol Burnett" catalana, doncs no només interpretava tots els gags sinó que al final de cada programa realitzava una imitació musical, tant de físic com de veu.
Els tres gags requereixen una comicitat total que en Jordi resol amb la seva gràcia habitual. En el primer, és un pixapins o un camaco que acaba caient innocentment en la trampa dels pagesos. Per cert, aquest personatge es diu "Jordi". En el segon gag, és un empresari seriós i té molt de mèrit no riure mentre explica les barbaritats del contracte "deixalla". El tercer gag, el més llarg, és potser el més simpàtic, doncs intenten representar-nos com tractarien una notícia com la fi del món els presentadors seriosos d'un telenotícies. El corresponsal de Washington apareix com el més seriós però quan tornen a connectar amb ell, té una noia al coll i sembla que decideix unir-se a la darrera gresca mundial. Al final de cada programa surten els actors convidats amb el nom sobreimprés i al final d'aquest concret, torna a aparèixer el corresponsal amb la noia i sembla que s'ho està passant d'allò més bé (en una mena d'ampliació del gag). Tot i ser gags de diferents dies el look del Jordi és força similar en tots tres: cal que remarqui la puntuació que he posat?....
“Per què no veiem que fa després el corresponsal de Washington?”. (meva)
Corresponsal de Washington – ”(...) i ara si em permeten me'n vaig amb aquesta noia...”
· Això més que "trivia" és un "momento confesiones": gràcies al gag del caixer automàtic (que no he tornat a veure) em vaig aprendre el nom de l'actor que el protagonitzava... (estem parlant d'un 'remember when' de finals de 1994).
· L'Emma Vilarasau també va aparèixer en un gag i més endavant, quan la Nissaga ja triomfava, la mateixa Lloll (caracteritzada de Sandra Camaca) va entrevistar en Jordi i l'Emma pel seu programa "El xou de la Diana" en una entrevista divertidíssima on més que parlar, reien tota l'estona. La podeu llegir aquí.
· Amb el Pep Cruz va coincidir més tard a "La memòria dels Cargol" i amb el Pep Torrents, a l'inevitable Nissaga.
· En el gag de la favada trobem el primer i únic personatge seu (que jo recordi) que s'anomena "Jordi".
- esquetx dels boletaires:
- esquetx del contracte temporal:
- esquetx del TN final:
_ _ _
Sistema de puntuació:
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espaterrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal:
| ****** |
L’aparença d’en Jordi |
| **** |
L’actuació d’en Jordi |
| *** |
La sèrie en general |
| *** |
Rànquing dins les sèries d’en Jordi |
| **** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch