NISSAGA DE PODER
Dates d’emissió: del 28 de gener de 1996 al 3 de maig de 1998 a TV3
476 capítols de 25 min.
Director: Esteve Rovira, Sílvia Quer, etc.
Productor: Jordi Guilera
Autors: Josep Ma. Benet i Jornet, Lluís Arcarazo, Jordi Galceran, Carme Morell
Guió: Marina Peña, Francesc Lucchetti, Xavier Guardia, Teresa Vilardell, Toni Cabré, Anna Fité, Carme Morell, Francesc Orteu
Intèrprets: Jordi Dauder (Mateu), Emma Vilarasau (Eulàlia), Jordi Bosch (Raimon Montsolís), Eduard Farelo (Eduard), Mónica López (Abril), Montserrat Salvador (Sra. Mercè), Muntsa Alcañiz (Sílvia), Olaya Moreno (Laia), David Selvas (Fèlix), David Bagès (Amadeu), Enric Majó (Maurici), Nina (Pilar), Víctor Pi (Mossèn David), Jordi Banacolocha (Tomàs), Mercè Comas (Agustina), Mercè Sampietro (Montserrat), Lluís Marco (Dr. Vidal Garriga), Àlex Casanovas (Enric), Biel Duran (Toni), Mercè Lleixà (Lluïsa), Rosa Novell (Sofia), Núria Prims (Mariona), Miquel Sitjar (Gabriel), Eva Santolaria (Elisenda), Pep Anton Muñoz (Gerard), Boris Ruiz (Màrius), Mónica Lucchetti (Clara), Alfred Lucchetti (Sebastià), Josep Linuesa (Marçal), Mercè Bruquetas (Rosalia), Artur Trias (Rius), …
Argument de la telesèrie extret de la web http://www.vilafranca.com/santafe/santafe/nissaga.htm de J.Vives :
"La història es basa en una família d’importants cavistes del Penedès. La clau de tot hem de buscar-la en un passat en què les relacions incestuoses de dos germans, en Mateu i l'Eulàlia Montsolís, van donar com a fruit un nen, l'Eduard. Aquesta tragèdia fou tapada per la família, encapçalada per la matriarca, Mercè Aymerich, tot i que ella mateixa desconeixia la identitat del pare (per tant, desconeixia l'incest). A la gent, però, se li va fer creure que l'Eduard era fill d'en Mateu amb una amant esporàdica, l'Àngels Estivill. L'Eduard és donat en adopció als masovers de la família i és, alhora, protegit i menystingut per tots. En el decurs de la història, els intents de xantatge soferts per la parella de germans desencadenen tota una sèrie d’assassinats que culminen amb la mort de Fèlix, hereu de Mateu Montsolís, a mans de l’Eulàlia. El descobriment, per part de Mateu, d'aquest fet desemboca en un pacte de suïcidi entre els dos germans. Suïcidi del qual tots dos s'acaben escapant, l'Eulàlia voluntàriament i en Mateu per casualitat. L’altre vessant de la història són les relacions personals i professionals entre els personatges. A la primera part, la tornada de l’hereu, en Fèlix, acompanyat d’un desaprensiu, l'Amadeu, que el té totalment dominat en benefici propi, desencadena tota una sèrie de reaccions envers els Montsolís per culpa dels seus mètodes gens humanitaris. Així mateix, les relacions entre els mateixos Montsolís es van deteriorant per culpa de l’hereu, obsessionat amb la idea d’enfonsar l'Eduard, a qui considera un rival perillós. L'Eulàlia assassinarà en Fèlix, per protegir el seu propi fill. "Nissaga de Poder" és la història d’una dona marcada pel passat, que farà l’impossible per protegir el seu fill a qui ha hagut d’estimar en silenci i amagada, fins i tot, d’ell mateix. Després de la suposada mort d'en Mateu (a qui l'Eulàlia ha convertit en culpable de tots els crims, part dels quals ella ha comès), l'Amadeu, que ha aconseguit un increïble poder en el negoci dels Montsolís, aprofitant les circumstàncies i les coses que ha anat descobrint (amb les quals fa xantatge a l'Eulàlia) i comptant amb la col·laboració de l'àvia Mercè a la qual ha tingut totalment enganyada, és a punt de fer-se amb el control absolut del negoci familiar. Però quan tot sembla perdut per la gran capacitat de l'Amadeu per desfer-se de tots els entrebancs (arriba a assassinar a l'àvia Mercè quan aquesta es converteix en un perill per al seu poder), la seva dona, la Laia, juga un paper decisiu, estimbant-se amb el cotxe amb el seu marit i ocasionant la mort de tots dos. Les coses tornen al seu lloc amb l'Eduard, casat amb la seva cosina Abril, al front de les caves. El segrest i l'assassinat de l’Abril tornen la tragèdia al Penedès, que s’agreuja amb l’arribada de nous malvats, com la Montserrat Capdevila, una dona que a més de complicar la vida als seus, inicia una guerra amb els Montsolís, començant per l'Eulàlia. La reaparició de l’assassina de l’Abril torna a posar en perill la vida de l'Eduard, que no ha aconseguit aixecar el cap des de la mort de la seva dona. I quan sembla que les coses van arreglant-se, fins i tot per a l'Eulàlia, que sembla haver trobat l'amor amb el doctor Vidal-Garriga, reapareix en Mateu Montsolís disposat a venjar-se de la seva germana... És també una història quotidiana de gent que viu i treballa a la comarca i que es veu reflectida en els altres personatges de la telesèrie: en Raimon (l'altre germà Montsolís) i la Pilar, la família Castro, els Vilalta, en Tomàs i l'Assumpció (els masovers i pares adoptius de l’Eduard), en Pep i la Lluïsa, el mossèn, l'Agustina, la penya del bar del Xato, la colla de nens... Molts dels personatges inicials van desapareixent: alguns per mort (en Fèlix, l'Amadeu, la Laia, el doctor Foraster, l’àvia Caterina, la Mercè Aymerich, en Miquel Capdevila, en Sebastià...) i d'altres han marxat lluny d’aquestes terres (en Gabriel, l'Elisenda, la Mariona, la Inés, la Sílvia, l'Enric Cabanes). Els personatges entren i surten d'escena, però la terra sempre hi queda..."
Tot i que sovint se la va comparar amb "Falcon Crest" (per relacionar-se amb vins i caves), jo sempre la vaig considerar el "Dallas" català.
El canvi d'una temàtica urbana i més casolana dels anteriors serials "Poble Nou" i "Secrets de família", va fer que acollíssim la "Nissaga" amb una gran expectativa. Arribava el luxe i les grans passions a TV3. Els Montsolís ens enlluernaven amb les seves cases, les seves terres, els seus cotxes... i els seus amants, les seves traïcions, els seus jocs bruts... Per primera vegada ens arribava al menjador de casa un món que no coneixeríem mai però que per aquesta raó ens fascinava. Després, va arribar la "confessió". I passat l'ensurt inicial (un incest a "la nostra"!), ho vam acceptar, així com ens vam acostumar a tots els morts (un recurs que va arribar a esdevenir marca de la casa). Un cop desaparegut en Mateu, la força inicial de la trama va decaure (cosa que vaig poder comprovar amb la reposició) amb algun moment puntual brillant com el segrest de l'Abril o l'aparició de la Montserrat. El retorn del Mateu, tot i que esperat, va ser un xic forçat i el desenllaç de la sèrie va tancar moltes trames però no ho va fer la columna vertebral de "Nissaga": la veritat sobre els pares de l'Eduard. Allò que tots havíem estat esperant durant 2 anys no va ocórrer i la cara de moniato que se'ns va quedar al veure aquell vaixell fumejant va ser un amarg final per a una gran sèrie.
Un dels èxits de la sèrie van ser els seus personatges. Van triomfar, descaradament, els dolents, amb l'Eulàlia i el Mateu al capdavant. Ells eren dolents però amb matisos. La seva amoralitat i dolenteria sovint era justificada, i els espectadors els ho perdonàvem (gairebé) tot. I és que, a més a més, eren simpàtics. L'Amadeu i la Montserrat també van fer de les seves, però aquests van ser uns dolents més clàssics. Els bonifacis com l'Eduard o el Raimon, en canvi, ho eren massa i no tenien cap escala de grisos. Ben aviat ens vam desesperar pensant que els convenia una mica més de mala llet però, malgrat tot, si els altres eren simpàtics, aquests eren adorables i també els ho vam perdonar tot (i vam patir amb ells).
Seguint el model anglosaxó, la sèrie acabava cada dia amb un final obert, i en especial els divendres, on et deixaven amb una terrible incògnita que només es resoldria, a mitges, el dilluns següent. La sèrie va barrejar diferents temàtiques: intriga, amor, crim, drama, sexe, negocis... i fins i tot, va haver-hi lloc per algunes escenes còmiques (que tot i que eren escasses, eren ben agraïdes per oblidar, durant una estona, tanta tensió).
Va ser en Jordi el Raimon? O va ser el Raimon en Jordi? Després de veure'ls cada dia durant dos anys i mig, la simbiosi semblava inevitable, doncs aquest va ser el primer treball que va repercutir, de manera generalitzada, en el públic català. Afortunadament, més tard vam poder comprovar (comparant-la amb altres treballs) que la creació del Raimon, un personatge en aparença senzill, era un prodigi de paciència interpretativa per part del Jordi.
En Raimon era uns dels bons, en el sentit clàssic més estricte. És a dir, sempre actuava de bona fe i no sabia o no volia revenjar-se quan els altres li feien trastades, tenia més paciència que un sant i gràcies a Déu, tard o d'hora, acabava triomfant. Aquest personatge, en una pel·lícula de John Ford de 90 minuts de durada, hauria estat ideal, però veure una persona així durant 476 capítols feia desesperar una mica. Sí que de vegades treia el geni (no pas a principis de la sèrie) però mai arribava a excedir-se. No tenia malícia i és ben sabut que tots tenim un costat fosc. Alguns el mostren més que d'altres, però el del Raimon no el vam veure mai. Però anem a lloar-lo una mica... En Raimon era just, noble, sincer, honest, s'estimava la família més que res i mai va enganyar les seves dones (cosa que no es pot dir d'elles). Si a totes aquestes virtuts, hi afegíem un aspecte físic immillorable, en Raimon esdevenia un personatge que realment no era "d'eixe món".
Als inicis de la sèrie en Raimon era burlat pel Mateu i ignorat per l'Eulàlia, però al prendre posició a favor de l'Eduard davant la seva família, i amb una empenta de la Lídia, veurem com en Raimon, poc a poc, aprèn a rebel·lar-se, guanyant-se l'admiració de la seva germana i l'odi del seu germà. Després, comença a patir els embolics de faldilles: el retorn de la Judith, el divorci de la Lídia, l'aparició de la Pilar... Amb la mort del Mateu sembla que hi haurà pau a can Raimon, però les inseguretats de la Pilar no el deixen descansar. I al cap de poc temps, la bomba: el segrest de la seva pròpia filla. El desenllaç després de l'estiu no podia ser més negatiu per a ell: mor l'Abril i la Pilar és en coma. Mentrestant, ha descobert la meitat del secret de l'Eulàlia i ha aconseguit posar el seu vi i cava en una situació privilegiada. La recuperació d'una Pilar embarassada fa tornar a somriure en Raimon; però només durant uns dies, clar. Les segrestadores de l'Abril i la Montserrat li seguiran fent la guitza fins al final. En el darrer capítol el veiem batejant la Mercè i acomiadant l'Eulàlia. Tot sembla indicar que finalment, després de 2 anys i mig, en Raimon podrà relaxar-se... però a la "Nissaga" no se sap mai! (si voleu llegir la seva vida d'una manera més detallada i informal, aneu a la pàgina de nissagaland).
Reprenent el fil de l'aparença, en Raimon no va variar de look durant els 2 anys i mig (al contrari que la seva germana), però tampoc li va fer falta. Majoritàriament duia vestits i corbates i quan anava d'esport (caçadores, jaquetes o polos) semblava el catàleg de la casa Lacoste (ens trobem davant del primer personatge de televisió patrocinat?).
LES TARDES AMB MARI PAU HUGUET [TV3 - tardor de 1996]
EL XOU DE LA DIANA [TV3 - primavera de 1997]
"DES DE L'ETERNITAT. Els cossos de l'Eulàlia i el Mateu naveguen a la deriva per la Mediterrània. Ningú pot assegurar que hagin mort definitivament. La manca de pressupost per cremar una nau ha impedit que els catalans els veiessin destruïts pel foc amb els propis ulls. Només els queda confiar que Benet i Jornet no haurà fet renéixer els personatges en alta mar o no els haurà portat fins a un altre port on hauran començat un nou serial en el qual els espectadors jugaran durant tres anys a descobrir els secrets del passat català dels protagonistes. L'Eulàlia i en Mateu han mort perquè a les pel·lis sempre guanyen els bons. No podia ser d'una altra manera, malgrat que alguns espectadors s'hagin enfadat. Tot era previsible. Harold Bloom va escriure un Llibre de J on demostrava que la majoria dels arguments de la literatura occidental són manllevats de la Bíblia. Els espectadors volien que Nissaga acabés com la paràbola del fill pròdig, però Benet i Jornet no s'ha mogut del guió de la Passió d'Esparreguera. En Mateu i l'Eulàlia havien de morir per redimir els pecats dels Montsolís de manera que en Raimon, l'Eduard i tota la descendència tornin a començar una nova vida on disfrutin del poder i de la riquesa sense remordiments. 'Heretaran la terra, però no les misèries' va sentenciar en Raimon. Un grapat de personatges rebran el premi del record etern en l'imaginari català: l'Eulàlia, l'Eduard, mossèn David, en Roger, la Laia, l'Amadeu, el pintor Cabanes, la ¡sergent! Aguirre, en Tomàs i el notari Màrius. Els personatges dolents cauran en el càstig de la indiferència eterna que és l'oblit: en Mateu, la Mercè Aymerich, la Sílvia, la segrestadora, els Vilalta, la Montserrat Capdevila." [Albert Sáez i Casas : Avui, 10/05/98]
"MÉS FUM. I dilluns Jaume Barberà (Paral·lel, C-33) en va reunir uns quants per parlar de Nissaga. Ah!, que curiós. Quan la teva dedica un debat a un culebron que ja ha finalitzat, en comptes de potenciar el que acaba d'estrenar, és símptoma inequívoc que passa alguna cosa. I de què van parlar? Doncs de tot menys del que s'ha remogut al llarg de la setmana. Benet i Jornet, per exemple, es va dedicar a enumerar disciplinadament els efectes instructius i balsàmics que el culebron ha plantejat (càncer, malalties infantils, alliberament de la dona, etcètera) per a la bona il·lustració i encara millor conscienciació de les masses. I en Barberà, per donar-li un toc fort, cru, a la trobada, feia com si s'horroritzés recordant "les transgressions morals" que s'han vist al culebron (germà amb germana, tieta amb nebot, fill amb mare, etcètera). És fantàstic el nivell d'obediència a què hem arribat, xicots. Aquesta setmana passada, per si algú no ho sabia, el desastrós final de Nissaga –amb el vaixell fumejant com si en Mateu i l'Eulàlia s'haguessin posat a fer una barbacoa de calamars- va provocar la protesta pública del mateix Benet i Jornet i d'alguns dels actors i actrius més principals del serial, que fins i tot s'havien ofert a treballar un dia de franc a canvi de poder gravar un final a l'altura de les expectatives aixecades. Però com la dissidència està penada, han fet sortir en Barberà amb una manta. Tapem, germans, i així el fum d'un fals debat sufocarà aquest desagradable conat de flames. Com el vaixell Montsolisso: en lloc de cremar-se, semblava que hi fumaven." [Ferran Monegal: El Periódico, 13/05/98]
"Nissaga de poder va seguir a tota marxa fins arribar al diumenge 3 de maig de 1998, amb un capítol emès a la nit en què es va acomiadar finalment: 1.491.000 espectadors i el 51'1% de quota de pantalla van seguir en prime time la mort de l'Eulàlia i en Mateu en una escena que no va agrada a gairebé a ningú, com es va demostrar sobretot pels missatges dels internautes i els comentaris als diaris i emissores de ràdio. Fins i tot en un programa de TV3 al voltant del fulletó, la reacció del seu guionista Benet i Jornet va ser negativa ja que no es va aconseguir segurament l'efecte dramàtic desitjat pels realitzadors." [J.M. Baget i Herms: "La nostra" Vint anys de TV3]
Totes les crítiques que he trobat referides a "Nissaga" versen sobre el darrer capítol i l'escena final del "Nissanic" (vaixell batejat encertadament per l'Alfons Arús, en honor a la pel·lícula de moda d'aquell any). Per la meva part, les crítiques se centren en l'excessiva bondat del meu personatge preferit (no hauria estat impactant que de cop hi volta hagués fet alguna dolenteria? Realment no semblava germà dels altres dos...), però com dirien tots els esportistes d'elit: "Nissaga es Nissaga" i "Nissaga es así". A més a més, si ho comparem amb les sèries americanes i britàniques, sempre trobaré a faltar un mínim de mercandatge de Nissaga: llibres parlant de la sèrie (la novel·la no compta, era massa curta i no explicava de darrera les càmeres), algun 'making off'... i per a quan la sèrie en DVD o al Canal 300?
(Impossible recollir les escenes i frases favorites de 476 episodis. A continuació, una petita mostra)
ESCENES:
Totes les baralles amb el Mateu i totes les reconciliacions i escenes tendres amb l'Eulàlia, les primeres escenes amb la Pilar, el concurs de caves, rememorant temps passats a les vinyes amb la Judith, totes les escenes de barnús, el dia de les tres cites alhora, totes les escenes amb la Sofia, el naixement de la Mercè i la Neus, etc. etc. etc...
FRASES:
-"La Lídia i jo ens casem" (en Raimon, enmig d'un sopar familiar)
-"Des petites llesques du pain a le lait condensée" (en Raimon mostra el seu sopar romàntic a la Lídia)
-"Parlem tan poc tu i jo..." (l'Eulàlia a en Raimon, el dia de la boda d'aquest amb la Lídia)
-"T'assembles tan al pare..." (Eulàlia) // -"I tu a la mare" (Raimon)
-"No hi estàs acostumada? (a estar enamorada)" (Raimon) // -"No, i em fa ràbia" (l'Eulàlia parla de l'Enric)
-"Sí, Raimon. (L'Eduard) És el meu fill" (l'Eulàlia fa la gran confessió)
-"T'estimo tant Raimon" (l'Eulàlia poc després de la confessió) // -"Jo també" (Raimon)
-"Ves-te'n a la merda, Judith!" (Raimon)
-"És tan divertit... I sensible" (la Pilar parla del Raimon) // -"I més guapo que el seu germà!" (Lluïsa, delatant-se)
-"He pensat que podríem anar a... buscar bolets, no? Ho trobes una ximpleria, oi? No, dona no... Agafem el cotxe i... No, res... si jo també fa molt de temps que no hi vaig... Sí? Divendres? Ah, perfecte" (en Raimon convidant a la Pilar en la seva primera cita)
-"I a més, té una pinta de Cary Grant que tira d'esquena!" (la Lluïsa parla, de nou, del Raimon)
-"Eulàlia, tant que t'estimo i he estat a punt de no poder-t'ho dir..." (en Raimon a una Eulàlia estabornida després de l'intent de suïcidi)
-"Et miro i sembla que estigui mirant el Mateu" (en Raimon enfurismat amb l'Eulàlia després de conèixer l'aposta sobre la Pilar)
-"Explica'm qui t'ha fet això" (en Raimon a l'Eulàlia després del seu primer encontre amb el Damià)
-"T'agradaria tenir un nebodet?" (Raimon) // -"Si s'assembla a tu, segur que sí" (Eulàlia)
-"Hi va haver una època que el Raimon passava d'una dona a l'altra, i jo no el vaig jutjar mai. Era la seva vida" (l'Eulàlia a l'Enric)
-"Que no cony! I no m'ho posis més difícil!" (en Raimon prohibint a l'Eulàlia que visiti la mare malalta)
-"Sempre la recordarem entre la vinyes..." (en Raimon evocant la mare acabada de morir)
-"Segrestada?" (en Raimon s'assabenta d'on és l'Abril)
-"L'Eduard no és fill de cap desconegut!" (l'Eulàlia al Raimon)
-"Estem maleïts! Els Montsolís estem maleïts!" (l'Eulàlia al assabentar-se del desenllaç del segrest)
-"Ets un llimac fastigós" (la Laia a l'Amadeu)
-"Doctor Vidal-Garriga, plis?" (Eulàlia)
-"Lluita, Pilar" (Raimon)
-"Sóc viu Eulàlia. Encara sóc viu" (Mateu)
-"Ai... quina coseta... Mercè... És una Montsolís de cap a peus, eh?" (en Raimon veient la nena que li porten a l'hospital) // -"I tant" (Eulàlia) // -"Té un clotet a la barbeta com tu, eh?" (Roger)
· Tenint en compte que aquesta és la sèrie que origina la majoria dels "trivia", doncs en 2 anys i mig hi van passar molts dels actors catalans, només destacaré que a la "Nissaga" vam poder veure actuar junts en Jordi i l'Emma per primera vegada (a banda del capítol de "Quico"), tot i que feien de germans.
· Va ser el primer culebró de TV3 que va tenir un veritable ressò mediàtic: al TN migdia anunciaven que aquell vespre se sabria qui havia matat en Fèlix, els actors eren entrevistats en diferents programes, es van batejar vinyes amb noms d'alguns dels personatges, es va crear el joc de la sèrie (una mena de monopoly), es va editar la banda sonora i els primers capítols en forma de novel·la, es va allargar la sèrie en dues ocasions... en fi, que arreu on anaves podies escoltar com la gent comentava quina havia estat l' "última" de la "tieta Eulàlia".
· El darrer (i decebedor) darrer capítol va ser un dels més esperats de la història de TVC (fins i tot, unes veïnes meves van llençar petards al acabar!). A tall personal, sempre recordaré la data del 3 de maig de 1998. Primer, com un final d'etapa, doncs l'endemà jo començava a treballar en la meva actual feina. I segon, feia només dos dies que acabava de parlar per primer cop amb en Jordi.
· EL RESPIRO DE LOS MONTSOLÍS "Antes de irse de vacaciones, los protagonistas de 'Nissaga de poder' defienden la dignidad de la serie. (...) Jordi Bosch (Raimon) es otro de los escasos buenazos: 'Ya me gustaria que los guionistas me diesen un vuelco perverso' , dice. (...) Jordi Bosch (Raimon) y Emma Vilarasau (Eulàlia), pareja en la vida real, se iban ayer con sus dos hijos a una playa del litoral catalán que no precisaron. 'En bañador quizás no nos reconozcan' , bromeaba Bosch". [El Periódico, 17/07/96]· DESCRIPCIONS D'EN RAIMON MONTSOLÍS:
El bonàs. Germà del Mateu. No és capaç de matar ni el míldiu que es posa als ceps. Pòquer d'amors. Quan s'acabi 'Nissaga' tothom el trobarà a faltar. [Avui Diumenge – 1998]
El bonàs i la veu serena de la família. (...) El segon, el Raimon, és la veu de la consciència, “el que sempre sap ser al seu lloc”. [El Periódico – 25/01/98]
Germà del Mateu i l'Eulàlia. És un bon jan, i això que els guionistes n'hi ha fet de tots colors. [El País – 26/03/98]
SINTONIA INICIAL Font: CD de "NISSAGA DE PODER" - 1997
PEÇA"RAIMON" Font: CD de "NISSAGA DE PODER" - 1997
SÈRIE
NISSAGALAND à pàgina d'aquesta mateixa web dedicada a la sèrie des d'una òptica més humorística
www.9icta.com/mcube/activ/elpati/elpati/nissaga/index.htmlà dedicada exclusivament a Nissaga, amb informació, fòrum i fins i tot un test per a nissagueros
www.geocities.com/sangifoc/frames.htm à 'la plana de tots els nissagueros', feta pel Koko
www.geocities.com/sangifoc/dieta017.htm à article sobre el darrer capítol [La Vanguardia - 03/05/98]
www.geocities.com/casadenissagaà tot allò que volíeu saber sobre "Nissaga" i més: síntesi de cada capítol, fotografies, transcripcions d'escenes... i tot compilat per la Clàudia
www.tvcatalunya.cat/nissaga/personatges/raimon.htm à informació sobre el personatge d’en Raimon
www.tvcatalunya.cat/onoff/970613/tema.html à plana del programa "On off" dedicada a "Nissaga"
www.vilafranca.com/santafe/santafe/nissaga.htm à pàgina dedicada Santa Fe del Penedès, població on es van rodar la majoria dels exteriors de la "Nissaga", realitzada per J. Vives. Aquesta secció inclou un maratonià resum de la sèrie (que podreu llegir a la fitxa de la sèrie) i algunes fotografies
groups.yahoo.com/group/nissagadepoder à Grup yahoo dedicat a “Nissaga”
hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/703/fura-703-pg-017.pdf à article sobre l'estrena de la sèrie al diari penedesenc "La Fura"
ALTRES
www.naveran.comà web de les Caves Naveran, la casa pairal i les seves caves representaven ser les d'en Raimon
Sistema de puntuació
| ***** |
Fabulós/fantàstic/espaterrant |
| **** |
Excel·lent |
| *** |
Molt bé |
| ** |
No està mal... |
| * |
Un mal dia |
Puntuació personal
| ***** |
L’aparença d’en Jordi |
| ***** |
L’actuació d’en Jordi |
| **** |
La sèrie en general |
| ***** |
Rànquing dins les sèries d’en Jordi |
| ***** |
Visionat i ganes de revisionat |
© La pàgina autoritzada d'en Jordi Bosch