DADES TÈCNIQUES	ESCENES / FRASES FAVORITES
ARGUMENT	TRIVIA
COMENTARIS SOBRE LA SÈRIE	IMATGES
COMENTARIES SOBRE EN JORDI	LINKS
CRÍTIQUES	PUNTUACIONS

 

 

Dades tècniques

MAJORIA ABSOLUTA

Dates d’emissió: a  TVC,  primera temporada: 18/10/2002 – 03/01/2003 (11 x 45 min)

segona temporada: 21/03/2003 –  27/06/2003 (13 x 45 min)

tercera temporada: 26/09/2003 – 25/07/2004 (32 x 45 min)

quarta temporada: 23/09/2004 – 18/11/2004 (9 x 45 min)

COORDINACIÓ D'ARGUMENT I GUIÓ: Joaquim Oristrell

DISSENY DE PRODUCCIÓ: Queti Domínguez

DIRECCIÓ EXECUTIVA: Jordi Roure

PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Conxa Orea

REALITZADORS: Sònia Sánchez, Aina Ivern , Albert Guitart

DIRECTOR ARTÍSTIC: Pep Olivé

DISSENY D'ESPAI: Raúl Pérez

DISSENY D'IL·LUMINACIÓ: Lluís Fernández

DISSENY DE VESTUARI: Lourdes Martínez

CARACTERITZACIÓ: Pilar Gatius

CONSTRUCCIÓ DECORATS: Josep Castells Planas

AJUDANTS DE PRODUCCIÓ: Diana Domínguez, Cesar Fernandez

AJUDANT DE REALITZACIÓ: Lluis Armengou, Fredo Badenas , Esther Benages

REGIDOR: Eduard Calvó

CÀSTING: Pep Armengol

DECORADORA: Luisa de Linares

ESTILISTA: Isabel Bonilla

DISSENY GRÀFIC: Àngel Joan

INTÈRPRETS: Emma Vilarasau (Judit), Jordi Bosch (Eduard Anglada), Ferran Rañé (Felip), Carme Balaguer (Marta), Pol Mainat (Amadeu), Marina Gatell (Carme), Alba Sanmartí (Aida), Xavier Pla (Joan), Marc Pla (Sebastià), Allohe (Norma), Bartolomé Santana (Jairo), Nil Garcia (Octavi), Mario Fernández (Kostia)

 

Argument

-text extret del web de TVC-

"Majoria absoluta" és una sèrie original de Joaquim Oristrell protagonitzada per Emma Vilarasau i Jordi Bosch, que explica, en clau d'humor, la història d'una família nombrosa al segle XXI.

El punt d'arrencada

La història comença quan l'Eduard, un director d'orquestra internacional i pare de set fills, i la Judith, agent d'una agència immobiliària, es troben. Ell, viudo, decideix instal·lar-se a Barcelona, comprar una casa i reunir-hi els set fills dispersos per diverses ciutats; en definitiva, tenir una família estable. La cosa es complica quan l'Eduard s'enamora de la Judith, la noia de l'agència que li ven la casa i decideixen viure junts.

La segona temporada

A la segona temporada de la sèrie, la família, ja de per si, nombrosa, s'incrementa amb dos membres més: el Kòstia (Mario Fernández), un nen rus d'origen cubà que adopten la Marta i el Felip -assistenta i ajudant de cambra, respectivament-, i l'Octavi (Nil Garcia), el petit de la casa.

La tercera temporada

La família dels Anglada torna encara més nombrosa i amb nous capítols, que inclouen actors convidats, com Jordi Dauder, Amparo Moreno i Àlex Casanovas.

Els Anglada viuen més aventures personals i col·lectives derivades, moltes, de la no sempre fàcil convivència de tantes persones de diferents generacions i amb interessos oposats, i sobretot quan la família creix.

PERSONATGES

Judith (Emma Vilarasau) Agent d'una agència immobiliària. Soltera vocacional, díscola i batalladora, amb bona feina i recursos econòmics, que fa, de la independència, una autèntica bandera de vida, acaba totalment enganxada d'un viudo tan egoista com enamorat, que aporta a la relació set fills.

Eduard (Jordi Bosch) Director d'orquestra neuròtic i narcisista. Després d'un dolorós procés de ruptura amb tota cosa que impliqui la part emocional, acaba tan flipat per la Judith, que es llança de cap a la titànica tasca de reconstruir la seva família.

Felip (Ferran Rañé) Ajuda de cambra. Home de confiança de l'Eduard, sentenciós, irònic, impassible i calent mental, acaba fent de mainadera. En la seva nova feina, posa a prova la seva paciència, els seus recursos i la insospitada fusta de pedagog.

Marta (Carme Balaguer) Amiga i assistenta. Amiga íntima de la Judith, experimentada en tot tipus de catàstrofes amoroses i econòmiques, acaba cuinant arrossos a la cubana per a una banda de nanos malcriats.

Carme (Marina Gatell) Filla erràtica, contestatària, poc amiga de la feina i sexi. Propensa als nois de bragueta lleugera i nas obert a la pols.

Amadeu (Pol Mainat) Fill gran de l'Eduard, advocat de carrera però amb poca autoestima.

Aida (Alba Sanmartí) Filla intel·lectualment superdotada de la família Anglada, obstinadament vestida de color negre, obstinadament connectada a la xarxa i obstinadament emprenyada amb el món, acaba convivint amb la seva germana i compagina l'ordre zen de la seva vida amb el caos vivencial de la vida de l'altra.

Joan i Sebastià (Xavier Pla i Marc Pla) Fills petits dels Anglada. Dos bessons de 12 anys que emmagatzemen la testosterona necessària per convertir la casa en una mena de Kabul.

Norma (Alohe) La nena que, amb 7 anys, ja fa trontollar els fonaments de la família amb les seves preguntes i els seus comentaris.

Isaac/Jairo (Bartolomé Santana) En Jairo és producte d'un amor mai confessat que l'Eduard va viure amb una equatoriana que tocava l'arpa.

Kòstia (Mario Fernández) Un nen rus d'origen cubà que adopten la Marta i el Felip.

Octavi (Nil Garcia) És el petit de la família.

 

EPISODIS

1ª temporada

1 – L'Equador

2 – Enganys

3 – Dependències

4 – Obsexions

5 – Renúncies

6 – Exercicis

7 – Meno-andro pauses

8 – Malalts

9 – Rivalitats

10 – "El niño"

11 - Instints

Comentaris sobre la sèrie

Els que ja tenim una certa edat recordem amb molta nostàlgia "Con ocho y basta" i aquest va ser el nostre error: pensar que la família de MA seria una modernització dels Bradford. Deixant de banda el capítol pilot, o tv-movie, que evidentment  pertany a un altre univers (especialment pel que fa al personatge de l'Eduard), la família Anglada era una representació concentrada de tots els defectes d'aquest inici del segle XXI: amoralitat, enganys, egoismes, enveges, infidelitats, mentides... tot encabit dins d'una mateixa família, la qual crec que faria empal·lidir als mateixos Borja. Sembla que se'ns volia mostrar que avui en dia, a casa, ja ho hi ha "bon rotllo" (o no n'hi ha hagut mai, els Bradford eren uns falsos!), però és clar, tot això concentrat en 45 minuts i en només 12 persones atabalava una mica. Tot i així, tenia alguns gags originals i encertats –que per donar un toc de modernitat tenien referències a l'actualitat-  i personatges, com el Felip o la Carme, que eren una troballa.

En els primers capítols, cada setmana representava un nou "mal" dels Anglada, però a la segona meitat de la sèrie, la continua repetició d'aquestes maldats i les històries allargades com xiclets (per arribar als 45 minuts d'emissió) donaven a entendre que els guionistes anaven una mica curts d'idees. Tanmateix, en el darrer episodi alguns dels afers semblava que prenien un caire interessant, llàstima que ja no veurem com es desenvolupen!

La sèrie va destacar, però, per les magnífiques interpretacions dels seus actors més adults (i algun, només algun, dels joves) i per les aparicions esporàdiques de molts dels grans actors del país. A més a més, es va desmarcar de la realització de les sitcoms fins aquell moment, amb un estil visual que s'acostava més al cinema que al format televisiu de plató tancat.

 

Comentaris sobre en Jordi

Afortunadament, només un personatge concentrava tots els defectes esmentats abans. Desgraciadament, aquest era l'Eduard. Durant la primera temporada era curiós observar com en episodis alternatius, l'Eduard anava acumulant egoisme, gelosia, infidelitat, mentides, masclisme, gasiveria, infantilisme, conservadorisme... bé, la llista seria força llarga. Només li mancava tenir connexions amb Al-Qaida. En els altres episodis, es limitava a reafirmar el que ja havíem vist en l'episodi anterior i a esquivar els seus fills.

Tot i ser un dels personatges centrals, l'Eduard sempre quedava en evidència i eclipsat per la Judit; ella era la responsable, la llesta, l'equànime, la centrada. Si ella li era infidel premeditadament durant 4 capítols, res comparat a una relliscada causada per la borratxera d'ell... Jo crec que a l'Eduard només li faltaven la forca i les banyes. Però no el critico pas per ser "dolent", no, doncs sempre he cregut que els personatges malvats tenen molta més gràcia (vegeu si no els Montsolís); critico el personatge per ser un dolent antipàtic! Les seves malifetes no tenien cap interès, no eren originals ni divertides ni amb una finalitat concreta; l'Eduard simplement era un personatge ximplet i cada cop menys s'entenia com la "perfecta" Judit podia continuar vivint amb ell. Potser és que ella tampoc no era tan perfecta? Es veia clarament amb les baralles continues de la parella en tota la segona meitat de la sèrie, cosa que ens va fer enyorar, i molt, les escasses –i gairebé inèdites- escenes romàntiques de la tv-movie.

Si una cosa salvava l'Eduard era la seva interessant professió de director d'orquestra del Liceu, però malauradament només vam poder sentir com l'esmentava i mai (pilot apart) vam veure com l'exercitava. Relacionat amb aquesta professió, crec jo, era el look de l'Eduard: cabell molt curt i sempre amb samarretes negres; mireu si no, qualsevol fotografia de l'Ernest Martínez Izquierdo (antic director de l'OBC).

 

Crítiques

"ORISTRELL TIENE MAYORÍA ABSOLUTA

Joaquim Oristrell ha respondido a las expectativas de TV3 y ya lleva más de treinta episodios de "Majoria absoluta". Se trata de una serie generacional de brillante factura visual alrededor de una estructura familiar poco convencional, por numerosa y también por su diversa procedencia. Sus problemas de relación y convivencia generan situaciones divertidas y tiernas alejadas de cualquier ñoñería. Si en su primera etapa podía hablarse de alta comedia romántica por la desahogada posición económica y social de sus protagonistas, en las siguientes la línea argumental ha entrado en una línea más apegada a la vida cotidiana.

En el episodio del pasado viernes, por ejemplo, el relato giraba en torno a la inauguración de una discoteca en el barrio que ocasiona molestias a los vecinos, quienes creen con cierta lógica que nadie mejor que un director de orquesta del Liceu para resolver el conflicto. (...) Un factor que explica, en fin, la popularidad de "Majoria absoluta" radica en el ejercicio virtuosísimo de Emma Vilarasau i Jordi Bosch. Dadas las circunstancias, la química, por descontado, funciona perfectamente y la gama de matices, envueltos en ironías y complicidades, que aportan a sus personajes es una delícia".

Josep M. Baget i Herms: La Vanguardia, 01/12/03

 

Escenes / frases favorites

Trivia

·         L'aparició d'actors convidats va ser tal que se'm fa molt difícil anomenar-los tots. Citaré, però, les que més bon record em van deixar: la del Lluís Homar (per ser company tants anys als escenaris del Lliure); les del Jordi Dauder o l'Eduard Farel·lo (els protagonistes nissagueros reunits de nou), la de la Rosa Maria Sardà (no només per ser la més "gran" sinó perquè és la mare, en la vida real, de l'indecís Amadeu).

·         La casa dels Anglada s'ubica a La Floresta (Vallès Occidental), població que conec des d'abans de néixer J

·         Un cop finalitzada la sèrie es van realitzar dos programes especials: "El cor de 'Majoria absoluta'", una mena de millors moments conduït per uns personatges que s'assemblaven esfereïdorament a presentadors de programes de vísceres, tipus "Aquí hay tomate" o "Salsa rosa". L'altre programa, "Que bé que ve l'any que ve", va ser l'especial de la nit de Cap d'any 2004 de TV3. Entre diverses històries veiem l'Eduard patint la sort de Mr. Scrooge. El programa, com tots els d'aquella nit, va acabar de forma musical, amb tots els protagonistes cantant i ballant a l'estil hollywoodienc.

·         Llegiu les declaracions del Jordi i l'Emma al making off "Majoria absoluta en família" emès a TV3 el 26 de desembre de 2003 à MAJORIA ABSOLUTA

• "MAJORIA ABSOLUTA": sintonia inicial (àudio) | Font: web Villavecchiamusic - 2002

Imatges

pàgina de més de 300 fotografies dedicada a la sèrie è feu clic aquí

 

promoció d'un capítol  

Font: web TVC (18 s.) - 2002

 

Links

http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_MAJORIA - link on es poden veure alguns dels capítols (pagant, és clar).

www.villavecchiamusic.com/catala/cine_ct.htm - plana d'aquesta productora musical on podeu trobar –i descarregar!- tots els fragments musicals de la tv-movie de "MAJORIA ABSOLUTA"

 

Puntuacions

Sistema de puntuació:

 

Puntuació personal:

torna a l’inici

---

pàgina principal

© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch